De fora vindran... a donar-nos lliçons.

Hi ha vegades que el políticament correcte, la por al que diran, el pànic a perdre un grapat de vots o la cadira de torn que s’ocupa, fa que molts “intel·lectuals” o polítics del nostre País, no diguin les coses pel seu nom.

És per això, que un se sent altament reconfortat quan llegeix entrevistes com la de´n Tilbert D. Stegmann (professor de la universitat de Frankfurt i recent premi Ramon Llull) on deixa les coses ben clares. Un recomano que us mireu aquest vídeo on podreu trobar frases tan brillants,encertades i poc comunes com:

- "Hi ha descultura Espanyola envers la diversitat de la península."

- "A Frankfurt només hi han d´anar els escriptors en llengua catalana. No es pot fer literatura catalana si no escrius en català."

- "La Barcelona del Ruiz Zafón (la sombra del viento), no és catalana."

A la entrevista que li fan al diari EL PUNT, deixa algunes altres perles com :

- "Quan la meitat d’escriptors catalans escriuen en castellà, aquesta és una situació molt perillosa."

- "Quan en Ruiz Zafón i la seva generació escriuen en espanyol, em fa mal de panxa."

- "Els catalans només s´han de passar al castellà si és imprescindible. Cada minut que es parla en català, és una garantia de futur."

Si més Catalans fessin aquest discurs tan clar i contundent, segur que les coses en anirien molt i molt millor.

Montilla = VIVA ESPAÑA

Situació:

- El PSOE acaba de guanyar contra pronòstic les eleccions generals al PP, el ZP serà president. Un Montilla eufòric surt al balcó de la seu del PSC.

Les paraules que diu són espectaculars:

AUDIO AQUÍ

CIU + PP = Per què no?

La gent està descartant molt ràpid un pacte post electoral entre CIU i PP i jo la veritat és que no ho tinc tan clar, si no hi ha possibilitats de la sociovergència (un pacte CIU+ERC ara el veig impossible) els de CIU mouran cel i terra per apropar-se als populars.

Si alguna cosa s’ha demostrat en aquest tres anys de tripartit, és que CIU no pot viure sense el poder i ho faran absolutament tot per tornar a manar fins i tot tornar a pactar amb el PP, els seus vells amics.

Segurament no es tractaria d’un pacte amb el PP dins al govern però amb unes ajudes puntuals per la investidura i en les lleis claus, ja es podria anar fent via tal i com van fer en els últims anys del Pujol.

Ja sé que em direu que els líders de CIU, han jurat i perjurat que no pactaran amb el PP però les conseqüències d’estar 4 anys més a la oposició serien terribles i les paraules se les endu el vent. Com a mínim, el fred de la oposició, faria que s´acabés el crèdit pel Mas (que no té relleu) i les tensions entre Convergència i Unió es farien insuportables.

Segur que no és la primera opció però si algú vota CIU, hauria de tenir molt present que aquest fet és d’allò més possible. La equidistància de CIU és amb el PSC o el PP.

FRE(S)NO A EJPAÑÑAA !!!!

Mundials:

Espanya 0 - Catalunya 0

I ara que Brasil es carregui a França !!!

Ja s´acosta l´hora!!!!!! Adéu Espanya.

Avui Espanya caurà eliminada per França i als 4arts Brasil es carregerà a França. Així tots contents i un altre fracás de la "Rojigualda" al sarró i si per algunes guanyessin a França, de l´eliminatoria maleida de 4arts no passen ni en somnis.

Jo ja tinc els petards preperats per celebrar la derrota d´Espanya i per celebrar que han guanyat els mateixos mundials que Catalunya.

Per cert, vinc del centre de Barcelona on he estat passejant durant una bona estona i he pogut constatar que hi ha febre de selecció Espanyola, només he vist dues samarretes de la "nacional" que eres portades per "guiris". Tot un éxit de convocatoria si senyor.

Nova enquesta

He tancat l´enquesta : Quina coalició creieu que governerà després de les eleccions? (206 vots) i els resultats han estat:

CIU + PSC = 37% dels vots

CIU en minoria = 18% dels vots

Tripartit = 17% dels vots

PP + CIU = 9% dels vots

CIU + ERC = 8% dels vots

Ja podeu votar a la nova enquesta: Quins resultats penses que treurà ERC a les properes eleccions?

El tàndem (Carod - Puigcercós). JA ESTÀ CONFIRMAT.

Tot sembla indicar que en Carod i en Puigcercós faran tàndem de cara a les properes eleccions al nostre País, jo no ho veig ni bé ni malament ja que li veig tan punts positius com punts negatius que tot seguit m’agradaria comentar.
A més, penso que és molt important encertar ja que ERC es troba davant d’un moment on ha de confirmar si és realment un partit gran o si torna al lloc que tenia a mitjans dels 80 i principis dels 90.

Punts a favor del tàndem:

- En Carod, s’ha de reconèixer que no està en el seu millor moment i per tant, que entri una cara nova tan destacada com la del Puigcercós a la candidatura pot ajudar i molt a que ERC tregui uns bons resultats.

- Si les coses funcionen relativament bé a les eleccions, aquest tàndem serà un clar toc d’atenció a terceres persones (Carretero), que la unió fa la força i que si tothom va en la mateixa direcció els resultats acaben arribant.

- Pot ser una molt bona manera d’anar preparant el terreny per la retirada d’en Carod (que tard o d’hora haurà d’arribar) d’una manera tranquil·la i sense traumes, i per aconseguir-ho, no hi ha millor manera que posant al seu substitut a la mateixa llista ja que així s’eviten sorolls innecessaris.

- Ja es va demostrar en la darrera campanya de les eleccions catalanes i en la del referèndum de l’estatut, que l’esport nacional dels mitjans de comunicació d’aquest país (només superat per les crítiques al PP) és el “tir” a ERC. I com que em sembla que aquesta dinàmica no pararà de créixer, és molt important que ERC posi tota la carn a la graella per lluitar contra la sociovergència mediàtica.

Punts en contra del tàndem:

- Si els resultats no són bons, es podrien cremar tan el Puigcercós com el Carod en unes soles eleccions i es perdria “l’efecte novetat” del de Ripoll de cara a un futura candidatura com a número 1. De fet aquest va ser el motiu que va portar el PSC a no fer el seu tàndem Maragall-Montilla. Caldrà veure qui ha escollit l’estratègia correcte.

- Hi ha rumors molt persistents que si ERC no entra al govern després de les eleccions, el Puigcercós podria tornar a Madrid, la qual cosa penso que no ajudaria gens ja que donaria d´ERC una imatge de partit poc seriós on els candidats van d’un lloc a un altre depenent de la situació puntual (com el Carod a les últimes generals).

- Uns mals resultats també podrien provocar una fractura interna de grans proporcions ja que la 3era via d’en Carretero agafaria força i s’intentaria obrir camí de la manera que fos ja que han demostrat que molts escrúpols no tenen a l’hora de defensar les seves postures.

Adéu al catalanisme del PSC

Ja no queda ni un sol líder del PSC amb un perfil catalanista, les coses són així de crues i jo penso que lamentables.

Dels que tallen el bacallà : Iceta,De Madre,Zaragoza,Montilla... tots són d´allò més Espanyolistes i l´ala catalanista (Tura,Castells...) cada vegada està més arraconada.

Per tant modestament i com a votant d´ERC demanaria que no es tornés a pactar amb el PSC ja que això significaria donar un xec en blanc o a preu molt baix a un partit que està demostrant un gir cap a una direcció totalment contraria a les postures que representen els Republicans.

Amb el Maragall certament les coses eren diferents, era un líder carismàtic amb un perfil nacionalista i a més, amb capacitat d’arrossegar al seu partit cap a posicions tan o més catalanistes de les que pugui defensar CIU. Ara les coses ja no seran així.

I que consti que no defenso un pacte CIU-ERC ja que la traïció del Mas amb l’estatut no es pot oblidar així com així, per tant, la meva aposta és que ERC es quedi a la oposició i esperi temps millors per tornar al govern.

A més em sembla a mi que si es consolida la sociovergencia aquest temps millor no trigaran a arribar ja que en poc temps es descobrirà el poc de més que ens ofereix el nou estatut i les “hòsties” entre els dos partits seran tan grans que des de la oposició es podran recollir els fruits.

Montilla president?¿?

L´horitzó independentista és que Catalunya tingui un estat propi .

En un estat propi Montilla podria ser president ? Evidentment que si , si la futura constitució catalana permetés que un estranger pot ser president , però això no passa pràcticament a cap estat. Montilla es un estranger a Catalunya , en una Catalunya independent Montilla seria un treballador estranger amb permís de residencia

Pot ser un estranger president d’algun país europeu ? potser hi ha alguna excepció , però no és la regla general .

Algú podria dir : Pot demanar la nacionalització . Es cert però a tots els països del món , excepte casos especials de doble nacionalitat , s´ha de renunciar a la nacionalitat anterior . Renunciaria Montilla a la nacionalitat espanyola ?

Per altre banda quins requisits te la nacionalitat a Europa ? Hi han dos tipus :

1- El iure soli ( dret de sol ) que es el que per exemple regeix a França . És francès qui neix a França . Montilla no ho acompliria ja que ha nascut a Cordovà

2-El iure sangui ( dret de sang) que regia almenys fins fa poc a Alemanya i es vigent molt durament a Suissa . Cal tenir pares amb la nacionalitat del país . Montilla tampoc ho acompliria
Moralment o èticament podríem dir que qualsevol que visqui a Catalunya pot ser president , però això no passa a cap lloc del mon

Es pot des de l´independentisme avalar la presidència d’un ciutadà del país opressor que mai ha renunciat a la seva lleialtat nacional espanyola ?

By- Miquel Badia

He llegit al Racó català aquest article i m´ha semblat prou interessant. Més que res per veure com coses que aquí a una Catalunya sotmesa són "normals", no ho serien a qualsevol altre País independent del món.

Espero que no es llegeixi de cap manera aquesta article com un article "racista" ja que sé que no és la intenció de l´autor ni la meva.

I ja aprofito per dir-hi la meva, jo no vull de cap manera que ERC reediti el tripartit si el cap de llista del PSC és el Montilla. Amb el Maragall i sense un estatut pel mig, penso que la cosa podria anar molt i molt bé com s´ha intuït en alguna llei puntual aquesta legislatura.

Acudit

El que hem acceptat votant que SI

Val ho reconec, sóc molt ingenu per esperar uns resultats espectaculars del NO en aquest referèndum que evidentment no s’han produït i que em sembla que deixen a Catalunya en una posició si més no complicada.

En aquesta votació, el principat de Catalunya a part d’acceptar el nou text ha acceptat una manera de fer política que durarà aproximadament una generació i que jo resumiria en:

- Acceptar que el president del país veí menteixi reiteradament al nostre poble i que com agraïment, li votem massivament la llei que ell ens ha retallat escandalosament. Catalunya ha dit que aprova aquesta manera de fer les coses.

- Veure com la dreta regionalista de CIU, es passa pel forro la decisió del parlament de Catalunya, i vota a Madrid allò que amb ells els i convé per interessos purament partidistes i sense mirar pel País. Catalunya ha dit carament que aprova aquesta manera de fer les coses.

- Veure amb infinita pena (jo ho trobo un escàndol majúscul), com no hi ha ni un sol mitjà de comunicació tradicional d’aquest país està al costat de l´independentisme i que per tant, em sembla que ens condemna in eternum, a una posició de marginalitat política. A Catalunya ja li va bé que les coses segueixin així.

- Estar en una posició d’inferioritat respecte a Espanya sempre que s’hagi de negociar quelcom important ja que la última paraula sempre la tindran ells. Ja ens va bé que això segueixi passant.

- Tancar-nos les portes a ser una nació i a tenir un sistema de finançament just i que solucioni l’espoli fiscal. Fins d’aquí 20 anys jo pregaria que cap polític del bloc del SI anés plorant a Madrid dient que ens falten diners, més que res per dignitat. Llàstima, teníem un gran oportunitat per canviar-ho i em perpetuat la pidolació constant com a manera de fer política.

- També em acceptat que siguin els empresaris del nostre País qui marquin la pauta de la nostre agenda política seguint els seus interessos particulars, on la tranquil·litat i no molestar l’amo espanyol són els punts claus dels seu ideari. Jo crec que avui ha guanyat la frase que el Lara Bosch li va dir al Mas : “Tu firma lo que sea en Madrid, que nosotros ya te lo venderemos”

Avui pot ser un gran dia.

-Pot ser un gran dia perquè el NO pot treure uns resultats espectaculars.

-Pot ser un gran dia perquè podem enterrar definitivament la via autonomista.

-Pot ser un gran dia perquè avui podem jubilar a varis polítics regionalistes o directament espanyolistes.

-Pot ser un gran dia perquè el poble de Catalunya ja està fart de dir que SI a tots els pactes vergonyants que ens ofereixen els Espanyols.

-Pot ser un gran dia perquè avui Catalunya, pot fer un pas de gegant cap al reconeixement del dret a l´autodeterminació.

-Pot ser un gran dia perquè la ciutadania es revolti democraticament contra la campanya Stalinista que s´ha fet als mitjans públis i privats a favor del SI.

-Pot ser un gran dia perquè avui potser podem aconseguir que no s´aprovi l´Estatut de la Moncloa.

Així ho espero... ja que tot el que no siguin uns resultats espectaculars del NO em sembla que ens portarà un panorama d´allò més negra.

La campanya subliminal del SI

Mireu la campanya de l´estatut atentament.

Avui un amic meu entés en publicitat, m´ha fet veure que clarament l´anunci de campanya de la Generalitat, utilitza publicitat subliminal per animar a la gent a votar SI.

Segons la seva opinió aquesta tàctica de posar la paraula que vols "introduir" a la ment de la gent als anuncis és l´a, b , c de la publicitat subliminal o sigui que no s´hi han matat massa.

Només afegir que la gran majoria de gent del món de la publicitat, rebutjen aquesta pràctica perquè la troben altament poc ètica ja que s´entra en terrenys perillosos.

Si creieu que m´estic tornant boig, feu una ullada a aquesta pàgina que és la prova del "delicte".

http://home.coqui.net/proconci/La%20Publicidad%20Subliminal1.html

Espero els vostres comentaris a veure que en penseu.

16 Motius pel NO

1. 23/04/2004 - La Vanguardia: ‘Mas advierte que CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico’

2. 19/09/2005 – Avui: ‘Mas replica al PSC que Catalunya castigarà qui rebaixi l’Estatut’

3. 10/2005 – El Punt: ‘Mas respon al president espanyol que del nou estatut ‘no s’ha de tocar res’’

4. 8/10/2005 – ABC : ‘Artur Mas: Nación tiene que figurar como está, en el preámbulo y en el articulado’

5. 30/10/2005 – El Mundo: David Madí: ' L’Estatut no va de rebaixes’

6. 4/11/2005 – Avui: ‘Pujol advoca per retirar l’Estatut si el retallen’

7. 11/01/2006 – La Vanguardia: ‘Los líderes pro Estatut se comprometen a no renunciar a la nación ni a la Agencia Tributaria’

8. 13/01/02006 – El Punt: ‘Els partits catalans comunicaran avui al PSOE que ‘nació’ ha d’anar a l’articulat i no al preàmbul’

9. 23/01/2006 - El Periódico: ‘Mas anuncia que el finançament s’haurà de revisar en cinc anys’

10. 23/01/2006 – Avui ‘Ibarra: ‘Han perdut els nacionalistes’ .

11. 26/01/2006 – Expansión: Fernández Ordóñez: ’No hemos agotado el margen al que podemos llegar en cesión a las CCAA’

12. 7/02/2006 – El País: ‘El Gobierno planea duplicar el fondo de solidaridad para las comunidades’

13. 20/02/2006 – ABC: Zapatero: ‘ERC debería apoyar el Estatuto porque seguramente será para siempre’

14. 9/04/2006 - La Vanguardia: ‘Guerra califica el Estatut de ‘infumable’ y explica cómo ‘se cepilló’ en comisión’

15. 10/04/2006 - El Punt: ‘ERC veu més avalat el no a l’Estatut perquè Guerra diu que l’ha passat per la pedra’

16. 2/06/2006 – El País: ‘Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido’

No a la selecció Espanyola.

Aquest crack absolut (com a persona) i que es diu Miquel Masoliver, com a jugador la veritat no el conec perquè l´hockey no és el meu fort, ha decidit avui que renuncia a la selecció Espanyola ja que el es considera només català i no està dispost a jugar amb cap selecció que no sigui la seva.

Ara només faltaria que altres esportistes d´esports més majoritaris (futbol,bàsquet...) prenguessin exemple i si se senten catalans, no anessin a defensar la semarreta d´un País que no es el seu.

Per cert, el nou estatut mutilat a Madrid, no permetrà a la gent com el Miquel Masoliver jugar amb cap selecció que que l´article que obria la porta a fer les nostres seleccions, va passar pel ribot del Guerra i companyia amb el consentiment de CIU i els eco-socialistes.

Ara, a aquesta gent ja li va bé que els catalans juguem amb Espanya, ja que com ha dit el Mas, li agrada que gunyi la seva selecció.

ÁNIMS MIQUEL !!!!!!

EL CARTELL

EL 18 NO, EL 19 L'AUTODETERMINACIÓ

Divendres 16 de juny, de 12 del migdia a 19h, passa pel Monument a Rafael de Casanova a recollir un dels 30.000 clavells vermells i participa a construir una gran senyera sota l'Arc de Triomf col·locant-hi el teu.

DE LA DERROTA A LA VICTÒRIA!

De 19 h. a 21 h. del vespre ACTE CENTRAL amb el protagonisme de la societat civil mitjançant la col·locació dels darrers 100 clavells per part de personalitats destacades del món associatiu, cultural, professional, esportiu, etc.La cloenda de l'acte comptarà amb breus parlaments i es tancarà amb el Cant dels Segadors.

CONSTRUÏM LA SENYERA, CONSTRUÏM AL NACIÓ

www.tenimeldretdedecidir.org

http://www.diguemno.org/

Per la boca mor el peix

A veure si la ciutadania de Catalunya té memoria de cara a les properes eleccions i castiguen a tots els rebaixadors de l´estatut.

Aquest és un titular de l´AVUI de poc abans del pacte del 30-S.

Antoni Gaudí votaria que NO a l´estatut.

El grup de Desobediència civil 'Països Catalans Insubmisos! volem reivindicar l'acció que ha tingut lloc avui dissabte 10 de juny de 2006, consistent en el desplegament d'una pancarta de més de 12 metres amb el lema 'Per l'Autodeterminació, Diguem NO!', a la Sagrada Família de Barcelona. A hores d'ara, les dues persones continuen penjades.

http://www.desobediencia.tk/

Cap independentista de cor, i l´Antoni Gaudí n´era un de pedra picada, pot votar favorablament a aquest estatut mutilat a la capital del "reino".

Per cert, coindireu amb mi que mai s´ha donat massa a conéixer el pensament polític del català més internacional de la història, curiós no?

I més si tenim amb compte que uns suposats nacioanlistes (que ara van de sobiranistes amb estelades gegants) han manat a Catalunya durant un quart de segle i han tingut temps suficient per recordar fets com els que van portar al Gaudí a la presó per negar-se a parlar en castellà.

Mapa d´Europa l´any 2020

Esperem que el diari The Times tingui raò.

Si clickeu la imatge la podreu veure més gran.

La mutilació de l´estatut en PDF

No penso fer cap comentari, només demano que li feu un cop d´ull i en treieu conclusions.

Us recomano que mireu l´article de competències (pàgina 27), tot un espectacle.

LA MUTILACIÓ DE L´ESTATUT, AQUÍ

FEU DIFUSIÓ D´AQUEST DOCUMENT VIA CORREUS ELECTRÒNICS !!!!!!

Dos motius per animar el NO

Avui s’ha presentat la
“plataforma economistes pel NO”
on alguns dels millors economistes de Catalunya i rellevants empresaris de la nostre terra (algun de decent sembla que encara en queda) defensen un NO rotund a l’estatut ja que troben totalment inacceptable el model de finançament pactat per el Mas i el ZP amb la complaença dels de ICV.

Ara falta veure com tractaran la notícia els mitjans de comunicació, em sembla que no li donaran tanta bola com la plataforma jo si, espero que el temps no em doni la raó.

També es destacable aquesta noticia : “El número dos del Partit Popular a la Paeria de Lleida, Enric Oró, s’ha desmarcat de la posició del seu partit contrària a l’estatut i votarà sí en el referèndum del pròxim dia 18..

Si persones destacades dins el PP voten que SI, i el Piqué ja va dir que a ell li agradava l’estatut retallat, l’únic opció que ens queda, és votar NO.

Els grans motius del SI - Socialista

1. Mas vale pajaro en mano que ciento volando

2. Que no és suficient?...segur que no és suficient.

3. És un pas endavant, encara que sigui petit, és positiu per a Catalunya

4. És el moment oportú, encara que no arribi a tot el que es demanava.

5. Basta que el PP s’hagi posat tant contra Catalunya és perquè els catalans tinguem conciencia d’anar a votar un sí.

6. Et conformes amb això...és això o res.

7. L’actitud d’esquerra és infantil. És com si vols tres txupa-txups, només te'n dónen un, i dius...doncs no en vull cap.

Aquests són els arguments que es donen als anuncis del PSC, no et venen massa ganes de votar SI la veritat, ni un comentari és un SI convençut explicat amb motius concrets de en que millorarà la nostre vida si votem SI.

Recull a càrrec de : jb2004

Els telenotícies de TV3 perden els papers

Doncs resulta que en els espais reservats a la campanya de l´Estatut han ignorat totalment a ERC, han parlat de CIU,PSC,ICV i PP i ni una paraula d´ERC.

A part d´indignant pq ERC és el 3er partit de Catalunya, em sembla que el tema podria ser denunciable per què per llei (aquesta que tan poc agrada als perdiodistes i que a mi cada dia em sembla millor), el partits han de tenir un temps determinat depenent dels vots i per tan no puc entendre com es parla de tothom i no es diu absolutament ni una paraula d´ERC, bé, si que ho entenc però ho trobo lamentable.


El tema ja fa olor de podrit.

No em crec el SI independentista.

Veient aquesta estelada que les joventuts de CIU han desplegat a la plaça Catalunya i aquest SI gegant, només puc sentir una mica de vergonya, que voleu que us digui.

Vergonya per dos motius, un és que aquest acte, que van dur a terme un centenar de persones,ha estat portada de l´AVUI i ha ocupat minuts i minuts a les teles, mentre que l’acte de fa una setmana a favor del NO a la mateixa plaça Catalunya (3.000 persones) va passar totalment desapercebut.

Tornant al tema, el segon motiu que més em crispa del tema, és com des de l´independentisme (aquesta gent de les JNC es fan dir independentistes) es pot votar SI a aquest estatut.

Puc entendre que una persona independentista sigui gradualista i no entri en la dinàmica del tot o el res, però el procés que ha seguit aquest estatut ens allunya totalment d’un futur sobiranista.

A Madrid s’han carregat els pilars bàsics de l’estatut (la clau de la caixa,la nació i la bilateralitat), per tant les coses que “ens han donat” no deixen de ser engrunes i per tant s’ha establert una dinàmica perversa que es pot resumir amb : “vosaltres demaneu que nosaltres només us donarem allò que no sigui realment important”.

Per tant, i segons la meva modesta opinió, des de l´independentisme no es pot donar suport a aquest estatut perquè consagra una manera de fer les coses on el màxim que podem aconseguir son temes menors mentre que els temes principals segueixen essent tabú.

Jo ja m’he cansat d’anar pidolant per aconseguir competències de tercera regional i canvis en finançament que subscriuen el Piqué i el Chavez, la via estatutària està morta i cal buscar noves alternatives i la millor manera de trobar-les, és dir no el dia 18.