Menys català encara a la TV i radio Espanyola.

Carmen Caffarel ha anunciat les mesures que pendrà la radio i televisó pública per aconseguir reduir el dèficit monstruós que arroseguen.

Una de les solucions proposades és tancar Radio 4 i una altre consistirà, en fer quasi desaparèixer les desconexions en català de TV2, tot reduin-les a testimonials ja que només es mantindrà la mitja hora que dura el telenotícies del migdia.

Tot i no conèixer en profunditat els números de la radio i televisió pública Espanyola, fa molta pudor que dues de les mesures estrella per eixugar el dèficit, ataquin directament la llengua Catalana i com a consequència, en molt poc temps en podem veure reduida la seva presència als mitjans espanyols que encara que no volguem, paguem també entre tots els catalans i catalanes.

En aquests cas, es podria aplicar perfectament la famosa llei de Murphy que teoritza que: "quan una cosa va malament, encara pot anar pitjor". Dels 2 canals i mig de televisió que emeten en català, en poc temps només en tindrem 2 i tota la nova oferta generalista de recent aparició (CUATRO,SEXTA) no té gens amb compte a les seves programacions el català, per tant anem com els crancs i no sembla que ningú amb un cert poder polític o empreserial, intenti posar-hi remei.

El tema de Radio Nacional de Espanya (RNE) que conec d´aprop, és especialment sagnant. A Catalunya la RNE és una màquina de perdre diners, amb funcionaris que passen de tot i amb unes audiències globals (no només de Radio 4) ridícules que fan inviable el projecte global.

Per tant, "carregar-se" Radio 4 no solucionarà ni de bon troç el problema de la radio pública espanyola a Catalunya ja seguirán perdent diners dia a dia i pel camí els catalans haurem perdut una emisora en català.

M´agradaria donar una recomanació per si algú la vol escoltar ara que es època de negociació amb Madrid, la única manera de salvar RNE és transferir-la a la Generalitat de Catalunya i si no es vol fer per temes polítics, que la tanquin ja, però que la tanquin tota, no només la que emet en català perquè el tema ja fa una mica de pudor, sempre rebem els mateixos.

El castell de Montjuïc, la devolució trampa

Ja s’han fet públiques les condicions que l´Espanyolíssim ministre de defensa José Bono ha imposat per fer efectiu el retorn del castell de Motjuïc a la ciutat de Barcelona.

Fa uns dies tot semblava que estaba tancat, però avui el ministre ha imposat unes condicions totalment inacceptables fins i tot per l’alcalde Clos ja que la cessió serà condicionada, no s’abandonen per complet els usos militars i a més obligaran a que onegi la bandera Espanyola, no fos cas que els catalans oblidéssim que som part d’una Espanya “grande y libre”.

Per a molts catalans, el castell de Montjuïc és un simbol de llibertat ja que va ser allà on es van afusellar els incitadors de la Setmana Tràgica a principis de segle i al president Companys al 1940, a més de ser el lloc preferit per l’exèrcit espanyol a l’hora de bombardejar Barcelona en diverses ocasions.

Si per nosaltres significa tant, perquè posa el ministre Bono aquestes condicions que sap inacceptables pels governants catalans? Em sembla que tinc la resposta...

Per a molts Espanyols, el castell també representa molt, representa la opressió del poble de Catalunya, representa qui mitjançant les armes ha aconseguit una vegada i una altre, esclafar els desitjos de llibertat del poble català i clar, en moments com aquests on sembla que l´independentisme té tan bona salut, és millor deixar algunes coses clares, no minijtro?

A per cert, aquesta ja es la segona mentida que el ZP ens ha clavat als catalans, primer amb el tema de l’estatut i ara amb el castell que no fa massa s’havia compromès a retornar i ara ens surt amb unes condicions inacceptables. Encara serà veritat que el que s’assembla més a un nacionalista espanyol de dretes és un nacionalista espanyol d’esquerres...

Ja els tenim aquí

Després de bastants actes, declaracions incitant als tancs a entrar a Catalunya si el nacionalisme es desboca, i algun que altre boicot a les seves trobades, el Boadella i els seus amiguets, sembla que s’han decidit a formalitzar un partit polític.

Encara no se sap qui serà el candidat a les eleccions per part del nou súper partit que si no canvien les coses s’ha de dir ciutadans de Catalunya i farà la seva presentació oficial al teatre Tívoli de Barcelona el dissabte dia 4 a les 12:00 del migdia.



Tot i que els primers espases d’aquest partit ( Boadella, Espasa, de Carreres,Azúa...) s’han declarat repetides vegades com a fervents anti catalanistes, em dona la sensació que sense voler-ho acabaran fent un gran favor al nacionalisme català.

Ja se sap que com més gent hi ha per repartir un pastís menys toca a repartir i això és exactament que passarà a les properes eleccions. Els ciutadans de Catalunya amb tota seguretat i gràcies a la propaganda que els i faran mitjans Madrilenys com la COPE o la Razón, esgarraparà un bon grapat de vots de l’àrea metropolitana de Barcelona als partits Espanyolistes.

Per una banda hi haurà un bon grapat d’electors socialistes descontents amb el pacte de govern amb ERC i amb tota la negociació estatutari que molts consideren innecessària i per altre hi ha molta gent Vidal Quadrista del PP, que veu al Piqué com a un nacionalista més i per tant veuran la salvació en un partit que estic segur que farà de l´anti nacionalisme el seu “leitmotiv ”.

Aquesta es la primera i millor hipòtesi perquè també és molt possible, que aquest partit no sigui més que un submarí o del PP o del PSC (ni ells saben a quin dels 2 els agradaria pertànyer) i que quan les eleccions estiguin ben aprop, s’acabin ajuntant amb algunes de les dues formacions i llavors si que podrien ser perillosos i augmentar la seva parròquia electoral.

Passi el que passi, estic segur que aquest partit ens donarà una font inesgotable de perles pro Espanyoles i anti Catalanes que ja em moro de ganes d’anar sentint per veure tota la bilis que sortirà de la boca d’aquesta gent contra al que a la fi, és la seva terra.

Blogs escombraries

Ja fa un temps que donava voltes per la blogesfera catalanista que hi ha per internet abans de decidir-me a obrir el meu blog.La veritat és que el nivell és altíssim i hi ha molta gent que fa una gran feina d’opinió, divulgació i reflexió que ajuda a fer conèixer i ampliar la nostre causa sobiranista.

Evidentment hi ha blogs que no m´agarden gens i que tenen opinions i visions totalment contradictòries, però tot i així, puc reconèixer perfectament que la gent que i escriu ho fa amb moltíssima voluntat, amb ganes de treballar a la seva manera per Catalunya i expressant les seves opinions de manera lliure.

El que vull criticar aquí no son els blogs que no comparteixen les meves opinions, sinó els blogs escombraries, aquells que es sustenten en les mitges veritats, en els rumors sense cap fonament i que sistemàticament es treuen exclusives de la màniga que sempre van contra els mateixos.Els dos casos paradigmàtics d´aquesta manera de fer són la santa espina i tumbuctu.

Si els i dones un cop d´ull superficial, sembla que tinguin molts contactes amb les altes esferes perquè cada dia treuen noves i sucoses notícies. Llàstima que no resisteixin la prova del cotó, de les super exclusives que ens intenten vendre, mai en citen la font i a més curiosament mai cap d´elles acaba transcendit als mitjans “convencionals” tot i que pel seu contingut, serien bombes informatives en tota regla.

L´última prova de la qualitat d´aquest blog la tenim amb el comunicat que la gent de CONTRASTANT ha hagut de fer públic avui per desmentir una notícia recent publicada per la gent de la santa espina. Ja diu aquell que abans s´agafa a un mentider que a un coix. Si voleu aprofundir sobre aquesta gran mentida : AQUÍ

Per afegir més gràcia al tema, aquests dos blogs tenen una línea editorial i una manera de rajar d´un partit en concret molt similar al ja temible i arxi famós portal e notícies , que es el paradigma del periodisme escombraria i indemostrable.

Està molt bé i és molt legítim que hi hagi gent que vulgui atacar l´independentisme parlamentari des de el seu blog i està molt bé que ens pensi de manera diferent a aquell o altre partit polític, el que trobo indignant i criticable es que per desacreditar a una força política, es facin servir mentides disfressades de notícia.

Jo us recomanaria, per experiència personal, que no us fieu massa dels confidencials d’Internet perquè ja se sap que les paraules se les endú el vent i el que avui pot semblar una gran notícia, demà és simplement és una anècdota més a internet.

La clàusula Puigcercós

La veritat és que les informacions que han sortit aquests dies sobre la proposta que ha fet ERC al PSOE no m’han acabat de convèncer.

Si en creiem que Catalunya és una nació, no podem anar a remolc de ningú. Hem de ser nosaltres qui posem el nostre sostre on volem i per molt que ens puguin unir llaços d’amistat amb Euskadi, hem de seguir camins diferents.



No tenim les mateixes necessitats, ni objectius de futur y a més si acceptem una clàusula com aquesta estem rebaixant la nostre autoestima deixant el nostre futur en mans de tercers i amés sense cap garantia de que el seu Estatut acabi essent millor que el nostre.

No m’agradaria ni imaginar que aquesta clàusula sigui una estratègia perquè ERC acabi dient que si a l’estatut, el passat dia 18 ja va quedar clar que Catalunya no vol Estatuts de segona divisió i per moltes clàusules que si posin, es evident que no tornarà res de bo ni acceptable de Madrid.

Que no badi la gent de ERC amb propostes “surrealistes”, ara que ho tenen tot de cara que no badin i segueixin ferms en el no.

L’estatut tanca les portes al pacte CIU-ERC a Barcelona

Fa només unes setmanes la cúpula de ERC estava disposada, si els resultats electorals ho feien possible, a arribar a un acord de govern per fer fora en Joan Clos i posar com al Xavier Trias.

Segons les meves informacions, la idea era ferma i ja estava pràcticament segellada. Per higiene democràtica la cúpula d´ERC veia molt positiu que els socialistes passessin a la oposició i a més tenint pactes diferents a Generalitat i Ajuntament de Barcelona, podien seguir jugant la carta de l’equidistància a les eleccions Nacionals catalanes.

Tota aquesta idea de futur, es va veure truncada amb el pacte que van arribar el Mas i el ZP. ERC va canviar per complet el seu punt de vista i ara només treballa amb la idea de reeditar el tripartit a l’ajuntament de Barcelona.

Així doncs, el panorama electoral a Barcelona sembla tancat, o CIU pacta amb el PP (el Mas va dir que no ho farien durant una generació) o anem irremediablement a patir durant quatre anys més, l’incompetent del Joan Clos.

La veritat és que tot feia pensar que després de les dues punyalades que s’havien donat els partits “nacionalistes” en la formació dels dos darrers governs de la generalitat, semblava que s’arribava al final del túnel. La negociació de l’estatut, ha dinamitat tota possibilitat d’entesa...

El PSC no ha entès res

Ara la Consellera Tura em surt amb que la manifestació d’ahir era per anar contra el PP, no hi ha res més greu que tenir la realitat davant dels ulls i no voler-la veure. La gent que va sortir ahir al carrer tenia molt clar el que volia i no era una altre cosa que no fos defensar que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, sense tuteles ni pactes vergonyants.

Sabeu perquè penso que va servir la manifestació d’ahir?
Doncs estic convençut que va segellar si o si la sociconvergència de cara a les properes eleccions.

Ens posaran una altre injecció de morfina i ens intentaran fer dormir als independentistes durant els propers 25 anys, no ho aconseguiran. Com més ens intentin arreconar i fer callar les nostres veus, més gent pujarà al nostre carro.

El poble ha parlat

Ells amb pactes secrets s’han repartit el pastís polític dels propers anys, ells han pactat un Estatut que no agrada a ningú i que no és el que volia el poble de Catalunya, ells no permeten que Catalunya sigui una nació ni que decidim nosaltres el nostre futur.

Per sort el poble de Catalunya els ha demostrat que no es deixa enganyar perquè som una nació i tenim dret a decidir.

Des de aquí, repto a PSC-CIU-ICV a que convoquin una manifestació a favor de l’estatut retallat que estan aprovant a Madrid, a veure quanta gent aconsegueixen treure al carrer, jo penso que no reunirien ni 10.000 persones ...

Anem-nos preparant

Avui és un dia en què el poble de Catalunya pot preguntar-se en quin camp estan jugant els grans mitjans de comunicació, tant públics com privats, que funcionen en aquest país. La inefable TV3 que al vespre reconeixia que la d'avui ha estat "una de les manifestacions més grans celebrades a la ciutat de Barcelona", havia estat ignorant i arraconant la seva convocatòria durant dies i dies, amb l'excepció del programa de Mònica Terribas, en hores d'audiència no majoritària. Encara als informatius d'avui mateix al migdia, aquest fet històric que s'havia de produir durant la tarda, no els mereixia més que un esment de refiló.
Personatges com Joan Majó, president de la CCRTV, o el cap d'Informatius de TV3, Jaume Masdeu, haurien d'aclarir si han silenciat el que s'apropava per fanatisme polític o bé perquè per incompetència professional no han estat capaços de preveure el ressò massiu que tindria la manifestació. Si una cosa és reprovable, l'altra es dramàtica... I el mateix pot dir-se de capçaleres com La Vanguardia, El Periodico i fins i tot l'Avui (que no donava ni una línia de la manifestació en primera pàgina aquest matí).

Però malgrat tot plegat, la manifestació ha assolit un nivell d'assistència que els ha obligat poques hores després a pujar al carro per no quedar encara més en evidència.
El professor Ramon Barnils va advertir que els mitjans de comunicació "són els exèrcits del segle XXI", i amb aquesta manifestació s'ha ben demostrat que els exèrcits mediàtics de l'espanyolisme -el radical, el moderat i el quintacolumnista- han apostat a fons i han perdut. El boicot dels grans mitjans no ha pogut impedir l'èxit de la manifestació del 18 de febrer.

font: http://www.naciodigital.com/

Aquest monopoli socioconvergent dels mitjans de comunicació penso que a prtit d´ara es farà més patent que mai. Han de col.larnos un estatut de merda i no paran fins aconseguir-ho. Els independentistes, siguem del partit que siguem, no ens podem deixar enganyar i em d´arrossegar a la ciutadania cap al nostre "bàndol".

500.000 FELICITATS!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=6K6KmUhc__Q


http://www.youtube.com/watch?v=PlfIFl_k5fMFl_k5fM

TV3 qualifica la manifestació com "una de les més importants que mai hi ha hagut a Barcelona".

Jo no tinc paraules, el que ha passat avui a Barcelona

SIMPLEMENT ÉS HISTÒRIC

Entrevista "exclusiva" amb Salvador Cardús (2)

Una de les conseqüències que vostè ha detectat que porta l’estatut, és el trencament de relacions entre CIU i ERC, pel nacionalisme polític català és un preu massa alt a pagar o per aprovar un Estatut tot si val?

Que quedi clar que sempre he estat reticent als discursos benintencionats però ingenus sobre possibles transversalitats entre ERC i CiU. Combaten per un electorat en bona part coincident. Preferiria que ERC pensés que el seu electorat és el del PSC, i que el convencés que ERC defensa millor els seusinteressos, però aquesta és una lluita a més llarg termini i més difícil de fer. El fàcil, és esgarrapar-se vots entre CiU i ERC. Ara bé, el problema és si a més de competir políticament, resulta que les relacions són de ressentiment. I això ja no té res a veure amb la competència política, sinó amb un menyspreu que, efectivament, pagarem molt car. I l'origen no és només l'Estatut, sinó els pactes postelectorals de 2003, absolutament legítims, però fets amb engany cap a CiU i cap a molts votants. Allò es va fer malament, en les formes, i ara els han tornat la pilota. També amb males formes. I quan és té poc poder, les formes són encara més importants.

Com valora el paper que ha fet la societat civil Catalana des de que l’estatut va sortir del parlament de Catalunya? Li ha donat prou suport ?

Ha fet un paper trist perquè els mateixos partits li han impedit fer una altra cosa. Abans de començar a discutir l'Estatut, o bé després de l'acorddel 30 de setembre, haurien pogut sortir al carrer un milió de catalans,darrera o davant del nostre Parlament. No es va voler.

Vaig llegir que vostè no estava massa d’acord amb la manifestació del proper dia 18, ens pots explicar els motius que el porten a no donar-li suport?

No hi estic en contra, però em sembla fora de lloc. Ara les cartes ja estan tirades i no serveix de res. És un moment d'incertesa, però que es discuteixamb unes regles de joc completament decidides. Penso que ens pot fer perdre energies, per exemple, davant la conveniència de defensar un no al referèndum. I si no som realment molta gent, es pot girar en contra.Finalment, ara es fa en un moment en què la unitat nacional ja s'hatrencat... I, tanmateix, els desitjo el més gran dels èxits.

Vostè va donar suport públic a Carod Rovira quan va passar el “cas Perpinyà” , ara tan de temps després creu que aquella visita va servir per alguna cosa? La pau a Euskadi està més a prop ara que fa 2 anys?

Ja vaig deixar clar en el seu moment que vaig donar suport personal a Carod-Rovira -i ho tornaria a fer- i, després, vaig defensar-lo en l'intent de linxament polític absolutament injustificat i cruel. Per a mi,Carod-Rovira, abans que líder d'ERC, és un amic. En canvi, no vaig dir mai que aquella visita fos oportuna. Legítima, sí. Oportuna, com es va comprovar, no. Després de dos anys, però, aquella visita ja no és res. Ara ja són els aparells de l'Estat els que s'entrevisten amb ETA i, malgrat que el PP ho intenta, no es linxa a Zapatero.

Per últim, com afecte a una societat com la basca el fet de viure tants anys sota els efectes de la violència?

Si s’aconsegueix la pau les ferides creu que trigaran molt a cicatritzar ? Tot depèn de com es tanqui el conflicte. Si es pretén fer agenollar una part i prou, es tancarà en fals. Si s'és capaç d'encetar un procés obert i honest de reconciliació, en la línia de la feina que ha fet Elkarri de fa temps,les coses poden ser més ràpides i fàcils del que sembla. Els bascos són un poble assedegat de pau, i si la política no ho espatlla, sabran com "fer les paus" entre ells.

Moltíssimes Gràcies

Entrevista exclusiva amb Salvador Cardús (1)

Salvador Cardús és sociòleg i una de les persones més implicades en temes relacionats amb nacionalisme de tot Catalunya tal i com demostren les moltíssimes activitats que ha realitzat al voltant d’aquest tema.

Sempre s’ha caracteritzat per dir les coses pel seu nom i sense embuts, espero que disfruteu de l’entrevista.

-Fa uns mesos, al diari AVUI, vostè va dir que la negociació de l’estatut només podia acabar malament o molt malament. Ara que ja sembla que tot està pactat i tancat, segueix pensant en uns termes tan negatius?

No és que jo pensi en termes negatius, simplement és que entre l'Estatut aprovat a Catalunya i el pactat amb en Mas, s'han perdut alguns dels aspectes que tothom, començant per en Mas, havia considerat irrenunciables.Només cal anar a les hemeroteques i les fonoteques. I si es renuncia al que és irrenunciable, diria que el fet mereix que es digui que s'ha acabat "malament".

-Tantes reunions, picabaralles partidistes, declaracions creuades... per part dels polítics durant un període tan llarg de temps han allunyat a la ciutadania del debat estatutari?

Els debats jurídics mai són d'interès general. Suposar la possibilitat d'una vinculació directa i popular en un debat fonamentalment tècnic és fer populisme que només por acabar així: en contra del qui l'ha fet. Els ciutadans votem a determinats partits per tal que compleixin les promeses i s'espavilin en les qüestions tècniques que se'ns escapen. Ara bé, és cert que si, a més, l'espectacle és tan lamentable com el que hem vist, això augmenta la desconfiança general en la política.

-Creu vostè que un estatut realment bo arribaria a arreglar els problemes reals dels Catalans i les Catalanes?

La qüestió és que si un Estatut no resolt els problemes "reals" no pot ser,per definició, un bon Estatut. Ara, tal com diu l'Evangeli, "no tan sols de pa viu l'home". Per tant, s'ha d'entendre que també formen part dels problemes "reals" aspectes que tenen a veure amb la protecció de la dignitat nacional, amb l'expressió simbòlica de la pertinença i amb l'interès general de la nació. No s'ha de confondre "real" amb "material", com si els ciutadans fóssim una colla d'egoistes sense esperit. Un Estatut ha de tenir,també, esperit.

-Troba assumible el pacte al que han arribat CIU i PSOE a l’hora de definir Catalunya com a nació només al preàmbul i no de manera directe?

No. Especialment perquè ni el preàmbul diu que siguem una nació. Si ho he llegit bé -a vegades, de tant sentir mentides, et fan dubtar dels propis ulls- el que es diu és que el Parlament de Catalunya, seguint el criteri "de ciutadans" -és a dir, alguns- ha dit que som una nació. O sigui, l'actual Estatut diu que pel que es veu, alguns diuen que sembla que ho som. Quan la Constitució espanyola diu que Espanya és una nació no ho diu pas d'aquesta manera, oi?

- Si en política els interessos de partit passen per davant dels de País, què ens queda als ciutadans per sentir-nos representats?

Excepte en circumstàncies greus, o sigui, quan és l'Estat qui trontolla, els partits fan -i han de fer- política de partit. Fins a aquí cap problema. El problema és que tenim "país", que és una realitat "entranyable" però no tenim pas Estat. Si en tinguéssim, els nostres partits farien com el PSOE i el PP, per defensar el seu terreny de joc. És cert, però, que a vegades no sé si els partits catalans s'adonen que tenim un país, ni que sigui "només"un país, per defensar, més enllà de quan l'utilitzen per guanyar uneseleccions.

- El PP ha tingut i té una actitud molt hostil contra l’estatut i contra Catalunya, pensa que potser han tensat massa la corda? Crear tensió per obtenir resultats electorals és criticable o entra dins els joc de la política?

En realitat, el PP ha atacat Zapatero. Als catalans ens deu considerar una causa perduda que, en tot cas, cal tenir controlats. Hem estat utilitzats com a pretext. Però l'adversari és el PSOE, i els catalans li serveixen per excitar l'espanyolisme que li dóna rendiments electorals. Segur que han fet números, i sap que prefereix perdre alguns vots a Catalunya per guanyar-me més a Espanya i erosionar el PSOE. D'altra banda, deu tenir la sospita que a Catalunya, aquesta provocació, troba seguidors, fins i tot entre gent de lletra i de teatre.

Demà penjo la segona part.

Desmuntat l’estatut punt per punt (1)

Ens estan intentant i ens intentaran col·lar sense pietat un estatut que personalment penso que no és gens bo per Catalunya.

Ja comencem a sentir frases que seran els lemes que molts partits utilitzaran a la campanya electoral i que jo modestament intentaré desmuntar.

“ Era el millor Estatut possible”

La gran mentida, Catalunya per primera vegada en molts anys tenia la paella pel mànec per diversos motius. El ZP s’havia compromès davant de 20.000 catalans a acceptar l’estatut que sortís del parlament de Catalunya, a més, la pressió del PP era insuportable i el temps estava a favor de la proposta sortida del parlament de Catalunya, cada segon que passava el ZP estava més i més enfonsat en el fang i disposat a dir si a quasi tot.
Un altre motiu per assegurar que no era el millor Estatut possible és la perspectiva electoral. El president Espanyol sabia que necessitava si o si els vots de Catalunya a la propera legislatura perquè es quedarà lluny de la majoria absoluta, per tant per molt que haguessin apretat els partits Catalans, el ZP no podia trencar la baralla perquè tenir clar que necessita i necessitarà els vots “catalans”.
Penso que queda clar, que hi ha hagut precipitació i molts, a l’hora de tancar el pacte.















“Tenim un bon sistema de finançament”

Res més lluny de la realitat, el tema primordial, la clau de la caixa no s’ha solucionat de manera positiva per Catalunya i s’haurà de negociar d’aquí a un parell d’anys. Hem perdut la principal “batalla” i a més el sistema pactat era exactament el que volia gent com el Chàvez, per tant el que tenim queda a segles llum de la proposta que sortia del parlament de Catalunya.

“Per fi ens reconeixen com a nació”

Aquesta afirmació ja és de traca i mocador. A part de que el que es posa al preàmbul no serveix de res perquè no té valor normatiu, la redacció que s’ha escollit, no diu enlloc que Catalunya és una nació sinó que un dia en una votació, el parlament va arribar a aquesta resolució. Això en els fons significa, que som una nació depenent de les majories del parlament, si algun dia el PP a Catalunya tingués majoria absoluta, podria proposar una altre votació, i deixaríem de ser nació perquè seria la voluntat de la majoria de la cambra Catalana.


Demà publicaré l’entrevista amb en Salvador Cardús, no us la perdeu perquè val molt la pena.

Entrevista "exclusiva" amb Enric Fontanals

L´Enric Fontanals és membre del col.lectiu gent de la terra i portaveu de la plataforma "pel dret a decidir".

Abans de res i per evitar suspicàcias, en el seu dia també vaig enviar una petició d´entrevista a la gent de manifestació del dia 11 però encara espero la resposta.

Les últimes dades diuen que ja son més de 400 les associacions que s’han adherit a la vostre convocatòria,esteu contents amb la resposta que esteu rebent de la societat civil Catalana? Teniu esperances que a 15 dies vista de l’acte pugueu sumar moltes més adhesions a la vostre convocatòria?

La nostra satisfacció és evident, no sols per la quantitat d’adhesions sinó per la representativitat de la majoria d’elles en sectors molt diferents de la societat del país, i encara més si pensem que s’incrementaran significativament fins el dia 18 de febrer.

Com valoreu l’absència de partits polítics que sobre el paper podrien subscriure perfectament el lema de la vostre convocatòria com CIU o ICV?

Com a plataforma, no la valorem. Senzillament se’ls ha invitat i han contestat negativament. A nivell particular puc dir-te que no em sorprèn després de veure el trist paper que han fet en defensa de la proposta sorgida del Parlament de Catalunya.

Com a plataforma teniu alguna opinió al respecte del pacte del nou Estatut signat per en Mas i en Zapatero?

Com a plataforma, no hem debatut aquest tema i no és el nostre objectiu fer-ho.

Creieu que en el nou Estatut queden ben reflectits els 2 lemes bàsics de la manifestació, el tema nacional i el dret a decidir?

Aprofito la teva pregunta per aclarir un cop més que, per a molts de nosaltres, el conjunt del procés estatutari no ha estat res més que el detonant d’una explosió de malestar i de neguit. Malauradament, acabem veient que el problema nacional no és resoldrà per la via estatutària. Els primers dies ens acusaven d’ambigüitat i deien que organitzàvem una plataforma proestatut, i avui ens diuen que som antiestatut; potser no s’ha volgut veure que el que fem era, i és, molt més important. Reclamem el nostre reconeixement com a nació i exigim el nostre dret a decidir-ho com a poble. Això no és ambigüitat i, tal com ens temíem, l’Estatut d’avui ja no ho reclama ni ho exigeix, tot això.

Heu fet alguna previsió de la quantitat de gent que pot assistir a la manifestació?Heu posat a disposició de la gent autobusos per arribar a Barcelona,estan tenint una bona acceptació la idea? s’ha apuntat molta gent?

Esperem que sigui una gran manifestació, al nivell de les més importants que hem viscut al nostre país. En relació als autobusos, la gent del territori està fent una gran feina i n’esperem una molt bona resposta.

Hi ha moltes veus que creuen que hauria estat més positiu que la gent hagués sortir al carrer abans, ara amb tot el peix venut sobre l’estatut ja no hi ha massa marge de maniobra ni la possibilitat de pressionar al govern de Madrid, que en penseu d’aquest tema?

Aquest tampoc és un tema debatut en assemblea, tot i que al nostre col·lectiu pensem el mateix. Tristament, la capacitat de reacció ràpida per part de la societat es veu sempre estroncada per diferents motius que necessitarien una altra entrevista sencera: autoorganització, sentit de poble, segrest de la societat civil i d’altres temes prou complexos.

Corren rumors que TV3 i CatRadio es van negar a passar els anuncis del vostre acte, és cert? van donar algun motiu pel qual no estaven disposats a emetre la vostre campanya?

Aquests mitjans no emetran l’anunci de la Plataforma. El CAC només es podria haver pronunciat si ja hagués estat emès.

Just una setmana abans hi ha una altre manifestació a Barcelona amb un lema quasi idèntic al vostre, no hauria estat més positiu fer una convocatòria unitària? En alguna moment i va haver converses perquè es poguessin fusionar les dues manifestacions?quins punts separen les dues plataformes?

Hi vam tenir converses en un inici però es va considerar molt difícil arribar a un consens sobre diferents temes. Val a dir que la comunicació ha estat bona i constant gràcies a alguns grups que col·laboren amb les dues plataformes. És bo que gent diversa hagi entès que la història no acaba el dia 18 i que, com a qualsevol país normal, hi ha posicions diverses i poc assimilables en les formes.

En breu, entrevista en profunditat amb Salvador Cardús, estigueu atents, la cosa promet.

L’eterna divisió incomprensible

Ahir, la candidatura d’unitat popular (CUP) va decidir abandonar la plataforma que s’havia creat per donar suport a la manifestació del proper dissabte dia 18, els motius que han donat és que des de alguns sectors, s’està intentant instrumentalitzar la convocatòria per defensar la integritat de l’estatut del principat que va sortir del parlament de Catalunya, allunyan-se així del lema oficial de la marxa.

No entraré a valorar si les afirmacions de la CUP tenen fonament, perquè a mi no m’interessa que les distàncies s’eixamplin sinó tot el contrari. Només m’agradaria constatar que s’ha perdut una magnífica oportunitat perquè totes les persones que creiem en el dret a decidir del poble de Catalunya o dret a l’autodeterminació (és exactament el mateix però dit en paraules diferents) puguem sortir plegades al carrer per fer sentir una sola veu. Una veu que reclami que ha de ser Catalunya que marqui el seu camí, un camí que hem de traçar només nosaltres, sense tuteles de Madrid ni d´enlloc.

Soc plenament conscient que la línea política de la anomenada Esquerra Independentista (EI) i de ERC és totalment divergent i per tant és positiu que en el que és substancial, segueixin camins divergents. Però en temes puntuals com és organitzar manifestacions multitudinàries amb lemes quasi idèntics no té cap sentit que existeixi aquesta divisió.

L’independentisme per desgràcia, no és un sentiment àmpliament majoritari a Catalunya i molt menys a la resta dels Països Catalans. A més juguem contra els mitjans de comunicació més poderosos que encara veuen el secessionisme com quelcom llunyà, perillós i que només ho volen quatre bojos i contra gran nombre de polítics Catalans que tenen el cap molt més a Madrid o al seu càrrec que no pas a Catalunya.

Per tant, com que els “altres” ja ens ho posen prou difícil, penso que ni que fos un parell de dies a l’any, els ciutadans que volem la independència de Catalunya hauríem d’aparcar discrepàncies i fer bones les velles dites que diuen: “la unió fa la força” o “com més serem, més riurem”.

A més, siguem sincers, tan uns com els altres i els que no formem part de cap organització, tenim si fa o no fot els mateixos referents, em llegit el mateix i ens emocionem (politicament) per les mateixes coses, no deixem que nimietats ens separin.

Problemes tècnis i pregunteta

Volia cambiar el tipus de pàgina pq el fons negre de l´altre no m´acababa de fer el pes però en el procés m´he liat i he perdut tota la informació que tenia a l´index.

Després de passar molts nervis, sembla que la sang no ha arribat al riu i he pogut recuperar el més important, el que si que he perdut segur son els links d´alguns blogs, si algum blogmaster es passa per aquí i veu que falta el seu o li agradaria que el posés, només cal que ho digui.

La pregunteta fa referència al disseny. Us agrada més aquest o l´enterior amb fons negre? a mi l´altre em semblava més stressant però no se... dieu-me la vostre opinió. Gràcies.

Que callin d´una vegada aquests bojos !

La broma ja està passant de la ralla, la gent del PP està jugant amb foc i al final algú s’acabarà cremant.

El Sr Rajoy avui ha perdut els papers totalment. Tots estem immunitzats a sentir barbaritats dels dirigents del PP i els seus mitjans de comunicació afins però afirmar com ha afirmat el líder popular que : “Se está haciendo con el catalán lo que se hacía con el castellano en la España franquista” és de una repugnància que no té límits.

A molts dels nostres avis els van perseguir, torturar o empresonar per parlar en català i ara aquest individu va i ens diu que actualment a Catalunya la situació és igual que la de fa 40 anys però a la inversa. Sent-ho dir el que diré però no tinc cap dubte que els votants del PP han d’odiar Catalunya per arribar a votar a uns líders que menteixen i tiren merda sobre el nostre País d’aquesta manera.

A part de la frase mentidera i repugnant el problema és que a la Espanya profunda i cavernícola segur que es pensaran que aquí tothom parla en català i hi ha gent que amb prou feines sap escriure en la llengua del “imperio”.

Jo estic fart de no poder anar al cinema en català, a no tenir ni un producte a la meva nevera etiquetat en català, a que no m’atenguin a cap botiga en la meva llengua o a que només pugui veure dues cadenes de televiso integrament en català.

Tot i que jo estic discriminat haig de sentir com la gent del PP vomita merda i més merda, mentides i més mentides sobre nosaltres, el nostre País i la nostre llengua sense parar.

Ho sento però la situació m’indigna de manera infinita, no podem tolerar que ens deixin a tots el Catalans com a feixistes que discriminem a la resta de ciutadans “castellans” quan la situació és totalment al contrari.

El Rajoy, l´Acebes i el Zaplana estan tramant una estratègia política que pot acabar tenint conseqüències que ni ells mateixos han calculat, espero equivocar-me però la crispació que estan generant comença a ser insostenible i tan culpables son els tres “mosuqeteros” com el Piquè que després intenta apagar els focs que els altres encenen.

I nosaltres quan??

Tan Groenlàndia com les Illes Feroe han aconseguit recentment que les seves seleccions esportives puguin participar en les properes Olimpíades. La gràcia del tema, és que ambdós territoris formen part de Dinamarca i no són Estats reconeguts per la ONU.

Perquè ells si i les seleccions Catalanes no ?

La resposta sembla evident, el govern Danès segur que té una amplitud de mires que no té el govern Espanyol ja sigui de dretes o d’esquerres. Segur que els danesos no estan obsessionats en mantenir a qualsevol preu i a tots els nivells, una unitat Estatal d’allò més fictícia.

Un altre motiu que ens impedeix aconseguir la independència esportiva respecte a Espanya és l´altissim nivell que tenen els nostres esportistes en moltes disciplines a nivell mundial. Sense nosaltres molts esports quasi ni existirien a Espanya i en molts d’altres, la fuga dels Catalans faria que el nivell de les seves seleccions baixés d’una manera alarmant. Si Catalunya tingués el nivell esportiu que pot tenir la Rioja les nostres reivindicacions tindrien moltes més possibilitats de tirar endavant.

És un fet que es repeteix en la història de Catalunya, a vegades fem les coses tan bé en alguns aspectes tan determinants com d’econòmic, el cultural o el social que nosaltres mateixos ens posem murs insalvables per aconseguir la llibertat. Si fóssim una Nació petita, pobre i inculta, segur que ja faria anys que seriem independents.

Un ministeri a Madrid és un premi?

Pel que s’està veient i llegint ens els últims dies un dels pactes a que van arribar el Mas i el ZP incloïa una clàusula en que més tard o més d’hora el Sr Duran i Lleida acabarà formant part del govern de Madrid en condició de ministre d’afers exteriors.

Ja sé que Unió mai s’ha destacat per ser un partit massa nacionalista però la gent de convergència els i hauria de tocar el crostó i impedir que per primera vegada des de la recuperació de la democràcia un representant d’un partit nacionalista català acabés entrant al govern de Madrid.

Hi ha una línea que penso que no s’hauria de traspassar mai, es pot donar suport al govern socialista de Madrid tal i com va fer antigament CIU o més recentment ERC, per evitar que el PP estigui al poder però entrar a formar part del govern de manera directe ja són paraules majors.


Només tinc una explicació raonable ni de País per justificar com pot ser que aquesta sigui la línea política que estigui escollint CIU de cara al futur, però em sembla que les explicacions es troben si ens ho mirem en clau interna de partit. Al Mas li interessa donar al Durán allò que vol per tenir-lo calladet i ben lluny de Catalunya. Per tan una vegada més a Can Convergent passen per sobre els interessos de partit que els interessos de País.

La única cosa que no em quadra és que si formen part del govern, no podran seguir pidolant a Madrid per demanar millores per Catalunya i amb l´estatutet que han pactat queda clar que és la única via política que queda oberta. Seguir anant a Madrid per demanar les engrunes seguirà essent el pa nostre de cada dia tan a nivell competencial com a nivell de finançament.

La imatge del futur ministre Espanyol amb l´estelada al darrera no té preu :-)

Moltes gràcies a tots i totes

No fa ni una semana que he obert aquest blog i ja son 1.000 les persones que han passat per aquí. La veritat és que estic molt i molt sorprés per la resposta que ha tingut la gent.

Us animo a que seguiu llegint,deixant els vostres comentaris,participant a les enquestes,criticant... i així entre tots aconseguirem fer una pàgina molt més dinàmica i interactiva.

Com a regal d´aniversari i si els "contactes" no em fallen, la semana vinent intentaré penjar una entrevista amb un membre destacat de ERC i amb un dels principals organitzadors de la manifestació del dia 18.

autodetermiNACIÓ

Més de 5.000 persones s’han manifestat aquesta tarda pels carrers de Barcelona sota el lema: Prou estatuts! Som una nació, autodeterminació. La manifestació, que ha transcorregut en un ambient festiu i reivindicatiu, ha acabat a la Plaça del rei amb el parlament de la Campanya, la lectura del manifest i l’actuació de Feliu Ventura.

A dos quarts de vuit del vespre començava la manifestació de la Campanya Unitària per l’Autodeterminació. Més de 5.000 persones han exigit l’autodeterminació com a única via possible davant les reformes estatutàries que maquillen l’estat postfranquista espanyol. Des de la Campanya volem remarcar la nostra oposició a les reformes estatutàries ja que no reconeixen la territorialitat dels Països Catalans ni el seu dret a decidir lliurement el seu futur. Per això reclamem un procés popular, constituent i democràtic que permeti trancar amb els marcs legals imposats pels estats espanyol i francès.

http://www.autodeterminacio.net/

La veritat és que jo esperaba una miqueta més de gent, unes 10.000 persones o així però 5.000 no están gens malament. Avui s´ha demostrat que quan les coses es fan bé, amb temps i amb una preperació correcte la Esquerra Independentista pot aconseguir movilitzar a un nombre cosdireable de persones.

Com a crítica haig de dir que ja fa uns dies vaig enviar un mail a la organització d´aquesta manifestació per veure si podia fer una entrevista a algun representant i em van respondre molt amablament que si, llàstima que encara esperi les respostes a les meves preguntes.

Però bé, avui és un dia per estar contents i per seguir treballant per la independéncia.

El princip del fi gràcies a CIU

Ahir a Madrid, es van començar a posar els fonaments del que a la llarga serà un Estatut nefast per Catalunya i que hipotecarà de ben segur les aspiracions socials i nacionals d´una generació sencera. No és que sigui un profeta però hi ha coses que es veuen molt clares. El mateix va passar amb la constitució europea que no servia per res i poc després que fos votada per una majoria de gent aquí a Catalunya, va quedar descartada. Llàstima que en l´Estatut no podrán venir els “francesos i holandesos a treure´ns les castanyes del foc”.

En un sol dia, entre PSC-PSOE-CIU-ICV van decidir que Catalunya segueixi essent una nacionalitat i que per tant jugui a la lliga de comunitats autònomes com Aragó, Andalusia o les Canaries. No està gens malament si tenim en compte que al parlament català hi ha una majoria absoluta de diputats que s´autoanomenen “nacionalistes”.

No es poden jugar pitjor unes bones cartes senyors polítics.

Ja no hi ha marxa enrera, no serem una nació perquè a Madrid no ho volen i punt. No hi ha una altre explicació. El problema a tot aixó és que els senyors de CIU em sembla que no han calculat bé la jugada. Haurien tingut moltes més possibilitats d´augmentar els seus vots si s´haguessin mostrat com un partit que feia front al PSOE i demanava més per Catalunya. Per contra, ara té els seus votants més sobiranistes molt i molt enfadats i unes perspectives electorals bastant poc favorables, però només el temps dirà.

Jo no he llegit aquest anàlisi enlloc perquè tothom posa com a guanyador de la negociació al Sr Mas, però per mi, el gran guanyador és el Sr Durán. El líder de Unió s´ha assegurat si o si un ministeri a Madrid i la seva parròquia més moderada nacionalment parlant, està contententa amb l´estatut mentre que en Mas no té ni de bon tros assegurada la presidència de la Generalitat i s´ha posat de regal, les bases de CDC majoritàriament en contra.

Finalment resultarà que el pacte PSOE-CIU a part de ser catastròfic per Catalunya, és nefast pels seus signants ja que al PSOE també li pot passar molta factura amb totes les campanyes que està fent i farà el PP.

Pitjor impossible…

Catalonia (2)

Catalan language

In the Catalan identity case, the language is the clearest feature that defines us as a country. Catalan, comes from popular Latin, and from the XIIIth Century it consolidates as the official language of the administration, literature and science.

The Homilies d’Organyà
The documented history of Catalan language begun with the Homilies d'Organyà — “Sermons of Organyà”—, in the XIIth Century; what means Catalan existed previously as a spoken tongue.Departing from the kingdom of James I, Catalan language spreads over the new Catalan territories, becoming the spoken tongue from Salses (in the “Département 66” of France) to Guardamar (Valencian Autonomous region, in Spain) and from Fraga (Aragon Autonomous region, Spain) to Maó (Mahon, Minorca), and other areas around the Mediterranean sea, as l’Alguer (Alghero, Sardinia island, Italy). Catalan language was the only language used for private, public and official issues in the complete lands of Catalonia. The top Catalan Middle Ages thinkers (Ramon Llull —Raimundus Lullius—, Arnau de Vilanova, Eiximenis and Sibiuda), spoke, wrote, and thought in Catalan. We pay a special attention in Ramon Llull, in the mid XIVth Century; an important portion of his works (about 250 books) were translated to many European languages. From those times we can also remark the Quatre grans cròniques —“Four Great Chronicles”—, historical narrations of the life and endeavors of the Catalan kings, which bolstered Catalan language’s prestige in the Mediterranean world.

It also must be remarked the “Book of the Consulate of the Sea”, Llibre de Consolat de Mar, a book of maritime and coastal trade law, coded and enacted from the XIIIth Century, written in Catalan, and promoted by the Catalan Royal Chancellery and the Catalan Consulates in the largest Mediterranean cities. That code was followed by the main portion of trade operations across the Mediterranean area from the XIIIth to the XVth Centuries.

Catalan language’s survival has been enduring several menaces, due to varied military and political actions coming from the enemies of Catalonia. With the arrival to the Catalan throne of Castilian dynasties, the Trastámara and the Habsburg, in the XVIth Century, it begins the introduction of the Spanish language in the Royal Court, firstly in the Kingdom of Valencia, and lately in the Principality of Catalonia.

http://www.freecatalonia.com/main.asp?opc=3&idi=eng

Domini .cat

S’apropa l’hora de la veritat, el 23 d’abril s’obre el termini perquè tota la gent que vulgui, dins la comunitat catalanoparlant, pugui demanar que la seva adreça web passi de tenir el .es o el .cat a tenir el .cat.

La immensa majoria de les administracions públiques i moltíssim particulars o associacions, ja han manifestat la seva ferma voluntat d’apuntar-se a la nova terminació, però el que ens hauria de preocupar és veure l’actitud que prenen les empreses catalanes.

El “sector negocis” de Catalunya mai s’ha mostrat gens sensibilitzat amb les reivindicacions nacionals. Si fer bandera del nostre País els hi podia suposar un sol Euro de pèrdua sempre prefereixen mirar cap a l’altre banda.

Ja aniria essent hora que els empresaris deixessin de banda els complexos, ja que en la majoria dels casos les pors de les altes esferes a apropar-se al catalanisme son més infundades i irracionals que no pas actituds raonades. No em puc creure, ni em vull creure, que etiquetar en català a Catalunya pugui fer baixar les vendes, més aviat el contrari tal i com s’ha vist en el cas de la cervesa Moritz, etiquetada en català i que en poc temps s’ha fet un espai important al mercat.

La societat civil ha d’agafar el toro per les banyes des de el primer moment, hem de pressionar a les empreses perquè comprin el domini .cat ja que si perceben el més mínim indici de que poden perdre clients sinó compren el nou domini, estic segur que l’acabaran adquirint.

Per contra, si callem i passa el temps, no hi ha cap dubte que les empreses seguiran tal i com estan ara (els i encanta d’immobilisme als empresaris) i no apostaran pel .cat. Si en un primer moment algunes empreses passen a la nova terminació, es produirà un efecte en cadena i si aniran sumant més i més.

No podem perdre una oportunitat històrica per donar-nos a conèixer al món sencer.

MAS MENTIDER !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Baixeu-vos aquest MP3, és un extracte de l´entrevista que va fer el Mas a Catalunya Ràdio només 4 dies abans de tancar el pacte amb el ZP, tot mentides... INCREIBLE PERÒ CERT.

Si aquests politics som els que tenim em de reflexionar molt i molt, no era tan negatiu per Catalunya un Estatut retallat??

http://rapidshare.de/files/12880777/mas_mentider.mp3.html

Aguantarà ERC la presió??

Cada dia que passa soc més pessimista sobre el fet que ERC es mantingui ferma en la seva idea inicial de dir que NO a l’estatutet pactat pel Mas i el ZP.

Hi ha varies indicacions que em fan no veure les coses clares, per una banda els dirigents de ERC han dit una i altre vegada que ja està tot el peix venut i que el marge d’aconseguir millores és molt petit, per tant no té massa sentit que allarguin com estan fent la seva presa de decisió final. Aquesta indefinició només ens pot portar a un escenari final on acabin dient que SI per quatre millores o apostant per l’abstenció que segons el meu punt de vista seria la opció més covarda.

Si l’estatut és inacceptable com l’actual, no valen mitges tintes, s’ha de dir que NO per dignitat Nacional encara que ERC es posi a la mateixa banda del PP o els i pugui costar algun vot de menys a les properes eleccions.

La opció del NO a curt termini pot ser negativa però estic segur que a la llarga qui s’hagi posicionat en contra l’estatut per insuficient n’acabarà treien rendiment .Quan l’estatut es posi en marxa, als 4 dies la població percebrà que és insuficient i que els hi han pres el pèl.

Una altre fet que pot portar a ERC triar el camí fàcil del SI o l’abstenció és el poder. ERC portava 25 anys a la oposició i ara fa 2 anys han tastat que significa estar al palau de la Generalitat.

Pel partit republicà, és molt important fer les eleccions municipals estan al govern ja que automàticament multiplicarien el nombre de llistes que podrien presentar i de retruc el nombre d’alcaldies que històricament han estat en mans de CIU per culpa de “l’efecte Generalitat”

Per últim, la pressió dels mitjans de comunicació pot fer que ERC s’acabi plegant, fins el moment no hi ha cap mitjà que s’hagi posicionat de manera ferma en contra l’estatut i remar contra tothom a paor de ser esgotador pot portar conseqüències electorals nefastes, ara bé si trien la via fàcil, el moll de l’ós de simpatitzants i votants de ERC els i donaran l’esquena a seguir i llavors si que poden tancar la paradeta.

La decisió no és fàcil però la dignitat de Catalunya està en joc.

CUATRO: la cadena més tendenciosa

Ja fa algun temps que s’ha posat en marxa aquesta cadena i la veritat és que els resultats tan de audiència, de continguts i línea “editorial” no poden ser més negatius.
Com que no sóc cap expert en televisió, no analitzaré els programes d’aquesta cadena però jo no li trobo la gràcia a cap d’ells, tots van molt de modernets i “fashions” però segurament és que jo ja estic molt antiquat.
El que no té nom i és d’una poca vergonya antològica és la línea “editorial” que tenen tan els telenotícies del Gabilondo com el programa nocturn de la Eva Hache. Són purament propaganda del PSOE, sembla directament que els guionistes dels dos programes estiguin asseguts a Ferraz i la veritat si aquest és el camí que han d´agafar la nova fornada de televisions que ens arriba ja podem plegar.

Si aquesta cadena estigués en mans de la dreta Espanyola i fessin la mateixa campanya pro-PP que Cuatro fa a favor del PSOE, tot Catalunya hauria posat el crit al cel i amb tota la raó del món, el que no podem tolerar és que passi sense criticar allò que és totalment criticable en un mitjà de comunicació.

Si CUATRO és tendenciosa, poc objectiva, partidista i a més no se n’amaga cal criticar-la amb totes les forces. Ni a Antena 3 es fa una campanya a favor del PP tan brutal com la que fa Cuatro a favor del PSOE.

Jo ja fa temps que vaig tenir clar que els “problemes” que tenim els Catalans amb els Espanyols, no té massa a veure en si ells són de dretes o esquerres sinó en el simple fet de que ells són Espanyols i nosaltres Catalans. Som massa diferents per arribar-nos a entendre mai completament i això sempre provocarà tensions com les que s’han vist aquests últims mesos.

Espero que ningú em malinterpreti, jo prefereixo la esquerra Espanyola (milions de vegades) a la dreta, però el que em rebela és veure com des de Catalunya sempre riem les gràcies al PSOE i aquests a la mínima oportunitat que tenen ens donen pel...

Catalonia (1)

Esperant que la gent de freecatalonia.com (pq agafo d`allà el material) no s´enfadin i per tal de donara a conèixer la nostre lluita a la quantitat de gent més gran possible, començaré a penjar per capitols la història,costums,tradicions.... de Catalunya en Anglés.

Where is Catalonia:

Catalunya is an European nation situated on the East of the Iberian Peninsula.Spanish State, French State and Mediterranean sea are the borders of Continental Catalunya.In front of the Valencian coast, we find the Balearic Islands called Insular Catalunya.

Catalunya is an European nation situated on the East of the Iberian Peninsula. Spanish State, French State and Mediterranean sea are the borders of Continental Catalunya. In front of the Valencian coast, we find the Balearic Islands called Insular Catalunya.

Catalunya has an aera of 69.823 km2, consequently it is larger than Albania, Belgium, Denmark, Holland, Luxembourg or Switzerland.Nowadays, it has 11 millon inhabitants live on it, which represents a 2 ‰ of humanity.

Catalunya has marked national traits not only historical and cultural but also linguistic ones.Our nation goes from the half-section of the Pyrenees (the Catalan part of the Pyrenees) till the oriental/section of the depression of Ebre river and along the Mediterranian face of the Iberian Peninsula, till the south of the mouth of Segura river. Besides, the near group of big isles: Balearics and Ibiza and Formentera.

http://www.freecatalonia.com/main.asp?opc=2

Visita "estrella"

Avui tot mirant el meu contador de visites va i em trobo que una de les últimes 10 visites rebudes és de : Direccion General de la Guard... el nom no està complert però em sembla evident que un dels visitants del meu blog prové de la benemerita.

Arribats a aquest punt no se si haig d´estar content perquè hi ha independentistes a la Guardia Civil o m´hauria de començar a preocupar no fos cas que se m´apliqués la llei antiterrorista com li van fer a aquell pobre noi que només va demanar a un supermercat que etiquetessin els seus productes en català.

Només espero que se´m respecti la meva llibertat d´expresió tal i com jo respecto la de la gent que no pensa com jo i que te idees molt allunyades a les meves.

PDF boníssim sobre la traició de CIU respecte l´ estatut

Baixeu-vos aquest arxiu (és molt petit,són uns segons) i ja veureu com riureu,porta per títol: CIU A TRAICIÓ.

Està molt i molt currat.

http://rapidshare.de/files/12733435/ciu_a_traici_.pdf.html

Fira de Frankfurt, que no ens prenguin el pel

S’acosta la fira literària més important de tot el món i la cultura Catalana ha estat escollida com a convidada en aquesta edició. Aquest és un fet molt i molt rellevant perquè la promoció de totes les obres que van a Frankfurt és altíssima i no es tracte d’anar perdent oportunitats com aquestes i menys tractant-se de nosaltres, un poble sense Estat on el reconeixement internacional és doblement complicat.

Sembla però, que alguns partits polítics catalans, no veuen massa clar el fet que la cultura Catalana, només és aquella que es fa en català.

Segur però, que tenen molt clar que la literatura Anglesa és la que es fa en anglès i no la que fan literats que tot i essent Anglesos, escriuen en qualsevol altre idioma. De fet, no fa masses anys que a Frankfurt van convidar a la cultura Espanyola i suposo que ja us podeu imaginar la quantitat d’escriptors Catalans que i van anar, si exacte hi heu endevinat, la resposta són 0 escriptors.

Però no ens hem de sorprendre de res, en el nostre País les coses que en fan referència a nosaltres sempre són mirades amb uns ulls diferents que acostumen a tenir la vista menys clara que quan es mira de portes enfora.

La maquinària del PP-PSC (a veure de quin costat es posa ICV aquesta vegada), ja s’ha posat en marxa per convertir la visita del Catalunya a la fira de Frankfurt en quelcom bilingüe on els escriptors Castellans rebran un plus de propaganda a part de tots els extres que ja tenen al dia a dia pel sol fet d’escriure en Espanyol.

Els pitjors dels escenari es va dibuixar en un plenari del Parlament de Catalunya de la setmana passada quan Francesc Vendrell (PP), va felicitar a la Consellera de cultura (PSC) per la gran feina que estava realitzant respecte la preparació del desembarcament català a Frankfurt.

Tots sabem que quan el PP està content amb qualsevol aspecte relacionat amb Catalunya el resultat per força sempre es negatiu pels ciutadans d´ aquest País. Només cal mirar com estava de content el Piqué quan va sentir el pacte que havia firmat CIU sobre el finançament de Catalunya.

Enquesta qüestionable... i molt

Que la Vanguardia és el diari del poder per excel·lència és un fet consumat i claríssim, la seva línea editorial es centra en donar peixet als que manen per no perdre posicions,no fer enfadar a ningú i que tot segueixi al seu lloc pel bé de la classe empresarial Catalana.

Avui han publicat una enquesta que perdoneu que us ho digui, no se la creu ningú. Hi ha dos punts que clarament no encaixen amb el que està passant realment a la societat Catalana.

Per començar em sembla que és clar que hi ha un gruix de ciutadans de Catalunya que no els i agrada el pacte que han signat CIU i el PSOE (alguns per pobre,altres per massa ambiciós) i per tant em sembla molt i molt sospitós que només un 12 % de Catalans diguessin No arribat el dia de votar en referèndum.

Si el PP i ERC fan campanya pel No els seus electors sumen més del 30 % de la societat Catalana i si això sumem el profund descontent de molts convergents (ho tractaré en breu) queda clar que la xifra de gent contraria a l’estatut serà àmpliament superior a un 12 %, de fet al referèndum Europeu el % de Nos va ser de més de un 30% i això que ICV té menys parròquia que el PP a Catalunya.

L’altre dada que no té ni cap ni peus és la que ens diu que només un 12 % dels votants de ERC està en contra de l’estatut, recentment ha quedat clar que tan militància com dirigents de ERC estan a favor de votar NO al text, per tant i si tenim amb compte que les bases del partit són un clar reflex dels votants no es poden agafar per enlloc les dades ofertes.

Anem-nos preparant perquè l’oasi català agafarà el seu màxim esplendor d’aquí als propers dies i mesos, el pacte de l’estatutet passarà a ser el pacte de l´estatutàs, la campanya de PSC,CIU,ICV serà brutal per intentar defensar el que molts d´ells en el fons saben que és indefensable.

Segurament perdrem la “batalla” i ens haurem de menjar l’estatut però el que no podem fer és rendir-nos abans d’hora.

El trist paper de ICV-EUA.

En política sempre s’ha dit que una de les millors coses que li pot passar a un partit que està al govern és que no faci res, que ho deixi tot tal com ho va trobar perquè quan toques massa coses sempre hi ha algú que s’enfada la qual cosa pot provocar un desgast excessiu dels governants.
No serè tan ingenu com per culpar de la inactivitat del tripartit, a nivell de gestió, a la força minoritària i amb menys pes dins del govern però si que és molt i molt criticable el seu passotisme a nivell ideològic i més purament polític.

Durant aquests 2 anys i escaig la feina de ICV ha estat totalment invisible i les seves tesis s’han alineat de manera descarada a les polítiques del PSC. Sincerament penso que a la llarga aquesta estratègia els i pot portar molts i molts disgustos electorals perquè la gent no sabrà percebre de cap manera la diferent ideologia dels eco socialistes envers del PSC, i sinó que li preguntin a ERC el preu que van haver de pagar a meitat dels 80 per fer seguidisme de CIU.

Van tenir una oportunitat de posar les seves propostes d’esquerres i catalanistes sobre la taula en la negociació de l’estatut però tampoc ho van fer. A nivell nacional no va defensar cap de les propostes més ambicioses (drets històrics,autodeterminació...) i el representant de ICV al Consell Consultiu es va alinear descaradament amb els socialistes. A nivell social van decidir agafar com a bandera la laïcitat a l’escola pública i el resultat també va ser desastrós, la pressió a última hora de Unió va fer que el redactat de ICV anés ràpidament a les escombraries.

La cirereta que ha culminat els desencerts ha estat la manera tan ràpida, irracional i poc reflexiva que van tenir de sumar-se a un pacte PSOE-CIU que en molts dels temes cabdals encara no estava ni escrit, però queda clar que el camí que ha triat ICV és no fer soroll, anar passant i no fer enfadar al gran germà socialista.

El burro arrasa

Ja fa uns anys que uns joves de Banyoles van idear l’enganxina del burro català per “lluitar” contra la plaga que estava suposant la proliferació de toros Espanyols de Osborne que molts espanyolistes portaven al cotxe,a les samarretes a les gorres...

Fa uns mesos vaig decidir anar apuntant totes les enganxines que veia als cotxes del burro per una banda i les del toro per una altre. Els resultats han estat espectaculars, en 2 mesos (no vaig “treballar” cada dia) vaig contar 359 burros per només 58 toros,això significa que hi ha 6 vegades més burros que no pas toros. En percentatges el toro només representa un 16% de la gent que porta una enganxina “nacional” al seu cotxe i el burro un 84%.

Si tenim amb compte que aquest recompte el vaig dur a terme a la ciutat de Barcelona, els resultats són prou bons i esperançadors, estic segur que si hagués fet aquest mateix recompte a Girona, per exemple, els resultats encara serien més espectaculars a favor del burro.

Animo a tothom que llegeixi això que posi al seu cotxe, moto... el burro Català o el Gat-Cat, em de fer visible al món que nosaltres no som Espanyols.

Indignació a la cúpula d´ERC

M´ha dit un ocellet molt proper a la cúpula d´ERC que portes endis l´emprenyada que tenen els dirigents d´ERC contra CIU és monumental.

Ara direu, aquest no descobreix res, però és que el tema és gravissim. Ni el Carod ni el Puigcercós han parlat amb l´Artur Mas desde el dia del seu pacte amb el ZP, la qual cosa tractan-se dels liders de dos grans partits és rarissima i molt exapcional.

Quan es va fer l´executiva nacional d´ERC al parlament de Catalunya la setmana passada molts dels "lideres" van considerar que el pacte era una alta traició a ERC, al nacionalisme català i al País.

També es va dir que durant 10 anys, CIU ja es podia oblidar d´arribar a un pacte de govern amb ERC, els Republicans a hores d´ara prefereixen pelar-se de fred a la oposició que pactar amb els Convergents.
Les coses están així, personalment sempre he penssat que el millor pel País era la col.laboració entre les dues formacions nacionalistes, però veient l´actitud d´una de les dues amb l´estatut queda clar que mai es podrán arribar a entendre.

La independència està a tocar dels dits

Quan van arribar a les meves mans aquestes dades la veritat és que em vaig quedar flipant per dos motius, d’una banda perquè em van resultar extremadament positives i per l’altre perquè no sóc capaç d’entendre com un tema tan important com aquest està silenciat d’una manera tan brutal.

Entrem en matèria, l´Institut de Ciències Polítiques i Socials fa cada any una enquesta i una de les preguntes és : està d’acord o en desacord amb el concepte independència de Catalunya?

Els resultats son d’allò més espectaculars i us faig un petit resum de les dades que he cregut més rellevants:

1. Hi ha un 39 % de la població favorable a la independència per un 44% que és contraria.
2. A la franja d´edat d´entre 18 i 50 anys hi ha una majoria de la població independentista. 42´33 a favor per un 41´67 en contra
3. Entre la població nascuda a Catalunya els partidaris del Si son quasi 10 punts més que els partidaris del No (47 % vs 38%)
4. Un 68 % dels catalanoparlants està a favor de la independènia i només un 26 % en contra.
5. Als municipis de menys de 10.000 habitants més de la meitat de la gent (53%) vol ser independent.

A mi la veritat és que em semblen uns resultats escandalosament positius, a per cert el CIS Espanyol va fer aquesta mateixa pregunta l´any 2001 i tot i que els resultats no van ser tan espectaculars com aquests va decidir retirar la pregunta dels seus qüestionaris, jo d´això en dic POR a que la gent no respongui el que els i convé a Madrid i a molts Espanyolistes catalans.

Si voleu mirar més en profunditat aquest estudi : http://www.icps.es/sondeigs.asp?cod=16&apr=1#16

Cas Badalona: el principi del final?

Les coses s’estan posant molt i molt negres. Des de fa uns mesos la caverna de Madrid han ressuscitat l’etern tema de la marginació del català al nostre País i el problema és que ara sembla que estan sumant adeptes a les més altes esferes judicials.

Ara resulta que perquè un pare rabiós ha demanat que vol que el seu fill sigui educat en Castellà i un jutge imprudent li ha donat la raó , l’infant haurà de rebre classes específiques en la llengua de Cervantes perquè es veu que sinó el pobret no aprenia prou espanyol,la qual cosa no es creu ningú quan l’escola on està inscrit es troba a un dels barris més castellanoparlants d’una de les ciutats més castellanoparlants de tot Catalunya.

El Paquito “el chocolatero” Caja de Convivència cívica ja ha anunciat que la cosa no quedarà així i que volen que siguin molts més els pares que se sumin a aquesta iniciativa.

La meva resposta és clara, amb aquest tema s’ha de ser intransigent, les classes a Catalunya es fan en català i punt, si a algú no li agrada ja sap on és al porta. Que jo sàpiga de moment a Catalunya no hi ha fronteres amb Espanya, per tant si la situació de immersió lingüística no agrada algú ja sap que ha de fer, anar apuntat als seus fills a una escola de Valdepeñas i ja s’ha acabat el problema.

Si els castellans acaben triomfant i aquesta sentència judicial es converteix en quelcom general ja podem plegar i tancar la paradeta, els catalonoparlants haurem perdut la guerra i no ens quederà més remei que retirar-nos.

Omplim els carrers de Barcelona

Durant 2 dissabtes consecutius, els dies 11 i 18 de febrer diverses organitzacions han preparat manifestacions per reivindicar bàsicament el mateix, que Catalunya és una nació i que el poble català te dret a decidir lliurament el seu futur.

Convido a tothom que llegeixi això a que vagi a les dues manifestacions i que deixin els partidismes, amors, odis de banda perquè només la unitat ens farà més forts.

No em de oblidar que son molts els mitjans tan catalans com espanyols que estan desitjant que les dues convocatòries siguin un fracàs per dir que la reclamació del dret a l´ autodeterminació només és cosa de 4 penjats i que a més no són capaços ni d’anar tots a la mateixa mani.

Per tant, em de tancar moltes boques, el més de Febrer tots al carrer!!!!

Estatut inacceptable

En un primer moment, quan es parlava del nou Estatut de Catalunya em sembla que cap independentista estava molt per la labor de donar-li suport, ja fa massa anys que sabem que és això de viure sota un Estatut tutelat des de Madrid i els resultats durant els últims 25 anys no han estat gens bons pel nostre poble.

Tot i així i trencant la majoria de les travesses, el parlament de Catalunya va acabar aprovant un Estatut prou ambiciós que trencava molts dels lligams que fins avui tenim amb Espanya, l’agència tributaria era catalana,moltes de les competències noves eren blindades,passàvem a ser una nació sobre el paper i no només de sentiment i tot el text destil·lava en allò essencial que les relacions entre Catalunya i Espanya passarien a ser bilaterals. Tal i com havien començat les coses i veient que tan PSC com CIU eren imprescindibles per aprovar l’estatut penso sincerament que el resultat era prou engrescador.

A Catalunya per una vegada a la vida havíem fet la feina i semblava que a Madrid les coses pintaven d`allò més bé perquè el nostre Estatut no fos modificat substancialment. “L’amic” ZP necessitava si o si els 2.000.000 milions de vots Catalans (CIU+ERC+ICV) per governar a Madrid en aquesta legislatura i segons indiquen les enquestes en la següent on es produirà un empat tècnic entre populars i socialistes. El ZP s’havia compromès davant de 20.000 catalans a que acceptaria l’estatut que Catalunya decidís amb tot el que això suposava i per si la cosa no pintés prou bé el temps jugava a favor de Catalunya perquè cada dia que passava la prensió del PP sobre el PSOE era més gran i el desgast socialista era evident.

Catalunya viva un somni, però en 7 hores se’n van anar a prendre pel cul. Havien arribat les rebaixes a canvi de tornar al poder, CIU va signar amb el PSOE un Estatut de mínims on desapareixien els eixos bàsics de la proposta del Parlament de Catalunya, per art de màgia Catalunya ja no tindrà ni agencia tributaria pròpia ni bilateralitat ni competències blindades ni SERIEM UNA NACIÓ.

Un estatut que no agrada a ningú amb un mínim de decència nacional i no només perquè el resultat hagi estat decebedor sinó perquè no es manté de cap manera l’esperit d’allò que va dir el parlament de Catalunya. Ara ens trobem amb un text mutilat totalment inacceptable a nivell de País i a nivell de ciutadania.

La guerra no ha fet res més que començar, ara els mateixos poderosos de sempre asseguts a les butaques de sempre ens voldran fer creure que és un gran pacte o com a mínim el millor possible, res més lluny de la realitat. La gent de CIU ha tirat per la borda una ocasió històrica de cohesionar el País i fer-lo més lliure, teníem el govern de Madrid amb els collons ben apretats i els convergents els han deixat escapar vius per poder tornar al poder.

Mala peça al teler si per una foto venem el nostre País, l’únic consol que ens queda és que la ciutadania de Catalunya sabrà veure que no es pot jugar amb tantes il·lusions per aconseguir tornar al poder.

Hola benvinguts!!!!

Primera prova!!!!