No em crec el SI independentista.

Veient aquesta estelada que les joventuts de CIU han desplegat a la plaça Catalunya i aquest SI gegant, només puc sentir una mica de vergonya, que voleu que us digui.

Vergonya per dos motius, un és que aquest acte, que van dur a terme un centenar de persones,ha estat portada de l´AVUI i ha ocupat minuts i minuts a les teles, mentre que l’acte de fa una setmana a favor del NO a la mateixa plaça Catalunya (3.000 persones) va passar totalment desapercebut.

Tornant al tema, el segon motiu que més em crispa del tema, és com des de l´independentisme (aquesta gent de les JNC es fan dir independentistes) es pot votar SI a aquest estatut.

Puc entendre que una persona independentista sigui gradualista i no entri en la dinàmica del tot o el res, però el procés que ha seguit aquest estatut ens allunya totalment d’un futur sobiranista.

A Madrid s’han carregat els pilars bàsics de l’estatut (la clau de la caixa,la nació i la bilateralitat), per tant les coses que “ens han donat” no deixen de ser engrunes i per tant s’ha establert una dinàmica perversa que es pot resumir amb : “vosaltres demaneu que nosaltres només us donarem allò que no sigui realment important”.

Per tant, i segons la meva modesta opinió, des de l´independentisme no es pot donar suport a aquest estatut perquè consagra una manera de fer les coses on el màxim que podem aconseguir son temes menors mentre que els temes principals segueixen essent tabú.

Jo ja m’he cansat d’anar pidolant per aconseguir competències de tercera regional i canvis en finançament que subscriuen el Piqué i el Chavez, la via estatutària està morta i cal buscar noves alternatives i la millor manera de trobar-les, és dir no el dia 18.