Montenegro 1 – Catalunya 0

Segurament Montenegro no guanyaria a Catalunya en cap esport (potser bàsquet i justet) ja que es tracte d’un País petit i en procés de reconstrucció després de la terrible guerra dels Balcans, però ves per on, en un País tan pobre i rural, s’ha pogut fer un referèndum per la independència.

Aquest fet m’ha fet venir al cap una sèrie de reflexions que m’agradaria compartir amb vosaltres i que segur que ens ajudaran a “carregar-nos”molts mites falsos sobre l´independentisme.

- S’acaba desmuntar en aquest procés l’eterna cantarella dels Espanyols i dels Catalans unionistes que ens deien per activa i per passiva que el dret a l’autodeterminació només té validesa si es tracte de colònies.

- Aquest procés també ha acabat amb la gran mentida de que la Unió Europea no acceptaria mai un procés d’independència, de fet ja hi ha rumors que Montenegro arribarà a entra a la UE fins i tot abans que la pròpia Sèrbia.

- L’amic Solana, com a representant de la UE ja s’ha afanyat a dir que aquest procés i un que es pogués celebrar a Catalunya no tenen res a veure, i jo dic que te tota la raó, a Catalunya no hi ha el mateix nivell democràtic que a Sèrbia. Allà els seus ciutadans poden decidir lliurament el seu futur, aquí no.

- No he acabat d´entendre el motiu pel qual els independentistes havien de treure més vots que els Unionistes per tirar endavant el seu projecte. Perquè les dues opcions no han de tenir les mateixes possibilitats de tirar endavant?
Quan fem el referèdum de l´estatut llavors, com que la opció que suposa un canvi és la del SI, perquè no es demana que hagi d´arribar a un 60% dels vots per tirar endavant? No ho entenc...

Montenegro ens ha obert camí i Euskadi potser ens el deixa net del tot, ara el que em de fer és votar massivament que NO al referèndum perquè sinó a Madrid ens diran : ¿Como quieren hablar de independéncia si acaban de votar un estatuto donde no se recoje este derecho ni son una nación?

VOTEM NO !!!!