De fora vindran... a donar-nos lliçons.
Hi ha vegades que el políticament correcte, la por al que diran, el pànic a perdre un grapat de vots o la cadira de torn que s’ocupa, fa que molts “intel·lectuals” o polítics del nostre País, no diguin les coses pel seu nom.
És per això, que un se sent altament reconfortat quan llegeix entrevistes com la de´n Tilbert D. Stegmann (professor de la universitat de Frankfurt i recent premi Ramon Llull) on deixa les coses ben clares. Un recomano que us mireu aquest vídeo on podreu trobar frases tan brillants,encertades i poc comunes com:
- "Hi ha descultura Espanyola envers la diversitat de la península."
- "A Frankfurt només hi han d´anar els escriptors en llengua catalana. No es pot fer literatura catalana si no escrius en català."
- "La Barcelona del Ruiz Zafón (la sombra del viento), no és catalana."
A la entrevista que li fan al diari EL PUNT, deixa algunes altres perles com :
- "Quan la meitat d’escriptors catalans escriuen en castellà, aquesta és una situació molt perillosa."
- "Quan en Ruiz Zafón i la seva generació escriuen en espanyol, em fa mal de panxa."
- "Els catalans només s´han de passar al castellà si és imprescindible. Cada minut que es parla en català, és una garantia de futur."
Si més Catalans fessin aquest discurs tan clar i contundent, segur que les coses en anirien molt i molt millor.
posted by Pol G.G at 12:42 p. m.
13 Comments:
Què bo, que li hagin donat el premi i que digui que a Frankfurt només han d'anar escriptors en català!
El discurs 'bilingüe' que continua funcionant provoca repugnància: el 'bilingüisme' és aquell sistema trampós que permet que a Catalunya (i als Països Catalans) hi hagi milions de persones monolingües castellanoparlants (mentre els catalanoparlants estem obligats a conèixer el castellà). Espanyols colons, que viuen aquí amb mentalitat imperial. Deixem-nos d'eufemismes! Si a Catalunya es parla castellà, és perquè han vingut milions de castellanoparlants que no s'han integrat i que s'han negat a parlar català. I no ho han fet perquè aquí no hem tingut una frontera protectora que ens defensés de la invasió espanyola.
Perquè la funció d'una frontera no ha de separar, sinó protegir: protegir del veí ganàpia, del veí 'zumosol' que et vol sotmetre a base de garrotades. Mirem el cas del gallec-portugués (històricament era la mateixa llengua): on té salut és a la part independent del territori (Portugal); on no té salut és a la part que depèn d'Espanya i que no s'ha pogut defensar (Galícia). Llengua i política tenen una relació íntima.
I pel que fa a la literatura, no hi ha cap dubte: literatura alemanya és la que es fa en alemany (com la de Kafka, que era txec però escrivia en alemany), i literatura catalana és la que es fa en català. Això funciona així a tot el món; hi ha un consens acadèmic. Que deixin que confondre l'opinió pública els polítics del PSC i satèl·lits!
dissabte, 01 de juliol, 2006
Va home va, ni tant ni tant poc!Em sembla excesiu i exagerat.Si un sociata català vol escriure en castellà per guanyar-se la vida doncs que ho faci, i qué.. si el llibre ven el traduïran al català.Demanar o exigir que hom no es pugui expresar literariament amb la llengua que li roti ho trobo lamentable.
dissabte, 01 de juliol, 2006
No estem dient això: que cadascú s'expressi literàriament "amb l'idioma que li roti", i tant que sí! Però a l'hora de representar internacionalment la literatura catalana, s'han de seguir criteris acadèmics internacionals (que no hem inventat nosaltres), i que diuen que el tret essencial d'una literatura nacional és la llengua en que està feta. Això és així en totes les llengües: o és que es parla de Llull, March i Espriu quan es parla de "literatura española"?
dissabte, 01 de juliol, 2006
M'agradaria saber que entens per "representar internacionalment".El llibre aquest del Zafón va tardar 2 anys en començar a vendre alguna cosa.Ara es clar, després de 2 anys menjant pipes per dinar,el tiu es converteix en un hit i resulta que ara és el represant de la literatura catalana.
Als sociatas sembla que els hi agrada anar a comprar el llibre al Fnac i regalar-lo a la familia i amics.
Ei que el paio escriu en castellà i ven molts llibres, ostias pero és català, carai quina llàstima no que no ho faci en català no?
Ei tenim bons escriptors en català, no perdem el son per això.Perque un freak alemany cregui que estem perdent cultura perque el tal zafón ven i no ho fa amb la seva llengua, ens ha de servir d'incentiu no de lament.
dissabte, 01 de juliol, 2006
Mira tu, o jo no he entès el que dius, o tu no has entès el que diu el "freak alemany", com tu l'anomenes. El professor Stegmann diu dues coses: 1) És literatura catalana la que es fa en català. Això ho diu ell i tota la comunitat universitària. Per tal, "la sombra del viento" no és literatura catalana. i 2) És dolent per una llengua que una part important dels escriptors que la tenen com a materna n'utilitzin una altra per escriure-hi. Crec que això s'explica per si mateix.
dissabte, 01 de juliol, 2006
La discusió que esteu tenint és inútil. És el mateix que la relació català-valencià. Quan un no ho vol entendra ja li pots explicar del dret i del rebés o posar-li a tota la comunitat universitaria al davant que seguirà pensant el que li doni la gana.
Encara no he arribat a la conclusió de si són ignorants i prou o gasten una mala fe impresionant.
diumenge, 02 de juliol, 2006
Com molt bé diu l´anonim que ha escrit última, la cosa és ben clara.
Només son cultura catalana els qui escriuen en català i punt, donar voltes sobre aquest tema és de país no normal, que per desgràcia és el que som.
Per cert, la cultura Espanyola ja va ser convidada a la fira de Frankfurt en el passat, sabeu quants escriptors en català i van portar??
No us dono la resposta pq ja us la podeu imaginar, o sigui que si caiem a la trama de portar escriptors en llengua castellana, tornarem a ser els més "tontets" de la classe.
diumenge, 02 de juliol, 2006
"La Barcelona del Ruiz Zafón (la sombra del viento), no és catalana."
Catalunya es gran...
dilluns, 03 de juliol, 2006
Es molt d'agrair que aquest senyor alemany es senti tan catalanista que aconselli mesures fortes, pero jo li demanaria que fes un tomb per Barna qualsevol dia d'aquests.
No pretenc ser malicios, pero trobo quelcom en comu entre la polemica de Frankfurt i la que s'ha aixecat amb el fet que el nostre proper president pugui ser el Sr. Montilla.
En ambdos casos es tracta de que ens trobem amb un pais, Catalunya, en el que la meitat de la poblacio, inclosos molts alcaldes i alguns aspirants a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya, NO son catalans ni ho volen ser mes enlla de la tarjeta censal: son espanyols i n'estan contents i orgullosos. Posades aixi les coses, cal que ens demanem si acceptem les coses com son o si intentem FORÇAR (perdo per la paraula i per l'emfasi) la catalanitzacio d'aquesta meitat. En altres paraules, pot ser Montilla president de la Generalitat sent un espanyol poc o gens catalanitzat? Poden autors en castella nascuts a Catalunya representar el pais a la fira aquesta?
Independentment de la meva opinio personal i intima soc conscient de que el mon es com es i no com a mi m'agradaria que fos, i intento mirar la questio des d'un punt de vista estrictament juridic, de regles democraticament aprovades i de la seva aplicacio en un estat de dret. Vist aixi, tinc que dir que em sembla dificil justificar avui dia que el Sr. Montilla no pugui ser president de Catalunya, per la sencilla rao de que cumpleix tots els requeriments legals per ser-ho, i no cal res mes. Exigir-li res mes es creure que les coses son el que no son. Per una altra part, la assimil.lacio forçosa de la meitat de la poblacio es quelcom que, encara que em sapigui greu reconeixer-ho, es contrari a les declaracions de drets humans i de drets de les minories, i seria ilegal a molts paisos civilitzats. Ens agradi o no, l'assimillacio (o integracio), que abans era normal i fins i tot desitjable, ja no es fa. Que una poblacio heterogenia pot portar problemes grans i fins i tot destruir un pais? Es clar que si, pero aquesta no es la questio.
En la polemica de Frankfurt la conclusio "legalista" es tambe negativa: com es pot negar que la literatura escrita per senyor censats a Catalunya en la llengua de la meitat de la seva poblacio, es part de la literatura catalana, encara que no ho sigui de la literatura en catala? No dubto que els politics trobaran milers de respostes per afirmar o negar aixo, pero, del punt de vista de la llei, em demano com es pot marginar a la meitat de la poblacio i dir-los que si, que viuen aqui pero que no son d'aqui.
Em sembla que el problema de base es que els catalans nacionalistes, i jo ho soc, tan si us ho voleu creure com si no, pero no soc cec, mai no hem entes que es aixo de la autonomia. Ens creguerem que era una mena de independencia que ens donaria la posibilitat de fer un pais al nostre gust, un pais que parles el nostre idioma, que tingues els nostres valors, que podriem fer el que ens sembles, en una paraula ... i despres de vint i cinc o trenta anys ens trobem que el pais es heterogeni, que la meitat de la poblacio nomes parla castella, i que un delegat regional d'un partit espanyol es el nostre mes que probable proper president. El gran error, el gran fiasco no es que aquestes coses passin sino que ens arribessim a creure que amb el regim autonomic no podrien passar, perque no ens van adonar de que la autonomia es un organ del Estat Espanyol i res mes, i que l'idioma del Estat Espanyol es el castella, i que els seus partits importants son el PP i el PSOE, ... Ens va mancar realisme, i les negiciacions ultimes del Estatutet demostren que encara ens en falta, i ara ens trobem amb l'inesperat, gairebe amb l'inconcebible: un president espanyol prudent pero sense complexos, i la meitat, al menys, del "nostre" tan desitjat stand de la fira del llibre de Frankfurt plena de llibres en espanyol. Haura estat un dur despertar.
dilluns, 03 de juliol, 2006
Amic Otro, la veritat és que el teu escrit m´ha deixat una mica desconcertat.
Començant pel final, estic completament en l´últim paragraf. El sistema autonomic i les modificacions "enanes" de l´estatut, només ens porten a una CAtalunya cada vegada més castellana. És per això, que cada dia estic més convençut, que la independència és l´únic camí per salvar la cultura catalana (a part de molts altres beneficis).
Sobre la resta del que has escrit, no estic d´acord en practicament res.
- Certament hi ha molta gent a Catalunya que se sent Espanyola, però aixó no té res a veure amb que la cultura catalana, sigui aquella escrita en català.Hi ha paísos Europeus on la inmigració supera el 25% de la població i no crec que per això la cultura FRancesa sigui escrita en Arab o la alemanya en turc. Ara, coincideixo amb tu que aquesta catalunya castellana en que vivim, té a veure amb que el Montilla es presenti de candidat a la Generalitat.
Vaig penjar un escrit sobre el tema Montilla-candidat. Evidenment que el Montilla es pot presentar (pq és legal), ara, si Catalunya fos un país "normal", el Sr Montilla no podria aspirar a ser-ne el president, pero fins que no siguem independents, hem de conviure amb milers de incongruencies que no passen enlloc més del món.
Per últim, tu parles de lleis quan justifiques que vagin escriptors en castellà a Frankfurt i potser si que la llei et dona la raó. Però aquestes lleis no es van complir quan van convidar a la cultura castellana a Frankfurt i només van portar escriptors castellans.
dilluns, 03 de juliol, 2006
Totalment d'acord amb tú amic Otro, crec que l'has clavat, o almenys és així com em sento
dimecres, 05 de juliol, 2006
Quina colla de "fachas" mentals... que si aquell escriu en una llengua o no, que si l'altre es un "bon" catalá o no... si el acebes i l'aznar parlessin en catalá serien com vosaltres, amb la boina-barretina calada. Apanyada va Catalunya si el pais el té que defendre aquesta colla de falangistes de la botifarra.
divendres, 07 de juliol, 2006
What a great site Exposition photography erotic art lesbian hydrocodone vicodin without Free virus scan hosecall neurontin cause death Protonix crushed
dimecres, 07 de març, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home