Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dimarts, de juny 20, 2006

Montilla president?¿?

L´horitzó independentista és que Catalunya tingui un estat propi .

En un estat propi Montilla podria ser president ? Evidentment que si , si la futura constitució catalana permetés que un estranger pot ser president , però això no passa pràcticament a cap estat. Montilla es un estranger a Catalunya , en una Catalunya independent Montilla seria un treballador estranger amb permís de residencia

Pot ser un estranger president d’algun país europeu ? potser hi ha alguna excepció , però no és la regla general .

Algú podria dir : Pot demanar la nacionalització . Es cert però a tots els països del món , excepte casos especials de doble nacionalitat , s´ha de renunciar a la nacionalitat anterior . Renunciaria Montilla a la nacionalitat espanyola ?

Per altre banda quins requisits te la nacionalitat a Europa ? Hi han dos tipus :

1- El iure soli ( dret de sol ) que es el que per exemple regeix a França . És francès qui neix a França . Montilla no ho acompliria ja que ha nascut a Cordovà

2-El iure sangui ( dret de sang) que regia almenys fins fa poc a Alemanya i es vigent molt durament a Suissa . Cal tenir pares amb la nacionalitat del país . Montilla tampoc ho acompliria
Moralment o èticament podríem dir que qualsevol que visqui a Catalunya pot ser president , però això no passa a cap lloc del mon

Es pot des de l´independentisme avalar la presidència d’un ciutadà del país opressor que mai ha renunciat a la seva lleialtat nacional espanyola ?

By- Miquel Badia

He llegit al
Racó català aquest article i m´ha semblat prou interessant. Més que res per veure com coses que aquí a una Catalunya sotmesa són "normals", no ho serien a qualsevol altre País independent del món.

Espero que no es llegeixi de cap manera aquesta article com un article "racista" ja que sé que no és la intenció de l´autor ni la meva.

I ja aprofito per dir-hi la meva, jo no vull de cap manera que ERC reediti el tripartit si el cap de llista del PSC és el Montilla. Amb el Maragall i sense un estatut pel mig, penso que la cosa podria anar molt i molt bé com s´ha intuït en alguna llei puntual aquesta legislatura.

16 Comments:

Anonymous Anònim said...

Company, penso que t'equivoques i mentre no sortim d'aquest atzucac mental no farem res. Mira, més enllà de les consideracions ètiques, que per mi són les més importants, et parlaré de les pràctiques. A Catalunya una gran part de la població no té el teu mateix referent nacional (tu els pots anomerar extrangers, jo prefereixo dir que senzillament no veuen les coses com jo) i això t'agradi o no és un fet. Si vols una Catalunya lliure necessites per pebrots convèner aquesta gent, no tens altra manera d'arribar a la independència, almenys per fins pacífics i democràtics. El que ens falta als nacionalistes és aprendre a fer molta pedagogia, no a Madrid que ja es veu el que s'hi dóna sinó a Catalunya, i aconseguir que d'aquesta manera sigui potser un Montilla el que sigui capaç de fer el pas endavant que nosaltres (ridículs catalanets purs) hem estat incapaços de fer. Una última consideració, si la Catalunya lliure que molts somnien ha de ser una Catalunya on la meitat de la gent s'ha de sentir extrangera, on la meitat de la gent ha de viure amb una barrera mental amb l'altre meitat, on la meitat de la gent ha de viure un appartheid què vols que t'hi digui. La independència és un instrument per viure millor en tots els aspectes i si el que pretenem és construir una societat dividida i enfrontada, la independència us la podeu quedar, prefereixo un Montilla espanyol de President de la Generalitat que a un Mas-Maragall-Puigcercós catalaníssims governant per la meitat d'un país amb tota l'altra meitat en contra.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Per punts:

1-Jo no he escrit aquest article tot i que evidenment si l´he decidit penjar és perqué m´hi sento representat en el que diu en líneas generals.

2-Diga´m pot modern o poc d´esquerres o poc politicament correcte però jo hi ha certa gent que la considero extranjera, i no parlo de Espanyols sinó de Suissos, Suecs, Albanesos... no crec en un sol món on tothom és de tot arreu i ningué és extranger enlloc. Basicament pq aixó seria portar la globalització a l´extrem i un desastre culturalment parlant.

3-Saps quin és el mal i la perversió del que dius, doncs que a dia d´avuijo haig de convençer al Montilla que ell vulgui ser català pero en canvi ell no cal que em convençi a mi que jo vulgui ser ESpanyol. La solució és fàcil, dret a l´autodeterminació i a veure qui convenç a més gent. Ara parlar en aquests termes és trampa pq ell té la llei a favor seu i pot sudar del que jo pensi pq sap que encara que hi hagi una majoria independentista (que potser ja i és) no ens ho podem ni plantejar.

5- Jo no pretenc crear una Catalunya independent dividida i no crec que en cap moment el text digui aixó. Només diu que com a tots els Paísos del Mon hi hauria unes regles de ciutadania i uns requisits per ser president del País que el Montilla no compliria.

6- Tb fora bo recordar que ara si que es dona un fet on hi ha una part de la ciutadania que no se sent Espanyola però que està obligada a ser-ho. Justament el mateix que passa a Euskadi o Irlanda però ells ho solucionen d´una altre manera i per això sembla que el seu problema sigui molt més gran quan en el fons és el mateix.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

A la Moncloa, Mas i Zapatero van pactar que, a les properes eleccions:
1- Maragall es retiraria de la política.
2-Montilla seria el President de la Generalitat amb el suport de CyU.
3- Artur Mas seria el Conseller en cap.
4- Duran i Lleida tindria càrrec de ministre a Espanya.

És a dir, que la cosa està decidida de fa temps: ERC no pintarà res al proper Govern, dóna massa "problemes", així que el proper govern català serà una coalició PSC + CyU. Així ho van pactar i així serà.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Catalunya ja és independent a nivell cultural de la resta d Espanya.Que ara vingui un xarnego de Corne que no sap parlar catala me la sua tres pobles.Després del ridícul de tots els partits i líders polítics catalans dels últims 2 anys hom sén adona que no hi ha res a fer, que farán falta generacions i generacions per canviar les coses.A mi el tripartit m´ha rallat una estona llarga, i m´he enfilat per les parets amb les barbaritats d´uns i altres,en el govern o no, sobretot amb els mamóns dels convergents.Encara que, si m´ho poso a pensar, el ghetto convergent tenia controlada més la situció, i tv3 feia la meitat de fástig que fa ara perque la jeni i jose no hi sortien.
No sé, com a votant de ERC, aquests paios m´han decebut, suposo que els hi donaré un parell d´oportunitats més o si no em passaré a CiU, i així em convertiré en un tribunero més, en un catalanet típic vengut a algo que no creu,pendent dels calers, i esperant tota la setmana per anar al Pedraforca o algun muntanya ben alta a veure si em cau un llamp i s´acaba la tonteria.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Alan: Tens tota la raó, em sembla que l´has encertat en tot menys en uns cosa.

Serà el Mas el proper president pq em sembla que treurà més diputats que el Montilla que serà conseller en cap.

Didak: que negatiu tio ... les coses no han sortit massa bé amb l´estatut però no cal que ens enfonsem.
Per cert, et puc preguntar per quins motius dius que ERC t´ha decepcionat tant??

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Per mi és català que ha nascut a catalunya (i a estudiat a catalunya desde el 1er dia) i/o qui és fill de catalans.

Els fills d'en Montilla, si en te, per mi són catalans a tots els efectes, encara que parlin i pensin en castellà, o no. Però ell no ho és.

I es tant simple com el Arnold Swarzenager no el deixen ser president dels USA ( això que els únics natius són els indis, i segurament només pot ser-ho un WASP, white-anglo-saxon-protestant, però això no està escrit enlloc), i estic convençut que un mexicà que es vulguès presentar a president d'españa se sentirien coses molt gruixudes, i això que parlen la mateixa llengua i tenen els mateixos referents culturals (toros, jamon, la jurado, cantifles, etc..)

Penso per això que tindrà una cosa positiva, el PSC encara que només hagin volgut ensenyar la cara de la burgesia-catalana-pija, obiols, nadal, maragall (i segones files), la meitat dels seus votants són més semblants en idees a l'ala espanyolista que a la burgesa-catalana.

El seu electoral es trobarà amb la realitat de cop i volta davant seu i hauran de decidir.
Ja s'ha acabat allò de que el PSC es un partit català, el PSC es el PSOE i qui els vulgui votar es lliure pero sense auto-enganyar-se

Per altra banda ERC, es te que mullar abans de anar a les eleccions, a de deixar clar si l'aritmetica ho permet si farà president en montilla, en mas o anirà a la oposició.
Pq ja han usat el meu vot per fer president en Rodriguez i Maragall, ja no valen equidistàncies i bon rotlle multi-cultural d'esquerres, ho tenen que deixar clar, pq si no votarè en mas tapant-me el nas de la pudor que fotrà la papereta.

Això no son idees racistes, és la realitat, i com volem que sigui Catalunya d'aquí 100 anys, amb les teories multi-culturals de bon-rotlle acabarem resant 5 cops al dia mirant cap a la meca, per pura demografia i pq en la democràcia manen les majories.
A Andorra per ser nacional tenen que passar 20 anys de treball, i tot i així tenen problemes per mantenir les seves tradicions.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Només una petita reflexió per l´anonim i en general.

Pq a CIU hi ha uan tendéncia a perdonar-li els errors i a ERC no?

Ho dic pq val,ERC va pactar amb el PSC i aixó no agrada a molta gent i ho respecto però no podem oblidar que CIU va pactar amb el PP!!!!!!! Ho sigui que no puc entendre com per castigar ERC pel pacte amb el PSC es pot votar als amics de l´Aznar.

A més anònim, si votes a CIU, tampoc t´assegures de cap manera que no pactin amb el PSC a Catalunya (de fet penso que és la opció que té més números) ni a Madrid.

O sigui, CIU i ERC opten exactament als mateixos pactes però amb la diferencia que CIU encara té la porta oberta del PP.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Blogger Salvador Grifell said...

Creia que els debats identitaris sobre si hom és català en funció del seu lloc d'origen estaven totalment superats. Cèlebre és la definició de català de Jordi Pujol: "català és aquell que viu i treballa a Catalunya".

Els castellans ho defineixen molt bé amb la frase feta: "uno no es de dónde nace, sino de dónde pace".

Per tot això, crec que Montilla està legitimat per a ser candidat com qualsevol altre català.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

soc l'ànonim, la frase d'en pujol, es pur marketin i per la concordia del país.
Només tens que anar a paris, barri de sant dennis i veure com viuen, i com es crement els cotxes.
(multi-cultural d'esquerres o de dretes esclavista)

Amb ell hem passat 23 anys de tabús, coses que es donaven per fetes, que no es podien parlar.

Però en canvi quant parles amb la familia o part del àmics quasi tots pensen igual, inclús el meu germà per exemple és molt més radical que jo i avegades tinc que intentar fer-li veure les coses d'una altra manera, encara que en el fons te tota la rao.

En quant a ERC, jo he votat a Colom, he fet diputada a la rahola, i sempre he votat al mateix partit.

Una cosa es tenir a montilla de primer conseller i l'altre es que sigui el president.

A mi CIU m'indigesta, però hi ha altres coses, que per aqui no hi paso.

Senzillament vull que ERC, ho deixi clar abans de anar a les urnes, a la gent que li sembli be endavant, però als altres potser ens quedem a casa, votem CIU o EUIA, o el partit del canabis.

Jo vaig votar ERC pq volia de president carod o carod un altre cop a madrid per una oposició dura.

Sino hagués votat en Maragall i en Rodriquez i no m'haguessin pres el pel.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Salvador- Suposa que un dia som independents. Serà català tot aquell que viu i treballa a Catalunya? O caldrà alguna cosa més?

Evidenment que el MOntilla avui en dia té tota la legitimitat del món a ser president i més si la gent el vota, però si fossim independents no podria pas ser-ho i és el que volia transmetre amb aquest escrit.

Anónim- Jo estic amb tu, no m´agradaria gens que el Montilla fos president de la Generalitat la veritat però tampoc em fa gràcia regalar l apresidéncia al Artur Mas, l´artifex del pacte de la vergonya. Cada vegada tinc més clar que ERC s´hauira de quedar a la oposició i veure com la sociovergencia no treu res substancialment millor amb el nou estatut i com es van fotent de "hosties" entre ells.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

anonimx
el debat sobre les migracions es aplicable a tota europa i no només sobre la de fa 30 anys.
I si prenem l'exemple de la nostra de fa 30 anys o la francesa la integració es practicament imposible, sempre ni haurà alguns que si, i per mi tenen tot el respecte i els consideru uns catalans més, però es utopic pensar que pasara el mateix amb tots amb els d'avanç i els nous catalans d'ara que arriben en massa.

Això es tb aplicable a españa.

Jo no soc racista (per raça o cultura) en absolut, però si no fem res d'aqui pocs anys catalunya pasarà a ser una altra cosa, una mena de NY amb gethos de tot tipus.

Es español que viu i treballa a españa ??? no oi, doncs tp ho és català.

Ja parla aristotil del problema de les migracions a "politica" i això que eren polis i el sabi no crec que fos ni racista ni curt de gambals més aviat realista...

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

per mi la única opció que ERC segueixi conservant el seu vot (20 anys +- votant-los), és que si la aritmetica ho permet.

opció:1

ERC-ICV-EUiA (poc realista però si es jugan be les cartes la demografia ens va a favor, els farsans ex-socialistes no els vull veure ni en pintura sigui cordobes o català)

opció2:
CIU-ERC

opció3:
a l'oposició, si no s'aconsegueix la presidencia, imposible avui pero no en un futur.

les uniques 3 opcions pq voti ERC són aquestes, si segueixen en la equidistancia o un tri-partit2 (PSC presidencia), votarè el partit del canabis o un altre, tinc 3 mesos per reflexionar.

per mi catalunya va deixar de ser catalana fot 25 anys o abans, per tant ara només vull defensar els meus drets de l'etnia-minoritaria (catalana) i/o la del meu estrat/social (mitja/baixa i cada dia més baixa, som majoria)

si voleu seguir en la catalunya imaginaria de pujol i molts altres, o seguir conservant els tabus endevant, jo soc realista, tant de moda avui en dia, i aquest son part dels meus pensaments.

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

la catalunya real segon TV3-TN-Mitjdia.

el nous-nous catalans, parlen la seva llengua a casa, i el castellà com a comunitaria, només el 15% desideix parlar català a casa (el unics que volen ser catalans).

segons ells la catalunya del futur serà:

multi-cultural, multi-religiosa, multilingua.

que collons en montilla, votem en mohamed.

això es la catalunya real i la del futur, les utopies pujolistes i les nacionalistes són una presa de pel.

això no es ser rasista, sino senzillament que volem? una catalunya catalana o una catalunya com la onu???

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Seràs molt català, però tens amb unes faltes d'ortografia que te cagues, xato!

dimecres, 21 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Jo ho veig com una ocasió perquè ERC arreplegui vots dels votants del PSC que no volen una esquerra sucursalista teledirigida des de Madrid. No és només pel Montilla: és per l'Iceta, pel Corbacho... El PSC catalanista dels Maragall, Obiols, Raventós i Sobrequés ha mort. És el moment que ERC intenti agafar aquest relleu del'esquerra catalanista, que existeix i ha quedat òrfena. Ja veureu com hi haurà alguna adhesió a ERC d'algun exsocialista desencantat, que no voldrà un PSC a les ordres de Madrid. Oriol Bohigas, Jaume Sobrequés, Rubert de Ventós... fins i tot intueixo que el Joan Barril està molt desencantat deixant el partit en mans del sector Montilla. Bé, veurem si ERC aprofita el moment polític, i estic d'acord que si és necessari passem quatre anys a l'oposició i tornem amb més força. Un pacte sociovergent podria provocar un gran desencant en els electorats dels dos partits. Endavant, ERC!

Jon

dijous, 22 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

ara es l'horaaa ERCCCC

dijous, 22 de juny, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home