Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dilluns, de juny 19, 2006

El que hem acceptat votant que SI

Val ho reconec, sóc molt ingenu per esperar uns resultats espectaculars del NO en aquest referèndum que evidentment no s’han produït i que em sembla que deixen a Catalunya en una posició si més no complicada.

En aquesta votació, el principat de Catalunya a part d’acceptar el nou text ha acceptat una manera de fer política que durarà aproximadament una generació i que jo resumiria en:

- Acceptar que el president del país veí menteixi reiteradament al nostre poble i que com agraïment, li votem massivament la llei que ell ens ha retallat escandalosament. Catalunya ha dit que aprova aquesta manera de fer les coses.

- Veure com la dreta regionalista de CIU, es passa pel forro la decisió del parlament de Catalunya, i vota a Madrid allò que amb ells els i convé per interessos purament partidistes i sense mirar pel País. Catalunya ha dit carament que aprova aquesta manera de fer les coses.

- Veure amb infinita pena (jo ho trobo un escàndol majúscul), com no hi ha ni un sol mitjà de comunicació tradicional d’aquest país està al costat de l´independentisme i que per tant, em sembla que ens condemna in eternum, a una posició de marginalitat política. A Catalunya ja li va bé que les coses segueixin així.

- Estar en una posició d’inferioritat respecte a Espanya sempre que s’hagi de negociar quelcom important ja que la última paraula sempre la tindran ells. Ja ens va bé que això segueixi passant.

- Tancar-nos les portes a ser una nació i a tenir un sistema de finançament just i que solucioni l’espoli fiscal. Fins d’aquí 20 anys jo pregaria que cap polític del bloc del SI anés plorant a Madrid dient que ens falten diners, més que res per dignitat. Llàstima, teníem un gran oportunitat per canviar-ho i em perpetuat la pidolació constant com a manera de fer política.

- També em acceptat que siguin els empresaris del nostre País qui marquin la pauta de la nostre agenda política seguint els seus interessos particulars, on la tranquil·litat i no molestar l’amo espanyol són els punts claus dels seu ideari. Jo crec que avui ha guanyat la frase que el Lara Bosch li va dir al Mas :
“Tu firma lo que sea en Madrid, que nosotros ya te lo venderemos”

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Doncs sí, així estan les coses. Hi ha hagut un front mediàtic clamorós pel 'sí', i això unit a l'angúnia que provocava molta gent el fet de votar el mateix que el PP (i a molta confusió sobre si el text era bo o no per a Catalunya) ha portat a uns resultats pobres per al 'no'.

En fi, ens queda pensar que el nou estatut suposa uns mil·límetres d'avanç respecte l'anterior, i que al menys anem en una direcció positiva... tot i que la velocitat sigui extremadament (letalment?) lenta.

El pitjor és que la ciutadania ha legitimat una manera de fer política que és vergonyosa i indigna, basada en la submissió a Madrid i el peix al cove sense el més mínim sentit de l'ambició nacional. Zapatero, mentider i estratega de l'espanyolisme, ha guanyat (i Guerra, i Ibarra...). Mas, botiguer que creu Catalunya és un sac de cigrons, també se sent legitimat i ja es veu de president. Els resultats donen aire aquesta gent, i ho trobo trist.

Ara toca pensar en les eleccions i esperar que el sobiranisme (només representat per ERC) torni a agafar forces i a plantar cara. Amb Carod o amb qui sigui (jo sóc pro-Carod total, però si ERC pot aconseguir millors resultats amb Puigcercós, crec que no s'ho haurien de pensar gaire).

dilluns, 19 de juny, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Molt d´acord amb tot el que dieu.

Lo de la campanya mediàtica a mi és que em sembla d´una indecéncia màxima i que no representa al nostre país per enlloc.
Ni un sol diari(vanguardia+avui+ periodico+punt=SI), ni una sola tele (TV3+TV2+BTV+CANAL CATALÀ+TD8=SI)ni una sola radio (COM+Rac1+radio 3+cat radio=SI), han apostat pel No i així treure el cap és molt poc probable.

Només amb una decena de tertulians o columnistes independentistes repartits a diferents mitjans no anem enlloc. aquest ha de ser un dels punts claus de l´independentisme en el futur.

Sobre el tema Carod-Puigcercós jo tinc clarissim que no es pot fer fora al Carod ja que ha fet molt per ERC i només ha fet que treure resultats espectaculars i al Puigcercós Madrid ja fa temps que se li ha quedat petit.
Per tant, la meva aposta és que facin tandem, el carod de 1 i el Puigcercós de 2 i si entren al govern, el Carod conseller 1er i el Puigcercós a la conselleria més important que aconsegueixi ERC.

Com molt bé dius Xavi, els catalans estem exactament com estavem. Quan a Madrid i hagi majories simples,podrem aconseguir coses però quan el PSOE o el PP tinguin majories absolutes, ja en podem oblidar de tot i tornarem a patir i molt.
Tot és més peix al cove i regateix constant.

Hem perdut una gran oportunitat amb aquest estatut.

dilluns, 19 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

En quant l'Estatut arrenqui i allò que havia de resoldre no es resol, només ERC podrà fer crítiques i reivindicar més. Llavors la gent que ha votat que sí de forma insegura -molts ja reconeixien d'antuvi que se'n penedirien- se n'adonarà i Esquerra tindrà més suport del que s'espera.

dilluns, 19 de juny, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Esperem que així sigui Isaac.

Per cert, molt i molt bo el teu blog!!!!

dilluns, 19 de juny, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home