El que hem acceptat votant que SI

Val ho reconec, sóc molt ingenu per esperar uns resultats espectaculars del NO en aquest referèndum que evidentment no s’han produït i que em sembla que deixen a Catalunya en una posició si més no complicada.

En aquesta votació, el principat de Catalunya a part d’acceptar el nou text ha acceptat una manera de fer política que durarà aproximadament una generació i que jo resumiria en:

- Acceptar que el president del país veí menteixi reiteradament al nostre poble i que com agraïment, li votem massivament la llei que ell ens ha retallat escandalosament. Catalunya ha dit que aprova aquesta manera de fer les coses.

- Veure com la dreta regionalista de CIU, es passa pel forro la decisió del parlament de Catalunya, i vota a Madrid allò que amb ells els i convé per interessos purament partidistes i sense mirar pel País. Catalunya ha dit carament que aprova aquesta manera de fer les coses.

- Veure amb infinita pena (jo ho trobo un escàndol majúscul), com no hi ha ni un sol mitjà de comunicació tradicional d’aquest país està al costat de l´independentisme i que per tant, em sembla que ens condemna in eternum, a una posició de marginalitat política. A Catalunya ja li va bé que les coses segueixin així.

- Estar en una posició d’inferioritat respecte a Espanya sempre que s’hagi de negociar quelcom important ja que la última paraula sempre la tindran ells. Ja ens va bé que això segueixi passant.

- Tancar-nos les portes a ser una nació i a tenir un sistema de finançament just i que solucioni l’espoli fiscal. Fins d’aquí 20 anys jo pregaria que cap polític del bloc del SI anés plorant a Madrid dient que ens falten diners, més que res per dignitat. Llàstima, teníem un gran oportunitat per canviar-ho i em perpetuat la pidolació constant com a manera de fer política.

- També em acceptat que siguin els empresaris del nostre País qui marquin la pauta de la nostre agenda política seguint els seus interessos particulars, on la tranquil·litat i no molestar l’amo espanyol són els punts claus dels seu ideari. Jo crec que avui ha guanyat la frase que el Lara Bosch li va dir al Mas : “Tu firma lo que sea en Madrid, que nosotros ya te lo venderemos”