Catalunya es sobiranitza

Acostumo a llegir moltes opinions negatives sobre el futur de Catalunya i sobre les possibilitats de que arriben a ser independents però si som realistes i analitzem els fets fredament em sembla innegable que l´independentisme està més present que mai a la societat catalana.

I no son paraules buides sinó que penso que es poden demostrar de manera bastant empírica si analitzem els diferents actors de la vida política i social de Catalunya.

CIU: Està clar que el seu discurs és més autodeterminista ara que mai i les seves bases (sobretot les de CDC) estan empenyent al partit cap a posicions molt més ambicioses nacionalment de les que mai va tenir el Pujol.

PSC: El 1er pacte amb ERC va provocar que la gent més espanyolista de l´entorn del partit l’abandonés i anés a Ciudadanos. Tot i que amb comptagotes i amb moltes dificultats donen mostres que s´estant adonant que al situació comença a ser insostenible (discurs del Montilla a Madrid).

ERC: L’únic partit parlamentari que es declara independentista és cert que té certs problemes interns, però també és cert que està en més governs, alcaldies i llocs de responsabilitat política que mai. Tampoc cal oblidar que està passant el seu cicle electoral més exitós des de la República.

Les CUP: A les darreres eleccions municipals van aconseguir treure el cap a molts ajuntaments del principat i van augmentar de manera espectacular el nombre de regidors. També han aconseguit tenir molta més presencia mediàtica amb tot l´afer de la crema de fotos del rei.

La societat civil: Quasi la totalitat de plataformes i entitats amb força a nivell nacional són clarament independentistes i el millor del cas és que estant aconseguint arrossegar a molta gent tal i com va passar a al manifestaciò del 18-F i com passarà dilluns vinent.

Empresaris: Fins i tot aquest sector està avisant de manera clara (declaracions del Rossell) que el distanciament entre Catalunya i Espanya és cada dia més gran i que per tant, la ruptura pot ser propera.

Per tant, cal aprofitar el bon momento que estem vivint i no caure amb pessimissmes que no porten enlloc.

Diem PROU !!!!

La refundació del Mas.

Ahir l´Artur Mas va fer la conferencia política de l´any i ja se n´han fet moltes lectures i anàlisis, un dels que trobo més assenyats és el que ha fet en Manel Cuyàs al Punt on diu més o menys que : “ si la gent més sobiranista de CDC que va assistir a la conferència es fiés dels dirigents d´ERC, els Republicans haurien pujat en intenció de vot”.

Està clar doncs que a nivell de sobiranisme la conferència no va ser massa ambiciosa però com que a mi sempre m’agrada trobar algun punt positiu a les coses, diré que em plau i que aplaudeixo que es posi al centre del debat polític la idea que els catalans i les catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur. I ahir el Mas va contribuir a donar volada a aquest concepte.

Ara, per mi el gran drama i la gran pregunta que el Mas i CIU porten anys i panys sense respondre i que ahir tampoc va quedar la resposta gens clara seria:
Perquè vol CIU el dret a decidir? Per fer un estat, per fer un estat federal, per fer un estat confederal o potser per fer més Espanya com vol el Duran.

Per tant i com sempre a mitges tintes, i el més curiós del cas, és que la que pretén ser la casa gran del catalanisme, és l’única casa de tota la política catalana que no té un objectiu nacional clar.

1 de Desembre: Tots i totes al carrer !!!!!!

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) ha convocat una "gran manifestació" a Barcelona per protestar contra el "caos" ferroviari i exigir que les infraestructures disposin de més inversions i siguin gestionades des de Catalunya. La cita és el pròxim 1 de desembre i està previst que la mobilització ciutadana es concentri a les 17 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona i es desplaci fins a l'Estació de França.

Segons el portaveu de la PDD Gerard Fernández, la convocatòria neix amb el suport de les aproximadament 700 entitats adherides a la plataforma, que s'aniran pronunciant de forma explícita i individualitzada en les pròximes setmanes, però també comptarà amb el suport de diversos partits polítics i de moltes organitzacions de la societat civil catalana.

El Duran s´està lluint.

Seguint les declaracions i les actuacions públiques que ha tingut el Sr Duran i LLeida en els últims dies, un es pregunta com pot ser que aquest home vagi de cap de llista a Madrid d´un partit que es fa dir nacionalista i que té amplis sectors del seu electorat i dels seus dirigents que es declaren sobiranistes.

Fem un repàs :

1) En la seva apariciò al programa "tengo una pregunta por usted" va jugar el trist paper del català que quasi demana perdò per ser-ho i que intenta no molestar massa a Espanya.

2) En unes declaracions recents ha assegurat que la monarquia "té molta utilitat" i que està plenament justificada "pel seu baix cost". Jo puc entendre que molts nacionalistes catalans puguin ser monarquics, ara, la gràcia del tema és que evidenment el Duran parla de la monarquia Espanyola i no d´una hipotètica monarquia catalana.

3) Duran i Lleida va exigir al PSOE que per votar favorablement al bunyol de la llei de la memoria històrica, la esglèsia catòlica havia d´estar exent d´eliminar els símbols feixistes que es puguin trobar en parroquies, catedrals...

Per tant, va posar per davant la seva opciò religiosa i mantenir els favors dels poders eclesiàstics que no pas la defensa de la memoria col.lectiva del poble català que no fa tants anys va ser esclafat per Franco i les seves tropes.

4) Si una cosa no se li pot negar al Duran és que no té pèls a la llengua. A la pregunta que li va fer un periodista sobre que votaria a un referèndum d´independència, ho va dir ben clar. Ell votaria que NO.

I no segueixo que no en vull fer mala sang però el tema és preocupant i avui és un dia per celebrar que Catalunya ha arribat a la final de la copa Amèrica de hockey. FELICITATS !!