Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dimarts, de juny 06, 2006

Els grans motius del SI - Socialista

1. Mas vale pajaro en mano que ciento volando

2. Que no és suficient?...segur que no és suficient.

3. És un pas endavant, encara que sigui petit, és positiu per a Catalunya

4. És el moment oportú, encara que no arribi a tot el que es demanava.

5. Basta que el PP s’hagi posat tant contra Catalunya és perquè els catalans tinguem conciencia d’anar a votar un sí.

6. Et conformes amb això...és això o res.

7. L’actitud d’esquerra és infantil. És com si vols tres txupa-txups, només te'n dónen un, i dius...doncs no en vull cap.


Aquests són els arguments que es donen als anuncis del PSC, no et venen massa ganes de votar SI la veritat, ni un comentari és un SI convençut explicat amb motius concrets de en que millorarà la nostre vida si votem SI.

Recull a càrrec de : jb2004

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

els arguments son patètic pero no podem oblidar que el tema de per poc q sigui ja és algo, oara és el moment pq amb el PP no haguessim tingut ni això és el que es creuen les velles i els anclats a la transició i aquestst encara son molta gent.Ha de desapareixer dos generacions pq els grans tabus de la historia puguin eliminar-se.La por a una guerra civil és massa evident per algunes persones.

dimarts, 06 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

He vist que hi ha una pàgina feta per economistes i empresaris que estan pel NO i ho argumenten. L'he llegida i és d'una lògica i una claredat absolutes.

Suposo que no els convidaran a l'Agora o als matins de catalunya radio, ni el Cuní, ni els entrevistaran a la Vanguardia (española por supuesto)...

www.economistespelno.com

dimarts, 06 de juny, 2006

 
Anonymous Anònim said...

jo diria que si alguna cosa han demostrat la negociacio del Estatut i els esdeveniments anexes es que el problema es molt mes profund que dir SI o NO al Estatutet. El problema es la autonomia mateixa, que esta concebuda nomes com un juguet perque la classe politica regional s'entretingui. Els organs autonomics, Parlament i govern, no tenen cap poder real ni influencia en el que passa al pais mes enlla de la pura aparença: quan s'ensorra el Carmel la solucio la dona ZP, no Maragall, quan manquen carreteres, sanitat o col.legis els "autonomics" ens dien que Madrid no paga mes, i Madrid ens diu que els "autonomics" s'ho gasten en vi. El resultat es que la politica catalana no te ni influencia ni objectius mes enlla de justificar els llocs de treball d'uns quants parlamentaris (algu s'ha pres la molestia de veure quines lleis han fet i per a que serveixen?) i pseudogovernants. Aixo fa que qualsevol persona amb ganes de "fer coses" no es dediqui a la nostra politica, sino a altres coses, i que els que s'hi dediquen siguin com som, com aquests ultim any han demostrat els uns i els altres: hi ha hagut algu digne, professional , serios? Ningu d'aquestes caracteristiques es faria politic a casa nostra.

De veritat, crec que tindriem que demanar el retorn al regim centralista. ens anava millor. O aixo o la independencia, pero no mes coses a mitges.

dimarts, 06 de juny, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home