DECÀLEG DEL CATALANOPARLANT

Per Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt.

1) Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família i els amics i coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.

2) Sigueu respectuós de tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.

3) Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, al treball, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català, encara que us responguin en un altre idioma.

4) Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.

5) Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.

6) Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit, però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-nos els uns els altres a mantenir un català viu i bo.

7) Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rossellonesos, etc. I coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català, com de totes les llengües cultes.

8) Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català. I que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.

9) Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impressos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.

10) Exigiu de tothom, fins i tot de les institucions més rutinàries, que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre temps i nervis lluitant contra enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda.

Tota persona que defensa la seua pròpia llengua sense agredir ningú, té el dret al seu costat.

Ja compliu amb tots els punts del decàleg?

Jo la veritat és que haig de reconèixer que em costa molt parlar en català quan el meu intorlocutor ho fa en castellà o quan ja veig clarament que l´altre persona no és d´aquí (inmigrants). Suposo que deu ser la força dels costums...

L´Entesa i el sobiranisme de CIU

ERC ha deixat molt clar amb el pacte de govern que ha fet, que per les legislatures "normals" on només es gestiona i poca cosa més, prefereix pactar amb els partits d´esquerres i deixar de costat la dreta que representa CIU (amb Unió al capdavant) per molts que ells es neguin a acceptar-ho.

Per tant, jo penso que indirectament pot ser un missatge de l´independentisme cap a CIU que li vindria a dir : "si voleu que pactem amb vosaltres, ens heu d’oferir alguna cosa diferent i espectacular perquè per fer les 4 lleis de torn i desplegar un estatut de segona regional, preferim les esquerres".

Quan parlo d´alguna cosa diferent, em refereixo a fer passos decidits cap la plena sobirania de Catalunya ja sigui mitjançant un pla tipus Ibarretxe o fins i tot exigir que Espanya accepti el dret a l´autodeterminació del poble de Catalunya.

Aquest escenari penso que encara pren més força si ens mirem amb deteniment la situació actual de CIU que és d’aïllament total i sembla que només el PP (tan a Catalunya com a Madrid) li riu les gràcies i vol un pacte amb ells.

Per tant, si CIU vol tornar al poder té dues possibilitats. O apuja molt el seu llistó sobiranista i intenta un pacte amb ERC, o torna al notari a estripar els papers que va signar i pacte amb el PP.

Jo espero de tot cor que CIU triï la primera opció i faci un salt decidit cap a postures independentistes (encara no només sigui per tornar al poder i no per convicció) ja que no crec que puguin aguantar pas ni una altre legislatura a la oposició, ni un altre pacte amb el PP.

El PNB en contra l´entesa, EA i Batasuna a favor.

Fa un parell de dies, el polític del PNB Iñaki Anasagasti va escriure al seu bloc (que per cert, només està escrit en Espanyol) va fer tot un escrit on es carregava i deixava per terra la decisió d´ERC de fer president de Catalunya al Montilla i on deia literalment : “ERC està venent Catalunya”.

Es una opinió tan vàlida com qualsevol altre però té gràcia que sigui dita per una persona que mentre era ha estat dirigent del PNB, el seu partit té l´honor d´haver fet entre d´altres accions patriòtiques :

- Fer a l´Aznar President d´Espanya.

- Votar que SI l´estatut vergonyant de la Moncloa al Parlament Espanyol.

- Votar que si a una constitució Europea que obria les portes a la pena de mort i que no reconeixia ni al català ni a l´euskera.

- Governar Euskadi amb consellers del PSE, la qual cosa és exactament la que ara critica d´ERC.
Per contra, avui al PUNT es podia llegir :

Begoña Lasagabaster, diputada d'Eusko Alkartasuna:«Crec que el govern d'entesa té la legitimitat que li ofereix una àmplia majoria d'escons i per tant, de suports dels ciutadans de Catalunya, més enllà de qualsevol altra consideració. Respectem aquesta fórmula, que, a mitjà termini, busca la cohesió de la societat catalana».

Fernando Barrena, membre de la mesa nacional i portaveu de Batasuna:«Amb totes les contradiccions que implica aquesta fórmula, el govern d'entesa és la més interessant per a Catalunya i per a l'avenç de les posicions catalanistes i d'esquerres. No és la fórmula ideal, però és la millor donades les circumstàncies».

O sigui que queda clar qui està a cada lloc, els regionalistes amb els regionalistes i l´independentisme amb l´independentisme.

Jo personalment coincideixo plenament amb les paraules del Sr Barrena ja que refecteixen totalment el meu pensament en aquests moments.

"ERC no és independentista"

Des que ERC es va decidir a fer president del Montilla, moltes són les opinions que diuen que ERC ja no és un partit independentista.

Bé, és una teoria com una altre que pot tenir qui la defensi i qui i estigui en contra, el que no aconsegueixo entendre és perquè aquesta teoria no es fa en el sentit invers i ningú afirma (sense risc de fer els ridícul), que el PSC o ICV han passat a ser independentistes pel fet quan han posat el Carod com a segona autoritat de Catalunya.

A mi sempre m´ha semblat que dins l´independentisme hi ha un pèl massa de purisme que ens fa barallar més del compte en coses que el unionistes Espanyols, el federalistes o el “nacionalistes” ja donen per suposades q que par tant no perden gens de força justificant-les i es poden centrar més ens els seus objectius finals.

I que consti que no estic evitant que es pugui criticar a ERC fer l´Entesa ja que entenc que hi pugui haver gent decebuda amb el pacte, però el que si que ja em sembla més demencial és que es pugui afirmar amb tanta rotunditat que ERC ja no és independentista i que s’ha convertit amb el mateix que CIU però d’esquerres.

En política per arribar a algun objectiu, s’acostuma a haver de compartir llit amb extranyes companyies i més si la fita és tan complicada i trencadora com demanar (en contra de totes les lleis Espanyoles i Europees) d’independència de la nostre nació.

Jo més que posar-me massa nerviós pel pacte en si entre ERC i PSC, em posaria més nerviós si acaba fracassant l’estratègia d´ERC de prendre vots als socialistes i fer-se la força hegemònica de l’esquerra ja que si això passés, no se pas si a Catalunya hi hauria ni força, ni ganes ni capacitat ni diners, d’engegar alguna altre iniciativa (ja sigui política o social) que pugui englobar al seu voltant a un sector important de la societat i que tingui l´independència com a objectiu.

Ciutadans de Catalunya, ja els tenim aquí

Aquest individu i dos més, han entrat al Parlament de Catalunya per la porta gran i seran els representants del Partit de la Ciutadania.

Jo ja vaig avisar que la campanya gratuïta que els sectors afins a CIU estaven fent a aquesta gent per aconseguir treure vots a PSC i PP podria tenir conseqüències catastròfiques i així ha estat ja que els Espanyolistes anticatalans han entrat al nostre Parlament.

A partit d’ara haurem de sentir parlar castellà, haurem de sentir que el castellà està perseguit a Catalunya, haurem de sentir que és “nazi” multar als empresaris que no tenen cap respecte en l’ús del català i moltes altres perles de la factoria Losantos.

I el més perillós de tot, és que aquest discurs el vestiran de progressisme (ja han anunciat que donaran suport a les mesures socials de l’entesa) i de respecte als drets individuals la qual cosa em temo que els perpetuarà pels temps dels temps a la nostre cambra de representació ja que ajuda dels mitjans Espanyols (espero que els pro-Ciuencs no tornin a caure en el mateix error) per fer arribar el seu missatge no els i faltarà.

Jo proposaria a la resta de grups (menys el PP), que facin el “boicot” a aquesta gent, que quan parlin en castellà marxin de l’hemicicle i que no tinguin amb compte cap de les propostes que puguin fer. De fet tampoc crec que siguin masses perquè han basat tota la seva campanya en atiar el foc de l’anticatalanisme i a no fer cap proposta a cap altre nivell.

Sé que es una mesura antipopular i que els i donaria propaganda gratuïta però potser ha arribat l’hora de dir prou a les agressions que reben inclòs dels nostres propis conciutadans.

Com vaig llegir a BUSOT hi haurà una única cosa positiva (a part de la divisiò del vot Espanyolista) que és que veurem al nostre enemic de cara i això espero que faci despertar a aquest País i que d’una vegada per totes demani la llibertat amb una sola veu.

Mas president?

Cas Mariné

Les comisions d´Unió

Cas Joan Maria Roig

Cas Teixidò

Video retrospectiu

Aquest petit recull no és pas de notícies recopilades durant anys sinó que han sortit totes a la llum en els darrers 2-3 mesos. Si volien tornar al poder per això, l´oposició és el seu lloc natural.

M´agardaria veure a tota la gent que fa cassolades davant la seu D´ERC una actitud similar d´exigència amb la federació "nacionalista".

ESTIMAR CATALUNYA, TRINCAR BÉ.

Nova enquesta.

Posa nota a la decisió d´ERC de repetir el tripartit.

I deixa els teus comentaris aquí mateix sobre el pacte...

Montilla president, Catalunya ...

Ho haig de reconèixer, en aquests moments estic com un pop en un garatge, molt i molt descol·locat.

ERC farà president al Montilla, un personatge gris, que quasi no sap parlar català i que representa els sectors més Espanyolistes del PSC.

La veritat és que l’alternativa no era massa millor amb un Mas que va fer durant la campanya propostes més dretanes que el PP i que va insultar i menystenir ERC i la seva gent.

Penso sincerament, que la gent de CIU (al igual que ERC però des de la oposició que és més dur), haurà de fer una reflexió sobre polítiques i sobre i els personatges que els representen ja que no és normal que ningú vulgui pactar amb ells i menys quan han guanyat les eleccions amb diferència.

Ara toca reflexionar, veure com es reparteix el poder dins del govern (de moment la cosa comença malament ja que en Carod no serà conseller en cap), la dependència del PSC del PSOE i observar amb deteniment les polítiques en matèria “nacional” que s’impulsen.

Un estatut a canvi de 2 escons

CIU va vendre la il·lusió col·lectiva de l´estatut del 30 de setembre (i de retruc el futur de Catalunya) amb diversos objectius que jo crec que es podrien resumir en :

- Trencar el tripartit amb, el que això suposa de mala imatge, amb la intenció de pescar vots entre les formacions els integrants del govern.

- Sabent que per ERC seria inacceptable el pacte ZP-Mas, es volia presentar aquesta formació com immadura i que no volia acceptar un millor marc d’autogovern per Catalunya i així recuperar els quasi 10 dipuats que ERC havia "robat" a CIU l´any 2003.

- Fer fora al Maragall com a candidat a la presidència amb la seguretat que fos quin fos el seu substitut seria menys popular i tindria menys possibilitats de victòria que el President.

Ara fa un parell de dies es va escriure el penúltim episodi de tota aquesta història i va ser el poble de Catalunya qui va premiar totes aquestes estratègies de CIU amb una pujada històrica i espectacular de 2 diputats que va prendre a ERC i no hem d´oblidar que els republicans venien d´una pujada de 11 diputats amb el que això significa de poca fidelització del vot.

Per tant a posteriori s´observa i es pot concloure que :

- Catalunya va perdre una oportunitat històrica de tenir un estatut que canvies per complert les regles del joc i deixés per fi a Catalunya en una relació d´igualtat amb Espanya en molts aspectes.

- CIU es pot quedar tranquil·lament a la oposició durant 4 anys (si hi ha tripartit 2) ja que el mapa electoral ha quedat quasi idèntic i per tant, la seva negociació a la baixa amb el ZP, no li haurà servit de res a ells com a partit i per contra haurà fet molt de mal a una generació de catalans i catalanes.

- Potser però, encara ens falta per veure un últim episodi del pacte “real” entre el Mas i el ZP (jo aposto per aquesta opció) i ens trobem amb un Montilla que voti al Mas o s’abstingui a la investidura i així s’escrigui el final d’una de les històries més tristes d´aquest País ja que van passar per davant els interessos de partit als de País i el més trist de tot, és que la jugada partidista va sortir de pena.

Pobles resistents

Aquests són els pobles de Catalunya on el PP no ha tret ni un sol vot :

- ALBANYÀ

- ARSÈGUEL

- EL PONT DE BAR

- ARBOLÍ

- COLLDEJOU

- CASTELL DE L´ARENY

- FÍGOLS

- SANT JAUME DE FRONTANYÀ (el poble més petit de Catalunya)

- LLES DE CERDANYA

- PRULLANS

- RIU DE CERDANYA

- SENAN

- BEUDA

- SALES DE LLIERCA

- SANTA MARIA DE BESORA

- SANT MARTÍ D´ALBARS

- LLIMIANA

- SARROCA DE BELLERA

- ESTERRI DE CARDÓS

- SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÉS

Catalunya resisteix !!!!

I ara ens hem de preocupar d´uns altres nacionalistes Espanyols anticatalans que sembla que arriben amb força i amb ganes de tocar el que no sona.

Es preveuen 4 anyets d´allò més divertits amb la sociovergència al poder (ja ho veureu) i amb una dreta mediàtica desvocada per tornar a posar al Rajoy a la Moncloa.

Sort que és quan les coses van pitjors que els catalans prenen conciència que Espanya no ens aporta res i que la única solució és la independéncia.

Resultats

CIU = 48

PSC = 37

ERC = 21

PP = 14

ICV = 12

C´s = 3

Les coses han quedat així.

Quines opinions us mereixen els resultats?

No és qüestió de recuperar velles idees però ERC torna a tenir la clau.

Per cert, moltes gràcies als suposats mitjans catalanistes com l´e noticies que han fet la campanya gratuita als Ciutadans. Amb la seva ajuda han creat un monstre.