Pobles resistents
Aquests són els pobles de Catalunya on el PP no ha tret ni un sol vot :
- ALBANYÀ
- ARSÈGUEL
- EL PONT DE BAR
- ARBOLÍ
- COLLDEJOU
- CASTELL DE L´ARENY
- FÍGOLS
- SANT JAUME DE FRONTANYÀ (el poble més petit de Catalunya)
- LLES DE CERDANYA
- PRULLANS
- RIU DE CERDANYA
- SENAN
- BEUDA
- SALES DE LLIERCA
- SANTA MARIA DE BESORA
- SANT MARTÍ D´ALBARS
- LLIMIANA
- SARROCA DE BELLERA
- ESTERRI DE CARDÓS
- SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÉS
Catalunya resisteix !!!!
I ara ens hem de preocupar d´uns altres nacionalistes Espanyols anticatalans que sembla que arriben amb força i amb ganes de tocar el que no sona.
Es preveuen 4 anyets d´allò més divertits amb la sociovergència al poder (ja ho veureu) i amb una dreta mediàtica desvocada per tornar a posar al Rajoy a la Moncloa.
Sort que és quan les coses van pitjors que els catalans prenen conciència que Espanya no ens aporta res i que la única solució és la independéncia.
posted by Pol G.G at 1:19 a. m.
15 Comments:
No us sembla que al final arribarà un punt que tant nacionalisme exaltat no durà enlloc? Més pensar en la gent i menys amb les fronteres que tot això de "el xoriço del meu poble és el millor del món" ja cansa...
Salut i republica! Tripartit o govern de dretes!
divendres, 03 de novembre, 2006
Jo d´exaltat no me´n considero, ara una altre cosa és que cregui que la independéncia és l´única manera que la gent de Catalunya pugui veure en plenitud.
Per cert català, que defenses tu una república mundial o una república espanyola... pq clar si no hi han d´haver fronteres i juguem tots i no només Catalunya.
divendres, 03 de novembre, 2006
Al meu parer, no heu de dir uns "altres antinacionalistes", perquè aquest és el llenguatge intoxicador d'aquests espanyols cosmopolites.
De fet aquests "antinacionalistes" són nacionalistes espanyols anticatalans, que s'assaonen de la sava d'uns residents unionistes espanyols a Catalunya de classe mitjana amb certa cultureta i que no volen integrar-se a la Catalunya nació i que reforcen el paper d'altres espanyolistes més "assenyats".
Ni Compromís de Casp, ni Nova Planta, ni Restauració, ni Primoriverisme, ni franquisme, ni falangisme, ni republicanisme, ni lerrouxisme, ni aznarisme, ni montillisme, ni vidalquadrisme, ni botiflerisme, ni sucursalisme, ni ciutadanisme, ni... prou espanyolisme, si us plau.
divendres, 03 de novembre, 2006
"són nacionalistes espanyols anticatalans"
Bravo, certament aquesta és la descripció que millor defineix als ciutadans.
divendres, 03 de novembre, 2006
primer de tot, perdo, pero jo diria simplement, que en lloc de de nacionaliste espanyols anticatalans. mes aviat son tristement, un idiotes que no tenen ni idea d'on tenen la ma dreta.
al igual que exigeixen el poder parlar amb tot dret el castella en tot el territori espanyol, tambe podrien dir simplement que es pugui parlar catala a catalunya. o es que algu pensa que a catalunya nomes es parla catala?
divendres, 03 de novembre, 2006
Bé, Marc, encara hem de veure com acaba aquesta història dels pactes, però ara mateix sembla que la cosa s'inclina una mica cap a la reedició del tripartit, eh? Ja t'ho deia, jo, que la sociovergència no estava tan dada i beneïda com semblava... El PSC s'hi resisteix de valent; ara és l'ocasió per comprovar d'una vegada quina és la seva independència real de Ferraz. De moment, aguanten la pressió (has llegit l'editorial d'avui d'El Periódico i l'article del seu director, Rafael Nadal?)
Si les coses haguessin anat d'una altra manera, ara un pacte CiU+ERC podria ser possible, i podria ser una bona opció de país, però en aquests moments crec que és impossible. El dvd de CiU va acabar d'enfonsar els pocs ponts que quedaven. I després de 3 anys de dir que ERC estava 'venuda al PSOE', mira tu quina ha estat ara la seva primera reacció: trucar a Madrid i proclamar que el pacte amb el PSC és la seva prioritat... Però no havíem quedat en que els socialistes eren el dimoni?
I si hi ha un tripartit, a veure com queden les coses. Segur que els socialistes no volen Carod com a Conseller Primer, i podria ser fins i tot que volguessin eliminar la conselleria per evitar-se el problema. I això no hauria de ser assumible per ERC: si hi ha tripartit, ERC ha de tenir la Conselleria Primera per marcar de prop Montilla.
divendres, 03 de novembre, 2006
Me temo que habrá tripartito. Y eso no será bueno.
Un saludo cordial
Rafael (Málaga)
dissabte, 04 de novembre, 2006
Vols dir que "no será bueno" per a Espanya, no?
Això vol dir, en conseqüència, que serà bo per Catalunya. És automàtic.
dissabte, 04 de novembre, 2006
Jordi c- Diga´m paranoic però em sembla que tot segueix un guió bastant establert.
Hauria quedat molt lleig que s´haguessin posat d´acord CIU i PSC 2 dies després de les eleccions i s´ha de fer una mica de comédia.
Ara toca per part del PSC dir que si ERC demana la lluna, que si són uns irresponsables, que si ho volen tot ... i ja veurés com d´aquí res es trenquen les negociacions.
Llavors tocarà presentar la sociovergencia com l´estabilitat que Catalunya necessita davant d´uns independentistes que han perdut el nord.
Tot i això reconec que només són suposicions però em nego a pensar que el Mas va vendre Catalunya a canvi de res... seria a part d´un traidor (que per mi ja ho és), un inútil com a polític (cosa que aquesta campanya ja ha fet números per endur-se aquest qualificatiu).
I si al final es fa el tripartit i ERC i col.loca al Carod i al Puigcercós, serà molt divertit veure com "es menjen" políticament al Montilla que al seu costat quederà com una figura petitaaaa petitaaaaa.
dissabte, 04 de novembre, 2006
Sí, sí, això que dius pot passar. Fins i tot pot ser que Mas hagi ara ofert la lluna a ERC (la meitat de les conselleries, inclosa la primera, poca broma!) només per tensar més la corda, empènyer ERC a demanar encara més al PSC per fer el tripartit... i que el PSC tingui la coartada perfecta per dir: ERC vol massa, fem la sociovergència.
Aquest guió no és impossible, però cal reconèixer que la situació hauria de fer un gir brusc de 180 graus perquè es produís. Sembla que massa gent de l'entorn PSC (inclosos mitjans de comunicació) s'està mullant en contra de la sociovergència com per ara, de cop, dir que aposten per ella. A més, el PSC sap que la sociovergència pot ser una trampa mortal per ells, perquè quedarien eclipsats per Mas, amb Montilla com a escolanet... El PSC prefereix el tripartit perquè allà hi portaria el timó.
diumenge, 05 de novembre, 2006
Per cert, llegint els diaris d'avui (de totes les tendències), començant pels titulars de portada, hi ha un missatge clar: ERC és al bell mig de l'escenari polític una altra vegada, igual que el 2003.
Aquell partit que tothom volia marginar, amb qui se suposava que ningú volia pactar... torna a ser el més desitjat, i PSC i CiU pugnen per oferir-li prebendes. Pot ser comèdia... o no (gaudim del moment, no obstant!)
diumenge, 05 de novembre, 2006
Tu quin govern prefereixes jordi??
Home, si el que han dit els mitjans que ha ofert CIU a ERC és veritat, em sembla que la oferta és bastant "atractiva" ja que dificilment el PSC i ICV podran oferir més.
Jo avui he pensat exactament el mateix que tu, ahir ERC era a la portada del peròdico, la vanguardia i avui sortien a l´avui i al punt.
Això vol dir que la ciutadania ha confiat en ERC i li ha donat la clau de nou amb uns resultats no ens enganyem que fa 5-6 anys eren només un somni per al partit independentista.
diumenge, 05 de novembre, 2006
Per cert, avui a l´AVUI ja començen a parlar de la 3era via que seria un Mas president amb l´abstenció del PSC.
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm
diumenge, 05 de novembre, 2006
L'oferta de CiU, aparentment, és molt potent, però cal anar en compte: ¿és sincera, va de debò, o és un farol, un globus sonda llençat amb l'únic propòsit que ERC exigeixi llavors més al PSC per fer el tripartit i que tot exploti en benefici de la 'sociovergència'...?
Un govern de CiU+ERC pot ser atractiu per a qualsevol que es consideri sobiranista. Però ja sabem que CiU no són gaire de fiar. Jo el que vull és que ERC tingui el màxim de representació en un govern. Perquè Mas i Montilla, en el fons, no em semblen tan diferents: tots dos miren cap a Madrid. La diferència la marca que ells hi siguin.
El PSC ha tractat fatal ERC en els darrers temps, però, tot i així (CiU no l'ha tractada millor; pensem amb Madí, Puig i el propi Mas), crec que el tripartit podria merèixer una segona oportunitat; una legislatura més 'normal', sense estatuts, més de gestió i de política quotidiana... Per això no veuria malament un nou tripartit sempre i quan ERC tingués la Conselleria Primera, evidentment, i no fos un govern del PSOE disfressat, és clar, sinó un tripartit de veritat. Si això no es garanteix... llavors ERC té tot el dret a imaginar un futur amb CiU, però amb totes les reserves del món perquè no són gent fiable.
diumenge, 05 de novembre, 2006
Toutes ces villes et ces villages de la Catalogne, on respecte À FOND.
diumenge, 12 de novembre, 2006
Publica un comentari a l'entrada
<< Home