L´Entesa i el sobiranisme de CIU
ERC ha deixat molt clar amb el pacte de govern que ha fet, que per les legislatures "normals" on només es gestiona i poca cosa més, prefereix pactar amb els partits d´esquerres i deixar de costat la dreta que representa CIU (amb Unió al capdavant) per molts que ells es neguin a acceptar-ho.
Per tant, jo penso que indirectament pot ser un missatge de l´independentisme cap a CIU que li vindria a dir : "si voleu que pactem amb vosaltres, ens heu d’oferir alguna cosa diferent i espectacular perquè per fer les 4 lleis de torn i desplegar un estatut de segona regional, preferim les esquerres".
Quan parlo d´alguna cosa diferent, em refereixo a fer passos decidits cap la plena sobirania de Catalunya ja sigui mitjançant un pla tipus Ibarretxe o fins i tot exigir que Espanya accepti el dret a l´autodeterminació del poble de Catalunya.
Aquest escenari penso que encara pren més força si ens mirem amb deteniment la situació actual de CIU que és d’aïllament total i sembla que només el PP (tan a Catalunya com a Madrid) li riu les gràcies i vol un pacte amb ells.
Per tant, si CIU vol tornar al poder té dues possibilitats. O apuja molt el seu llistó sobiranista i intenta un pacte amb ERC, o torna al notari a estripar els papers que va signar i pacte amb el PP.
Jo espero de tot cor que CIU triï la primera opció i faci un salt decidit cap a postures independentistes (encara no només sigui per tornar al poder i no per convicció) ja que no crec que puguin aguantar pas ni una altre legislatura a la oposició, ni un altre pacte amb el PP.
posted by Pol G.G at 9:37 p. m.
10 Comments:
Dedicar-se a la gestió normal? Però on s´es vist que es pugui gestionar un pais sense esperit nacional?
No he vist mai un president del govern espanyol que es dediqués sols a la gestió. Quan el Gonzalez, l´Aznar o el Zapatero realitzaven el mínim gest ho feien en tot moment imbuïts de la seva idea d´España, per això totes les polítiques que es fan a Madrid són centralistes.
Si ERC sols volien gestionar alguna cosa ens quedem al mateix nivell que Extremadura o Murcia.
A mi, que no entenc encara com es pot ser independentista sense ser nacionalista, em semblen excuses barates.
No serà que això de l´ènfasi en la gestió no és més que la coartada per gaudir uns anyets d´unes poltrones sense haver de molestar gaire als poderosos socis?
Oh, ERC! La teva cúpula t´ha portat a l´hort!
Ah! I no soc de CiU.
divendres, 24 de novembre, 2006
Els teus arguments fan riure. ERc ha traït als seus electors, ha traït a aquells que es van creure que votaven a una força política que estava en contra de l'Estatut, que volia treballar des del govern per les seleccions nacionals esportives, que volia més ambició pel seu país.
La tria d'ERc deixa lliure l'eix nacional a CiU, ja que avui per avui és l'única força política al Parlament que defensa Catalunya!!!
Salut
divendres, 24 de novembre, 2006
Malauradament, crec que és inútil esperar, ara per ara, un gest de CiU en una direcció independentista. Aquests només es faran sobiranistes el dia en que ser-ho no comporti cap risc (és a dir, mai?). Estan massa entrampats amb el poder, amb el 'sector negocis', amb Madrid...
La seva ideologia, fins ara, ha consistit en gestionar certa idea (regional) de la catalanitat a Madrid per treure'n profits econòmics de vol gallinaci. No van més enllà. Només hi anirien si veiessin amb claretat que l'independentisme és aclaparador a Catalunya i que apostar per ell pot dur-los beneficis econòmics. No hi ha més. No hi ha ideologia, ni fidelitat nacional: només interès pel poder i pels diners. Ja ho vam veure amb l'estatut, que van arruïnar només a canvi d'una foto i d'un protagonisme a Madrid on, a més, el 'triler' Zapatero els va fotre a base de bé (la seva inhibició respecte als pactes post-1-N ha estat l'enèssima enganyifa de ZP, tal i com, molt encertadament, deia avui Xavier Roig a les pàgines de 'Diàleg' de l'Avui).
Salvador Grifell: CiU és "l'eix nacional", dius? No em facis riure. Potser ho va ser allà cap a la primera meitat dels 80, però ja ha plogut molt. Des de llavors, CiU ha fet president Aznar 2 vegades, i ha convertit l'estatut de dues generacions (si ningú no ho evita) en una pallassada aigualida només a canvi de quedar bé davant l'amo (ZP). El seu ha estat un paper indigne i miserable, i molts catalans trigarem molt en oblidar-ho (si és que ho fem).
Gent de CiU: si realment hi ha sobiranistes sincers entre vosaltres, moveu peça, feu-vos sentir i escombreu aquesta casta psicològicament depenent de Madrid i del poder político-econòmic espanyol. Feu un gest inequívocament independentista i no dubteu que, llavors, ERC us seguirà. Però, mentrestant... no hi ha color.
dissabte, 25 de novembre, 2006
Anónimo- Jo no crec que aquest govern mani sense esperit nacional, però és evident que la reivindicació nacional en Majúscules no es produirà en aquesta legislatura pq ja es va tractar el tema amb l´estatut i va acabar com va acabar.
Mira, aquí el que val són les competencies que es tenen i no l´esperit amb que es fan. El Pujol era un mestre en fer creure que Catalunya tenia molt quan en el fons teniem i tenim 4 competencies contades i a mi això em sona a nacionalisme una mica passat de moda.
El que calen son competencies reals i un un horitzó clar (independència) i no entrar ena uqest joc tan Pujolià del regateig constant amb Madrid per quedar bé amb la parroquia però que a l´hora de la veritat es tradueix en que en 23 anys de governs "nacioanlistes" no es van atrevir a plantejar uns reforma del mard d´autogovern de gran envergadura.
I sobre el tema poltrones, CIU en va oferir més a ERC i no van acceptar pas el pacte, o sigui, que poltrones per poltrones, si només fos això, a ERC li sortia millor fer al Mas president.
Salvador- Tu que no ets elector d´ERC no crec que siguis el més indicat per parlar de traició o de com es senten els votants d´aquest partit. Jo que si que he votat ERC, reconec que no estix exhultant amb el pacte però penso que és el menys dolent que podia passar.
Pero com podeu parlar de més ambició nacional, de les seleccions esportives... la gent de CIU si us ho vau carregar tot a l´estatut i vau votar un SI entusiasta a ser un anacionalitat i a no tenir seleccions.
Aquest és el nacionalisme que no m´agrada ja que no és valent als moment clau i després vinga, a pidolar les engrunes.
I potser que CIU de cara a les eleccions futures, vagin acalarint el seu panorama ja que el discurs de governar amb solitari ja no cola i per tant només us queda un apropament al PP...
dissabte, 25 de novembre, 2006
Jordi C- Molt d´acord amb tot el que dius sobre CIU però jo penso que tenim uns esperança de que el que comento es produeixi i és la propia supervivència del partit.
CIU no és un partit de trinxera com ha estat i en certa manera és ERC, no es poden passar ni 15 anys a la oposició ni es poden permetre tornar a pactar amb el PP, per tant penso que per pura supervivència política molt més que per coniccions profundes, poden fer aquest pas cap al sobiranisme.
I penso que ERC els hi ha de deixar molt clar que és el que hi ha, per pactar 4 parides ja tenim els socilistes i als de ICV que tenen polítiques socials decents, en canvi caldria dir a CIU que només es pactarà amb ells per fer un pas de gegant en el tema nacional.
La pilota penso que és a la teulada de CIU.
dissabte, 25 de novembre, 2006
Dices: "Aquest escenari penso que encara pren més força si ens mirem amb deteniment la situació actual de CIU que és d’aïllament total i sembla que només el PP (tan a Catalunya com a Madrid) li riu les gràcies i vol un pacte amb ells."
¿Aislamiento total excepto con el PP?
Joder, si entre los dos suman el 48% de los diputados, además de 2 de los 6 grupos del Parlament (en el que se gobierna con el apoyo de 3).
¿Eso es aislamiento total?
diumenge, 26 de novembre, 2006
CIU va perdre 12 diputats entre les dues legislatures que va governar gràcies al PP a Catalunya i que va donar suport a l´Aznar a Madrid o sigui que em sembla que tenen molt clar que els i surt molt i molt cars aquests tipus de pacte.
A més, CIU va anar al notari per afirmar que no pactarien amb el PP amb la qual cosa el seu aillament és total ja que la porta del PP tb està tancada (tot i que el Duran la vol obrir de nou).
Tampoc cal oblidar que son 6 els diputats que els i falten per tenir majoria absoluta i si contem que amb tot a favor (el triparti va acabar com va acabar) només n´han guanyat 1 entre els 2 partits, em sembla que passaran molts anys pq tornin a sumar 68 diputats.
diumenge, 26 de novembre, 2006
O sigui que si ho entés bé l´argument es pot resumir així: el pretés partit independentista de Catalunya, com que no pot assolir la soberania (el tot) mitjançant la conversió de CiU al sobiranisme prefereix abandonar la reivindicació identitaria i optar per les polítiques de gestió i el perfil social (el res).
Per tant m´estàs dient que si ERC no ho pot obtenir tot prefereix optar per res?
Realment per acceptar un argument així s´ha de ser molt partidista o estar lobotomitzat.
Molt em sembla que el catalanisme de pluja fina del Carod serà de pluja tant fina que ni es notarà.
Actualment no hi ha cap partit sobiranista a Catalunya, sols tenim un partit regionalista de dretes i un partit regionalista d´esquerres. I els dos, ja s´ha vist prou, no tenen cap mena de principi.
diumenge, 26 de novembre, 2006
"Usuario anónimo": ERC, fent un govern amb CiU, no només no ho hagués aconseguit "tot" sinó que ni tan sols hagués aconseguit "una mica", ja que CiU tindria com a màxima un desplegament de l'estatut sense més. Un desplegament de l'estatut que, sobretot, no incomodés Zapatero, el seu aliat a Madrid i amb qui hagués constituït un eix estratègic.
En un govern de CiU + ERC, CiU hagués tingut com a prioritat desplegar l'estatut en petites dosis i no molestar ZP, perquè la bona sintonia (docilitat?) amb el PSOE hagués estat el principi suprem de la legislatura. Hi hagués hagut un pacte de no agressió entre PSOE i CiU (intercanvi de favors parlamentaris a Madrid i a Barcelona), i la 'qüestió nacional' hagués quedat absolutament arraconada.
Igual que el que passarà amb el PSC, que difícilment incomodarà tampoc el PSOE? Potser sí; no dic que no (tot i que, d'entrada, el PSC ha mostrat una independència per la qual pocs apostaven). Però, en tot cas, davant d'un empat tècnic pel que fa a ambició nacional, millor jugar la carta de les polítiques socials i pactar amb el PSC (a més de l'aposta per a que un partit d'esquerres -ERC- avanci en el seu espai ideològic natural, les esquerres, i no com a crossa d'un partit conservador).
diumenge, 26 de novembre, 2006
Anonim digué : "prefereix abandonar la reivindicació identitaria i optar per les polítiques de gestió i el perfil social (el res)"
No puc estar d´acord amb tu, ho sento. Les polítiques socials són molt importants per aconseguir algun dia la independéncia.
Qui voldrà ser independent si sap que la seva economia, els serveis que li presten són millors a Extremadura que a Catalunya... tu i jo segurament si però la majoria de la societat necessita un plus per apuntar-se al carro independentista i aquest acrro és demostrar-los que essent Catalunya es viu millor que essent Espanya.
Ja veurem si es nota o no es nota el catalanisme de pluja fina del Carod, el que ha quedat clar és que en 23 anys el catalanisme de xiruca i barretina (que jo no critico pas) no ha penetrat gens a Barcelona i rodalies i si no guanyem aquesta batalla, perdrem la guerra.
A part d´això, si tu creus que ERC no és sobiranista, t´encoratjo a tirar endavant qualsevol altre iniciativa que lluiti per la independència que segur que és benvinguda.
diumenge, 26 de novembre, 2006
Publica un comentari a l'entrada
<< Home