Sanaüja, un exemple a seguir.

Avui voltant per la Segarra m´he trobat aquesta imatge tan reconfortant al poble de Sanaüja, una estelada gegant presidint l´entrada de la Vil.la i el millor del cas és que no era ni la festa Major ni res.

A veure si altres indrets de Catalunya en prenen nota i mica en mica anem omplint Catalunya d´estelades.

La condició d´ERC

Jo si fos dirigent d´ERC i tingués poder per fer els pactes post electorals, ho tindria molt clar i posaria com a primera condició que si volen en suport de l´independentisme per formar govern, ni el Mas ni el Montilla podrien ser els presidents de Catalunya.

Tan un com l´altre en la meva opinió, han quedat totalment desacreditats per dirigir el País. El Mas per traïdor i no respectar el que va pactar el parlament de Catalunya sobre l´estatut i el Montilla per ser un titella a les ordres del PSOE i sense cap voluntat de fer del PSC quelcom més que una sucursal de Ferraz.

ERC hauria de plantejar tan al PSC com a CIU que si volen manar amb ells, s´han de “carregar” el seu candidat i posar-ne algun que tingui les característiques totalment diferents i més properes a les tesis republicanes.

Jo havia pensat que el PSC hauria de triar un candidat amb un clar perfil Catalanista i CIU que posin al que vulguin mentre no sigui de Unió però que treguin el Mas del mig que ja a fet prou mal a Catalunya.

Que en penseu? Jo crec que és la única possibilitat que li quedaria a ERC per formar govern...

Una altre gràfica

Clickar la imatge per ampliar-la.

En Marc Belzunces té un blog molt i molt interessant i avui m´he trobat aquesta gràfica que és molt representativa de la situació de l´independentisme a Catalunya en un futur.

Per fer aquesta gràfica, el Marc ha utilitzat les dades del ICPS que és l´única enquesta fiable on es pregunta sobre la independència del nostre País.

Els pactes post electorals

CIU + PP (30%)- Evidentment que aquest pacte no suposaria que a la Generalitat i entressin consellers del PP, però seria un pacte a l’ombra com el que ja van fer durant els últims anys del Pujol. Ara els convergents juren i perjuren que no es produirà però ja van dir el mateix abans del pacte del Majestic i abans de fer l´Aznar president, per tant, credibilitat 0.

PSC+CIU (40%)- El pacte somiat per empresaris,tertulians a sou, església, govern de Madrid i la resta de poders fàctics i com el seu nou indica, el poders son els que mouen el “cotarro” i posaran tota la seva força perquè les aigües s’estanquin de nou. A mi és el pacte que em fa més por ja que significaria que la “dissidència” independentista es borri del mapa totalment ja que tots els mitjans de comunicació d´aquest País estan en mans d’algun d’aquest dos partits.

PSC+ERC+ICV (20%)- Em sembla que les cúpules dels tres partits tenen moltes ganes de tornar a fer el tripartir però el problema és que a ERC, les bases encara serveixen per alguna cosa més que per pagar la quota. I el nas em diu que el Montilla queda a anys lluny de l´ideari independentista que defensa la gran majoria de gent d´ERC. Per tant em sembla que ERC serà el “problema” o la “solució” perquè no es troni a readitar el tripartit.

CIU+ERC (5%) – Seria un pacte bastant natural però els ponts entre partits estan tan i tan trencats que un pacte a hores d’ara és quasi impossible. De cara el futur però, seria bo que les relacions entre els 2 partits no fossin tan distants.

NOVES ELECCIONS (5%) – Jo veient el pati, no m’atreveixo a descartar aquesta opció. No seria tan estrany que cap candidat arribés a tenir majoria com per ser proclamat president i que cap altre pogués presentar un candidat alternatiu.

La meva opinió: Que siguin els partits del SI a l´estatut que mostrin a la ciutadania les grans,il·lusionants i històriques millores que s´ han aconseguit i que tan i tan ens van vendre durant la campanya electoral i ja veureu com amb 4 dies el poble detectarà l’estafa perpretada. “Ellos se lo guisaron, que se lo coman ellos”

Zaplanator el facha.

Val més una imatge que 1 bilió de paraules.

Ara també els hi riureu les gràcies?

Azúa, Boadella i Espada rient per la campanya gratuita que els hi han fet els mitjans d´aquest país i del país veí.

4 amiguets decideixen fer un partit i els presenten a un bar. L´esperança de vida d’aquestes iniciatives és de 2 mesos de mitjana. Els mitjans espanyols i els catalano-espanyols, els i riuen totes les gràcies i s’avoquen a donar-los pàgines i pàgines als diaris i hores i hores de radio pensant que la nova plataforma no arribarà enlloc i que mai està de més una bona dosi d´anticatalanisme nascut a Catalunya.

La cosa es complica i la brometa de Ciutadans per Catalunya (ara Partit de la Ciutadania) creixi i creixi fins a arribar a més de 2.000 afiliats (més que Unió), amb mítings on han anat quasi 3.000 persones i pel que sembla, fins i tot poden arribar a treure representació al parlament de Catalunya.

Ara però, ja veureu com aquest amiguisme desapareix durant la campanya electoral que ha de començar en breu ja que no és de rebut que els amics del Boadella, puguin esgarrapar vots a socialistes, populars o fins i tot a CIU que en el fons, son els afins als media Espanyolistes i els que remouen les garrofes.

Per tant la conclusiuó és clara, els mitjans de comunicació han fabricat ells solets una bèstia que ara han d’intentar “matar” no fos cas que els i desmuntés el “tinglado” que tan els i ha costat muntar durant anys i anys. Jo ja em frego les mans esperant veure com Ciutadans esgarrapa un bon grapat de vots als partits espanyolistes, ja que en aquest cas la frase “divide y venceràs” és d’allò més encertada.

"La Caixa" cada dia fa més pena

Clickar les imatges per veure-les en gran

Fent un cop d´ull al bloc A peu ja hi seríem m´he trobat aquest parell d´imatges que demostra com les gasta "La Caixa".

En la primera, es veu un grup de gent que va anara a fer un partidet al Camp Nou gràcies a una promoció de "la Caixa". Alguns del participants, van decidit treure una bandera amb el lema: "Som una nació i tenim el dret a decidir" .

La segona imatge, és la de l´anunci que van fer aprofitant la 1era forografia i per art de Photoshop van esborrar el lema i només van deixar la senyera tot silenciant una opinió que tenen milers i milers de catalans. I pensar que aquesta gent és la que mana en algun partit que es diu nacionalista...

I no només això és criticable ja que l´anunci va sortir publicat al diari 9 esportiu (fet exclusivament en català) integrament en castellà no fos cas que algú no l´entengués.

Últimament sembla que l´entitat finançera està seguint les passes de TV3 i que cada dia que passa és una mica més Espanyola i menys Catalana. No oblidem que ha estat un del patrocinadors de la "selección del toro" per fer-se perdonar tot el tema de la OPA a les Espanyes.

Gràfica:independentisme a Catalunya

Clickar a la imatge per veura-la més gran

Fent un cop d’ull a aquesta gràfica realitzada amb les dades de l'ICPS podem observar com al Principat de Catalunya, la diferència entre independentistes i Unionistes no arriba ni a 10 punts i que per tant, no és impossible pensar que en un futur no massa llunyà, la opció independentista pot arribar a se majoritària.

Jo la veritat és que sempre he pensat que només que algun dia s’obri una petita escletxa legal perquè la independència no sigui una quimera (tal i com sembla que passarà a Euskadi amb el dret a decidir promès pel ZP), milers de persones es sumarien al projecte independentista. És molt més atractiu reclamar una cosa possible que una altre que per llei és impossible.

O sigui que Euskadi pot fer un pas molt important que Catalunya hauria de seguir, però per aconseguir arribar fins all final, ens hem de treure la son de les orelles el ciutadans i sobretot la classe política que massa vegades es preocupen més de l’opinió del 4 empresaris de torn que la dels ciutadans.

Després del SI aclapardaor de l´estatut, gràfiques com aquestes serveixen per aixecar una mica els ànims.

Intel.ligència al poder.

Tot perseguint a uns lladres, es van emocionar i es van quedar encallats.

DE TRACA!!!!

Ramon Rovira Dimissió

Soc un fidel seguidor del programa que presenta i dirigeix el Sr Rovira i que fan cada dilluns al canal 33 però últimament ja estava una mica amb la mosca darrera l’orella.

Amb tot el procés de la campanya estatutària, ja havia detectat una tria de convidats que apostava de manera escandalosa pel SI a l’estatut però bé, vaig pensar que potser eren manies meves i que només veia allò que volia veure i a més, tampoc esperava que l´Àgora trenqués el monopoli del SI als mitjans públics i privats del País.

Ahir però, van tractar un tema més llunyà, el qual personalment sempre me l’he mirat amb molt distanciament i que no és altre que el procés de pau a Euskadi.

La heroïcitat del Sr Rovira, va ser portar 3 ultres anti-negociació (de 6 convidats), amb un discurs de la línea Acebes i que no van parar de dir pestes del procés de pau que tot just ara comença. Aquest fet, no hauria d’alarmar si no fos que les últimes enquestes fetes a Euskadi, diuen que només un 15% de la població estan en contra la negociació, per tant la opció Ppera, estava totalment sobre representada.

I no només content amb aquest fet, el Sr Rovira va permetre que aquests 3 contertulians (Iñaki Ezkerra, Carmen Gurruchaga, Gotzone Mora) li fotessin una repassada sense precedents a un representant del estudiants bascos (amb pinta de ser d´HB) sense dir ni una sola paraula per impedir-ho. Era molt trist observar com el pobre noi anava mirant al moderador per veure si parava aquells atacs constants, però no, no i va haver sort.

Cada dia, es constata més la Espanyolització dels mitjans públics catalans. Una llàstima perqué a Espanya ja hi ha moltes teles i no cal que les catalanes els i segueixin el rollo.

Si voleu veure el vídeo, és el 1er de la llista. EUSKADI: PAU o RENDICIÓ

Acudit, les cartes del Vendrell

Aprofitant aquest acudit, m´agradaria saber que pensa la gent que llegeix aquest blog sobre les cartes del Vendrell...

Jo si es confirma que va extorsionar a gent que no tenia res a veure amb el partit, m´enduré una decepció MAJÚSCULA, però fins que no es demostri aquest extrem (que em sembla que no es demostrarà), tot em fa pudor a treure´s a ERC del mig amb ajuda del fiscal Mena que saben que això de "perseguir" nacionalistes el posa calent.

El NO era necessari

Veient l’enquesta del Periòdico de dissabte passat
(si, aquell diari tan plural en que mana el germà del Quim Nadal) s´observa que la gran majoria de ciutadants creuen que el NO d´esquerra va ser un error.A mi em sembla que cal posar les coses al seu lloc.

ERC en tot el procés de l’estatut va cometre 2 errors. Per una banda no es va saber plantar just després del pacte Mas-ZP i va seguir marejant una perdiu que va morir amb el pacte i per l’altre, va canviar de postura davant dels mitjans de comunicació. Aquest segon error és el més greu ja que va convertir virtuts del partit (assemblearisme,poder de les bases,participació de la gent...) en aspectes a criticar per tothom.

Ara bé, dir NO a l’estatut mutilat, que perpetua que a Madrid decideixin per nosaltres, va ser un encert i els fruits penso que no trigaran massa temps a recollir-se. Quan l’estatut es demostri clarament insuficient, ERC podrà treure el cap amb dignitat i deixar les forces del SI en evidència.

La disjuntiva era molt complicada i es va triar l’opció més arriscada (que no va sortir del tot bé) i que per tant pot tenir efectes secundaris (baixada electoral), però en aquesta vida hi ha coses que no són negociables i la dignitat n’és una d’elles i més per les persones que no vivim de la política i que per tant podem expressar la nostre opinió sense por de perdre res.

Per cert, sobre la segona part del PDF, només constatar que la campanya “d´acoso y derribo” que la Brunete a fet durant als últims anys al Carod, no tan sols ha calat a l’Espanya profunda sinó que a Catalunya també a penetrat i molt.

La meva opinió sobre el Carod, és que no es pot fer fora a una persona que l’ultima vegada que es va presentar com a cap de llista d´ERC, quasi va treure quasi 700.000 vots. Seria com fer fora del teu equip el “Pichichi” de la lliga per fitxar a un davanter que s’ha d’adaptar a l’equip i que per tant és una incògnita. Per ser justos, cal donar-li la oportunitat de que es fumi una patacada.