Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dimarts, de juliol 18, 2006

Els pactes post electorals

CIU + PP (30%)- Evidentment que aquest pacte no suposaria que a la Generalitat i entressin consellers del PP, però seria un pacte a l’ombra com el que ja van fer durant els últims anys del Pujol. Ara els convergents juren i perjuren que no es produirà però ja van dir el mateix abans del pacte del Majestic i abans de fer l´Aznar president, per tant, credibilitat 0.

PSC+CIU (40%)- El pacte somiat per empresaris,tertulians a sou, església, govern de Madrid i la resta de poders fàctics i com el seu nou indica, el poders son els que mouen el “cotarro” i posaran tota la seva força perquè les aigües s’estanquin de nou. A mi és el pacte que em fa més por ja que significaria que la “dissidència” independentista es borri del mapa totalment ja que tots els mitjans de comunicació d´aquest País estan en mans d’algun d’aquest dos partits.

PSC+ERC+ICV (20%)- Em sembla que les cúpules dels tres partits tenen moltes ganes de tornar a fer el tripartir però el problema és que a ERC, les bases encara serveixen per alguna cosa més que per pagar la quota. I el nas em diu que el Montilla queda a anys lluny de l´ideari independentista que defensa la gran majoria de gent d´ERC. Per tant em sembla que ERC serà el “problema” o la “solució” perquè no es troni a readitar el tripartit.

CIU+ERC (5%) – Seria un pacte bastant natural però els ponts entre partits estan tan i tan trencats que un pacte a hores d’ara és quasi impossible. De cara el futur però, seria bo que les relacions entre els 2 partits no fossin tan distants.

NOVES ELECCIONS (5%) – Jo veient el pati, no m’atreveixo a descartar aquesta opció. No seria tan estrany que cap candidat arribés a tenir majoria com per ser proclamat president i que cap altre pogués presentar un candidat alternatiu.

La meva opinió: Que siguin els partits del SI a l´estatut que mostrin a la ciutadania les grans,il·lusionants i històriques millores que s´ han aconseguit i que tan i tan ens van vendre durant la campanya electoral i ja veureu com amb 4 dies el poble detectarà l’estafa perpretada. “Ellos se lo guisaron, que se lo coman ellos”

4 Comments:

Blogger RUFUS said...

Espero que ERC pugui tornar a reeditar el tripartit que tot i els mitjans de comunicació ha sigut molt bo per Catalunya (contrastant les polítiques pujolistes). Espero que CyU no toqui cuixa durant molt temps (una dècada com a mínim). Espero que ERC no accepti el sacrifici d’en Carod per tal de pactar amb els sosiates (això seria una reculada per un plantejament espanyolista que interessa al PSOE)

Discrepo de la teva opinió en que ERC vagi a l’oposició expressament per demostrar que l’Estatut del ZP es una estafa. Ni de conya s’ha de regalar el poder als traïdors venguts; la pedagogia no pot sacrificar les polítiques de govern. (encara que sigui amb el Mas miserable, un partit seriós sempre ha d’intentar governar, no queixar-se des de l’oposició).

salutus

dimecres, 19 de juliol, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Jo esatria més amb la línea del Xavi que no pas amb la teva Rufus.

No veig gens clar fer el Montilla president de la Genralitat ja que és un personatge d´allò més Espanyolista i que depen totalment de Madrid.

I estic amb tu que els de CIU son uns traidors en tota regla i que no haurien de governar, però el nas em diu que treuran uns molt bons resultats. Aquest País és així...

dimecres, 19 de juliol, 2006

 
Blogger RUFUS said...

Jo entenc que tenir que triar entre en Montilla i en Mas pot resultar depressiu per qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat nacional. És dur el panorama post eleccions. I segur que molts anti-CyU prefereixen en Mas (encara que tapant-se el nas).
No crec que en Montilla sigui espanyolista, és espanyol i punt, el mateix que en Maragall (i igual que en Mas). Veure a l’Arturo a una tele espanyola (a “59 segundos” per exemple) fa tremolar als que porten estelades del seu partit.
Potser si que CyU traurà bons resultats, però sembla ser, que no seran suficients per governar en solitari, i, crec que qualsevol pacte per deixar-los fora del govern serà bo per Catalunya (i estarà histèricament criticat amb una disfressa catalanista).
Això últim que propugnen, de que el que no guanyi en escons renunci a governar amb pactes, és una subnormalitat tan gran i interessada que ja ens avisa del que vindrà si no aconsegueixen la Generalitat.

Salutus

dimecres, 19 de juliol, 2006

 
Blogger Daniel Daranas said...

Estic bastant d'acord amb tu tot i que matisaria que en el fons aquesta variable no és decisiva. Qui governi seguirà gestionant, aplicant el nou Estatut (que a la pràctica, en el fonamental és com l'anterior, però afegeix feina de gestió per aplicar-lo) i sense assolir avanços nacionals significatius. Està cridada a ser una legislatura perduda ja des del començament. La única incògnita rellevant em sembla que serà si ERC s'integra definitivament a l'establishment governatiu, gradualista, de l'Espanya fictíciament federal, o si en canvi retorna a la seva puresa sobiranista (cosa que exigiria restar a l'oposició). Salut

dimecres, 16 d’agost, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home