Memòria històrica

Ahir vaig llegir unes declaracions que em van deixar perplex i que estranyament han passat desapercebudes pels grans mitjans de comunicació.

Un important dirigent de CIU, el Sr Pelegrí, es va destapar amb un discurs (al més pur estil PP i ultra dreta Espanyola) on critica que el govern de Catalunya vol reescriure la història i “separar entre bons i dolents” i on afegeix que “Això és un error. Així no ens en sortirem. Això de donar carnets a bons i a dolents ja ho va fer el franquisme”.

Trobo extremadament alarmant que l’auto anomenat “nacionalisme català” no se n’adongui encara que la Guerra Civil es va produir entre un bàndol que defensava la democràcia i un altre que es va aixecar contra ella amb l´únic argument que les armes i la força.

I si, ja sé que la República va assassinar a capellans, burgesos,gent de dretes... però no caldria oblidar que totes aquestes morts es van produir després de “l´alzamiento nacional” i en un clima de Guerra on la paranoia i la por a que les coses acabessin com van acabar (amb una dictadura) van fer molt de mal i van descontrolar a la població.

Abans de “l´alzamiento”,ningú va ser assassinat per les seves idees i tothom tenia dret a un judici just la qual cosa no cal dir que no passava al bàndol “Nacional”.

Humilment demanaria una rectificació de part del Sr Pelegrí i que el Sr Artur Mas digués (com a líder de CIU) si aquest és el discurs oficial del seu partit i si CIU pensa que la Guerra Civil era va ser culpa de tothom per igual.

La dreta catalana està perdent els papers, sent-ho dir-ho, si aquest és el camí que volen seguir per tornar al poder més val que es quedin a la oposició amb el PP i CIUDADANOS durant molts anys més.

La notícia

Nova enquesta

Una vegada ha passat un temps prudencial, vistos els resulatats que només van donar 3 governs possibles, vistes les reaccions de la oposició i de Madrid, quin govern haurieu preferit que es formés?

Recomanació literaria: Nacionalisme català

No és un llibre massa literari en si ja que és més un recull de frases i reflexions de´n Josep Armengou (escriptor, músic i vicari de Berga), que no pas la típica novela estructurada.

La veritat és que l´home té uns plantejaments bastant radicals i jo vaig arribar a ell perquè em van comentar que va ser "l´ideoleg" i el mirall en que es van mirar els fundadors de Terra Lliure.

Tot i que a vegades es passa una mica de frenada, no hi ha dubte que pocs escriptors han sabut com ell alliberar-se del tan terrible autoodi i dir les coses pel seu nom tot i que a vegades puguin semblar xocants o extravagants.

L´Editoral que el publica és Edicions de l´Albí i el títol complert: Nacionalisme català idees i pensaments.

Algunes frases del llibre:

Els agents de la injustícia, no tenen altre llenguatge que la violéncia

Servir al País és la millor manera de servir a la humanitat.

Quan l´estat ens priva de viure en català... l´estat ha perdut el dret a existir per a aquella nacionalitat discriminada.

Tot català ha de dir: quan de català només en quedi un, seré jo.

L´home que es resigna a renunciar a la llibertat, és una bèstia.

Un poble que renuncia col.lectivament a la llibertat és un parc zooloògic.

L´estat espanyol és un instrument de domini polític, econòmic i social.

Per cert al proleg l´han escrit : Ferran Royo, Oriol Junqueres i Albert Botran.

Si el voleu llegir gratuïtament...

CIU

Avui m’agradaria fer una reflexió sobre el partit que ha guanyat totes les eleccions que s’han celebrat a Catalunya des de la mort de Franco.

Estratègia: Sincerament penso que un partit que al mateix temps intenta “robar” vots a PP i a ERC no pot funcionar bé, tot el contrari, a la llarga aquesta situació pot acabar essent una bomba de rellotgeria pel partit i una tortura pels militants. Tampoc entenc massa com totes o quasi totes les energies de la gent de CIU van encaminades a satanitzar ERC ja que en el fons, saben que és la única possibilitat real que tenen de tornar al govern de Catalunya.

Els descontents d´ERC: Que hi ha molta parròquia republicana descontenta amb la decisió de fer el Montilla president és una evidència i CIU es podria aprofitar d´aquesta situació. Ara, que pot oferir CIU a aquesta gent ? Un Duran ministre del Rajoy ? Un pacte CIU + PP a Catalunya amb el Piqué de Conseller? És evident que davant d´aquest panorama quasi cap votant d´ERC canviarà el seu vot per anar a parar a CIU.

Els líders: Mas és innegable que és un líder sòlid, però després de 8 anys a la oposició, a la propera campanya electoral em sembla que haurà perdut part de la frescor que va tenir en la darrera i això ho pot pagar molt car. En Duran sincerament penso que ha perdut el nord, li és igual que el món es cremi al seu voltant, ell només aspira a ser ministre i farà el que sigui per aconseguir-ho.

El futur: Per mi, serà clau el resultat de les eleccions municipals que hi ha d´aquí uns mesos. Si CIU no pot fer el Trias alcalde de Barcelona o perd Tarragona o alguna de les 3 diputacions que té, la cosa es pot complicar i molt per l´actual cúpula i em sembla que els canvis serien inevitables.

La meva esperança: Jo sempre he pensat que a CIU (a Convergència com a mínim), hi ha una ànima sobiranista-independentista però el poder els hi ha deixat molt i molt adormida. Potser ara que les coses no els i van bé, arribaran a la conclusió que la única possibilitat que tenen de tornar a manar és fer un discurs similar al del Ibarretxe a Euskadi. Així ho espero.

Estatut Vs Montilla

En els últims dies he llegit infinitat de crítiques (potser justificades) a ERC per haver fet President al Montilla i per contra s’han apagat quasi definitivament totes les veus crítiques amb l’aprovació d’un estatut que s’està demostrant un desastre.

El nou finançament si el tenim, serà aplicat quan Madrid vulgui, ens poden col·lar les hores de castellà que vulguin, el Prat i Renfe van cada dia pitjor i segueixen en mans Espanyoles...

I la veritat, no entenc com l’opinió pública d’aquest País és tan curta de mires, només es fixa en el dia a dia i oblida els horitzons i els marcs legals que marquen la pauta de les polítiques que poden fer el govern de torn i per tant són més important que els propis governants.

Es per això que jo penso que ara s’intenta "rajar" a mort contra ERC perquè s’oblidi l’autèntic desastre de l’any passat i que ens hipotecarà durant una generació.

El més lamentable d’aquest tema, és que els mitjans i els protagonistes (Francesc Marc Àlvaro, Sostres, Cabré,Oliver,Colomines...) que s’intenten carregar el nou govern per "Espanyolista", són "sobiranistes" que van fer campanya pel SI a l’estatut dient que era magnífic però sabent en el seu interior (tots ells són persones molt intel.ligents) que era un bunyol absolut però que posaria de nou els seus amics a la Generalitat.

El Montilla si ho fa malament es pot fer fora demà mateix,en canvi un estatut que ja s’està demostrant inútil l’haurem d’aguantar si o si com a mínim durant una trentena d’anys per molt que protestem en el futur.

O sigui que tothom comet errors però hi ha nivells i nivells de cagades i la llàstima és que em sembla que els mitjans no són justos en mesurar les diferents magnituts de les decisions que pren un partit o un altre.

Catalunya Antitaurina

"La grandesa d'un poble es pot jutjar per la forma com tracta els animals".

Per tant, el nostre poble no és un poble gran ( la qual cosa no és cap novetat però es posa més de manifest en coses com aquestes) ja que periòdicament es celebren a Catalunya “corrides” on es tortura, s’humilia i s’acaben assassinat a desenes de braus.

Aquesta és la conclusió que s’hauria de treure del que està passant a casa nostre en ple segle XXI, és inexplicable com els polítics catalans no es posen les piles i no prohibeixen d´una vegada la “fiesta nacional –Española” i no pel fet de ser “Espanyola” (que també), sinó pel fet que és una salvatjada.

El més trist d’aquesta situació i que la fa més patètica, és que no val donar les culpes a Madrid ja que les competències necessàries per prohibir les curses de braus depenen exclusivament de la Generalitat i l’únic cosa que cal és una voluntat ferma d’acabar amb aquest anacronisme.

I no valen excuses barates, no val dir que aquest “circ” porta turisme a Catalunya, no val tenir por als poderosos empresaris que hi ha darrera (Balanyà, empresa Sarot...), no val no voler prohibir les “corrides” per por que la gent de les terres de l´Ebre (on son tradicionals els bous envolats) s’enfadin i deixin de votar a tal partit o tal altre.

Cal ser ferms i valents i ara que les esquerres governen, donar exemple i aprovar d´una vegada per totes una assignatura que el nostre poble té suspesa i que ens converteix en una societat “malalta” ja que no condemna ni prohibeix la tortura animal.

La carta als reis (no borbons).

Com que m’he portat molt bé, em veig amb cor de demanar una llista ben llarga de regals.

- Que el PSC deixi de manar a l’ajuntament de Barcelona, és hora de canviï. Aquesta és complicada perquè com va dir no se qui molt encertadament, el PSC podria presentar de candidat a les eleccions un sofà i també guanyarien les eleccions.

- Que la Generalitat afegeixi (tal i com passa a Euskadi) als Baròmetres d’opinió la pregunta : Vol vostè la independència de Catalunya ?

- Que els ànims polítics es calmin una mica ja que quan la crispació es tan gran, no s’acostuma a mirar més enllà del dia a dia i això en un País sense estat com el nostre, és un error mortal.

- Que l´e noticies (el millor diari digital, tot sigui dit), aparqui la seva campanya anti-ERC i no es deixi emportar pel groguissme que sembla que últimament està arribant a les seves pàgines.

- Que aquest gran gruix de catalans que coneixem perfectament la nostre llengua però que no s’acaben d’atrevir a fer-la servir, es treguin les pors i es converteixin en catalanoparlants habituals.

- Que CIUDADANOS i el PP es fotin una bona hòstia electoral en aquestes eleccions municipals ja que em sembla que últimament tenim a aquesta gent massa crescudeta i caldria recordar-los que aquí a Catalunya seran sempre partits marginals i sense possibles aliats polítics.

- Que entre les diferents faccions de l´independentisme aflorin més els punts en comú que no pas les legítimes i normals discrepàncies de mètode o d’estratègia per arribar a la mateixa línea de meta.

- Que els independentistes no caiguem en el desànim ni en el pessimisme que tan habitual és en el nostre “mundillo”.

- I sobretot, molta salut per a tots i totes !!!

Nova enquesta

Ja he tancat les dues enquestes que tenia obertes que han donat els resultats següents :

1) Posa nota a la decisió d´ERC de repetir el tripartit.

En aquesta enquesta els resultats han estat molt polaritzats, un 38 % (137 vots) dels 360 participants li posa un 10 a la decisió d´ERC mentre que un 33% (119 vots) li posa un 0.

Fent una mitjana de totes les votacions, el votants donen aprovat justet (5´56) a la decisió d´ERC .

2) Si haig de triar em quedo amb ?

Punt : 132 vots (48%)

Avui : 108 vots (39%)

El periòdico en català : 37 vots (13%)

Ja podeu votar a la nova enquesta:

Que et sembla el nou finançament de Catalunya ?
Si voleu opinar sobre el que jo considero una estafa de finançament, o les declaracions del Solbes dient que l´aplicaran a la baixa i tard, ho podeu fer en els comentaris d´aquesta entrada.