Memòria històrica
Ahir vaig llegir unes declaracions que em van deixar perplex i que estranyament han passat desapercebudes pels grans mitjans de comunicació.
Un important dirigent de CIU, el Sr Pelegrí, es va destapar amb un discurs (al més pur estil PP i ultra dreta Espanyola) on critica que el govern de Catalunya vol reescriure la història i “separar entre bons i dolents” i on afegeix que “Això és un error. Així no ens en sortirem. Això de donar carnets a bons i a dolents ja ho va fer el franquisme”.
Trobo extremadament alarmant que l’auto anomenat “nacionalisme català” no se n’adongui encara que la Guerra Civil es va produir entre un bàndol que defensava la democràcia i un altre que es va aixecar contra ella amb l´únic argument que les armes i la força.
I si, ja sé que la República va assassinar a capellans, burgesos,gent de dretes... però no caldria oblidar que totes aquestes morts es van produir després de “l´alzamiento nacional” i en un clima de Guerra on la paranoia i la por a que les coses acabessin com van acabar (amb una dictadura) van fer molt de mal i van descontrolar a la població.
Abans de “l´alzamiento”,ningú va ser assassinat per les seves idees i tothom tenia dret a un judici just la qual cosa no cal dir que no passava al bàndol “Nacional”.
Humilment demanaria una rectificació de part del Sr Pelegrí i que el Sr Artur Mas digués (com a líder de CIU) si aquest és el discurs oficial del seu partit i si CIU pensa que la Guerra Civil era va ser culpa de tothom per igual.
La dreta catalana està perdent els papers, sent-ho dir-ho, si aquest és el camí que volen seguir per tornar al poder més val que es quedin a la oposició amb el PP i CIUDADANOS durant molts anys més.
La notícia
Un important dirigent de CIU, el Sr Pelegrí, es va destapar amb un discurs (al més pur estil PP i ultra dreta Espanyola) on critica que el govern de Catalunya vol reescriure la història i “separar entre bons i dolents” i on afegeix que “Això és un error. Així no ens en sortirem. Això de donar carnets a bons i a dolents ja ho va fer el franquisme”.
Trobo extremadament alarmant que l’auto anomenat “nacionalisme català” no se n’adongui encara que la Guerra Civil es va produir entre un bàndol que defensava la democràcia i un altre que es va aixecar contra ella amb l´únic argument que les armes i la força.
I si, ja sé que la República va assassinar a capellans, burgesos,gent de dretes... però no caldria oblidar que totes aquestes morts es van produir després de “l´alzamiento nacional” i en un clima de Guerra on la paranoia i la por a que les coses acabessin com van acabar (amb una dictadura) van fer molt de mal i van descontrolar a la població.
Abans de “l´alzamiento”,ningú va ser assassinat per les seves idees i tothom tenia dret a un judici just la qual cosa no cal dir que no passava al bàndol “Nacional”.
Humilment demanaria una rectificació de part del Sr Pelegrí i que el Sr Artur Mas digués (com a líder de CIU) si aquest és el discurs oficial del seu partit i si CIU pensa que la Guerra Civil era va ser culpa de tothom per igual.
La dreta catalana està perdent els papers, sent-ho dir-ho, si aquest és el camí que volen seguir per tornar al poder més val que es quedin a la oposició amb el PP i CIUDADANOS durant molts anys més.
La notícia
posted by Pol G.G at 9:53 p. m.
8 Comments:
Benvolgut Marc, de tant en tant visito aquest bloc (que aprecio molt) i mentre algunes vegades estic més aviat d´acord amb el que dius avui estic més aviat en contra.
Trobo que si molta gent, no sols franquistes sociològics, discrepen del nou projecte de llei de memòria històrica és perque també tenen cert grau de raó.
Això és especialment cert si parlem de gent, avui força gran, que van viure en persona aquells moments i que consideren que la versió simplificada que ens ofereixen els mitjans de comunicació no s´ajusta exactament al que va passar.
Més aviat podem considerar que va ser un enfrontament més complexe a diverses bandes.
1) Una colla de militars traïdors que es varen revoltar contra un govern legitimament constituït, amb el recolzament d´una bona part dels elements més conservadors de la societat i que no tenien cap mania a embrutar-se les mans de sang.
2) Un govern inestable amb dèbil suport polític (però legitimat a les urnes) que va intentar fer el que podia amb escasos mitjans militars.
3) Una gran majoria de la població que es sentia poc identificada amb els partits polítics i es va veure embolicada en una guerra (tot i que la majoria recolzaven la legalitat republicana).
4) I finalment un grupúscul important molt polititzat en el territori republicà, que s´identificava poc amb els valors democràtics (volien imposar l´anarquisme i el comunisme -respectivament- per la força de les armes i no pas presentant-se a unes eleccions que no haguessin guanyat mai). Aquest grup aprofitant la debilitat del govern es va fer amb armes i intentà fer una revolució pel seu compte. Dins d´aquest grup també hi havia elements criminals sense escrúpols que varen aprofitar la confusió per beneficiar-se´n.
Degut a la debilitat militar de la República el govern no va tenir més remei que fer els ulls grossos davant dels incontrolats, als quals va intentar utilitzar com a aliats (però amb poc èxit perque varen fer més mal que bé: mentre que al front faltava gent i armes a la reraguarda sobraven els milicians armats que cometien tota mena d´abusos, i al final es varen fer amb el poder i desprestigiaren el bàndol legítim).
Entenc que hi ha gent a la qual li molesta aquesta versió de la història, perque alguns d´aquells grups d´incontrolats varen ser els antecessors del PSUC, el qual més tard va guanyar legitimitat en la lluita antifranquista i va ser el precursor d´algun dels actuals partits d´esquerra. Però aquella història va passar i així com s´ha d´assumir amb orgull els antecedents històrics positius i condemnar els crims del franquisme tampoc no es pot intentar amagar els negatius.
dimarts, 30 de gener, 2007
Els incontroalts que van apareixer dins les files republicanes i que certament van fer moltes barbaritats en cap cas actuaven abans de "l´alzamiento".
El Companys per exemple va haver d´armar el poble per evitar la caiguda de Barcelona i certament després la situació se li va escapar de les mans pero això no treu que només i hagi uns únics culpables de la situació.
Em nego a que el meu País sigui l´únic del món on es reparteixin les culpes a parts iguals entre els feixistes i els defensors de la democracia i al república.
La memoria històrica ha de deixar ben clar que en aquest cas si que ni havien uns de bons i uns de dolents.
dimarts, 30 de gener, 2007
Busca informacio d'un llibre que crec que es diu Probresa contra jmiseria. relata els fets dela Fatarella en que el comite de la Fai va afussellar 70 petits propietaris per no voler donar les terres a la colectivitat... Propietaris d'un o dos jornals eh?
Saps que la memòria historica fa dels de la FAI lluitadors per la llibertat i els petits propietaris feixistes ajusticiats?
Berta
dimarts, 30 de gener, 2007
No és que Companys armés el poble. El que va passar es que grups anarquistes es varen fer amb grans quantitats d´armes de l´èxercit i després la Generalitat no va tenir més remei que fer veure que col·laborava amb aquesta gent (com els desarmava?) que no obeïa a la autoritat política del president.
dimarts, 30 de gener, 2007
No discuteixo que els abusos dels milicians varen ser posteriors a l´inici de la sublevació. El que vull dir és que aquests abusos tenien poc a veure amb la guerra contra els franquistes: aquella gent tenia més interés en les seves revenges personals i la seva revolució aquí que en anar al front a lluitar contra els sublevats.
Va ser una turba que es va aprofitar de la debilitat de les forces de l´ordre i que no defensava els mateixos interessos que el govern.
dimarts, 30 de gener, 2007
Berta- Quan hi ha una sublevació militar i un exercit feixista que avança cap a casa teva és comprensible que la gent es torni una mica boja i faci coses que en temps de Pau no faria.
Dit això, no conenc el cas concret d´aquests assessinats i ja he dit que les dues parts van cometre barbaritats pero això no pot ens pot portar a dir que no hi va haver bons i dolents i que la guerra va ser culpa dels dos bàndols.
Penso que cal recordar totes les víctimes vinguin d´on vinguin però deixant molt clar que només hi havia uns culpables.
Anònim: Et podries posar nom quan escrius... així la conversa es fa més amena.
Bé, no sóc un historiador expert però el que és clar és que si els anarquistes, comunistes, Estat Català... estaven armats va ser uns consequencia directe del cop d´estat militar.
dimarts, 30 de gener, 2007
Hola Marc, crec que t'equivoques. Abans de la guerra sí hi havia assassinats per les dues bandes. Eren molt coneguts els "pistoleros" tant de Falange com dels anarquistes. S'anaven fotent trets pel carrer de tant en tant. Assassinats selectius en dirien a Israel. De fet, l'assassinat de Calvo Sotelo, com a reacció a l'assassinat del tinent Castillo a mans de la dreta feixista, va ser el principal "casus belli" per a realitzar el cop d'estat de Franco, Goded, Mola i companyia. Pel que fa a la memòria històrica cal recordar que uns van tenir 40 anys en exclusiva. Quan els altres hagin tingut uns altres 40 anys per poder-se explicar potser arribarem a alguna conclusió. Del punt de vista del bàndol "roig" no m'agraden certes maneres hipòcrites com les d'ICV, que hauria de començar a fer una mica d'autocrítica en aquest sentit. De totes maneres no podem posar a la mateixa balança la violència que tota guerra genera (cal recordar que la Generalitat va mirar de contenir excessos sobre la població civil) amb la violència programada i essencial com a eina de neteja política, cultural, nacional i religiosa que va exercir l'exèrcit "nacional". En el programa de guerra hi havia ben destacat la desaparició física de tothom que fos considerat enemic en una voràgine salvatge de sang i foc.
Salutacions
dimecres, 31 de gener, 2007
El asesinato de Calvo Sotelo se produjo antes del Alzamiento, y se supone que al ser diputado tenía cierta inmunidad parlamentaria. Pues bien, esa República que decís era defensora de la libertad y de la democracia, lo sacó de casa por la noche, por medio de sus agentes y le descerrajó un par de tiros y lo abandonó en la tapia de un cementerio. Esa es la democracia republicana. Y la verdad, para que se instalara una dictadura comunista, prefiero una de derechas. Ya habéis visto como acabaron Rumania y Bulgaria.. echas polvo. Eso es lo que queríais para España?
dilluns, 18 de juny, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home