Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dijous, de gener 25, 2007

Nova enquesta

Una vegada ha passat un temps prudencial, vistos els resulatats que només van donar 3 governs possibles, vistes les reaccions de la oposició i de Madrid, quin govern haurieu preferit que es formés?

11 Comments:

Anonymous Anònim said...

Doncs ja és difícil ja, a més crec i espero que hi haurà moviments gràcies a les pressions de les bases de CiU i ERC i de la mateixa societat civil.
Que el PSC exerceixi el monopoli del poder sense base electoral i l'apliqui de manera implacable no sé si els funcionarà o tindrà efecte rebot. En el primer cas, serà la pitjor decisió possible haver creat un tripartit per rellançar el PSC, en el segon cas la situació pot ser interessant, però segurament sols provocarà la mobilització de l'electorat convergent i santornem-hi.
Així que la resposta és que me la rebufa, perquè vist està que sols nosaltres, el nostre coratge i la nostra voluntat decidiran el futur de la nació. El temps dels polítics era un, i ens van fallar, ara és el nostre.

dijous, 25 de gener, 2007

 
Anonymous Anònim said...

El qué és important no és amb qui fas govern, sino qué fas un cop ets al govern.

Això, és clar, sempre que pensis posant davant el pais. Si primer poses el partit (cosa molt freqüent entre els blocaires)el raonament pot variar.

Penso que tal com van les coses, amb una davallada considerable del perfil nacional d´ERC, igual ens hagués anat als catalans amb una sociovergència. I potser sols amb un front nacionalista (CiU-ERC) els resultats no haguessin estat tant minsos. Sempre, és clar, que ERC hagués actuat amb fermesa com a consciència identitària de la coalició (cosa que és molt suposar, perque per exemple ara no ho fa).

Tot plegat penso que cap dels governs que s´haguessin pogut formar després de les eleccions hagués estat gran cosa.
Els partits catalans estan desacreditats i necessitem una renovació de tota la nostra classe política.

divendres, 26 de gener, 2007

 
Blogger Pol G.G said...

Veig que els dos anònims arribeu a la conclusió que el actuals partits no serveixen per a massa res i jo prego perquè no sigui així.

Més enllà dels partits independentistes actuals (ERC+CUP) hi ha el desert. La societat civil sobiranista no està organitzada i té una capacitat de presió similar a la de l´asociació de veins del meu barri.

La realitat senyors és dura, potser si que cal una renovació a ERC o fins i tot aspirar a que Convergencia faci un pas cap al sobiranisme, però si en carreguem els partits, adeu, s´ha acabat la película.

I sobre la idea que ERC està agenollada al PSC, és evident que és la imatge que s´està donant, pero només es porten 60 dies de govern dels quasi 1.500 que te la legislatura o sigui que una mica de paciencia.

A més, ERC ja va demostrar a l´anterior legislatura que quan vol no és un soci de govern dòcil i que diu si a tot com si que fa ICV.

divendres, 26 de gener, 2007

 
Blogger Henry The VIII said...

Benvolgut senyor David,

Afirmaves en 2 posts anteriors que la independència a 21 de gener de 2007 és impossible. Literalment afirmaves:

*Com diria Lenin "la societat encara no està prou madura".*

Trobo que és una cita esclatant. És tan genial que he decidit que el proper Carnestoltes em disfressaré de kiwi. Però de kiwi tou perquè jo sí que estic madur. I si una massa enorme de gent, per sorpresa, ens disfressem de kiwi tou i anem a la Delegació del Govern Espanyol, a veure qui serà el guapo que s'atrevirà a negar-nos la independència.

Estic iniciant contactes amb el XUAB (Ximplets de la Universitat Autònoma de Barcelona) a veure si s'apunten.

Ben atentament,


Henry The VIII

divendres, 26 de gener, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Je, je. Això del kiwi és molt divertit. Bromes a part és obvi que la majoria de gent que viu a Catalunya no vol la independencia. Ens agradi més o menys. Però trobo que malgrat potser sigui un 20% del total, va en aument i avui 2007 potser s'ha doblat a fa 15 anys. No sé que cadascu doni la seva opinió però crec que el més raonable és anar fent govern com ara esta fent molt inteligentment i anar guanyant vots, de forma lenta pero inexorable. Qui diu que d'aki 20 anys no seran la meitat de catalans que volen la independencia? És questio de temps, el principal és acabar amb la imatge dimonitzada que te ERC per una part important de catalans i espanyols.

Es clar que potser m'ekivoqui de mig a mig i el millor seria sortir tots al carrer amb un rifle i proclamar la independencia per la força i aixi demostrariem la nostra força... Rollo 1917, es clar que ells tenien una guerra brutal pel mig. No et dic que no sigui una opcio pero si no sortis be, el nacionalisme catala quedaria una mica desprestigit.

Però si sortis bé segur k valdria la pena. Pq com diu en Joel Joan, quan la democracia no serveix a la nostra causa, n'hem de prescindir! XD

divendres, 26 de gener, 2007

 
Blogger Pol G.G said...

DAVID:

Jo també penso que l´independentisme a crescut en els últims anys i on més ha crescut en percentatge és a les zones més "Espanyoles" de Catalunya (Hospi, Sta coloma, Cornellà...)

Ara, entre sortir al carrer amb les pistoles i apretar una mica més des de el govern i va un món.

Marc:
Quan tingui un moment em miraré amb detall aixó que proposes.

Ara, quina puta rabia que haguem d´estar discutint coses que ja teniem a l´estatut que volia la sobirania catalana.

divendres, 26 de gener, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Marc tenim el que ens mereixem.JO sempre dic i sempre diré que ara ja no hi ha res a fer.Podem protestar, discutir, enrabiar-nos, fer maniofestacions o fer com els de CiU que ara diuen que ens envaeixen competencies amb coses de l'estatut.Quina Barra!!!!!!!!!!!!

ara toca callar i aguantar durant 25 anys més com a mínim.
Fa rabia si però és així.Es pot canviar això? jo si sabés la manera la recolzaria amb els ulls tancats però ara per ara no sabria pas com canviar les coses que la gent que va votar SI a l'estatut ens han entaforat per tota una generació.

dissabte, 27 de gener, 2007

 
Anonymous Anònim said...

JO creia i crec que el millor era ciu+erc, ja que davant d'un govern en minoria a l'estat español es podia tensar mès la corda, tambè crec que cdc ha de fer un pensament i desfer-se de udc que es un partit absolutament dretà.
Però el que sempre he cregut es que amb un psc sobordinat no es pot fer res i que millor un partit de obediencia catalana que no un senyor que ha fet lleis que han anat contra el nostre autogovern, com el que ara es el nostre president clar això es ironia i ja sabem que els catalans ens agrada pero tan perversa? hem sembla que ja no.

dissabte, 27 de gener, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Jo tambe penso que hagues estat millor un front ERC-CiU. El problema es que els mediocres que hi manen s´han carregat les possibilitats d´acord per molt de temps.

dissabte, 27 de gener, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Qualsevol decisió postelectoral d'ERC era arriscada i 'imperfecta', però continuo pensant que fer l'Entesa era el més adequat. Hi ha gent que sembla que cregui que un govern de CiU + ERC declararia l'estat català l'endemà... Un govern així hagués estat, com a mínim, igual de depenent de ZP que l'Entesa, perquè ja coneixem les ambicions de Mas (i de Duran) pel que fa a tocar poder a Madrid, a no incomodar el PSOE, a col·locar ministres a Madrid...

I l'altra opció, que era quedar-se a l'oposició, hagués suposat lliurar la Generalitat a la sociovergència, així de senzill... És això el que haguessin preferits tots els independentistes que defensen la 'integritat', la 'no claudicació', etc...?

A mi tampoc no m'agraden algunes coses que estan dient ERC (Carod desmentint Ridao quan va dir, amb tota la raó, que ETA havia fet més per la pau que el PSOE; Carod dient que Madrid-2016 seria positiu per a Catalunya -no s'ho creu ni ell-), però tot això són declaracions, gestos... No és política real, sinó titulars de diaris, que és molt diferent. ERC està en una posició difícil, com sempre, perquè els partits que no són majoritaris sempre estan en posicions difícils (fins i tot si són en el poder, perquè és un poder no gestionat essencialment per ells), però fan el que poden; s'arremanguen, baixen a l'arena i fan alguna cosa més que proclames patriòtiques molt sentides però estèrils. Fantàstic que hi hagi el Carretero fotent canya; molt bé que Víctor Alexandre digui el que digui; els estan marcant de prop, però... una escisió, ara, crec que no portaria enlloc. Jo els continuo fent confiança i crec que jo, en el seu lloc, faria més o menys el mateix que estan fent.

Un pacte CiU + ERC només tindrà sentit el dia que CiU aposti clarament pel sobiranisme, i el dia que ERC tingui una posició més forta en el camp del centre-esquerra. Aquell dia, si arriba, els 2 s'alien i declaren la independència. Però, mentrestant... cal picar encara molta pedra.

dilluns, 29 de gener, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Veig per aqui moltíssima gent desencisada. A tots vosaltres, us dic que la independència no és una utopia. És possible, si nosaltres ens ho creiem. Si en parlem de forma desacomplexada com a única solució als problemes reals dels catalans.

Siguin catalanoparlants o no, la ciutadania té un problema greu, que ens afecta a tots. Cada cop l'empobriment és més visible, no tenim trens com deu mana, la sanitat, l'educació, els preus dels pisos, l'endeutament familiar, les pensions, ... i no podriem acabar mai.

Tothom, pertanyi a la nació que pertanyi, defensarà els seus interessos, per damunt del dels veïns. Si tots aquests xarnegos inadaptats sabéssin el què s'hi jugàven, votarien la independència.

De moment però, haurem de ser els que hi veiem a més, no tan sols la possibilitat de viure millor, sinó la possibilitat de viure plenament com a catalans, que hem de començar a estirar el tren, per a fer un pes que mogui les peces del tauler polític.

La societat civil, ha de veure ara si, que els atacs generats en les últimes setmanes, demostren que ja no podem fer res més amb aquesta falsa democràcia, en la qual els drets més elementals no hi són presents, i on la ciutadania no té ni tan sols dret, a que el TC no li rebutji una llei feta amb les seves normes, a la seva forma i retallada com van voler.

Així doncs, ara ens hem de preguntar si volem continuar amb la farsa. Calen moltes coses i molt camí per endavant, però quan arribi, no patiu, que més del 55% votarà que SI.

A Montenegro també n'eren un 17%, d'independentistes...

Per a tots vosaltres, els que teniu la moral pel terra, cal que algú us animi a no caure en la depressió. Us recomano que mireu alternatives als partits actuals, ja que cal desmantellar-los. Informeu-vos de catalunyaaccio.org, sobiraniaiprogres.cat, o quan esdeveingui, estigueu al corrent de què acaba siguent reagrupament.cat.

dilluns, 12 de febrer, 2007

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home