CIU
Avui m’agradaria fer una reflexió sobre el partit que ha guanyat totes les eleccions que s’han celebrat a Catalunya des de la mort de Franco.
Estratègia: Sincerament penso que un partit que al mateix temps intenta “robar” vots a PP i a ERC no pot funcionar bé, tot el contrari, a la llarga aquesta situació pot acabar essent una bomba de rellotgeria pel partit i una tortura pels militants. Tampoc entenc massa com totes o quasi totes les energies de la gent de CIU van encaminades a satanitzar ERC ja que en el fons, saben que és la única possibilitat real que tenen de tornar al govern de Catalunya.
Els descontents d´ERC: Que hi ha molta parròquia republicana descontenta amb la decisió de fer el Montilla president és una evidència i CIU es podria aprofitar d´aquesta situació. Ara, que pot oferir CIU a aquesta gent ? Un Duran ministre del Rajoy ? Un pacte CIU + PP a Catalunya amb el Piqué de Conseller? És evident que davant d´aquest panorama quasi cap votant d´ERC canviarà el seu vot per anar a parar a CIU.
Els líders: Mas és innegable que és un líder sòlid, però després de 8 anys a la oposició, a la propera campanya electoral em sembla que haurà perdut part de la frescor que va tenir en la darrera i això ho pot pagar molt car. En Duran sincerament penso que ha perdut el nord, li és igual que el món es cremi al seu voltant, ell només aspira a ser ministre i farà el que sigui per aconseguir-ho.
El futur: Per mi, serà clau el resultat de les eleccions municipals que hi ha d´aquí uns mesos. Si CIU no pot fer el Trias alcalde de Barcelona o perd Tarragona o alguna de les 3 diputacions que té, la cosa es pot complicar i molt per l´actual cúpula i em sembla que els canvis serien inevitables.
La meva esperança: Jo sempre he pensat que a CIU (a Convergència com a mínim), hi ha una ànima sobiranista-independentista però el poder els hi ha deixat molt i molt adormida. Potser ara que les coses no els i van bé, arribaran a la conclusió que la única possibilitat que tenen de tornar a manar és fer un discurs similar al del Ibarretxe a Euskadi. Així ho espero.
posted by Pol G.G at 12:31 a. m.
13 Comments:
Per mi CIU ja ha fet el seu paperet durant 23 llargs anys de nacionalisme caduc bassat en mites catalans allunyats de la realitat autentica (barretina, sardanes, missa a Montserrat). Amb tàctiques propagandistiques a l'estil Goebbels es van mantenir al poder. Recordeu el que era TV3 en epoca CIU... Ara que tot ha canviat (entre d'altres coses per recolçar a Aznar i l'espanyolisme més ranci) i hi ha un govern catalanista, d'esquerres i ecologista CIU no toca poder i això el desgasta. A poc bé que ho faci el Tripartit serà impossible que guanyin per majoria absoluta i es pudriran a l'oposició mentre van perdent vots. De mica en mica veuran com els diputats se'ls reparteixen ERC, el PP i fins i tot el PSC o tendiran a esmicolar-se entre Convergencia (dreta) i Unió (Extrema Dreta) per diferencies massa profundes.
Sigui com sigui és un partit k encara que ha guanyat sempre és decadent i està condemnat a repetir el cas de l'UCD de Suarez, encara que amb un espai de temps més llarg.
Tot plegat ens alegra o ens entristeix? Això ho deixo a consciencia de cadascu. Però CIU. com a hereu de la Lliga deixa clar que vendria a sa mare per un plat de mongetes. La Lliga es va alinear amb Franco a la guerra i CIU amb Aznar.
Visca CIU i visca la Catalunya del peix al cova!
divendres, 19 de gener, 2007
Extracte d'un article del Josep Boix a E-noticies:
Avui per avui, i està de rabiosa (mai més ben dit) actualitat, el món independentista ha viscut la situació de l'excusa de l'independentisme com a tal per, a través d'ell, aconseguir fer realitat ambicions personals i econòmiques que en el món particular no haurien assolit mai si no fos venent el producte de l'independentisme per enganyar els que senten realment dins seu el sentiment de llibertat de Catalunya, però a diferència del que de ben segur pensen els dirigents del partit que ha enganyat, els catalans i catalanes han pres bona nota de quines són les preferències personals barrejades amb les polítiques del que fins fa quatre dies era en teoria el referent independentista al país.
Per a ells l'independentisme ja no és la prioritat, malauradament han anteposat les qüestions de poder, econòmiques i d'altres a la lluita democràtica per l'independentisme. La realitat avui per avui és molt simple, només cal copsar l'opinió de molts que se senten enganyats i que tenen ganes de no marxar cap a casa defraudats per l'engany al qual han estat sotmesos (que és el que realment voldria el partit que ja té el que volia, poder) i incorporar-se a un projecte descaradament independentista sense complexos de cap tipus, sense anteposar els interessos individuals als de país i sense cap tipus de discussió envers la ideologia independentista i que no caurà en els paranys d'anteposar la persona al col·lectiu, i que respectarà sempre les decisions que democràticament es prenguin. Això es democràcia interna i no pas el que passa en algun partit.
divendres, 19 de gener, 2007
CiU ja és història. No tenen projecte i els seus liders han perdut tota credibilitat.
El mateix es pot dir d´ERC. Si eren sobiranistes ja no ho son.
Els catalans no som prou gent com per tenir 2 partits que sempre van a la grenya. Això sols ens debilita i no és bo pel pais.
S´ha de començar de zero i amb gent que no s´hagi tacat les mans amb tot aquest desastre de l´estatut.
Fa poc he llegit que Carretero volia presentar-se com opció davant del que encertadament descriu com claudicació dels dos grans partits catalanistes.
Si és presenta té el meu vot.
dissabte, 20 de gener, 2007
CiU i ERC son el mateix. Partits d´oportunistes que han engayat al personal fent veure que eren catalanistes/sobiranistes.
No sols no fan res de bo, sino que a més divideixen les poques forces que puguin tenir els catalans.
dissabte, 20 de gener, 2007
Hi ha 2 reflexions generalitzades d´aquests dies que m´agradaria contrarestar.
1) Es diu molt que ERC només vol el poder pel poder i que s´ha vengut al Montilla per tenir un plat calent a taula tot oblidant la seva meta independentista. Jo penso que això no és així, CIU va oferir més poder a ERC i ERC ha preferit seguir amb la seva estrategia (arriiiiiscadisima per cert) de catalanitzar les esquerres.
O sigui que en aquest sentit em mereixen un vot de confiança.
2) També es diu molt que ERC està fent al poder les mateixes polítiques poc nacionalistes d´ERC. Bé, el temps dirà pq l´Entesa acaba de neixer pero convé no oblidar un aspecte numeric vital.
CIU quan manava tenia durant molts anys majories absolutes impresionants i per tant podia aplicar tot el seu programa. ERC per contra comparteix govern amb 2 partits més i per tant com sembla lògic les seves propostes "nacionals" es dilueixen i no poden ser en cap cas de màxims.
dissabte, 20 de gener, 2007
No us enganyeu convergents! Em presento, sóc militant d'Esquerra casi des de que vaig néixer, i com es obvi m’he criat amb una política “Pujolista”, i de puta mare, no tinc res al•legar al respecte, tot i que sempre he estat a l’oposició des del partit sempre he estat una gran admiradora políticament del Pujol, el mateix dic del Duran i Lleida, 2 grans polítics. Però en poca-soltes d’en Mas no té perdó ni de Déu, Déu meu on s’ha vist, aquesta prepotència, aquesta marranada de nen petit que no accepta els errors, nosaltres portem anys i anys per molts anys perdent, i s’ha de saber perdre, però també guanyar.
Les eleccions són el que són, veritablement un fracàs, amb un resultat d’una dictadura demòcrata i es penós, però el fet, fet està i s’ha d’acceptar volem o no, en Pujol deia “És català qui viu a Catalunya, entén el català i s’estima Catalunya”, ben bé el cas d’en Montilla. En Mas es d’aquelles persones que duren i duren com aquelles piles que mai s’acaben i no assumeixen mai el fracàs, per desgràcia de la seva, jo li recomano que vagi al psicòleg i que faci una teràpies de yoga per relaxar-se i passar pàgina.
En definitiva crec que hem de ser més auto-critics i acceptar la realitat sobretot, no auto-amargar-se que és el pitjor, parlo des del partit més mal parlat (excepte pp), parlo des d’un partit que des del punt que es miri som sempre la púrria de Catalunya, però tot i així sempre estaré satisfeta i orgullosa de ser qui sóc i on estic, perquè sempre s’ha d’acceptar les derrotes cosa que els catalans independentistes ho tenim molt clar des d’aquell 11 de setembre de 1.714!
Salut, revolució, independència, llibertat i república.
NSCI4
diumenge, 21 de gener, 2007
Benvolgut sr. Marc,
Justament després de les eleccions i de la ràpida reedició del tripartit el Carod-Rovira va i casca lo d'un nou catalanisme (el que ja es proposava des d'altres partits abans) amb un to tipus la independència ara no toca, que s'ha d'anar de possibilista. Molt bé. Però podia haver-ho fet en plena campanya. Com més clars més amics. I no passaria res.
El que dieu d'estratègia arriscadííííssima sota el meu humil parer és estratègia de cap lloc cap a cap part. I sinó al temps.
Aquí al bloc teniu una enquesta sobre finançament que té una opció "Mas de lo mismo". És màlevolament partidista ficar aquesta opció. Mas es va abaixar els pantalonets pijus, sí. Però ERC ja hi anava de camí. Revisa hemeroteques des de l'octubre de 2005 fins al moment de la foto Mas-ZP i veuràs el to de rebaixeta dels d'ERC que es veia venir.
A mi me la bufen CiU i ERC. No m'estimen ni miren per mi, ergo jo passo d'ells i de les seves torpones estratègies. Tene en comú l'arrogància del que es creu guanyador. Si el que guanya sempre és l'estatus quo de l'Estat per més que ho disfressin i venguin fum. Arrogància sí. Com el careto que fa el Carod quan l'enfoquen fullejant diaris amb aire de displicència.
Que ara sortirà un Carretero i que proposarà postures indepes? Doncs d'entrada no me'l crec. Que tots els polítics que van de defensors de la senyera diguin a priori (abans de les eleccions) a partir de quin punt estan disposats a baixar-se els pantalons i fer les renúncies de rigor seria bó per l'electorat. "Sí, ens escorrem pensant en una Catalunya lliure, però de moment el que volem és pactar amb ZP o amb Montilla o amb Rajoy o amb qui sigui perquè és el que més convé al partit, vull dir al país".
I cap problema. I que es digui prèviament si consideren que l'idioma català té massa presència a les escoles i si s'ha de defensar o no. No passa res. Si em dius que la cervesa del barril està calenta la beuré o el més segur que no, però deixa-ho clar.
A NSCI4 dir-li que és indiferent si el president ha nascut aquí, a Còrdova o a Sebastopol. Com és indiferent si el vicepresident és fill de guàrdia civil, d'un metge o d'un funambulista. Però pensa una miqueta i dir que amb el PSOE no es va cap a la revolució, independència, llibertat i república precisament. Una mica de realisme, please.
Ben atentament,
Henry The VIII
diumenge, 21 de gener, 2007
Una mica de serietat. La independencia de Catalunya avui, dia 21 de gener del 2007 és impossible. En Carod ho sap, en Montilla ho sap i en Zapatero es clar que ho sap. Si es vol aconseguir és una cosa que demana temps, guanyar-se als 7 milions de catalans i no als 4 gats que la volen ara. Com diria Lenin "la societat encara no està prou madura". La decisió de ERC d'anar adoctrinant a la població pactant amb catalanistes d'esquerres i anar colocant-los cap a la seva banda és el més inteligent i sensat. No per un present immediat però si per un futur no gaire llunyà. Quan algu diu (i estic cansat de sentir-ho a la UAB entre ximplets) siii tiu, indepencia, revolucioo i putus espanyols k son tots dolents.... l'unica cosa k fa és mal a Catalunya, mala imatge i retardar l'independencia, k s'ha de conseguir per les urnes, no per les armes.
O sigui k una mica de criteri a la gent tant exaltada i poc perspicaç pq ERC sap perfectament el k fa.
Salut i Republica!
diumenge, 21 de gener, 2007
Henry The VIII - En campanya tots els partits presenten els seus programes de màxims. Si ERC hagués tret 70 diputats seguramnt podrien haver fet més del que estan fent.
El Govern ja ha deixat ben clar que aniran fins al final pq no s´apliqui la 3era hora de català. Ara, fora bo no deixar-ho tot en mans dels polítics. Si és una mesura tan dolenta (jo crec que si), els docents podrien fer una vaga, manis...
Si ho deiem tot en mans del polítics i els ciutadans només anem a les rebaixes, tampoc aconseguirem massa res.
David- Entre poc i massa, ERC no pot fer ara per ara discursos de màxims però a vegades per no voler crear cap polémica sembla que tingui posat el fre de mà . Jo estic convençut però, que a mesura que vagi endavant la legislatura, ERC anirà marcant molt més el seu perfil propi.
diumenge, 21 de gener, 2007
Jo crec, amb la meva humil opinió que CIU acabarà sen un partit de pobles, un partit de eleccions municipals, que a les generals haurie de passar algo molt fort al Govern d'entesa per que CIU tornes a guanyar, i també crec que si ERC, fa un bon govern pos a poc começara puja.
Au salut
dimarts, 23 de gener, 2007
Jo també crec això. Molt malament han d'anar les coses pq el Tripartit es trenqui i CIU pugui tornar a governar als propers 12 anys.
Un govern catalanista, d'esquerres i ecologista, que no la lii gaire (m'encanta tenir per fi un govern avorrit k no passi res i k es dediquin a governar...) satisfara a la majoria de població.
I d'acord que l'estatut va ser insuficient però es gestionaran molts més recursos que fins ara. Segons vaig sentir, Catalunya amb 7 milions d'habitants recaptara i gestionara ella sola sense interferencies més diners que tot l'estat de Xile, que te el doble d'habitants.
Descomptant k no ha de pagar exercit amb aquests diners ni altres atribucions ximpletes d'un estat. En definitiva, si es fa bé, es pot notar molt la despesa social en coses com sanitat, educació, vivenda, medi ambient... tant oblidada a l'epoca CIU.
El proble català sortirà guanyant amb el patriotisme social com l'han definit i k jo prefereixo en molt al patriotisme xupabanderes, del ciri i el confessionari i de la sardana.
Visca Catalunya i la Republica Espanyola!
dimecres, 24 de gener, 2007
1,2,3...proves...
dijous, 01 de febrer, 2007
Si la única campanya que pot fer esquerra republicana és carregar contra CIU, la considero molt pobre. Abans d'atacar als demés, un s'ha de mirar el melic.
dimecres, 21 de febrer, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home