Diferents vots, un objectiu

Ja se que he tingut enganxades dialèctiques amb partidaris del NO, ja que ara per ara no comparteixo la seva postura, però mirant les coses fredament he arribat a la conclusió que:

-No em penso discutir cap vegada més amb cap partidari del NO.

-Els que facin campanya pel NO independentista i els que facin campanya pel NUL, tenim un objectiu comú bàsic que és deslegitimar aquest estatut i que neixi ferit de mort.

-Si aconseguim que el SI aconsegueixi uns resultats exigus, els polítics no tindran la vergonya de fer-nos menjar aquesta merda d’estatut durant els 30 anys que han dit que durarà i potser la propera vegada que s’obri el debat territorial, serà la última.

-Per tant, dono tot el meu suport a la gent del NO, espero de tot cor que sàpiguen diferenciar el seu NO del PP i així en 4 dies tornarem a lluitar però ja no perdrem.

-Tampoc m’agradaria oblidar el vot en blanc, que ja va obtenir uns resultats molts notables al darrer referèndum de la constitució Europea i que també ajudarà a que el SI, tregui uns resultats encara més baixos.

Sembla que el vot nul agafa la iniciativa.

El que va començar com una petita però decidida i original proposta de la gent de Vota Lliure,Vota Independència poc a poc va agrupant més entitats al seu voltant i tot sembla indicar que ERC es sumarà a la iniciativa de demanar el vot nul al referèndum.

En les últimes setmanes, la plataforma pel dret a decidir (la organitzadora de la mani del 18-F) i la plataforma pel vot nul (de recent creació) han manifestat que participaran activament en la campanya per demanar als catalans i catalanes que votin NUL.

Hi haurà segur paperetes diferents,en algunes es demanarà la independència, en altres que som una nació, en altres potser només hi ha un dibuixet però en el fons tot/es estarem demanant el mateix que és el dret d’autodeterminació del nostre poble.

Soc conscient que molts sobiranistes no veuen clar aquesta opció i prefereixen el vot negatiu, de fet jo fins no fa massa no tenia massa clara aquesta opció del NUL per minoritària i perquè no ajudaria a que l’estatut no sortís endavant però el pas del temps m’ha fet veure que:

-Al contrari del que podia semblar, els votants e CIU,PSC,ICV semblen molt contents amb el pacte i votaran massivament que SI, per tant sembla clar que votem el que votem, l’estatut tirarà endavant.

-Cal aconseguir la màxima unitat possible dins l´independentisme i sembla que el NO està perdent adeptes cada dia que passa.

Per tot, cada dia que passa tinc més clar que el vot NUL és el més sensat però respectant totalment les altres sensibilitats tot i que només m’agradaria recordar als votants del NO que si darrera de la campanya mediàtica només hi ha el PP, corren el perill que l’espanyolisme s’apoderi del seu vot.

ACUDIT

NOVA SECCIÓ !!!!!!

En aquesta nova secció, em proposo fer un recull de símbols independentistes que al llarg del temps vagi trobat per Catalunya i la resta de Països Catalans, així la lluita anónima de molta gent, no quederà a l´oblit.

Podeu entrar a aquesta nova secció clikant a l´enllaç de sota o el que trobareu a la part superior de l´índex.

SÍMBOLS INDEPENDENTISTES ALS PAÏSOS CATALANS

Espero que us agradi i que i col.labreu sempre que us vingui de gust.

La mort va per barris

CIU i l´Artur Mas al capdavant no es van cansar de repetir que després de les últimes eleccions catalanes el Pasqual Maragall no era més que un cadàver polític i segurament no els i faltava raó però ves tu per on sembla que les coses canvien molt ràpidament.

El totpoderós Mas va tornar de Madrid amb un estatut mutilat però amb la paraula del ZP que ell seria el proper president de la Generalitat si treia un sol escó més que el PSC.

Aquest panorama que va pactar el Mas li donava una llarga vida política i tornava a convertir al president Maragall en un cadàver polític tot just després de les eleccions que en principi s’havien de celebrar tot just després de referèndum de l’estatut.

En unes poques hores però, sembla que la “mort” ha canviat de barri. El president Maragall a blindat el seu govern i tot fa indicar que acabarà la legislatura al capdavant del tripartit i en aquestes circumstàncies (sense eleccions anticipades) tota lògica política porta a pensar que es tornarà a apostar per aquesta fórmula de govern sinó hi ha un més que improbable enfonsament de les forces del tripartit a les eleccions.

I per tant, en aquest nou escenari sembla clar que el primer en caure de la primera línea política hauria de ser el Mas, perquè tenint amb compte les tensions internes entre CDC i UDC i el poc pes de CIU als ajuntaments “importants” de Catalunya sembla quasi impossible que li donin a l´Artur perquè el seu partit li doni una altre oportunitat més enllà d’aquestes properes eleccions.

Aquest Sant Jordi posem l’estelada al balcó.

Com que ja fa temps que he perdut la fe que aquí Catalunya es faci com a altres països del mon i la gent demostri des de els balcons de casa seva els seu patriotisme, a veure si com a mínim ho podem aconseguir ni que sigui per un dia.

La meva proposta i la de molts altres independentistes es basa en un acte tan senzill com penjar una estelada al balcó de les nostres cases en un dia tan assenyalat com el de Sant Jordi, i així aconseguirem que els nostres pobles i ciutats llueixin més que mai tot omplint-les de catalanitat i independentisme.

Sempre he pensat que aquests petits detalls que no costen res a qui els fa, en moltes ocasions poden ajudar més que centenars de campanyes institucionals a favor del nostre País per tal de fer adonar a molts nouvinguts (o no tant) que no estan vivint a Espanya (ja sé que legalment si que viuen a Espanya) sinó a un lloc completament diferent on molta gent no està d’acord amb l’estatus polític que tenim.

Una possible solució per ERC de cara al seu vot al referèndum

Pel que he sentit, llegit, valorat en aquests dies d’intens debat sobre el sentit vot que els independentistes hauríem de tenir de cara al referèndum, he pogut constatar dos punts força preocupants.

Un és que hi ha tantes teories com independentises hi ha. Menys votar SI totes les altres opcions tenen adeptes i de veritat penso que és un error que arribem desunits, però bé, encara em queden esperances que ens posem d’acord d’una manera molt majoritari abans de finals de Juny.

Un altre fet preocupant és que la cúpula d´ERC sembla que aposta ja quasi de manera definitiva el vot NUL i així intentar salvar la seva posició dins el govern, a mi la postura no em sembla del tot malament però gran part de les seves bases i votants veuran aquest fet com una “baixada de pantalons” i un signe de feblesa política pel sol fet d’aferrar-se a la cadira.

Es per intentar superar aquesta situació que pot suposar una diferencia de vot entre cúpula i bases i per no fer el joc al PP tot regala-li vots negatius que es podria pendre una solució salomònica.

Es tractaria d’una solució bicèfala, ERC com a partit hauria de fer campanya pel NUL mentre que les bases del partit (les JERC) així com altres plataformes properes al partit haurien de fer campanya pel NO.

Com que soc conscient que ERC com a tal té molt més poder mediàtic que les JERC i la resta de plataformes que podrien donar suport al NO, fora bo que els líders del partit fessin visible aquest dualitat de pensament que existeix dins de l´independentisme.

Crec que podria ser una bona solució de consens que no acontentaria al 100x100 a ningú però que permetria no regalar vots al PP i que el NO que segur que molts independentistes acabaran votant tingui un cert recolzament i el seu vot pugui ser identificat com a contrari a l´estatut però per motius radicalment contraris als de la dreta espanyolista.

ACUDITS

A aquest Ferreres l´acabaran fent fora del còmic del PSC (el periòdico) perquè l´amic tira amb bala i la clava.

Que preferiu que faci ERC : Blanc o Nul ?

Ja se que molts independentistes son partidaris del NO però hi ha moments que cal ser realistes i tenir molt clar que ERC no optarà pel NO per tant tal i com va dir el Puigcercós només queden dues opcions, el Blanc i el Nul.

Jo personalment a hores d’ara preferiria que ERC fes campanya pel nul ja que em sembla que seria una opció més majoritària dins de l´independentisme i que a més, si ens ho sabem muntar, podem convertir aquest referèndum amb un plebiscit sobre la independència tal i com demanen ja varies plataformes.

Com a punt negatiu i ha el fet que el nul no ajuda a que no s’aprovi l’estatut però aquí penso que és necessari tornar a apel·lar al realisme. El Si serà el resultat majoritari al referèndum ja que la parròquia de CIU, PSC i ICV no està demostrant fissures i votarà en massa el que diuen els seus líders.

Haig de reconèixer que en un 1er moment vaig pensar que això no seria així, pensava que sobretot en les files de CIU i hauria molt descontent però res més lluny de la realitat, totes les enquestes diuen que els votants de CIU són els que estan més contents amb el pacte i amb aquest panorama, una victòria del NO+BLANC és impossible.

Per tant, la “guerra” contra el SI està perduda i cal buscar noves vies, el vot nul en pot ser una de molt interessant, que en penseu?

Sense comentaris

EL VIDEO AQUÍ

La frustració pot augmentar

En aquests moments la frustració de molts catalans per les retallades que ha sofert l’estatut és molt elevada, i no estic parlant dels votants d´ERC (clarament contraris a les retallades) sinó a un gran gruix de població que tot i que puguin acabar votant que Si al referèndum (com a mal menor), estan molt descontents amb tot el procés que s’ha realitzat després de 30 de setembre.

Tinc la impressió que aquesta frustració, enlloc d’anar de baixa té tots els números de no parar de créixer en els propers mesos i sobretot penso que i haurà dos pols que seran fonts de desil·lusió per molts Catalans.

Per una banda tenim Euskadi, hi ha una sensació generalitzada que la treva d´ETA donarà ales a les aspiracions sobiranistes d´Euskadi i que el seu sostre d’autogovern arribarà a unes cotes inimaginables per Catalunya.

De moment, ja han aconseguit que el ministre Bono no es posi pel mig en tot el procés basc, mentre que els catalans si que el varem tenir que suportar durant tot el procés estatutari donant ales als postulats del PP i acovardint als poquets sectors més federalistes del PSOE. Aquesta només és una prova que mentre a Euskadi els i posen i els i posaran una catifa vermella, a Catalunya ens van posar un camí ple d’espines.

Per altre banda, em sembla que de tan “net com una patena” com ha quedat l’estatut en breu temps veurem que moltes altres comunitats autònomes es faran seves les reivindicacions i el que ha aconseguit Catalunya i tornarem al “café para todos” que tan mal ha fet a les aspiracions nacionals de Catalunya.

I que consti que a mi m’és indiferent el que facin la resta de comunitats però no em sembla ni just ni adequat a la voluntat de la ciutadania de les diferents comunitats, que Aragó (per posar un exemple) i Catalunya tinguin les mateixes competències ja que només cal fer un cop d’ull als seus respectius parlaments autonòmics per veure que la gent d’un indret i de l’altre, no volen el mateix.

Per tant, el que per ara només és un dolç “amarg” per molta part de la ciutadania catalana, en poc temps es pot tornar en un caramel totalment immenjable i caducat.

La plataforma pel dret a decidir ha parlat

En un recent comunicat, la plataforma pel dret a decidir (aquella que va treure 500.000 persones al carrer) a deixat molt clara la seva postura sobre l’estatut:

- D’aquest posicionament majoritari, se’n desprèn clarament que la Plataforma pel Dret de Decidir no validarà mitjançant el sí l’estatut proposat i que, sigui quin sigui el resultat del referèndum, el marc autonòmic resultant restarà depassat per les aspiracions sobiranistes d’una gran part de la nostra societat. Caldrà emplaçar-nos, doncs, a continuar la mobilització social iniciada el 18 de febrer cap a un futur escenari d’autodeterminació que respecti plenament les decisions del nostre poble.

Queda clar doncs, que els sobiranistes d’aquest País estan clarament en contra del pacte Mas-ZP ja que no ha respectat la voluntat del poble català i s’han rigut a la nostre cara. És per això que trobo imprescindible que els independentistes arribem units al dia del referèndum i tots agafem la papereta amb la mateixa opció.

Estem davant d’un moment on la dignitat del nostre poble està en joc per que si acceptem una vegada les retallades a Madrid en prendran bona i ens “fotran” el número una vegada i un altre.

Ara no és com al 79 on era millor un estatut de regional que el Franquisme, ara el poble ha parlat i cal respectar la seva opinió.

Cal posicionar-nos JA !!

CIU, ICV,PP i PSC-PSOE ja han començat a fer campanya per defensar les seves posicions al referèndum de l’estatut, per contra ERC, Òmnium cultural, la plataforma pel dret a decidir... (o sigui el sobiranisme català) estan esperant no se sap que per donar a conèixer quin vot defensaran al plebiscit.

En política no hi ha miracles i el PSOE no cediràres més, per tant millor que no perdem pistonada i el sobiranisme posi d’una vegada per totes la seva postura sobre la taula perquè el 18 de juny està aquí mateix i per tant, no hi ha temps per perdre.

NOVA SECCIÓ !!!!!!!

He obert una nova secció on podreu llegir aquells articles, llibres, textos independentistes que trobo interessants i que m´agradaria compartir-ho amb vosaltres.

SALÓ DE LECTURA

Espero que ho disfruteu, estic obert a totes les recomanacions.

Opineu sobre l´estatut !!!!!

En aquest post no vull deixar la meva opinió, m´agradaria que tothom que passi per aquest blog deixi la seva opinió sobre l´estatut en els comentaris.

A veure si entre tots podem arribar a alguna conclusió.

L’estatut socialista

Veient les reaccions dels últims dies, em sembla que aquest Estatut només agrada de veritat al PSOE i a l’ala més espanyolista del PSC i que la resta de formacions catalanes ho estan obertament en contra o com a molt l’accepten com un mal menor i per interessos partidistes.

Al socialisme Espanyol, des de el primer dia que va sortir a la llum el pacte Mas-ZP els i va semblar la panacea que havien estat buscant durant els darrers 2 anys.

Havien aconseguit un pacte de mínims que agradava i molt als "barons" (que tan i tan havien bramat contra la reforma) i a l’ala Espanyolista del PSC que en les qüestions “d’estat”, no han tingut mai un discurs diferenciat del PSOE per por de perdre la bossa de vots de l’àrea metropolitana de Barcelona a mans del PP. Aquí s’acaben els suports reals i de cor a l’estatut.

El PSC més catalanista, en boca del president Maragall, ja va deixar constància que el pacte de la Moncloa havia estat “precipitat” i que no s’havia assolit el que va reclamar el Parlament de Catalunya.

Dins les files de CIU sembla prou evident que cap dels seus dirigents s’acaba de creure el que han pactat i ja parlen de reformar l’estatut d’aquí una anys, de que és el màxim que es podia aconseguir, que ells preferien un estatut menys retallat... Això si, res que no es pugui superar amb un ministeri a Madrid i la sociovergència a Catalunya.

ICV-EUA també semblaven molt contents amb el pacte, no fos cas que fessin enfadar els seus amics socialistes, però en les últimes setmanes els i creixen els nans per tot arreu.

En un 1er moment van ser los joventuts de EUA qui es van apuntar a la manifestació de 18-F sota el lema “Som una nació i tenim dret a decidir” i que es contradiu d’arrel amb el que ha passat amb la negociació de Madrid. I no només això, els Verds Esquerra Ecologista, que forma part de la federació ICV, ja han anunciat que el seu, serà un SI crític a l’estatut per que no estan d’acord ni amb el finançament ni amb la definició nacional que s’ha donat a Catalunya.

No cal ni dir que ni a republicans ni populars els i agrada l’estatut o sigui que ens la conclusió a la que es pot arribar és que per les pors d’uns de contradir “l’amo” socialista (ICV) i les pors dels altres de no recuperar la trona perduda (CIU) hem donat al socialisme Espanyol una victòria que pesarà sobre les espatlles de Catalunya durant molts anys.A més, tinc l´absoluta certesa que l´estatut que es va pactar a Catalunya agradava bastant més als partits catalans i per extensió als seus electors, el que hem aconseguit a Madrid ha estat doncs una retallada i una pérdua de suport de la ciutadania a l´estatut.

PER UN FUTUR SENSE LÍMITS, PAÏSOS CATALANS

PER UN FUTUR SENSE LÍMITS, PAÏSOS CATALANS

Davant del panorama polític de les reformes dels nous estatuts (Principat, País Valencià i Ses Illes), des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) ens veiem obligats a respondre perquè el futur de la nostra llengua està en joc. És per això que engeguem la campanya de posicionament 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.

VINE ALS DIFERENTS ACTES QUE S'ORGANITZEN ARREU DEL TERRITORI:
La Seu d'Urgell (11 de març), Lleida (16 de març); Ciutadella (17 de març); Tarragona (22 de març); Vic i Sueca (24 de març); Vinaròs (25 de març); Mataró (30 de març); Sabadell (31 de març); Girona (1 d'abril

8 d'abril: acte central de la campanya a l' Auditori de Barcelona amb:Martxelo Otamendi, director del diari BerriaMonique Richard, presidenta del Parti QuébécoisJosep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdGArcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau

L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma Amb les actuacions de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil,Carme Sansa,... entre d'altres.

Ja pots reservar la teva invitació a través del web dela CAL.
Recordeu: hem d'omplir l'Auditori!!!

Podeu adherir-vos a la campanya i trobar més informació dels actes a www.CAL.cat

Feu-ne difusió!
CAL
C. Sta. Perpètua, 15 baixos 08012 Barcelona93 415 90 02www.cal.cat