La frustració pot augmentar

En aquests moments la frustració de molts catalans per les retallades que ha sofert l’estatut és molt elevada, i no estic parlant dels votants d´ERC (clarament contraris a les retallades) sinó a un gran gruix de població que tot i que puguin acabar votant que Si al referèndum (com a mal menor), estan molt descontents amb tot el procés que s’ha realitzat després de 30 de setembre.

Tinc la impressió que aquesta frustració, enlloc d’anar de baixa té tots els números de no parar de créixer en els propers mesos i sobretot penso que i haurà dos pols que seran fonts de desil·lusió per molts Catalans.

Per una banda tenim Euskadi, hi ha una sensació generalitzada que la treva d´ETA donarà ales a les aspiracions sobiranistes d´Euskadi i que el seu sostre d’autogovern arribarà a unes cotes inimaginables per Catalunya.

De moment, ja han aconseguit que el ministre Bono no es posi pel mig en tot el procés basc, mentre que els catalans si que el varem tenir que suportar durant tot el procés estatutari donant ales als postulats del PP i acovardint als poquets sectors més federalistes del PSOE. Aquesta només és una prova que mentre a Euskadi els i posen i els i posaran una catifa vermella, a Catalunya ens van posar un camí ple d’espines.

Per altre banda, em sembla que de tan “net com una patena” com ha quedat l’estatut en breu temps veurem que moltes altres comunitats autònomes es faran seves les reivindicacions i el que ha aconseguit Catalunya i tornarem al “café para todos” que tan mal ha fet a les aspiracions nacionals de Catalunya.

I que consti que a mi m’és indiferent el que facin la resta de comunitats però no em sembla ni just ni adequat a la voluntat de la ciutadania de les diferents comunitats, que Aragó (per posar un exemple) i Catalunya tinguin les mateixes competències ja que només cal fer un cop d’ull als seus respectius parlaments autonòmics per veure que la gent d’un indret i de l’altre, no volen el mateix.

Per tant, el que per ara només és un dolç “amarg” per molta part de la ciutadania catalana, en poc temps es pot tornar en un caramel totalment immenjable i caducat.