L’estatut socialista

Veient les reaccions dels últims dies, em sembla que aquest Estatut només agrada de veritat al PSOE i a l’ala més espanyolista del PSC i que la resta de formacions catalanes ho estan obertament en contra o com a molt l’accepten com un mal menor i per interessos partidistes.

Al socialisme Espanyol, des de el primer dia que va sortir a la llum el pacte Mas-ZP els i va semblar la panacea que havien estat buscant durant els darrers 2 anys.

Havien aconseguit un pacte de mínims que agradava i molt als "barons" (que tan i tan havien bramat contra la reforma) i a l’ala Espanyolista del PSC que en les qüestions “d’estat”, no han tingut mai un discurs diferenciat del PSOE per por de perdre la bossa de vots de l’àrea metropolitana de Barcelona a mans del PP. Aquí s’acaben els suports reals i de cor a l’estatut.

El PSC més catalanista, en boca del president Maragall, ja va deixar constància que el pacte de la Moncloa havia estat “precipitat” i que no s’havia assolit el que va reclamar el Parlament de Catalunya.

Dins les files de CIU sembla prou evident que cap dels seus dirigents s’acaba de creure el que han pactat i ja parlen de reformar l’estatut d’aquí una anys, de que és el màxim que es podia aconseguir, que ells preferien un estatut menys retallat... Això si, res que no es pugui superar amb un ministeri a Madrid i la sociovergència a Catalunya.

ICV-EUA també semblaven molt contents amb el pacte, no fos cas que fessin enfadar els seus amics socialistes, però en les últimes setmanes els i creixen els nans per tot arreu.

En un 1er moment van ser los joventuts de EUA qui es van apuntar a la manifestació de 18-F sota el lema “Som una nació i tenim dret a decidir” i que es contradiu d’arrel amb el que ha passat amb la negociació de Madrid. I no només això, els Verds Esquerra Ecologista, que forma part de la federació ICV, ja han anunciat que el seu, serà un SI crític a l’estatut per que no estan d’acord ni amb el finançament ni amb la definició nacional que s’ha donat a Catalunya.

No cal ni dir que ni a republicans ni populars els i agrada l’estatut o sigui que ens la conclusió a la que es pot arribar és que per les pors d’uns de contradir “l’amo” socialista (ICV) i les pors dels altres de no recuperar la trona perduda (CIU) hem donat al socialisme Espanyol una victòria que pesarà sobre les espatlles de Catalunya durant molts anys.A més, tinc l´absoluta certesa que l´estatut que es va pactar a Catalunya agradava bastant més als partits catalans i per extensió als seus electors, el que hem aconseguit a Madrid ha estat doncs una retallada i una pérdua de suport de la ciutadania a l´estatut.