Antes Alemana que Catalana (1)

Quan aquest febrer el “Quijote Blanco” alemany EON amb el desllenguat i sempre fidel Pizarro Sancho Panza a la vora, va anunciar l´OPA a ENDESA, a Madrid es va sentir un gran sospir. Com el del camp nou quan l’àrbitre va xiular el final del Barça - Chelsea. Un sospir d’alleugeriment ja que ENDESA de moment no anirà cap a Barcelona.

Per a la gent del carrer, que es deixa influenciar tant com vol, la operació era la següent: Un president del govern esclau del seu aliat maligne "Cárod" Rovira, desprès dels papes de Salamanca i de llençar el estatut de Catalunya, havia de donar ENDESA a les “fauces catalanas”i convertir Espanya, en la víctima del xantatge nacionalista per sempre més. El sentiment del carrer es així a la capital...

Però que hi ha al darrera? Darrera hi ha, com a tot arreu, calerons. Calerons i un PP que com amb el tema de las motxilles, l’ha cagat fins el fons i ara se n’adona. La primera mentida és que això ho va començar el tripartit. Això ho va començar el ZP, en un context europeu de fracàs de la constitució i on tots arrepleguen les peces per fer diferents puzles nacionals.

Però ho que de veritat preocupa a ZP i a Solbes és Repsol. Necessiten un gran grup empresarial espanyol que pugui fer front a les ofertes que vindran. Per Repsol, entre nosaltres, ja la donen per perduda, i si no, temps al temps. Això que esta passant a Bolívia només serveix per que es vengui més barata.

Un grup liderat per “la caixa” i que tingués gas, petroli, electricitat, i d’altres inversions estratègiques era la idea d’en ZP. El que no s’esperava, és que per molts espanyols... Catalunya no és Espanya (títol del blog no? ).

De passada hi ha quelcom que a ZP l’hi encanta, i és anar traient de les cadires als que les privatitzacions del PP van col·locar, als amics de l’escola. Han caigut ja uns quants, i desprès de la fallida de Vallermoso per derrocar al Gonzàlez, veure caure al Pizzaro era molt de l´agrat de la Moncloa.

Però de sobte (o no tant) apareix un amic alemany. I aquesta és la clau de l’operació, els calerons dels que parlàvem. ¿D´on ve el gas amb el que Montilla cuina les llenties que tant l’hi agraden a en Mas?

El INI Franquista va crear al 1973 una empresa (Enagas) que va construir una xarxa de gasoductes per Espanya, ja a la democràcia, Enagas va negociar amb Argèlia diferents acords que en un moment polític concret Argelí i mundial (guerra freda, atreure països no aliats veïns del Nasser, etc aquest es una historia molt maca però molt llarga) es van fer possibles, I com el occident permet moltes coses poc democràtiques al Magreb, l’acord segueix. Com sabem Enagas es va privatitzar al 94 i desprès de ser de gas natural un temps es va repartir.


Xavi “corresponsal a Madrid”