Els discurs independentista s’ha d’obrir portes
En la meva última reflexió (deixant de banda les fotos de la vergonya) vaig criticar i penso que amb raó els atacs sense sentit que estava rebent ERC per gran part dels mitjans de comunicació catalans.
Ara bé, l’única solució que hi ha és que ERC i la resta d’independentistes es treguin la son de les orelles i aconsegueixin teixir al seu voltant tot un grup mediàtic amb una clara vocació d’esquerres i independentista ja que queda ben clar que a la resta de poders fàctics,
l´independentisme els fa més por que una pedregada.
Se que ERC ha travessat un llarg desert durant quasi dues dècades i que ha deixat al partit republicà arraconat en molts aspectes i que un d’ells és el mediàtic, però si volen aspirar a ser un partit realment important cal que amb urgència donin a llum a un grup d’opinió que recolzi les seves tesis independentistes.
Per molt que pugui semblar el contrari, aquest no és ni molt menys un tema menor ja que tal i com estan muntades les coses a la política actual, el més calent ja no es juga al parlament ni als programes electorals, sinó que la majoria de la ciutadania vota depenent del que veu o llegeix als mitjans de comunicació, per tant, no tenir ni una televisió ni un diari afí, a la llarga només pot portar a no arribar a sostres que per als altre partits si que son assolibles.
A Internet, la veritat és que ERC porta la davantera a la resta de partits ja que la seva pàgina web es la més visitada de totes i les campanyes que i fan, són de llarg les més enginyoses entre els partits catalans.
No ni ha prou però en tenir una presència destacada a la xarxa, els independentistes (no només els de ERC) han de tenir molt més protagonisme als mitjans tradicionals mentre que no sigui possible la creació d’una xarxa de “Mass Media” independentista, com fer-ho? La veritat es que no ho se pas el que si que se amb tota seguretat, és que els discurs sobiranista està clarament infrarepresentat als mitjans actuals i la situació no pot ni ha de continuar així.
posted by Pol G.G at 9:07 p. m.
20 Comments:
És cert, la batalla mediàtica és essencial, i l'independentisme no està ben situat. Als mitjans grans hi ha, ocasionalment, articulistes que poden tirar cap aquí, però la línia editorial sol ser espanyolista amb més o menys matisos (autonomista, federalista...).
Els únics diaris on es veuen posicions filo-sobiranista són, de vegades, l'Avui i, sobretot, El Punt. Diaris, en tot cas, menors. Tant un com l'altre no superen els 30.000 exemplars diaris, en front dels 160.000 i 190.000 d'El Periódico i La Vanguardia.
De tota manera, El Punt jo crec que és un cas per observar. Ha anat creixent molt, fent noves edicions a diverses ciutats de Catalunya i, ara, totes juntes ja superen l'Avui. Ha entrat a Barcelona, cosa que era molt complicada, i s'està mantenint. És un diari que està menys 'marcat' políticament que l'Avui, i que l'edita una empresa independent (no com l'Avui, que ara està en mans de Planeta, Godó i el govern). M'agradaria molt que anessin creixent, però el que haurien de fer ara és una renovació del disseny, perquè s'ha quedat antic.
dilluns, 13 de març, 2006
A mi el que m´ha arribat és que en el fons "el Punt" estè en mans de grups propers al PSC (linea PSC comarques-no el del Montilla).
Jo de fet fins no fa massa comprava l´avui però com tu has dit, hauria de fer una renovació ja pq no penso que tinguin gaire futur si segueixen amb la líea actual.
I el detall que ara ja no tenen de posar les notices de política Espanyola a l´apartat: Europa-món era impagable...
dimarts, 14 de març, 2006
jo crec que el tema de la representació mediàtica de l'ideologia independentista és complicada.La Questió és que molta gent encara creu en fantasmes del passat i identifica ser independentista en ser partidari d'una guerra civil per tal de tenir una patria propia.
No oblidem que hi ha tendencies politiques que precisament fomenten aquesta idea i fins que la idea aquesta dels anys 30 no començi a desencallar-se és molt dificil que un mitja de comunicació doni cobertura obertament a una ideologia independentista....
ara bé el tema s'hauria de potenciar està clar...com? la pregunta del "millon"
dimarts, 14 de març, 2006
Per cert, Marc, has vist l'article d'opinió d'avui del Xavier Rius a l'e-notícies? Parla precisament d'això: "ERC, sense espai mediàtic"! Casualitat?
dimarts, 14 de març, 2006
Basileia- Sip, certament obrir-se camí als mitjans tradicionals no és feina fàcil tal i com s´està veient i per tant potser caldria plantejar-se obrir-ne de nous, clientela estic segur que no els i faltaria.
Certament hi ha molta gent que li fa por la paraula independencia, a vuere si ho podem corregir amb el temps i guanyar "adeptes".
Jordiet- L´acabo de llegir i si que fa una mica de pudor si la coincidècia... de fet tot l´ e noticies fa una miqueta de tuf.
Per cert qui es aquest Xavier Rius?? un jegecillo convergent o que?? Pq la gent de l´e bruiticies li te jurada de veritat...
dimarts, 14 de març, 2006
Espero que no te importe que escriba en Castellano ya que no sé Catalán (no soy Catalán).
Indudablemente, el poder de los medios de comunicación es importante para que un partido llegue a gobernar. Estoy en desconocimiento de si ERC lleva ventaja a los demás partidos en cuanto a Internet, pero creo que pese a que está creciendo el uso de la red todavía no llega a determinados colectivos de la sociedad (ancianos) que suelen tener mucha importancia a la hora de decantar una victoria.
dimarts, 14 de març, 2006
No tranquil cap problema si parles en castellà.
Certament internet encara no arriba a molts sectors de la societat i per això és vital que ERC s´intenti col.lar als mitjans de comunicació tradicionals.
A més, tal i com dius,la gent gran es la més reticent al discurs nacionalista i fora molt interessant penetrar en aquest sector social i fer-ho via internet es quasi imposible.
dimarts, 14 de març, 2006
Jo creo, sincerament, que la tendència federalista i/o autonomista de gairebé tots els mitjans catalans representen al sentir molt majoritari de la societat catalana. I no cal donar-li més tornades. Quan es parla d'independència, la gent no sent la necessitat d'arriscar. Les societats avançades i amb benestar no qüestionen els seus status polític si saben per endavant que no van a obtenir un clar benefici i, en canvi, existeix un alt risc de perdre l'aconseguit fins a ara.
Amb l'Estat Català milloraria l'ús del català dintre de Catalunya? Si. I fora? No. Aconseguint l'estat català es milloraria en major benestar econòmic? Això és un gran dubte que ningú s'atreveix a respondre amb rotunditat. La societat catalana està disposada a arriscar? No. Per tant, la gent no es planteja la independència en una Europa més federada i una Espanya cada vegada més federada.
Aquesta és la principal raó per la qual els mitjans catalans són majoritàriament federalistes i no independentistes: responen a una realitat social.
dimecres, 15 de març, 2006
Evidenment que el sentiment independentista no es majoritari però el que es innegable és que el tercer partit català (i a bastanta distància del quart) es independentista i que per tant aquest gruix de societat que els vota, hauria de veure les seves idees reflexades en algun mitjà de comunicació, no creus?
I que consti que no demano que la vanguardia es passi a posicions independentistes sinó que els propis independentistes siguem capaços d´articular un grup comunicatiu afí, com s´ha de fer?... no en tinc ni idea la veritat...
I que la gent no està disposada a arriscar potser es veritat però només cal veure eleccions rera eleccions per veure com el sentiment independentista aumenta.
dimecres, 15 de març, 2006
AMB AQUESTA MENTALITAT TRADICIONALISTA DE "NO ARRISQUEM PER SI DE CAS" no farem mai res ni a Espanya ni a Europa.A més La independencia perque ha de ser un risc? l'esser humà creu que una cosa pot esdevenir un risc perque no ho coneix i aqui és on està la clau de tot plegat.Si els mitjans informessin a la gent aquesta ho deixaria de veure com un "risc innecessari", i potser deixarien de pensar "al cap i a la fi a Espanya ja estem be pq hem de canviar??".
Aquesta és lña mentalitat que s'ha d'anar canviant a poc a poc...la gent ha de veure la independencia no com un resultat d'una vistoria de temps passats, de patriostisme i nacionalisme extrem ( que per be una part podria ser aixi) sino com el resultat d'una lluita per un benestar millor, una sanitat millor i en defenitiva una vida millor, deixant de banda sentiments de patria i ideologies.
dimecres, 15 de març, 2006
@Marc,
ERC és la tercera força política a Catalunya i representa menys del 20% dels vots. Però ERC ha tocat sostre. Les últimes enquestes diuen que ERC retrocedeix en intenció de vot. Els dos grans partits a Catalunya segueixen sent CIU i PSC i ambdós són autonomistas/federalistes. Com deia Jordiet "Els únics diaris on es veuen posicions filo-sobiranista són, de vegades, l'Avui i, sobretot, El Punt". Per tant, les posicions soberanistas estan ja representades en dos diaris. La qüestió és que aquestes posicions no estan més demandades. I HAN TOCAT SOSTRE. La gran majoria dels catalans NO VOL POSICIONS SOBERANISTAS. Per tant, si no hi ha demanda, com es va a crear aquesta oferta?
@Basileia,
has dit que "La independencia perque ha de ser un risc? [..] la gent ha de veure la independencia [..] com el resultat d'una lluita per un benestar millor, una sanitat millor i en defenitiva una vida millor". O sigui, confons independència amb tenir una vida millor, una sanitat millor, etc. Aquesta és justament el dubte que té la majoria de la gent: s'aconseguiria un millor benestar lluitant per la independència, a costa de fracturar la societat (entre els quals volen la independència i els quals no), provocar un conflicte amb Espanya i creant inseguretat jurídica a les empreses ja establertes a Catalunya? Jo creo que la majoria dels catalans pensa que és millor deixar les coses com estan que aventurar-se en independències que no se sap on ens van a dur. Independència no és sinònim de major benestar. Si Catalunya visqués una profunda crisi econòmica i social, es podria plantejar la independència amb major èxit, ja que poc s'arriscaria en aquest cas. Però actualment existeix prosperitat i la gran majoria no vol riscos. És normal tenir aquesta actitud.
Creo que la independència té cada vegada menys adeptes. Això no significa que no pugui tenir molt més recolzo en el futur, però hauria de viure Catalunya una greu crisi econòmica i social perquè això ocorregués.
Reconeguem-lo: el que als catalans els interessa és arribar a fi de mes, poder adquirir un habitatge, tenir estabilitat laboral, que els seus fills tinguin una educació de qualitat, etc. I tot això no està associat amb independitzar-se d'Espanya. Si m'equivoco, que algú del blog ho demostri amb dades objectives.
dimecres, 15 de març, 2006
Sincerament no penso que ERC hagi tocat sostre i més després del desatre que s´ha fet amb l´estatut, si ho saben capitalitzar, poden treure molts vots per aquesta banda.
Dir que l´independencia té cada dia menys adeptes quan ERC ha tret els millors resultats de la història post Franco no ho veig massa lògic la veritat.
I sobre el tema de la independéncia, la viabilitat econòmica i si portaria a que els Catalans visquessin millor, et recomano molt l´article del Xavier Sala i Martín (considerat entre els 10 economistes millors del mon) que trobarás en aquest enllaç.Ja em dirás quelcom.
http://www.columbia.edu/~xs23/papers/independ.htm
Només una frase de l´article per reflexionar: "Això vol dir que una família típica catalana de quatre membres (pare, mare i dos nens) paga cada any unes 600.000 pessetes a Madrid que mai no tornen."
Amb aquests diners segur que els catalans arribariem millor a final de mes.
dijous, 16 de març, 2006
Beimentfernern no confonc una vida millor amb la independencia.Precisament ho tinc molt clar i per això faig aquesta afirmació.S'ha de convèncer a la gent que això seria aixi. I home dir que estem en temps de prosperitat, si clar no estem en una postguerra pero vaja no crec que tot Catalunya o tot Espanya visquin de conya
dijous, 16 de març, 2006
@Marc,
El Xavier Sala és un manipulador. Posa com exemple a Suïssa (que llisto que és!). La diferència és que Suïssa té el beneplàcit i la col·laboració de la resta d'Europa. Seria igual a Catalunya? NO.
Una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE, i cap pensar raonablement que el Govern espanyol utilitzaria els seus recursos diplomàtics, polítics i econòmics, inclòs el dret de veto que li assisteix, per a evitar o retardar en tant que sigui possible la integració del 'nou Estat català' com membre de ple dret.
Tampoc sembla que els països motors de la UE estiguin disposats a avalar en la seva seno un procés autodeterminista que estimularia les pretensions de gairebé mig centenar de regions europees.
Sortir-se de la UE significaria que els productes catalans estarien gravats amb els costos per adquirir la condició de País no Membre de la Unió Europea (gravamen aranzelaris, cost cambiari moneda catalana-euro (ja que Catalunya sortiria de la zona euro), llicències pertinents, gestionar els tràmits duaners i assumir retards en frontera).
Caldria afegir els costos derivats a la reacció previsible de les empreses establertes a Catalunya: deslocalització empresarial. Això succeiria per a afrontar les noves condicions institucionals i, més específicament, les reaccions que pot experimentar la seva demanda en el mercat espanyol i de la UE: des del proveïment energètic fins al manteniment d'aeronaus, passant per l'equipament de les llars, la prestació de serveis financers o la provisió de trens per a ferrocarrils, o la indústria tèxtil, química i d'automoció, molt depenent de la demanda exterior.
Tampoc té en compte el Xavier Sala les despeses derivades de l'exercici de competències sobiranes: gestió de les relacions internacionals (consulats i ambaixades), la formació d'un sistema de defensa (exèrcit), el sosteniment del sistema judicial i la supervisió del sistema bancari, balanç entre prestacions i cotitzacions del sistema de protecció social.
Tots aquests canvis ens costarien molts diners i pèrdues d'ocupació. Milers d'empreses fugirien al no tenir el paraigua de l'euro. 600 mil pessetes per família cada any per a anar-nos a disneyworld? Qui va a pagar tots aquests costos dels quals he parlat? Ens facilitaria Espanya i la UE el nostre comerç i el nostre desenvolupament?
Sincerament, qualsevol català que raoni no li entra cap gana d'ARRISCAR.
@Basíleia,
Espanya és la novena potència mundial. Más de 200 països estan per darrere nostra. Sí, som un país pròsper. Catalunya és de les regions més riques d'Europa. Hauries de viatjar a qualsevol país llatinoamericà, africà, asiàtic (que no sigui Japó), o a algun país de l'est d'Europa. Llavors parlarem de prosperitat i de misèria.
dijous, 16 de març, 2006
Sense ser un expert en dret internacional, vaig llegir no se on que si una regió d´un país s´independitza de la totalitat, segueixen vigents tots els tractats vigents fins aquell moment, o sigui que en principi, Catalunya seguira formant part de la UE.
Tu dius una frase que trobo preocupant i que ens dona la raó als independentistes : "Govern espanyol utilitzaria els seus recursos... per a evitar o retardar en tant que sigui possible la integració del 'nou Estat català' com membre de ple dret."
Si aquests son els nostres veins, els que volen la nostre ruina com a poble, jo no vull formar part d´un Estat com aquest.
Per no entrar a discutir punt per punt que podria passar en cas de independéncia, només una reflexió general. Al llarg de la història hi ha hagut centenars de territorris que s´ha independitzat i no han existit aquests boicots ni aillament internacional que tu vaticines que passaria amb Catalunya.
Em sembla amb tots els respectes, que el teu és una mica un discurs de la por i que a l´hora de la veritat no passaria res d´això.
I per últim, jo sóc català, he refexionat molt sobre el tema, i si que tinc ganes d´arriscar.
dijous, 16 de març, 2006
si vas pels barris marginals de Barcelona o periferia tb podriem parlar de misèria. Si es clar a Pedralbes i Bonanova hi ha properitat
dijous, 16 de març, 2006
@Marc,
jo no vull transmetre cap discurs de la por. Jo solament vull expressar altre punt de vista de les coses. En el blog s'expressen queixes de per quines els catalans no optem per una postura més ferma a favor de la independència. I jo simplement expresso les raons. Les independències, en l'actualitat, són molt costoses i poden ser molt traumàtiques. Mai els territoris han estat tan interdependientes com ara. Quan no hi ha voluntat que s'independitzi un territori, llavors apareixen els problemes. Si Espanya estigués a favor de la independència de Catalunya i País Basc, la independència seria molt més senzilla i no hauria traumes. Però el problema és que ni Espanya ni la UE volen. Per tant, en un món tan interdependiente com l'actual significa tenir problemes i moltes moltes dificultats. Solament en una situació de crisi econòmica i social profunda podria la societat catalana arriscar. I als fets em remeto. PSC i CIU han renunciat expressament a la independència i ambdós representen al 70% dels vots.
Quan vaig llegir l'article de Xavier Sala vaig començar a riure. Aquest senyor és un pallasso alhora que insulta a la intel·ligència. 600 mil pessetes per família cada any per a anar-ens a disneyworld!!! sense tenir en compte les despeses derivades de la ruptura amb Espanya i amb la UE (per cert, si Catalunya s'independitza, automàticament Catalunya deixa de ser Espanya i és Espanya la qual és membre de ple dret de la UE. Per tant, l'hereva dels tractats internacionals signats amb Espanya és el que queda d'Espanya, no Catalunya).
He llegit a economistes seriosos (el catedràtic d'economia de la Complutense Mikel Buesa) i informes molt bé elaborats (informe del BBVA) sobre el cost econòmic de la independència del País Basc i Catalunya i TOTS són molt desalentadores. Encara no han aparegut estudis ni informes seriosos en sentit contrari. Només opinions del tipus de Xavier Sala sense fonament algun.
Jo sóc català i he après a ser PRAGMÀTIC. Creo que, en l'actualitat, la independència només portaria molts problemes que ara no existeixen i tot just resoldria els suposats problemes que tenim per pertànyer a Espanya.
JO NO VULL ARRISCAR I CREO QUE LA GRAN MAJORIA DELS CATALANS TAMPOC. Per alguna cosa serà, no et sembla?
@Basíleia,
els barris marginals de Barcelona o perifèria existeixen. Però en la major part del planeta aquests barris abasten ciutats completes. Allí la vida no val una merda. La violència és el pa de cada dia. Creï'm, Basíleia, el que hi ha en bona part del món és per a espantar-se. Siguem seriosos quan parlem de misèries, per favor.
divendres, 17 de març, 2006
Home, el Sala i Martin és bastant pallasso la veritat però algun credit ha de tenir si és un dels 10 millors economistes del món i jo el seu article el trobo bastant coherent ja que no veig per enlloc les despeses mosnstruoses que tu vaticines si fossim independents.
Eslovènia,Crocia,lituania,Letonia, Chequia,Eslovaquia... es va independitzar i que jo sàpiga no s´han enfonsat en la miseria i la situació de partida era molt pitjor que la que tindrioa CAtalunya, cap d´aquests paisos, té ara uns indicadors economics pitjors que abans de ser independents.
Una altre cosa i en aquesta si que estica amb tu,és que gran part de la població no vol arriscar pq ja li està el que tenim.
Parlo de memoria però aquests estudis que cites em sembla que no eren sobre al independencia de Catalunya sinó de Euskadi i em sembla a mi que ningú duptarà que per ubicació geografica,habitants,economia,per tenir una capital referent al món... Catalunya aniria molt millor essent independent que no pas Euskadi.
divendres, 17 de març, 2006
@Marc,
Txèquia i Eslovàquia es van independitzar pacíficament. Van sortir d'un règim comunista i no tenien gens que perdre. Lituània, Letònia i Estònia eren tres repúbliques independents fins que la URSS les va annexionar després de la segona guerra mundial. La història d'aquestes tres repúbliques és complicadísima: Polònia, Alemanya, Rússia i Suècia han intervingut per a apropiar-se d'elles en diferents moments de la història.
Croàcia ha pertangut a diferents Estats, va col·laborar amb els nazis. La seva declaració d'independència donada per Alemanya va provocar un dels molts conflictes bèl·lics en la ex-yugoslavia.
En fi, les circumstàncies socioeconòmiques i històriques de les repúbliques que esmentes són molt diferents a la de Catalunya, lligada a Espanya durant 5 segles, amb un espectacular creixement econòmic des que Castella autoritza al Regne d'Aragó el comerç amb Amèrica, etc.
El Xavier Sala no aporta dades econòmiques que avalin la seva tesi. Dubto que sigui un dels 10 millors economistes del món. Aquest senyor no esmenta cap dels costos derivats de la radical transformació de l'entorn institucional de l'economia catalana en cas d'una hipotètica independència: els intercanvis exteriors, la deslocalització de les activitats productives, l'assumpció de noves competències administratives i la gestió del sistema monetari. Un economista que dius que és un dels deu millors i que no s'atreveix a quantificar alguns dels costos mencinats a partir de supòsits raonables sobre el comportament de diferents variables o de l'observació directa de les dades actualment disponibles i que, damunt, menteix amb el de les 600 mil pessetes per família cada any per a anar-ens a disneyworld!!! demostra ser un pallasso i un economista sense cap rigor i sense cap credibilitat.
El dia que aparegui un estudi rigorós i seriós, amb xifres concretes, favorable a la independència, es podrà prendre en compte seriosament. Però el problema és que ningú publica res de semblant perquè senzillament no hi ha estudi que demostri ara per ara que Catalunya tindria enormes avantatges econòmiques amb la independència. Espero que ERC pugui avalar el seu discurs algun dia amb algun estudi seriós. Llavors m'ho creuria i la societat catalana començaria a creure's tot això. Mentrestant, virgencita, virgencita, que me quede como estoy.
divendres, 17 de març, 2006
You have an outstanding good and well structured site. I enjoyed browsing through it Pop up blocker stop pop ups now army backpack Nissan hanix send flowers Iron supplement for infant oak audio cabinets wireless tvs Distance education and training council washington patio furniture how to format a harddrive grande ocean marriott timeshare resale
dimecres, 25 d’abril, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home