La gran oportunitat perduda.

Cada dia que passa, estic més convençut que Catalunya (entesa com el sentiment del 90% del parlament de Catalunya) ha perdut una gran oportunitat històrica per avançar en el seu autogovern ja que totes les condicions ens eren favorables i una miqueta entre tots, les hem dilapidat.

Per tant, m’agradaria enumerar tots els factors ens eren favorables i que no hem sabut aprofitar, amb l’esperança que el dia de demà no caiguem en els mateixos errors i que sapiguem aprofitar millor quan tot ens es favorable.

1) La promesa del ZP- El president del govern Espanyol, s’havia compromès davant de 20.000 catalans a respectar allò que sortís del Parlament de Catalunya. Aquest fent ens donava un gran poder de negociació ja que si una majoria dels partits haguessin decidit retirar l’estatut, tenien a les seves mans una gran arma per afrontar les properes eleccions tan autonòmiques (contra el PSC) com Estatals (contra el PSOE).

2) Les perspectives electorals- Veient totes les enquestes, sembla clar i evident (sinó hi ha una sorpresa majúscula) que el PSOE obtindrà uns resultats electorals similars o una miqueta pitjors que els de les darreres eleccions, per tant el ZP té i tenia molt clar que per tornar a governar necessitaria quasi segur o el milió de vots de CIU o el milió de vots de ERC + ICV. Per tant, el PSOE no es podia posar massa “dur” en la negociació sota el risc de perdre futurs socis catalans o d’apujar moltíssim el llistó de les peticions dels partits catalans que estarien molt a la defensiva després de no haver aconseguit tirar endavant l’estatut.

3) El temps: Cada dia que la negociació s’allargava, el ZP es veia més enfonsat i pressionat pel PP la qual cosa li suposava un desgast altíssim. Per tant, estava més disposat a signar un pacte a “qualsevol” preu i favorable als interessos de Catalunya. Llàstima que CIU va arribar al rescat abans que el PSOE s’ensorrés definitivament.

4) La unitat dels partits Catalans en un grau de quasi el 90 %, era un actiu que cap dels partits polítics ha sabut aprofitar ja que han preferit mirar d’una manera escandalosa pels seus interessos abans que pels del País. I que consti que soc conscient que en tot procés com aquest, les fotos, el qui ha dit que o intentar treure el cap per sobre els altres partits és legítim però no es pot mai posar per sobre de la unitat d’acció tal i com s’ha fet.

5) Les declaracions dels “bojos” – Gent com els locutors de la COPE o el General Mena Aguado estic convençut que ens havien fet un favor més que una mala jugada. La Espanya més progressista i que també te com a rivals polítics l’església i l’exèrcit segur que a partir dels atacs sistematics a Catalunya se sentien més propers a nosaltres que a les tesis de la caverna més fosca i rància.




Segur que em deixo molts factors més que ens afavorien però aquests penso que ja son prou representatius per saber que hem perdut una gran oportunitat que potser no tindrem mai més.