Quin PP ens convé?
Avui tot llegint el diari, he vist unes declaracions del Josep Piqué on deixava molt clar que: “el PP no podrà tornar a la Moncloa amb una estratègia d’enfrontament entre territoris” i per a nosaltres, els independentistes, no se si aquest canvi d’actitud seria bo o no.
Ha quedat demostrat que quan el PP llença tota la cavalleria contra Catalunya, l´independentisme treu els millors resultats electorals en anys però no és menys veritat, que el PP té possibilitats reals de tornar a guanyar les eleccions Estatals i si això passés amb els actuals dirigents populars, em sembla que ens deixarien Catalunya com un solar.
La decisió és complicada, el PP més ferotge ens apropa paradoxalment a d’independència ja que converteix la situació insostenible a Catalunya i molta gent se sent allunyada d’Espanya. Per contra, un PP moderat tampoc no ens tractarà massa bé ni ens tindrà als catalans com a primera opció de res. L´única cosa que varia substancialment del PP de l´Acebes al PP del Gallardón, son les formes, el fons és quasi idèntic.
Per tant, si jo hagués d’apostar pel PP que ens convé més tot i a risc de perdre el diners, em quedaria amb un PP el més anticatalà possible però des de la oposició estant, així ens ajudarien a fer la feina als independentistes tot sumant a cabassos de gent a la causa independentista sense que nosaltres gastem masses energies.
Cal tenir amb compte que un PP a la oposició és bastant inofensiu i que no podem deixar de banda els grans moments humorístics que ens proporcionen els seus líders amb frases que se’ns dubte les podrien signar humoristes del més alt nivell.
El problema real el trobem amb “els altres” el PSOE, ells en principi son els amics de Catalunya i guanyen sistemàticament les eleccions gràcies als vots catalans, a més s’omplen la boca de paraules com federalisme, Espanya plural,”talante” que tenen molta tirada al nostre País i que a l’hora de la veritat aquestes paraules se les enduu el vent tal i com s’ha vist en la negociació de l’estatut. Però aquest tema ja el tocaré un altre dia.
17 Comments:
Jo no sé ni quin PP, ni quina ERC, ni quin PSC-PSOE, ni quina IC-EV, ni quina CiU, ni ... Sincerament, després de 30 anys de "democràcia" he vist que el centralisme es pot patir per igual amb governs d'esquerra com de deretes. Això sí, d'esquerres més progressistes, amb un caire (talante) més educat, però a la fi, ens quedem amb un pam de nas. Estatut amb condicions, Castell amb condicions, català a Europa amb condicions, Nació en un preàmbul, ens acaben de "fotre" la primera ràdio en català, cada cop tinc la paranoia de que els catalans som més i més perseguits ... no sé vosaltres, però jo penso dir un NO com una casa de pagés a aquest Estatut que en volen vendre. Un estatut retallat i, el que és més greu, amb el vist-i-plau, de tots els partits catalans. M'agradaria després dels aconteixements d'aquests dies i després de tot el que he dit que algú em diguès, sisplau, què ens queda ? Què podem esperar ? Qué hem de fer ? Després de les abraçades de setembre per aquell esperançat Estatut, hem anat tots desunits i sense força, el PSC al dictat del PSOE, CiU només vol el poder i la foto, ERC no es mulla i la resta a ballar. Nois/ies, estic desesperançat, rabiós, impotent, tinc la sensació de que estan a punt de tornar-me-la a "fotre" ...
dimecres, 01 de març, 2006
Moments de desànim, Barretina Escarlata... T'entenc. Avui he sentit Puigcercós dient que potser donaran el sí al referèndum i m'ha fotut bastant. Només queden ells, però també es rendiran, perquè saben que donar un no els costaria molt car: tripartit trencat, ERC a la periferia política un altre cop, 4 anys de travessa en el desert i desenllaç incert. ¿Quin futur pot tenir ERC si aposta definitivament per l'independentisme sense matisos? Ja m'agradaria que ho fessin, però sabem que el sostre electoral podria ser limitat. O no? Qui s'arrisca?
Pel que fa al PP, jo he arribat a la crua conclusió que prefereixo partits espanyolistes que em vinguin de cara, no amb jocs de mans tipus 'Espanya plural' però que, al final, acaben sent el mateix de sempre. Per això, un PP espanyolista sense màscares és preferible a un maquillatge de formes que, en el fons, sigui igual de catalanòfob i de castellanista.
Aquí hi ha un conflicte, un xoc de nacions, Catalunya-Espanya, que ve de molt lluny. I els partits que intenten maquillar-lo (PSC, PSOE, CiU, IC) només aconsegueixen guanyar temps, però no el resolen. ERC sí que afronta el conflicte; no l'oculta. I el PP també, tot i que ho negui: no reconeix que Catalunya sigui una nació, però actua com si ho fos (pitjor: com si fos una nació enemiga; veiem el cas Gas Natural). Per tant, jo opto per l'enfrontament (dialèctic, democràtic) directe, sense enganys. Algú creu realment que Ruiz Gallardón o Piqué són, en ideologia i intencions, tan diferents de Rajoy o Acebes? Són el mateix, només que amb formes més amables. Però iguals o més perillosos, perquè enganyen.
Conclusió: si un PP troglodita contribueix a despertar la consciència nacional a Catalunya, benvingut sigui. Catalunya necessita sacsejades, shocks, per reaccionar; no sedants ni fantasies com les de ZP i companyia que, al final, acaben sent frustrants. Jo vull un terrabastall de consciències; que molts catalans indiferents o distants acabin alçant-se i preguntant-se com pot ser que encara estiguem perdent el temps amb Espanya. O sigui que, si el PP continua amb la línia frontista... per mi, endavant. Perquè l'alternativa a això és una Catalunya endormiscada, amb una placidesa fúnebre, camí del cementiri.
dimecres, 01 de març, 2006
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
dimecres, 01 de març, 2006
L'independentisme autonomista va al mateix lloc que la política del PP. Enlloc. Però es realimenten. Es necessiten l'un a l'altre.
Moltes vegades, com només apunteu, només amaga una reacció, no una conscienciació. Tan de bo...
D'aquí els tocs d'atenció d'ETA. Em temo...
Salutacions
dimecres, 01 de març, 2006
Jordiet pensa´t la meva proposat jejejee, a veure si t´animes i escrius quelcom!!!!
Vaig a escriure algo sobre el si crític pq estic molt crispat...
dimecres, 01 de març, 2006
Ai, no sé, no sé...
Avui estic una mica cabrejat amb això que ha dit el Puigcercós. Puc entendre les seves raons, però no deixa de ser frustrant. Quan recordo l'eufòria de tots els partits el 30 de setembre, tot plegat és per posar-se a plorar...
Espero el teu escrit sobre el sí crític, a veure si veiem la llum.
I també espero que la plataforma pel Dret de Decidir es posi les piles i en munti una de molt grossa per al dia de Sant Jordi!!!
dimecres, 01 de març, 2006
Barretina estic bastant d´acord amb tot el que dius, sempre ens la foten a nosaltres i la veritat és que jo prefereixo que vinguin de cara com el PP que no que ens la clavin amb somriures com el PSOE.
Jordi, molt d´acord amb tot el que dius menys el primer paragraf.
Dir que NO a aquest estatut no és apostar per un idependentisme sense matisoso, només és defensar el que va decidir el parlament de Catalunya. Segur que CIU voldran vendre la moto que ERC son uns radicals, temeraris... però si ERC vol ser un partit de referència, ha d´aconseguir guanyar aquestes disputes entre partits i fer arribar la seva visió a la societat per sobre la resta.
Tampoc comparteixo que trencara al tripartit sigui tornar a la marginalitat política, 4 anys a la oposició son durs però ERC seria el principal partit de la oposició (la sociovergencia es al única possibilitat de que ERC no estigui al govern) la qual cosa dona molta rellevància.
A més PSC i CIU al govern al ser 2 partits tan "grans" es farien un marcatge duríssim i encara tindrien més problemes que el tripartit, ERC ho podria aprofitar, potser seria el moment clau per passar a ser un partit gran.
dijous, 02 de març, 2006
Sí, sí, és cert, potser se'm pot malinterpretar. El que volia dir és que si ERC finalment demanés el no al referèndum, això voldria dir un ensorrament de tota la seva estratègia dels darrers dos anys, basada en l'enteniment amb Espanya, amb el PSC i amb el PSOE. I això podria comportar un 'enduriment' del discurs d'ERC, no creus? Recordant la frase de Carod respecte a l'estatut: "si ara, en les millors condicions, no es pot aconseguir, vol dir que és impossible". És a dir, que el missatge d'ERC podria canviar. L'entesa amb Espanya podria quedar arxivada per impossible (dirien: "hem fet tot el possible però no ens n'hem sortit") i podrien anar cap a un discurs més sobiranista.
O potser no. Tot això és política-ficció, és clar...
També és cert que passar a l'oposició no hauria de voler dir la fi del món. Jo també penso que una entesa PSC-CiU seria molt vergonyosa fins i tot per a molts votants del PSC i de CiU. I ERC, a l'oposició, podria denunciar fàcilment aquest matrimoni de conveniència. Però és, en tot cas, una operació arriscada. I recordem les filiacions polítiques dels principals mitjans de comunicació catalans (CiU o PSC), als quals ERC no els cau particularment bé...
dijous, 02 de març, 2006
Amic Kapde, compares el PP amb ERC?
dijous, 02 de març, 2006
Ahhhh ok Jordiet no t´havia entés be.
Si que es veritat que si diuen que NO a l´estatut haurán de canviar el discurs pq ja no valdrà tot el rollo de la Espanya plural ni seguir confiant en el PSOE de manera generíca.
dijous, 02 de març, 2006
No, home...només dic que són antagònics. Però que els seus arguments són força buits. Es basen en una reacció de l'un contra l'altre. No se si em se explicar...
Salutacions compatriotes...
divendres, 03 de març, 2006
Ja ho diuen per gustos colors però jo sincerament penso que ERC i el PP no fan servir les mateixes "armes" polítiques.
divendres, 03 de març, 2006
Jo creo que ERC faria bé a demanar el SI en el referèndum.
Les coses se solen aconseguir pas a pas, a poc a poc.
Els quals pensen que la independència per via pacífica es pot obtenir matí mateix, somien.
En la vida cal ser pragmàtic i Catalunya ha passat de no tenir cap autonomia (després del franquisme) a tenir una de les majors autonomies de europa.
Els catalans no estan pels radicalismes, ho diuen les enquestes. Volen passos cap a endavant a poc a poc, sense arriscar molt.
ERC ho sap i per a governar cal ser pragmàtic i centrista.
dilluns, 06 de març, 2006
Gens d´acord amb el que dius, ara per ara potser si que no es pot aconseguir la independència però el que hauria calgut fora respectar els eixos bàsics de l´estatut pactats al parlament.
I no s´ha fet ni en finançament ni en el tema nació ni el la bilateralitat... per tant ERC faria be en dir NO a aquest Estatut sinó vol perde molts votants.
dilluns, 06 de març, 2006
Confons el VOLER amb el PODER. ERC voldria la independència ja mateix!, voldria l'estatut que va sortir del parlament, voldria moltes coses. Però, pot aconseguir-lo? Té poder i vots suficients per a això? NO. Per tant, cal ser pragmàtics. Más vale pájaro en mano que cientos volando, com resa el refrany espanyol.
L'experiència demostra que el qual demana la lluna es queda en la meitat. Si damunt dius NO a la meitat, quan arribaràs a tenir la lluna?
Recorda una cosa: els partits polítics estan per a resoldre els problemes dels ciutadans. Un estatut, encara que no sigui del tot grat d'un partit, s'aproxima més a la solució que si no s'avança en l'autonomia. A això se li crida pragmatisme, pensar amb el cap. El cor i els sentimentalismes mai conduïxen a no-res tangible.
dimarts, 07 de març, 2006
Looking for information and found it at this great site... » » »
dissabte, 03 de març, 2007
Wonderful and informative web site. I used information from that site its great. Oust plug in air freshener Foreign intelligence surveillance act of Historia monte cassino
dijous, 26 d’abril, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home