Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

diumenge, de febrer 19, 2006

Anem-nos preparant

Avui és un dia en què el poble de Catalunya pot preguntar-se en quin camp estan jugant els grans mitjans de comunicació, tant públics com privats, que funcionen en aquest país. La inefable TV3 que al vespre reconeixia que la d'avui ha estat "una de les manifestacions més grans celebrades a la ciutat de Barcelona", havia estat ignorant i arraconant la seva convocatòria durant dies i dies, amb l'excepció del programa de Mònica Terribas, en hores d'audiència no majoritària. Encara als informatius d'avui mateix al migdia, aquest fet històric que s'havia de produir durant la tarda, no els mereixia més que un esment de refiló.
Personatges com Joan Majó, president de la CCRTV, o el cap d'Informatius de TV3, Jaume Masdeu, haurien d'aclarir si han silenciat el que s'apropava per fanatisme polític o bé perquè per incompetència professional no han estat capaços de preveure el ressò massiu que tindria la manifestació. Si una cosa és reprovable, l'altra es dramàtica... I el mateix pot dir-se de capçaleres com La Vanguardia, El Periodico i fins i tot l'Avui (que no donava ni una línia de la manifestació en primera pàgina aquest matí).

Però malgrat tot plegat, la manifestació ha assolit un nivell d'assistència que els ha obligat poques hores després a pujar al carro per no quedar encara més en evidència.
El professor Ramon Barnils va advertir que els mitjans de comunicació "són els exèrcits del segle XXI", i amb aquesta manifestació s'ha ben demostrat que els exèrcits mediàtics de l'espanyolisme -el radical, el moderat i el quintacolumnista- han apostat a fons i han perdut. El boicot dels grans mitjans no ha pogut impedir l'èxit de la manifestació del 18 de febrer.


font: http://www.naciodigital.com/

Aquest monopoli socioconvergent dels mitjans de comunicació penso que a prtit d´ara es farà més patent que mai. Han de col.larnos un estatut de merda i no paran fins aconseguir-ho. Els independentistes, siguem del partit que siguem, no ens podem deixar enganyar i em d´arrossegar a la ciutadania cap al nostre "bàndol".

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Totalment d'acord amb la lectura de la lamentable cobertura pre-manifestació. És molt interessant comparar la informació prèvia a la mani i la posterior.

Dos exemples:

- TV3, al TN migdia de dissabte, va parlar de la manifestació mig d'amagat, ficant la informació fins i tot al darrere d'una peça sobre la manifestació d'Eivissa contra l'autopista! Al vespre, en canvi, es van haver de rendir a l'evidència i es van veure obligats a obrir el TN.

- El Periódico. Indignant peça, petita i no firmada per ningú, publicada dissabte. Un articlet ridícul on es deia que al capdavant de la mani estaria "l'actor porno Conrad Son" (!!!) i que, casualment, compartia pàgina amb una altra peça, molt més gran, amb una enquesta de la Generalitat no es deia que "els catalans donen menys suport a la idea de 'nació catalana' que els polítics". Tela marinera amb la manipulació... Avui, en canvi, han hagut de donar la foto a la portada i 2 planes a dins (tot i que no ha estat Tema del Dia).

De tota manera, hi ha una cosa que tenim molt a favor. Al segle XXI, els mitjans tradicionals han perdut el monopoli de la informació; internet i el mail permet mobilitzar la gent d'una manera molt eficaç. Què importa ara que El Periódico, La Vanguardia o TV3 ens vulguin adormir? Tenim molts espais a internet on comunicar-nos i endegar projectes. El mail, per exemple, ha estat un aliat capdal de la manifestació d'ahir.

diumenge, 19 de febrer, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Jo tb he llegit el periòdico d´avui i he notat "por" en les seves paraules.

Van quedar totalment superats pel que va passar i només han encertat a criticar una vegada més a ERC, el que segons ells va ser la "marea sobiranista" tancarà segur moltes boques i ens carrega a molts d´energia per seguir lluitant per Catalunya i la seva plena sobirania.

A destacar que he llegit en molts llocs la gran quantitat de castellanoparlants que i havia a la mani, si els sabem pujar al carro, la victoria estarà a tocar de dits.

diumenge, 19 de febrer, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home