L’eterna divisió incomprensible

Ahir, la candidatura d’unitat popular (CUP) va decidir abandonar la plataforma que s’havia creat per donar suport a la manifestació del proper dissabte dia 18, els motius que han donat és que des de alguns sectors, s’està intentant instrumentalitzar la convocatòria per defensar la integritat de l’estatut del principat que va sortir del parlament de Catalunya, allunyan-se així del lema oficial de la marxa.

No entraré a valorar si les afirmacions de la CUP tenen fonament, perquè a mi no m’interessa que les distàncies s’eixamplin sinó tot el contrari. Només m’agradaria constatar que s’ha perdut una magnífica oportunitat perquè totes les persones que creiem en el dret a decidir del poble de Catalunya o dret a l’autodeterminació (és exactament el mateix però dit en paraules diferents) puguem sortir plegades al carrer per fer sentir una sola veu. Una veu que reclami que ha de ser Catalunya que marqui el seu camí, un camí que hem de traçar només nosaltres, sense tuteles de Madrid ni d´enlloc.

Soc plenament conscient que la línea política de la anomenada Esquerra Independentista (EI) i de ERC és totalment divergent i per tant és positiu que en el que és substancial, segueixin camins divergents. Però en temes puntuals com és organitzar manifestacions multitudinàries amb lemes quasi idèntics no té cap sentit que existeixi aquesta divisió.

L’independentisme per desgràcia, no és un sentiment àmpliament majoritari a Catalunya i molt menys a la resta dels Països Catalans. A més juguem contra els mitjans de comunicació més poderosos que encara veuen el secessionisme com quelcom llunyà, perillós i que només ho volen quatre bojos i contra gran nombre de polítics Catalans que tenen el cap molt més a Madrid o al seu càrrec que no pas a Catalunya.

Per tant, com que els “altres” ja ens ho posen prou difícil, penso que ni que fos un parell de dies a l’any, els ciutadans que volem la independència de Catalunya hauríem d’aparcar discrepàncies i fer bones les velles dites que diuen: “la unió fa la força” o “com més serem, més riurem”.

A més, siguem sincers, tan uns com els altres i els que no formem part de cap organització, tenim si fa o no fot els mateixos referents, em llegit el mateix i ens emocionem (politicament) per les mateixes coses, no deixem que nimietats ens separin.