Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dilluns, de febrer 13, 2006

I nosaltres quan??


Tan Groenlàndia com les Illes Feroe han aconseguit recentment que les seves seleccions esportives puguin participar en les properes Olimpíades. La gràcia del tema, és que ambdós territoris formen part de Dinamarca i no són Estats reconeguts per la ONU.

Perquè ells si i les seleccions Catalanes no ?

La resposta sembla evident, el govern Danès segur que té una amplitud de mires que no té el govern Espanyol ja sigui de dretes o d’esquerres. Segur que els danesos no estan obsessionats en mantenir a qualsevol preu i a tots els nivells, una unitat Estatal d’allò més fictícia.

Un altre motiu que ens impedeix aconseguir la independència esportiva respecte a Espanya és l´altissim nivell que tenen els nostres esportistes en moltes disciplines a nivell mundial. Sense nosaltres molts esports quasi ni existirien a Espanya i en molts d’altres, la fuga dels Catalans faria que el nivell de les seves seleccions baixés d’una manera alarmant. Si Catalunya tingués el nivell esportiu que pot tenir la Rioja les nostres reivindicacions tindrien moltes més possibilitats de tirar endavant.

És un fet que es repeteix en la història de Catalunya, a vegades fem les coses tan bé en alguns aspectes tan determinants com d’econòmic, el cultural o el social que nosaltres mateixos ens posem murs insalvables per aconseguir la llibertat. Si fóssim una Nació petita, pobre i inculta, segur que ja faria anys que seriem independents.

9 Comments:

Anonymous Anònim said...

Home no sé que dir-te, aquesta última reflexió no m'acaba de fer el pes....

ja entenc el què vols dir, però si alguna cosa ens ha d'ajudar a la fi a aconseguir la independència, ha d'ésser el nostre seny, noblesa, intel·lecte i per sobre de tot la constància sobre injustícies com aquestes...

bona nit

seguim així !!!

dilluns, 13 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

estic veient ara l'entrevista de la terribes amb el "sr." rajoy, no té desperdici...

un m'ha agradat per la mònica: amb la seva línia de pata pam!!

i un no m'ha agradat com el rajy s'inventa coses i mareja la perdiu!!

canvio de cadena perquè m'estic rallant...

dimarts, 14 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Comparar Dinamarca amb Espanya és com comparar Wittgenstein amb José Luis Moreno; la Tour Eiffel amb una barraca de quinquis de Getafe; la Il·lustració amb la cabra de la Legión... No té sentit. Espanya és ignorància, paletisme, immobilisme petri, orgull predemocràtic, 'ancha es Castilla', ¡que inventen ellos!, ¡Viva la muerte¡, ¡Muera Europa!... Però que estem fent dins d'un país així?

Estaria bé tenir seleccions pròpies, però amb el darrer episodi de l''estatutet' ha quedat clar fins on pot arribar Espanya: fins enlloc. Espanya és la que és i no la canviarem. I si encara conservéssim una mica de sentit comú, dignitat nacional i pragmatisme, deixaríem de perdre el temps i començaríem a dissenyar un pla mestre cap a la independència. No sé pas què carai estem esperant per ser un país normal.

dimarts, 14 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Què xungo que arriba a ser Rajoy i què bona que és la Mònica Terribas... Sort que ens queda gent a Catalunya que té sentit de país i no es deixa contagiar per l'assèpsia paral·litzant de la 'sociovergència' i el 'seny' mal entès.

Sentit Rajoy omplir-se la boca de 'defensa de la libertad' m'entraven arcades. Quin fàstic de gent. Esperem que a Catalunya continuïn sent un partit minoritari per molts anys.

dimarts, 14 de febrer, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Jo també vaig veure la entrevista amb el Rajoy i quan parlava de llibertat no s´ho creia ni ell.

Haig de reconeixer però que li haig de donar la raò en una sola cosa que va dir. El Mas i el ZP es van passar pel forro dels collons la decisió del parlament de Catalunya per fer un pacte que encara no es coneix i que només els benaficia amb ells.

Fins i tot una persona que no li importa res Catalunya veu clar que el que han fet aquests dos és de impresentables.

dimarts, 14 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

És cert, aquí jo també li vaig donar la raó. Ell ho diu, és clar, per erosionar ZP (que és la seva obsessió) i per recordar que ell ja va dir fa mesos que l'estatut del 30 de setembre no arribaria enlloc. Però té raó quan diu que, després de tanta comèdia, al final resulta que l'estatut l'han decidit dues persones que no són al govern català: un és al govern espanyol i, l'altre, a l'oposició.

Al final, ¿han estat CiU i el PSC uns grans cínics que han jugat amb nosaltres tots aquests mesos sabent que l'estatut quedaria irreconeixible a Madrid i passant el mort al PSOE? Ho sabien i callaven? I ERC? Ho sabia també? ¿Creien sincerament Carod i Puigcercós que hi havia 'feeling' amb ZP i Rubalcaba, que aquests eren bons xicots i que tindríem un bon estatut? Vull pensar que sí; que han estat honestos, però et queda el dubte.

dimarts, 14 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

No hi ha res a fer. L'única solució seria cremar Espanya.

dimarts, 14 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Aquests comentaris surten de la línia del teu blog, Marc. Fins ara estava encantat amb el to, m'agrada llegir raonaments intel·ligents i possibilistes. Per a soflames i consignes pseudobèl·liques ja tenim les parets dels okupes i les pòrtes dels vàters.

dijous, 16 de febrer, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Sincerament les declarcions del Rajoy i el català em van treure totalment de pollaguera.

A més a vegades cal tirar una mica més de rauxa que no pas de seny,però ja se sap que per gustos colors...

divendres, 17 de febrer, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home