Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

diumenge, de febrer 12, 2006

Un ministeri a Madrid és un premi?

Pel que s’està veient i llegint ens els últims dies un dels pactes a que van arribar el Mas i el ZP incloïa una clàusula en que més tard o més d’hora el Sr Duran i Lleida acabarà formant part del govern de Madrid en condició de ministre d’afers exteriors.

Ja sé que Unió mai s’ha destacat per ser un partit massa nacionalista però la gent de convergència els i hauria de tocar el crostó i impedir que per primera vegada des de la recuperació de la democràcia un representant d’un partit nacionalista català acabés entrant al govern de Madrid.

Hi ha una línea que penso que no s’hauria de traspassar mai, es pot donar suport al govern socialista de Madrid tal i com va fer antigament CIU o més recentment ERC, per evitar que el PP estigui al poder però entrar a formar part del govern de manera directe ja són paraules majors.



Només tinc una explicació raonable ni de País per justificar com pot ser que aquesta sigui la línea política que estigui escollint CIU de cara al futur, però em sembla que les explicacions es troben si ens ho mirem en clau interna de partit. Al Mas li interessa donar al Durán allò que vol per tenir-lo calladet i ben lluny de Catalunya. Per tan una vegada més a Can Convergent passen per sobre els interessos de partit que els interessos de País.

La única cosa que no em quadra és que si formen part del govern, no podran seguir pidolant a Madrid per demanar millores per Catalunya i amb l´estatutet que han pactat queda clar que és la única via política que queda oberta. Seguir anant a Madrid per demanar les engrunes seguirà essent el pa nostre de cada dia tan a nivell competencial com a nivell de finançament.


La imatge del futur ministre Espanyol amb l´estelada al darrera no té preu :-)

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Molt d'acord amb la teva anàlisi. CiU sempre ha venut el país al mercadeig de vol gallinaci, i l'obsessió de Mas per la foto amb ZP no ens hauria de sorprendre. Però dol, perquè és la imatge del catalanisme poruc i mercantil de sempre, que en el fons perpetua vells mites: el català comerciant, que canvia dignitat per tocar una mica de pela, que es baixa els pantalons a la primera de canvi...

La foto de Duran amb l'estelada és memorable. Li haurem de recordar quan col·loqui algun ministre a Madrid!

En aquests moments, els únics partits polítics catalans que mantenen uns mínims de dignitat són ERC, EUA i Els Verds, que donen tots suport a la manifestació del 18 de febrer. Curiós, que IC es desmarqui, però els seus socis, no...

El 18-F, tots a la plaça d'Espanya!

dilluns, 13 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

jo crec que d'aquesta situació res ens pot estranyar...jo ja fa molt temps que no confiaba en les "hienes" de CiU...la imatge que m'evoquen els convergents es la de persones que es venen l'ànima al diable per uns quants anys més de vida.... pero el temps sigui llarg o curt posara les coses al seu lloc...

dilluns, 13 de febrer, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Certament CIU sempre ha mirat amb molt poco perspectiva més enllà de les properes eleccions però sincerament jo pensava que en el tema de l´estatut canviarien les seva manera de fer política.

M´havien ben enganyat, són la pitjor CIU de la història.

dilluns, 13 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

D`acord són la pitjor CiU de la història. Sabeu qui els ha doblegat.
Sabeu d`una gran empresa catalana, que fa las juntes d`accionistes en Castellà??
Sabeu d`uns quant cavistes, que van de genolls fen actes impurs a canvi d`unes quantes ampolles??
Sabeu d`un gran bufete d`advocats amb molt bones relaciones amb ACS, Antena 3 etc???
Com a tots aquests el tema del finançament no els hi preocupa, han forçat a que s`acceptin les engrunes.

A tots aquells que necessiten el finançament per creixer en aquest món globalitzat, o simplement per no morir, no els han tingut en compte.
Ni dèficit fiscal ni res. Només un ministeri per un grandíssim Nacionalista y sobiranista anomenat Duran.

Que pactin i se`n vagin a fer punyetes.

Més Catalunya, més societat i mens política.

dilluns, 13 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

ERC, EUA, Els verds... Si tinguéssin el poder més a tocar els trontollaria la dignitat. NO HI HA CAP POLÍTIC QUE LA CONSERVI SI L'OFERTA ÉS PROU BONA!!
M'agrada veure il·lusió i esperança en gent com tu, Marc, i també en molts dels qui et visiten. Però jo parlo des de l'altra banda del temps, des de l'òptica de qui ha vist repetir-se la història massa vegades. Ho sento, no hi ha futur per a la Catalunya que hem somiat. Però és un bell somni, us desitjo que ningú el converteixi en un malson i que trigueu molt en despertar-ne.

dilluns, 13 de febrer, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Mai he sabut respondre si tots tenim un preu o no, tot i així en el fons, no crec que sigui un mal exclusiu dels polítics, més aviat de la societat "capitalista" que posa preu a tot.

Jo intento sempre ser positiu i no perdre mai l´esperança de viure en una Catalunya lliure, tot i així, haig de reconèixer que hi ha dies que es complicat ser positiu.

T´animo a que no defalleixs, els politics passen, Catalunya no.

dilluns, 13 de febrer, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home