Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dimarts, de febrer 14, 2006

Que callin d´una vegada aquests bojos !


La broma ja està passant de la ralla, la gent del PP està jugant amb foc i al final algú s’acabarà cremant.

El Sr Rajoy avui ha perdut els papers totalment. Tots estem immunitzats a sentir barbaritats dels dirigents del PP i els seus mitjans de comunicació afins però afirmar com ha afirmat el líder popular que : “Se está haciendo con el catalán lo que se hacía con el castellano en la España franquista” és de una repugnància que no té límits.

A molts dels nostres avis els van perseguir, torturar o empresonar per parlar en català i ara aquest individu va i ens diu que actualment a Catalunya la situació és igual que la de fa 40 anys però a la inversa. Sent-ho dir el que diré però no tinc cap dubte que els votants del PP han d’odiar Catalunya per arribar a votar a uns líders que menteixen i tiren merda sobre el nostre País d’aquesta manera.

A part de la frase mentidera i repugnant el problema és que a la Espanya profunda i cavernícola segur que es pensaran que aquí tothom parla en català i hi ha gent que amb prou feines sap escriure en la llengua del “imperio”.


Jo estic fart de no poder anar al cinema en català, a no tenir ni un producte a la meva nevera etiquetat en català, a que no m’atenguin a cap botiga en la meva llengua o a que només pugui veure dues cadenes de televiso integrament en català.

Tot i que jo estic discriminat haig de sentir com la gent del PP vomita merda i més merda, mentides i més mentides sobre nosaltres, el nostre País i la nostre llengua sense parar.

Ho sento però la situació m’indigna de manera infinita, no podem tolerar que ens deixin a tots el Catalans com a feixistes que discriminem a la resta de ciutadans “castellans” quan la situació és totalment al contrari.

El Rajoy, l´Acebes i el Zaplana estan tramant una estratègia política que pot acabar tenint conseqüències que ni ells mateixos han calculat, espero equivocar-me però la crispació que estan generant comença a ser insostenible i tan culpables son els tres “mosuqeteros” com el Piquè que després intenta apagar els focs que els altres encenen.

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Això no és nou; ve de lluny. El 1993, per exemple, l'ABC va endegar una campanya contra la normalització lingüística amb una cèlebre portada amb la foto de Pujol i el titular "Como Franco pero al revés: persecución del castellano en Cataluña". L'objectiu era erosionar el pacte PSOE-CiU de l'època, i no els importava deixar anar un torpede contra la convivència a Catalunya. Ara es repeteix la història i, és curiós, té protagonistes semblants.

El PP torna a mostrar-se com un partit irresponsable al que no li importa Catalunya el més mínim. Vol guanyar les eleccions a Espanya i se li enfot intoxicar, difamar Catalunya i enverinar la convivència. Tot això li és absolutament igual. Només vol tornar a la Moncloa al preu que sigui. I, missatge de fons, sap que la catalanofòbia funciona com a màquina de vots.

De fet, la catalanofòbia és el gran motor de la política espanyola. Aquell que no falla mai, que sempre dóna rèdits, i que funciona per igual en qualsevol context ideològic. És transversal: ho practica, sobre tot, el PP, però també el PSOE i fins i tot Izquierda Unida (no sé si recordareu alguna perla del señor Anguita del tipus "la catalana es la peor burguesía de España" i d'altres).

Què hi farem, els catalans som molt importants per als espanyols. En el fons, ens saben diferents i això els irrita profundament; no ho poden soportar. Estan obsessionats amb nosaltres perquè, sense Catalunya, Espanya ni se sap ben bé què seria, si una Turquia ibèrica o un país nord-africà.

I així estem. En una crisi perpètua des de fa 300 anys...

dimecres, 15 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

El PP tan sols busca aprofitar-se d'un odi contra Catalunya, incipient en els cors de tants i tants españols per a guanyar vots a les Generals.
S'han aferrat al sentiment anti-catalanista de la majoria i se n'aprofiten tant com poden. "Nosaltres anem en contra del dimoni i el PSOE està al seu costat" és el que venen a dir. I ho seguiran dient.
La campanya que han endegat per recollir firmes per exemple. La pregunta que plantegen pràcticament no té res a veure amb Catalunya, però la gent simplement signa perquè s'ha "venut" que és una cosa contra els catalans, i això ja els motiva. Trist però cert.

dimecres, 15 de febrer, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Coincideixo plenament amb l´analisi que heu fet els 2 i la veritat és que arribar a aquestes conclusions és molt i molt preocupant.

Jo sempre he pensat que en política no hauria de valer tot per arribar al poder i el PP s´està passant aquesta afirmació per forro insultant a tot un poble.

Com be dius Jordiet, l´odi anitcatalà és transverssal a les Espanyes, el que no entenc és com aquí Catalunya la gent no es "revolta" contra tot això i no tria de manera clara una opció política que busqui el trencament amb Espanya.

dimecres, 15 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

La gent no es "revolta" perquè no vol problemes. I, de moment (els mitjans de comunicació ja s'han encarregat), sovint s'identifica independentisme amb problemes, amb conflictes, boicots i coses negatives.

Cal identificar l'independentisme amb valors positius; vendre la idea que, amb estat propi, viurem millor. I que, proposant-nos-ho, és possible assolir-lo. Cal construir un discurs engrescador i en positiu.

dimecres, 15 de febrer, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Evidenment no parlava de revoltes en el sentit estricte de la paraula sinó prenent partit d´una vegada per totes per opcions que apostin pel trencament pacific amb Espanya.

dimecres, 15 de febrer, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Sí, sí, ja m'ho imagino. Però vull dir que molta gent identifica ERC amb radicalisme i crispació, i amb una opció política (independentisme) que encara està una mica demonitzada per segons qui i que és sinònim de problemes, tensions, boicots, etc.

I molt gent té una vida diguem-me des-ideologitzada i no vol complicacions. Però li podem donar la volta a la truita! (s'ha de ser optimista!)

dimecres, 15 de febrer, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home