Entrevista "exclusiva" amb Salvador Cardús (2)

Una de les conseqüències que vostè ha detectat que porta l’estatut, és el trencament de relacions entre CIU i ERC, pel nacionalisme polític català és un preu massa alt a pagar o per aprovar un Estatut tot si val?

Que quedi clar que sempre he estat reticent als discursos benintencionats però ingenus sobre possibles transversalitats entre ERC i CiU. Combaten per un electorat en bona part coincident. Preferiria que ERC pensés que el seu electorat és el del PSC, i que el convencés que ERC defensa millor els seusinteressos, però aquesta és una lluita a més llarg termini i més difícil de fer. El fàcil, és esgarrapar-se vots entre CiU i ERC. Ara bé, el problema és si a més de competir políticament, resulta que les relacions són de ressentiment. I això ja no té res a veure amb la competència política, sinó amb un menyspreu que, efectivament, pagarem molt car. I l'origen no és només l'Estatut, sinó els pactes postelectorals de 2003, absolutament legítims, però fets amb engany cap a CiU i cap a molts votants. Allò es va fer malament, en les formes, i ara els han tornat la pilota. També amb males formes. I quan és té poc poder, les formes són encara més importants.

Com valora el paper que ha fet la societat civil Catalana des de que l’estatut va sortir del parlament de Catalunya? Li ha donat prou suport ?

Ha fet un paper trist perquè els mateixos partits li han impedit fer una altra cosa. Abans de començar a discutir l'Estatut, o bé després de l'acorddel 30 de setembre, haurien pogut sortir al carrer un milió de catalans,darrera o davant del nostre Parlament. No es va voler.

Vaig llegir que vostè no estava massa d’acord amb la manifestació del proper dia 18, ens pots explicar els motius que el porten a no donar-li suport?

No hi estic en contra, però em sembla fora de lloc. Ara les cartes ja estan tirades i no serveix de res. És un moment d'incertesa, però que es discuteixamb unes regles de joc completament decidides. Penso que ens pot fer perdre energies, per exemple, davant la conveniència de defensar un no al referèndum. I si no som realment molta gent, es pot girar en contra.Finalment, ara es fa en un moment en què la unitat nacional ja s'hatrencat... I, tanmateix, els desitjo el més gran dels èxits.

Vostè va donar suport públic a Carod Rovira quan va passar el “cas Perpinyà” , ara tan de temps després creu que aquella visita va servir per alguna cosa? La pau a Euskadi està més a prop ara que fa 2 anys?

Ja vaig deixar clar en el seu moment que vaig donar suport personal a Carod-Rovira -i ho tornaria a fer- i, després, vaig defensar-lo en l'intent de linxament polític absolutament injustificat i cruel. Per a mi,Carod-Rovira, abans que líder d'ERC, és un amic. En canvi, no vaig dir mai que aquella visita fos oportuna. Legítima, sí. Oportuna, com es va comprovar, no. Després de dos anys, però, aquella visita ja no és res. Ara ja són els aparells de l'Estat els que s'entrevisten amb ETA i, malgrat que el PP ho intenta, no es linxa a Zapatero.

Per últim, com afecte a una societat com la basca el fet de viure tants anys sota els efectes de la violència?

Si s’aconsegueix la pau les ferides creu que trigaran molt a cicatritzar ? Tot depèn de com es tanqui el conflicte. Si es pretén fer agenollar una part i prou, es tancarà en fals. Si s'és capaç d'encetar un procés obert i honest de reconciliació, en la línia de la feina que ha fet Elkarri de fa temps,les coses poden ser més ràpides i fàcils del que sembla. Els bascos són un poble assedegat de pau, i si la política no ho espatlla, sabran com "fer les paus" entre ells.

Moltíssimes Gràcies