Maragall VS Mas

Ja fa un temps que tot i que no comparteixo en absolut el seu ideari polític, el president de la Generalitat m’està sorprenent positivament mentre que pel contrari el líder la oposició no para de cometre error darrera error.

El Maragall a la fase final de la negociació de l’estatut a Catalunya, va saber posar-se contra el seu partit per aconseguir aprovar un text de màxims i per aquest motiu i pel que sembla, el sectors més Espanyolistes del seu partit, li han posat data caducitat com a líder del PSC.

O sigui que el president de Catalunya va arriscar i molt perquè el parlament de Catalunya, pogués aprovar allò que de veritat necessitava el nostre País i no allò que necessitava Espanya.



La negociació va canviar de vorera i va arribar a la capital d´Espanya i llavors ja no era,al meu entendre, el moment del president de la Generalitat perquè aquest ja havia fet la feina a casa nostre i el protagonisme requeia a les mans del líder del partit més gran de Catalunya.

I llavors va ser quan l´Artur Mas, va demostrar que no té la talla política del president Maragall ja que ell no va ser capaç d’enfrontar-se a ningú. El Zapatero a canvi de no sabem exactament que, li va oferir un estatut mutilat en els dos punts bàsics i el Mas es va deixar seduir per uns cants de sirena que el portaven a ell i al seu partit a les poltrones una altre vegada tot i oblidant el que havien anat a fer a Madrid. L´objectiu no era netejar-se el futur polític de CIU sinó aconseguir el millor per Catalunya.

O sigui que en aquest moment polític tan important, potser el més important per Catalunya en dues dècades, el líder dels socialistes ha estat molt més coherent i patriota que no pas el líder dels convergents que suposadament estimen molt Catalunya i son molt nacionalistes. Prenem-ne nota.