Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dijous, de març 23, 2006

Carod i la treva

Ahir ETA va anunciar que comença un alto el foc permanent. La bona notícia és evident ja que obra moltes esperances de que en un futur més o menys llunyà, decideixin plegar i abandonar la lluita armada.

Tot i això, jo no seria massa optimista en aquest aspecte ja que l’entorn d’ETA ja ha dit per activa i per passiva que la violència no pararà fins que no es reconegui el dret d’autodeterminació per Euskal Herria. I pel que sembla, el govern central no està per negociar res que se surti de la constitució i per tant, la negociació te molts números d’encallar-se al poc de començar. Però be, no cridem al mal temps i esperem que es vagin succeint els aconteixements.

Per a molts, quan ahir ens assabentarem de la notícia, ens va venir el cap la dimissió del Carod com a conseller en cap de la Generalitat. Si en aquell moment ja es va veure que era un fet totalment injust ara vist en perspectiva, el linxament al que es va sotmetre al líder republicà ja pren un caràcter totalment escandalós, partidista i premeditat.

Si fem una mica de memòria podrem recordar amb facilitat que absolutament tothom (menys en certa manera el president Maragall) es va apuntar al carro de la crítica brutal al Carod, o sigui que avui la vergonya hauria d’arribar a tots els racons de la política catalana ja que la nostre classe dirigent va posar una vegada més per davant interessos partidistes que no pas una visió d’un futur millor per al nostre País.

I que consti que no vull donar tots els mèrits d’aquesta treva al Carod perquè seria molt i molt ingenu per part meva però el que és innegable és que un granet de sorra al procés segur que va ajudar a posar i els politics catalans i espanyols li van agrair el gest fen-lo dimitir. Així anem...

14 Comments:

Blogger Xavier Colomés said...

Bon punt, no havía pensat amb aixo.

dijous, 23 de març, 2006

 
Blogger kapde said...

Jo també sóc poc optimista.

Si amb l'estatut han sigut capaços de cedir en quasi res...

Què esperen negociar?

A molt estirar aprendran a escoltar per una vegada a la vida.

Tan de bo m'equivoqui i els espanyols comencin a aprendre de democràcia més enllà de la política.

De tota manera queda un llarg, llarg camí.

Salut

dijous, 23 de març, 2006

 
Blogger Beimentfernern said...

@Marc,

1.- Carod va demanar una treva per a Catalunya, no per a tota Espanya. Això, des del meu punt de vista, és mezquino.

2.- A Carod se li va exigir la seva dimissió perquè sent ja conseller en cap va parlar amb ETA, no sent part de l'executiu espanyol (l'executiu espanyol és l'únic interlocutor vàlid per a parlar amb ETA), es va fer a esquena de l'executiu espanyol i va ocultar tot el que es va parlar a l'executiu espanyol. Fins que el diari ABC va treure la notícia. Això, a la meva manera de veure, és també mezquino.

divendres, 24 de març, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Carod va dir per activa i per passiva que ell no havia pactat res amb ETA, lç única cosa que av fer va ser una exploració del terreny, una primera presa de contacte entre un polític i els terrrorristes.

I això que el govern Espanyol és l´únic interlocutor vàlid on està escrit?? El govern d´euskadi no pot parlar amb ETA?
A mi m´és igual qui parli amb ETA mentres s´acabi amb el terrorrisme i el Carod és el que va intentar i sembla que va ajudar a conseguir-ho.

divendres, 24 de març, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Jo també era escèptic davant la possible treva d'ETA, però ara començo a tenir la impressió que això va de debò; no sembla que sigui un farol dels socialistes (com jo pensava).

Pel que fa al dret a l'autodeterminació, sembla que ETA l'està canviat per 'dret a decidir', que és una mica més ambigu. Això podria incloure, simplement, que el País Basc pogués celebrar unes eleccions amb tots els partits representats; és a dir, amb legalització de Batasuna inclosa. Ara bé, és cert que un escenari així podria dur a Batasuna a tenir uns molt bons resultats, i a que es construís un bloc basc nacionalista partidari de reflotar una mena de 'pla Ibarretxe' amb referèndum inclòs. I aquí hi hauria, òbviament, un xoc amb Espanya. Tot això està molt obert.

L'alto al foc d'ETA li ha anat molt bé a Carod. Un atemptat mortal d'ETA fora de Catalunya, durant aquests 2 anys, hagués estat fatal per ell, però ha passat exactament el contrari. Això reafirma la seva via del diàleg, i reafirma també que ETA fa temps que busca solucions polítiques, no criminals, al problema basc. Ha estat un baló d'oxigen per al Carod en un moment en que ho necessitava.

Haurem d'estar molt atents des de Catalunya, perquè si ara s'aprova aquí l''estatutet de la Moncloa' i, d'aquí poc, el País Basc aconsegueix molt més que nosaltres pel fet de l'alto al foc... crec que l'estatut català s'haurà d'obrir una altra vegada.

divendres, 24 de març, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Aquest últim punt que dius, s´haurà de tenir molt en compte ja que si Eusaki aconsegueix més que Catalunya la lectura serà molt sencilla.

Si tens una banda terrorrista aconsegueixes més que sinó la tens, i no crec que el govern Espanyol pugui permetre´s sota cap concepte que es pugi fer aquesta lectura.

divendres, 24 de març, 2006

 
Blogger Beimentfernern said...

@Marc,
Tu m'has preguntat: I això que el govern Espanyol és l´únic interlocutor vàlid on està escrit?? Llig-te el punt 10 del Pacte de AJURIA ENEA. Diu el següent:

Si se producen las condiciones adecuadas para un final dialogado de la violencia, fundamentadas en una clara voluntad de poner fin a la misma y en actitudes inequívocas que puedan conducir a esa convicción, apoyamos procesos de diálogo entre los poderes competentes del Estado y quienes decidan abandonar la violencia, respetando en todo momento el principio democrático irrenunciable de que las cuestiones políticas deben resolverse únicamente a través de los representantes legítimos de la voluntad popular.

Qui són els poders competents de l'Estat? Carod Rovira? Ibarretxe potser?

A mi em fa molta gràcia això de la treva i de les medalles que tanta pressa volen posar-se alguns. Primer, aclarim les coses. Aquest alt el foc no és una concessió graciosa d'ETA, que finalment ha comprès l'abominable dels seus crims, sinó una conquesta de la democràcia espanyola, que després d'una llarga lluita policial, legal i cívica, ha assolit arraconar i desactivar el terrorisme. És una victòria de la societat, però no de tota per igual: els quals han lluitat són qui no es van deixar intimidar ni persuadir pels violents ni els seus portaveus, els quals han mantingut la necessitat de complir les lleis i d'aplicar estrictament la constitució, els quals no van ser entabanats pels encants de la "veu del poble" i han defensat els drets de la ciutadania; és a dir, els polítics que van signar el pacte antiterrorista així com la Llei de Partits, i no els quals es van oposar a ambdues coses (com ERC i la seva dirigent Carod Rovira), els jutges com Garzón o Grande-Marlaska, i no els quals els acusen d'intransigència dretana (menjo Carod Rovira), els periodistes que van haver d'anar-se d'Euskadi perquè no els deixaven viure, i no els quals es van quedar fent-se els valents perquè criticaven a la Guàrdia Civil, qui van sortir al carrer per a defensar l'Estatut basc i la Constitució, però no qui els van denunciar per crispar a la societat, etc. A cadascú el seu. Que ara no es posin medalles qui gens han fet de debò contra ETA: si fora per ells, ETA hagués deixat les armes molt abans, per descomptat, però per haver guanyat ja la partida i no per haver-la perdut, com ara.

"Si tens una banda terrorrista aconsegueixes més que sinó la tens", això és justament el que no es pot permetre en cap concepte després de gairebé 1000 morts i gairebé 40 anys de terrorisme d'ETA. El missatge ha de ser "amb el terrorisme no s'aconsegueix cap reivindicació".

dissabte, 25 de març, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Jo no dic que el Carod pugui signar ni acordar res amb ETA (que no ho pot fer), sinó que és un interlocutaor tan vàlid com qualsevol altre. Em ve al cap el religiós Irlandés que ha participat en el procés o molts d´altres...

I la llei de partits era i és un absolut desatre que no respecte la diversitat democrática, ai algú de Batasuna ha comés un crim, que vagi a la presó però no es poden il.legalitzar idees i és el que s´ha fet en aquest cas.


No entenc la relació entre : defensar la constitució i ajudar a acabar amb el terrorrisme. Segur que molta gent del PNV no la defensa i han treballat com els que més per aconseguir la pau.

dilluns, 27 de març, 2006

 
Blogger Beimentfernern said...

@Marc,

A Carod Rovira se li va exigir la dimissió per part de Maragall, per part del Govern d'Aznar, per part del PSOE, per part de CIU, etc. Se li va exigir la seva dimissió perquè no era un interlocutor vàlid, ho va fer d'amagat de l'Estat de Dret ostentant un càrrec públic. Va ocultar la informació a totes les autoritats, inclòs el seu cap, el president de la Generalitat de Catalunya. Et sembla poc?

La llei de partits polítics va ser modificada i es va afegir el següent:

Artículo 4.°

1. La organización y funcionamiento de los partidos políticos deberá ajustarse a principios democráticos.

Artículo 5.°

1. La suspensión y disolución de los partidos políticos sólo podrá acordarse por decisión de la autoridad judicial competente.

2. La disolución de los partidos sólo podrá declararse en los siguientes casos:

a) Cuando incurran en supuestos tipificados como asociación ilícita en el Código Penal.

b) Cuando su organización o actividades sean contrarias a los principios democráticos.

3. En los procesos a que se refiere el apartado anterior el órgano judicial competente, de oficio, o a instancia de parte, podrá acordar la suspensión provisional del partido hasta que se dicte sentencia.

Bé, em pots explicar en quin punt dintre de la llei de partits s'il·legalitzen les idees d'un partit?

Finalment: s'acaba amb el terrorisme aplicant l'Estat de Dret. I el major garant de l'Estat de Dret és la seva Constitució. Haurà coses de la Constitució que no agradi a alguns, però mentre estigui vigent i s'ostenti un càrrec públic, cal acatar-la i aplicar-la. Per això els dirigents del PNB amb càrrecs públics "acaten la Constitució per imperatiu legal". Per tant, si acates la Constitució, acates la divisió de poders i acates les sentències judicials i acates els instruments jurídics que el poder legislatiu proporciona a l'executiu, com la llei de partits, per exemple.

dilluns, 27 de març, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Em sembla recordar que el Maragall no el volia fer fora a en Carod però la pressió de Madrid va fer la resta.

A mi el que em sembla que si el Carod va fer un petit pas cap a la pau, va fer be anant a parlar amb ETA encara que fos a l´esquena del president de la Generalitat. Els etarres no volien parlar amb ell, volien parlar amb el Carod i em sembla perfecte que accedís a fer-ho si considerava que podia ajudar a la pacificació.


La llei que cites, es va fer exclusivament per ilegalitzar Batasuna pq hi ha molts partits d´ultra dreta que incompleixen punst dels que has posat i no els i ha passat res.

Els actes delictius els fan les persones, si algú de Batasuna desvia diners cap a ETA o el que sigui, que vagi a la presó però no pot ser que casi un 20% de la població d´Euskadi no pugui votar a la opció que prefereixen.

dilluns, 27 de març, 2006

 
Blogger Beimentfernern said...

@Marc,

el Carod va fer un petit pas cap a la pau?? Aquestes coses cal parlar-les primerament amb el teu cap i després es prenen decisions conjuntament, sempre que tinguin competències per a això. Qualsevol que tingui un càrrec electe no pot parlar amb una banda de criminals. Carod va haver d'assumir les seves pròpies responsabilitats polítiques, una mica que en democràcia no hauria d'estranyar. És possible que ell tingués bones intencions, però quan un ostenta un càrrec públic ha de respectar escrupolosament la llei i les competències d'altres persones. Així és la democràcia. I si no t'agrada, et marxes.

em pots citar quins són aquests partits d´ultra dreta que incompleixen punst dels que he posat i no els i ha passat res?

Si Batasuna de forma oficial (no algun dels seus dirigents, sinó que de forma oficial) no condemna el terrorisme, no condemna els assassinats, no condemna a la banda terrorista ETA, no condemna l'extorsió, els segrests, els xantatges, etc. significa que no complix el que cal complir per a constituir un partit polític i presentar-se a unes eleccions. Dita això, et repto que em diguis UN SOL PARTIT que es presenta a algunes eleccions que no condemni el terrorisme, no condemni els assassinats ni l'extorsió ni els segrests de manera oficial.

dimarts, 28 de març, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Batasuna s´ha passat anys sense condemar els atentas i era un partir legal, la llei es va fer a mida per fer desapareixer aquest partit del mapa.

A més, si no condemanar la violéncia suposa que un partit ha de ser il.legalitzat, el PP ja pot començar la barraca pq va entrar en una guerra ilegal.

Els partits d´ultra dreta no se jo si condemna les agressions, assessinats del skinheads, però si ho fan és només una postura pq en el fons els finançen.

Si tot es redueix a fer una condema pública, l´otegui la podria fer però el partit seguiria fent el mateix i la gent de HB pensaria igual.

Es conformar-se amb una declaració politicament correcte sense mirar més enllà.

dimarts, 28 de març, 2006

 
Blogger Beimentfernern said...

@Marc,

Ja sabem que Batasuna s´ha passat anys sense condemar els atentas i era un partir legal. També els marits i nuvis s'han passat anys donant pallisses a les seves dones i fins que no es va aprovar la llei contra la violència de gènere, aquests marits no eren considerats delinqüents ni anaven a la presó. Quants anys han sofert les dones fins que s'ha tipificat la violència de gènere com delicte.

Quan la societat reconeix un problema que és reiterat en el temps, intenta posar solució a través de diferents mecanismes democràtics: una d'elles és la modificació de la llei.

No diguis ximpleries, Marc. La guerra de L'Iraq és un assumpte on la llei espanyola no té competències. Per tant, intervenir, bombardejar o entrar en guerra amb un país estranger i que un partit polític no ho condemni no és competent ni en la legislació espanyola ni en la de cap país europeu.

A més et recordo que en la Guerra entre Iugoslàvia i les forces de l'OTAN entre el 24 de març i el 10 de juny de 1999, període durant el qual les forces de l'OTAN van realitzar bombardejos continus contra objectius iugoslaus, també va ser una guerra il·legal. No va obtenir mandat de l'ONU perquè l'OTAN bombardegés Kosovo i Belgrad. Els països europeus juntament amb EUA van destruir ciutats i pobles. Van morir milers de persones pels bombardejos i va anar una guerra il·legal. Tots els partits polítics llevat de IU i algun més minoritari van votar a favor de la intervenció de soldats espanyols sota mandat de l'OTAN.

els partits d'ultra dreta? queda ja algun que es presenta a les eleccions? Si ho hagués, està clar que hauria de complir la llei de partits, com tots.

Doncs mira que fàcil seria para Otegui i Batasuna lliurar-se de la justícia: condemnant la violència. Per què no ho fan, pregunto jo?

dijous, 30 de març, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Excellent, love it! conference calling ip based surveillance cameras Ged programs online Life assurance industry in scotland fitness info Los angeles ca registrar office africa travel Camping cabin rentals in california shemale movie Computer online professional repair site techcom tax code online mba degree rumford rhode island evolutions of internet advertising Lendingtree  mortgages home equity refinance 156 24v alfa q romeo system uk v6 Postgraduate studies+distance learning

dijous, 26 d’abril, 2007

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home