Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dimecres, de març 29, 2006

ERC: mans netes

El que està passant aquests dies amb les acusacions pel suposat finançament irregular d´ERC està començant agafar unes proporcions gegantines que cada vegada fa pensar més en una campanya orquestrada per debilitar la posició de ERC al govern i intentar que canviïn el sentit del seu vot en el tema de l’estatut.

No tenia previst tocar aquest tema però hi ha hagut dos fets que per escandalosos, no puc passar per alt.

El primer, és que tan ICV com el PSC han reconegut públicament que ells també obliguen als seus càrrecs de confiança política pagar una part dels ingressos al partit, o sigui que s´està linxant a ERC per un fet que fan molts més partits sense que ningú els hagi criticat ni una sola vegada. Recordar que els partits que no obliguen a pagar als seus càrrecs electes, son els que accepten donacions anònimes. I ja se sap que avui en dia ningú regala res... oi que no CIU?

En segon lloc, hi ha un fet que ja és totalment delirant i és la denúncia que ha fet la secretària de Marta Cid, M. Teresa Ciuró de que l´han acomiadat per no pagar una certa part del seu salari a ERC.

Posem les coses al seu lloc, ser la secretària d’una consellera de la Generalitat, no és una feina qualsevol, per tant cal que aquest lloc l’ocupi una persona de màxima confiança i aquesta confiança no es pot tenir si la persona té uns lligams estretíssims amb CIU tal i com passava en el cas de la senyora Ciuró.

Poso un exemple, algú es pot imaginar que la secretaria del ministre Montilla fos militant del PP? Oi que no, doncs o tots moros o tots cristians.

En les darreres setmanes hem vist un fet molt curiós i digne de ser analitzat, fins no fa massa, tots els atacs cap a ERC se li feien en exclusiva al seu líder (Carod), ara ja s’ha ampliat el camp de “batalla” (Carretero, Vendrell).

I no només això, abans les crítiques brutals a ERC només la feia la dreta Espanyola i els mitjans afins (COPE,Razón,ABC...) ara si ha sumat l´esquerra i els seus amics als mitjans de comunicació (País,Periódico,SER...), serà que incomoda la posició d´ERC?

Resumint, s’ha orquestrat una campanya de desprestigi a ERC que es basa tota la seva “artilleria” en dues pràctiques que fan absolutament tots els partits polítics del nostre País i el més trist de tot, és que bàsicament això passa perquè ERC ha defensat l’estatut que va sortir del parlament de Catalunya.

7 Comments:

Blogger kapde said...

"Tant ICV com el PSC han reconegut públicament que ells també obliguen als seus càrrecs de confiança política pagar una part dels ingressos al partit."

Com t'atreveixes a fer unes acusacions tan greus!?

;)

Què miserables són alguns polítics catalans...Estan fent un paper patètic. No saben quines cortines de fum inventar-se per despistar el personal...

salutacions

dijous, 30 de març, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Totalment d'acord. Aquest assumpte ha mostrat fins quin punt alguns polítics i alguns mitjans de comunicació adopten la mesquinesa com a forma de vida.

Observacions:

- Efectivament, TOTS els partits parlamentaris fan pagar quotes als seus càrrecs polítics. Pot ser el 10% del sou o una quota fixa.

- ERC té una carta financera que és de domini públic i que té una transparència molt superior a la d'aquells partits que es financien a base d'extorsionar constructores.

- Els càrrecs de confiança són, en aquest sentit, equiparables als càrrecs polítics amb carnet. És gent escollida per compartir el mateix projecte que ERC i, quan accepten, ho fan conscients que han de complir amb la carta financera. Saben des del primer moment que han de pagar.

- La senyora Ciuró era un càrrec de confiança política que, arribat un moment, va deixar d'inspirar aquesta confiança perquè era propera a CiU. En conseqüència, va ser CESSADA, que NO PAS ACOMIADADA, ja que es va reincorporar a la seva feina com a funcionària.

- Tot i així, podria arribar a passar que hi hagués hagut un error en la tramesa de cartes, i que n'hagués arribat alguna a una persona equivocada (se n'han enviat unes 1.500). Si ha estat així, és un error en tot cas administratiu sense CAP conseqüència pràctica, ja que ningú no ha estat acomiadat ni res semblant.

- Que Xavier Vendrell ostenti dos càrrecs no ha estat mai cap problema. Tampoc no és l'únic: Joan Saura, el que més brama, en té tres.

- Tota aquesta campanya desaforada no s'hagués produït si ERC hagués donat el sí a l'estatut. I ens ha de fer pensar sobre quina mena de companys de viatge té ERC en el propi tripartit.

dijous, 30 de març, 2006

 
Blogger Juan José Calderón Amador said...

Estoy de acuerdo con vosotros...pero ¿por qué estáis emperraos en no reconocer que en el resto del estado español existen más personas?

No voy a hablar de política catalana...no debo. Pero voy a hablar de política...mis amigos catalanes entienden el proceso que va del reconocimiento de la nacionalidad española, conjunta con el reconocimiento de la nacionalidad catalana...más allá del proceso que reconoce la "VALORACIÓN" de todos los participantes en un proceso complejo debe llevarnos a todos a entender nuestras respectivas idiosincracias.

Desde una Andalucía, con tanta historia, poder, desenvoltura (aunque pobre) y destino de futuro como cualquier pueblo del mundo...sólo deseamos en un día cercano en que se aprueba el estatuto de cataluña en el parlamento español, que el poder de los pueblos del mundo (incluido Zimbawe, un pueblo con ESTADO, con nacionalidad reconocida, pero sin "verdad" nacional...o si queréis cualquier otro pueblo africano)signifiquen algo más de los que sus "torpes políticos" y correligionarios preocupados más por dos o tres pesetillas, no irrumpan con "VALENTÍA" real, que no es sólo pedir la independencia del estado español, (recuerdo lo que significa el estado libre asociado en USA, o lo que significan unos cuantos años de lucha del QUEBEC canadiense).
Una postura cómoda es darle al personal lo que espera escuchar, una postura "valiente" es otorgar a nuestros pueblos el camino que vincula la verdad de nuestro sentimiento como "pueblo, país, estado, o como queráis llamarlo" a un camino de futuro, que nos otorgará ser dueños de nuestro futuro, mientras lo compartimos con el resto de los pueblos de la tierra.
Ejemplo: Israel, destroza Palestina. Palestina destroza Israel. Israel destroza Palestina. Palestina destroza Palestina. Israel destroza Israel.
En el camino, muchos muertos (y vivos, lo más terrible!!!), que todos hemos conocido que lucharon por un entendimiento entre contrarios...que libere a nuestras hijas, hijos, primos, vecinos, hermanas, hermanos, de una lucha diaria, sin sentido, VIOLENTA=sin futuro, que destroza nuestros deseos de felicidad.
Ánimos
Saludos solidarios.
Y fuerza "catalana", "andaluza", "palestina", "israelí", " y "zinbawesa" a todas las personas de voluntad de futuro.

Siento no conocer lo suficiente el "CATALÁN" para expresarme con claridad en él.

divendres, 31 de març, 2006

 
Anonymous Anònim said...

era-ser, no te acabo de entender...

¿Dices que estamos "emperraos en no reconocer que en el resto del estado español existen más personas"?

¿Podrías explicar a qué te refieres?

dissabte, 01 d’abril, 2006

 
Blogger kapde said...

jordiet,

Perquè canvies d'idioma?

Està clar que el nostre amic andalús ens entén.

Compte amb les lluites quotidianes.

Recorda que els nordcatalans no ténen per què saber castellà. Aquesta llengua que no ens ha estat mai imposada sinó que l'hem acollida amb joia...

Reconeixement de la nacionalitat espanyola? Què s'ha de reconèixer si està imposada?

Per la resta tot molt bé, molt socialista, que no sociata ;)

Salutacions

dissabte, 01 d’abril, 2006

 
Anonymous Anònim said...

kapde, he canviat d'idioma perquè era-ser és andalús i volia assegurar-me que m'entengués bé.

Si era-ser fos català (de parla castellana, àrab o urdu) li hagués escrit el post en català; no en tinguis cap dubte.

Parlar en castellà a un andalús que viu a Andalusia tampoc no em sembla cap agressió cap a la llengua catalana. No filem tan prim, eh?

diumenge, 02 d’abril, 2006

 
Anonymous Anònim said...

jo vaig votar a erc 4 cops primer la rahola no sap qui soc jo... despres erc guanya 7 escons y li fa la pilota als borbons i als sociates les ultimes vaig votar en blanc les proximes votare a ciu esteu comdemnats a no treure mes de 2 escons a les generals per lo menys en 20 anys caros rovira es un cancer per esquerra .la meva mare la meva dona i jo votaben a erc ara ja no us votem seguiu aixi que acavareu al grup mixt amb ciutadans ,tan se men fot que guany les eleccions qui sigui ademes ja no em sento identificat per la politica catalana es un circ i els de erc sou els palanganerus del psoe salutacions al jardiner de terra lliure amb gustos de la patronal

dilluns, 10 de novembre, 2008

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home