Maragall: val més tard que mai.

Les explosives declaracions que ha fet els darrers dies han servit per posar a molta gent al seu lloc i per deixar clars alguns aspectes de la política catalana que fins fa
quatre dies se´ns intentaven amagar però que clamen al cel.

L´estatut es una presa de pèl : Absolutament tots els que van fer campanya pel SI (CIU, ICV,PSC, els mitjans de comunicació catalans…) sabien que l´estatut pactat a Madrid pel Mas i el ZP era i és una estafa però no ho van dir per interessos partidistes i per por que els “poders fàctics” (la caixa, planeta, grup godó…) donessin l´esquena a una Catalunya “esbojarrada” i donessin suport a l´Espanya “amable” del ZP.
Això hauria estat un cop molt dur sobretot per CIU, que va rebre moltes presions empreseraials per tancar en fals la carpeta del nou estatut.

Per sort i tot i que va costar, ERC no va pendre part d´aquesta farsa, i a dia d´avui cal destacar-ho i aplaudir-ho.

ZP és un impresentable: Amagat sota l´aparença del talante, el ZP apunyala per l´esquena a qui faci falta i quan faci falta per sortir-se amb la seva.

Exemples: Va fer fora “al Bono” a la primera ocasió, va deixar tirat al Maragall i el va substituïr pel Montilla quan va ser el primer qui el va fer president del PSOE amb els vots del PSC i va mentir al Mas quan li va dir que si aprovava un estatut de tercera regional ell faria que el PSC el fes President de Catalunya.

Maragall un gran polític : No és dels meus però val a dir que quan calia plantava cara i que en milers d´ocasions va ser molt més nacionalista que la mateixa CIU. Llàstima que no es va atrevir a dir tot el que ha dit fa uns mesos però sempre val més tard que mai.

Acudit

Jo decideixo decidir, i tu?

Dilluns dia de Sant Jordi es començaran a recollir signatures per reclamar que la Generalitat pugui convocar referèndums.

Us animo a tots i totes a firmar i a fer un cop d´ull a la pàgina on s´expliquen tots els detalls de la campanya i on si voleu us podeu fer col.laboradors i així si unim esforços podrem arribar en 4 dies a les 500.000 signatures necessaries.

I no us oblideu de penjar l´estelada al balcó durant el dia del nostre patró: Sant Jordi !!!!

Decideixo Decidir

DIRECTE!

Fa un parell de dies que va veure la llum DIRECTE!.cat , un nou diari digital.

I em direu:-Ja ni ha molts de diaris digitals, que aporta aquest de nou?

Doncs pel que he pogut llegir aquests dies, jo destacaria algunes coses que el fan diferent a la resta.

1) El seu àmbit de referència són clarament els PPCC i no només el principat de Catalunya.

2) No agafen com a referència de res Espanya ni els seus mitjans de comunicació, i per exemple paren molta més atenció al que pugui dir el Financial Times de Catalunya que no el que pugui dir El Mundo o l´ABC.

3) Tots els seus col.laborados són independentistes.

4) Hi ha la típica secció "confidencial" que és gratuïta i no pas de pagament com a molts altres diaris digitals.

A veure com evoluciona tot però de moment em sembla una gran iniciativa.

DIRECTE!

Som els independentistes els votants més exigents ?

Jo estic convençut que si i a més de llarg.

Quan el PSC governa els seus votants no els i reclamen dia si dia també que converteixin Espanya en un País federal o quan governa CIU tampoc els seus votants els i exigeixen que apliquin el seu programa nacional màxim (jo el desconec però els seus votants suposo que no).

En canvi, els independentistes si que pressionem dia si dia també a ERC (coma únic partit independentista parlamentari) perquè aconsegueixi si no la independència si que deixar-nos-hi molt a prop tot i que és evident que a dia d’avui no és pas una força política majoritària.

Una cosa similar passa amb l´independentista extraparlamentari que acostuma a ser molt i molt exigent amb ell mateix i això històricament ha suposat una quasi infinita situació de ruptures, escissions, lluites fratricides...

En honor a la veritat però cal dir que en els últims anys, les CUP sembla que han aconseguit una certa estabilitat i això és digne de remarcar.

Pensem- hi tots plegats, cal que tinguem l’objectiu final molt i molt clar, que mai el perdem de vista i que exigim als “líders polítics” que el defensin.

Ara, mentre no arribi el gran dia, ser extraordinàriament exigents amb nosaltres mateixos i no saber calibrar les nostres forces d’una manera real, només ens pot portar a la frustració i a perdre de vista que l´independentisme català està se’ns dubte en el seu millor moment de la història.

Ciutadans de segona o tercera o quarta...

No parlaré del video-documental de Telemadrid i El Mundo perquè encara en diria alguna de massa grossa i em buscaria problemes tot i que de ganes no me´n falten.

Millor que seguim lluitant per la independència, valorem que en certa manera la caverna de Madrid ajuda a la nostre causa i ens ho prenguem amb humor com han fet la gent de Això toca .

Un 10 per ells !!

Els "plans b".

Amb tota seguretat el tribunal constitucional retallarà de nou un estatut que ja de per si fa llàstima de lo poqueta cosa que és i els partits polítics catalans hauran de treure del calaix els seus “plans b” per afrontar el nou escenari que se´ns presentarà als catalans.

De moment les coses estan així:

ERC: Van votar al Parlament de Catalunya fa poc més d’una setmana que l’única sortida que li quedava a Catalunya si l’estatut tornava a ser retallat, era avançar cap a la celebració d’un referèndum per preguntar al poble si volien crear un estat català.

PSC : Aquest cap de setmana s´ha sabut que l´alternativa del PSC s’emmarca totalment dins de la legalitat Espanyola vigent i que consistirà en renegociar amb Madrid els aspectes que el Tribunal Constitucional s´ha carregat (finançament, nació...) i demanar una modificació de la constitució (brindis al sol ja que el PP és imprescindible en qualsevol modificació constitucional).

ICV : Com sempre es posaran del costat del bàndol que es pronostiqui com a guanyador de tot aquest enfrontament, no fos cas que mullar-se en temes importants els i pogués restar un sol vot.

CIU: La gran incògnita. Han parlat molt de sobiranisme últimament però no es van atrevir a votar la seva esmena al Parlament que anava en aquesta direcció per no perdre centralitat. Si agafen el toro per les banyes i volen fer el gran pas sobiranista, poden tenir com a premi la Generalitat ja que per a ERC el pla b del PSC és del tot inacceptable. Ha arribat l´hora de CIU digui fins a on vol arribar.

PP: Algú va dir que el PP era un partit extraterrestre a Catalunya, que segueixi sent així per molts anys més...

Independència i sobirania no són paraules sagrades.

De tota la moguda que hi ha hagut aquesta darrera setmana a mi el que no m’ha agradat gens, és que ens han intentat vendre que les paraules sobirania i independència són "sagrades" i que només es poden invocar quan s’està a un pas d’aconseguir la llibertat.

I pobre del partit, plataforma cívica a grup d’individus que gosin agafar la bandera de la llibertat que de seguida seran titllats de : immadurs, de jugar amb els sentiments de molta gent que vol la llibertat, de parlar de temes que no preocupen a ningú, d’enganyar la gent perquè es tracte d’un escenari impossible d’aconseguir....

Si fem cas a aquestes advertències, ja us dic jo que caurem en un joc pervers i en el que sempre sortirem perdent ja que dels temes que no se’n parla, mai acaben preocupant a una majoria de la societat i per tant mai podrem arribar a consolidar una majoria independentista.

Aquest és l’engany que els espanyolistes i molts que es diuen nacionalistes ens volen col·lar, ells volen que el debat de la llibertat de Catalunya estigui al mateix nivell que el debat de l’existència o no de déu, en un pla individual o d’un grup molt reduït de persones ja que així s’asseguren que aquest debat no arribi al gruix de la societat catalana.

La paraula independència a d’estar al carrer, ha de ser element de debat i baralles polítiques (com tota la resta de temes), ha d’arribar a la ciutadania, s’ha de discutir al parlament encara que no s’arribin a acords i em d’aconseguir que tothom a Catalunya es plantegi si viuria millor deixant de ser Espanya.

Només així aconseguirem que no sigui un tema tabú i algun dia serem majoria, si intentem presentar d’independència com un paraula sagrada, llunyana i que només interessa a “4 polítics i 5 penjats” i així mai arribarem enlloc.