Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dilluns, d’abril 09, 2007

Els "plans b".

Amb tota seguretat el tribunal constitucional retallarà de nou un estatut que ja de per si fa llàstima de lo poqueta cosa que és i els partits polítics catalans hauran de treure del calaix els seus “plans b” per afrontar el nou escenari que se´ns presentarà als catalans.

De moment les coses estan així:

ERC: Van votar al Parlament de Catalunya fa poc més d’una setmana que l’única sortida que li quedava a Catalunya si l’estatut tornava a ser retallat, era avançar cap a la celebració d’un referèndum per preguntar al poble si volien crear un estat català.

PSC : Aquest cap de setmana s´ha sabut que l´alternativa del PSC s’emmarca totalment dins de la legalitat Espanyola vigent i que consistirà en renegociar amb Madrid els aspectes que el Tribunal Constitucional s´ha carregat (finançament, nació...) i demanar una modificació de la constitució (brindis al sol ja que el PP és imprescindible en qualsevol modificació constitucional).

ICV : Com sempre es posaran del costat del bàndol que es pronostiqui com a guanyador de tot aquest enfrontament, no fos cas que mullar-se en temes importants els i pogués restar un sol vot.

CIU: La gran incògnita. Han parlat molt de sobiranisme últimament però no es van atrevir a votar la seva esmena al Parlament que anava en aquesta direcció per no perdre centralitat. Si agafen el toro per les banyes i volen fer el gran pas sobiranista, poden tenir com a premi la Generalitat ja que per a ERC el pla b del PSC és del tot inacceptable. Ha arribat l´hora de CIU digui fins a on vol arribar.

PP: Algú va dir que el PP era un partit extraterrestre a Catalunya, que segueixi sent així per molts anys més...

10 Comments:

Anonymous Anònim said...

Segons informa l´e noticies (per tant no és massa fiable), sembla que CIU ha optat per amagar el seu pla b.

Suposo que l´objectiu es esperar a veure com van les coses per arribat al moment, poder fer el màxim de mal possible al govern i de pas no mullar-se ni un pelpel moment.

dimarts, 10 d’abril, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Apreciat Pol

Pel que sembla poses totes les esperances en una acció conjunta de les forces nacionals (ERC + CiU) en cas de nova retallada del constitucional.

Ho trobo una sol·lució lògica. De fet potser la única sol·lució. Sols els catalanistes es preocuparan per Catalunya. I ara reflexionem: No significa això reconeixer que fins ara ERC ha seguit una estratègia equivocada?

D´acord que CiU també comparteix un cert grau de culpa. Però a l´hora en que sols un pacte amb la dreta nacionalista pot evitar una debacle molts ens sentim reafirmats en la nostra íntima convicció que ERC es va equivocar.

La opció estratégica d´una entesa d´esquerres no aconsegueix cap dels nostres objecius nacionals. Concentrar-se en polítiques socials està molt bé ...quan no tens aquest problema nacional que té Catalunya. Si fóssim un pais independent o sols una regió espanyola si que ens podriem concentrar en la clàssica divisió dreta-esquerra. Però en el cas d´una nació oprimida com la nostra això és caure en la trampa del colonitzador. Els catalans no som tants com per, a més, estar dividits.

I amb això torno al meu raonament anterior: si el pla B passa per un pacte amb la dreta nacionalista el camí que s´ha seguit fins ara és erroni. Cal construir ponts amb CiU i deixar de recolzar el PSOE (qué n´heu tret a la fi del ZP, si per fer polítiques socials haureu d´exprimir més els catalans i tolerar l´espanyolisme del Montilla?).

No em digueu que això és el que heu fet fins ara. Les propostes a CiU han estat de cara a la galeria, i estudiades curosament perque no poguessin ser acceptades.
Si realment ERC es proposa fer un front comú per combatre la retallada estatutària cal que prengui mesures serioses per entendre´s amb CiU. Tota la resta és tacticisme de curta volada (com ha estat fins ara).

dimecres, 11 d’abril, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Voldria recordar a l'anònim que era la mateixa CiU la que després de les últimes eleccions no volia pactar amb Esquerra. Ho van reconèixer explícitament: volien sociovergència.
Sinó repassa les hemeroteques.

dimecres, 11 d’abril, 2007

 
Blogger Pol G.G said...

Per l´anònim:

Jo només defenso un pacte amb CIU si és per fer un gran pas endavant i ara per ara CIU de manera clara no ha dit pas que vulgui anar massa més enllà que el PSC.

Que hauria canviat si ERC hagués pactat amb ERC? Jo penso que ben poca cosa, s´haurien limitat a desplegar l´estatut i punt, i per fer això jo prefereixo les esquerres.

I com diu el company Fuentes, donar tota la culpa de que no i hagués un pacte ERC-CIU als republicans és faltar a la veritat.

dimecres, 11 d’abril, 2007

 
Blogger esteve said...

Benvolguts,
Soc del parer que en un futur (però bastant llunya) Esquerra i CiU acabaran pactant doncs es la ÚNICA sortida que ens queda per poder enfrontar-nos a la majoria PSOE-PP-Ciudadanos.
Iniciativa queda al marge perquè recolzarà la opció guanyadora com fa des de temps enrere.
El problema es que després de quatre anys d'odi indisimulat per ambdós cantons, no crec possible una aliança amb els dirigents actuals.

dimecres, 11 d’abril, 2007

 
Anonymous Anònim said...

A roger fuentes i esteve: efectivament, CiU la va cagar a l´intentar pactar amb el PSOE. Va passar pel davant l´interès personal a l´interès nacional. Ja abans havien cotmés el mateix error a pactar amb el PP. Després ERC s´ha posat a la mateixa alçada moral pactant dos cops amb el PSOE. La darrera inclús poc després d´haver estat expulsada de forma poc honorable. Aquest és el problema dels dos partits catalans: per un petit benefici electoral es passen el pais per les parts. La sol·lució es fer fora les respectives direccións: tant Mas i Duran com Carod i Puigcercós no han demostrat estar a l´alçada del que el pais esperava.

A Pol:
Si CiU hagués pactat amb ERC ara no t´estaries preguntant si hi haurà algun pla B després de que els socialistes ja hagin manifestat que no pensen fer res.
Si, realment, no estàs disposat a pactar amb CiU res que no sigui la independència aleshores.. tot això de demanar quin posicionament prendrà respecte el rebuig a l´Estatut és competir per qui marca més paquet. Quina importància té el que faci o digui CiU si per sistema ja descartes cap acord que no sigui amb els socialistes?
És el mateix vici que comentava abans: quan vosaltres, polítics, deixareu de mirar els vostres interessos particulars i començareu a mirar pel pais? O potser que no és necessari que hi hagi pais mentre sigui d´esquerres?

dimecres, 11 d’abril, 2007

 
Blogger Pol G.G said...

esteve- ERC i CIU pacataran quan els 2 partits vegin que sortiran afavorits pel pacte per molt que les cúpules siguin les mateixes i que ara es portin malament.

Si els números els i surten i poden manar, no dubtis que deixeran "piques" a banda i pactaran.

Anònim- Jo no dic que amb CIU només es pugui pactar la independéncia, però alguna cosa més que el PSC o ICV si que hauria d´oferir CIU, no? I de moment no se pas que ofereix de més CIU en auqest sentit.

Jo no descarto cap acord amb CIU ni molt menys.

I això de polític m´ho dius a mi? Pq jo l´única cosa que tinc de polític és que sóc militant de base d´ERC però no tinc absolutament ni cap càrrec al partit ni a l´administració.

dimecres, 11 d’abril, 2007

 
Blogger esteve said...

Benvolgut Anónim,
He començat a contestar, però he vist que en Marc (Pol) expressat exactament el mateix que penso jo.
CiU te que moure peça. I no pot esperar a les eleccions.
També Esquerra haurá de fer quelcom DINS del partit. Amb això estic d'acord amb tu.
Salutacions

dijous, 12 d’abril, 2007

 
Anonymous Anònim said...

En fn... Por mucho q sigais intentandolo, pertenecereis a España, os guste o no. No teneis nada que hacer. ¿a que pica?jiiji

divendres, 13 d’abril, 2007

 
Blogger esteve said...

Home...pertanyer jo no pertanyo a ningú i picar allò que podríem dir picar... doncs igual que tenir un carnet de conduir expedit a Kuala Lumpur. O sigui "POR IMPERATIVO LEGAL" , perquè ho entenguis: Com ho varen ser en altres temps el mexicans, filipins , cubans, marroquinessos, etc., i tants d'altres pobles que finalment varen fotre fora a l'invasor / conqueridor.
Finalment TOTS els pobles acaben essent lliures. ¿Pica això?
Salutacions,

dissabte, 14 d’abril, 2007

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home