Independència i sobirania no són paraules sagrades.
De tota la moguda que hi ha hagut aquesta darrera setmana a mi el que no m’ha agradat gens, és que ens han intentat vendre que les paraules sobirania i independència són "sagrades" i que només es poden invocar quan s’està a un pas d’aconseguir la llibertat.
I pobre del partit, plataforma cívica a grup d’individus que gosin agafar la bandera de la llibertat que de seguida seran titllats de : immadurs, de jugar amb els sentiments de molta gent que vol la llibertat, de parlar de temes que no preocupen a ningú, d’enganyar la gent perquè es tracte d’un escenari impossible d’aconseguir....
Si fem cas a aquestes advertències, ja us dic jo que caurem en un joc pervers i en el que sempre sortirem perdent ja que dels temes que no se’n parla, mai acaben preocupant a una majoria de la societat i per tant mai podrem arribar a consolidar una majoria independentista.
Aquest és l’engany que els espanyolistes i molts que es diuen nacionalistes ens volen col·lar, ells volen que el debat de la llibertat de Catalunya estigui al mateix nivell que el debat de l’existència o no de déu, en un pla individual o d’un grup molt reduït de persones ja que així s’asseguren que aquest debat no arribi al gruix de la societat catalana.
La paraula independència a d’estar al carrer, ha de ser element de debat i baralles polítiques (com tota la resta de temes), ha d’arribar a la ciutadania, s’ha de discutir al parlament encara que no s’arribin a acords i em d’aconseguir que tothom a Catalunya es plantegi si viuria millor deixant de ser Espanya.
Només així aconseguirem que no sigui un tema tabú i algun dia serem majoria, si intentem presentar d’independència com un paraula sagrada, llunyana i que només interessa a “4 polítics i 5 penjats” i així mai arribarem enlloc.
posted by Pol G.G at 8:23 p. m.
12 Comments:
Val, no són paraules sagrades. Però si les fas anar de forma tant frívola com han fet aquesta setmana la única cosa que aconsegueixes és que no et prenguin seriosament.
En molt poc temps, mitjançant una política sense solta ni volta, s´ha dilapidat tot el prestigi que el sobiranisme havia tardat molt de temps a guanyar.
El capital d´un polític és la seva credibilitat, quan la perd ja no és més que un titella. Es per això que crec que ERC necessita ara una urgent renovació a la seva direcció. Els que hi suquen segurament no estaran d´acord, però ja veurem que passa després de la clatellada de les pròximes eleccions.
diumenge, 01 d’abril, 2007
En algun moment o altre en aquest vida es frivolitza sobre tot.
Es frivolitza sobre la mort, sobre la pobresa, sobre el canvi climàtic i tot i així són temes que la gran majoria de la societat es pren seroisament.
Siguem realistes, quants telenoticies o quantes portades de diari havia ocupat el tema de la independéncia de Catalunya als mitjans fins la setmana passada?
Ja ho sé que no és el millor exemple però a la política Espanyola es barallen sobre les víctimes d´ETA, es barallen sobre el procés de Pau a Euskadi... i no passa res i a les eleccions Estatals vota quasi un 80% de la gent i ningú diu que la gent no es pren seriosament el ZP i el Rajoy.
La gent Catalana no es pren seriosament els seus polítics pq fan política de segona o tercera divisió que és el que ens permet l´estat Espanyol.
Per cert, quan deixerà de ser frívol parlar d´independencia? Pq sempre serà legalment impossible ser independents i mai tindrà l´aplaudiment dels mitjans i per tant sempre ens voldran vendre aquesta imatge frívola i inmadura.
I si, potser el Carod està cremat i cal anar pensant en el relleu però no crec que les municipals vagin malament a Can ERC, de fet és molt probable (bé és casi segur) que serà el partit que més alcaldes i regidors gunyarà respecte les últimes eleccions.
diumenge, 01 d’abril, 2007
Completament d'acord. Alguns prediquen que s'ha de fer servir el terme espanya amb naturalitat (duran dixit), però en canvi la sacralització d'altres conceptes és només fruit de la por a que el seu us al carrer s'extenga més dels limits desitjables.
És el repte de tots, i en especial d'Esquerra, que aquest desbat seguisca al carrer, i entre tots ho podem fer. I les municipals seran la consolidació de l'espai d'Esquerra una vegada més
diumenge, 01 d’abril, 2007
Evidenment és millor que es parli de la independència fins hi tot si es fa d'aquesta manera que han fet els polítics aquesta setmana.
Però em sembla lògic que la gent es decepcioni, perque els jocs de poder resulten ser més importants que lluitar per un ideal, per una causa comuna.
Trobo una llàstima que els polítics independentistes estiguin tan dividits, que no facin pinya.
A mí em dona la sensació que cada vegada hi ha més independentistes. També hi ha noves organitzacions com la del dret a decidir o Sobirania i Progrés.
Suposo que han estat creades precisament per que els polítics no fan res.
Com ho veieu això? Veieu també que hi ha un clima més obert i propens a lluitar per a la independència?
diumenge, 01 d’abril, 2007
Hola! un bloc realment interessant, m'agrada.
Una abraçada ;0)
Robert
diumenge, 01 d’abril, 2007
Anna- Si algun dia CIU vol encapçalar algun moviment d´alliberació nacional, s´han de desfer del Duran i de Unió pq sinó em sembla que tindran credibilitat 0.
No es pot parlar de sobirania i al mateix temps mori-se de ganes de pactar amb el PP a Madrid a canvi d´un ministeri.
Miquel- No se exactament de qui parles quan dius "polítics independentistes".
Al Parlament de Catalunya només ERC es declara independentista per tant no poden pactar amb altres "polítics independentistes" pq no existeixen a dia d´avui.
I si, en els darrers anys és evident que hi ha més independentistes.
ERC ha crescut molt en poc temps (per això molts dels problemes interns actuals), s´han creat plataformes amb cara i ulls
i els partits independetistes no parlamentaris sembla que estan començant a construir alguna cosa interessant a nivell local (CUP).
Les poques enquestes serioses que s´han feta sobre el tema ( http://www.icps.es/sondeigs.asp ) diuen que més o menys els resulatts a dia d´avui són un 35% favorable a la independencia i un 45% contrari.
Robert: Gràcies !!!
diumenge, 01 d’abril, 2007
no se, pero en el meu interior tinc com una mena de decepcio, de tremenda decepcio. no se si declarame independentista. pero, amb aquet tema, trobo que hi ha tanta mala baba, de fet, com amb tots els temes socials. els governs espanyols, o centralistes de qualsevol part del mon, jo diria que per definicio son lo mes antidemocratics i poc respetuosos amb tot allo que no emana d'ells. que son capaços de capgirar la mes clara de les veritats i drets.
jo hem pregunto, cal demanar el poder ser independent,,,,,,,si la resposta es si,,,,,dons malament, si tot depend d'aquells que han de consentir, i si la resposta es no. dons cal iniciar un cami realment dificil. no nomes cal afrontar discusions terrenals, sino les metafisiques i tot. i aixi, mai arrivarem en lloc.
nomes s'aconseguiex l'independencia d'una unica manera desitjantla i fent.la posible. aixo, quasi es una utopia, pero nomes cal mirar els atles geografia, desde els anys 50, els paisos reconeguts que existien en el mon eren la cuarta part dels actuals. aixo vol dir que es posible i factible.
ara, be, lo de la decepcio, dons, si amb franco, i els seguents governs ja hem vist com a anat tot, ara que semblava que per fi, hi havia una minsa posibilitat de fer un pas en devant, dons, res mes lluny de la realitat. amb el interes d'aferrarse al esco, estan pasant per on sigui i al preu que sigui. perque de fet, mira que arriva a ser esperpentica la imatge que tenim en aquests moments de tots els nostres governants, tant centralistes com autonomistes. ho trobo desencoratjador.
potser caldria dir, una diferencia, no discutir la autonomis sota arguments eteris i metafisics, sobre drets, sobre historia, sobre precedents.
perque de fet, l'argument principal es molt clar, ja esta be d'expoli economic i d'humiliacions amb impositives.
en fi.
dilluns, 02 d’abril, 2007
Pol jo crec que tens molta raó.
A l'Estat Espanyol s'han de començar a trencar tabús i pors que fa masa dècades que duren.
A la gent li ha de sonar les paraules com independència, sobirania, llibertat, Catalunya...i crec que han de sonar a la gent "normal", és a dir, a la gent del carrer, a la peixatera, a la de la fruiteria, o a la dependenta del corte inglés.
Han de sonar aquestes paraules perquè el que no pot passar és que quedin remeses només a la classe política i/o intelectual, que només les puguin entendre les persones que els hi interessa la política o que estan al dia del que passa al món.
Anónimo- això que estic dient va una mica en relació amb el que comentes tu de que s'ha utilitzat de manera frívola.
No et diré que no.Potser si que s'ha jugat a la "puta i la ramoneta" de manera freda però...jo crec que ha estat una bona manera que la gent conegui i sobretot QUE PERDI POR a aquests termes.
NO passa res per ser independentista, sobiranista o catalanista.No passa res per demanar a l'Estat ESpanyol ser un país independent, una nació, tenir seleccions pròpies etc...i per perdre la por la gent ha de saber exactament que signifiquen aquestes paraules.
S'ha perdut prestigi??? perquè??? jo no trobo que se n'hagi perdut...en tot cas la política catalana va perdre el seu prestigi aprovant un estatut que ens condemanava a l'edat medieval durant almenys 25 anys i que ara a sobre ja de manera si frívola i burleta ens patejaran pel constitucional i ens haurem de quedar calladets, una cosa que per cert els catalans sabem fer molt bé.
Per tant el prestigi no s'ha perdut.
Davant d'aquesta ofensiva roent, perversa, retrògrada, antidemocràtica i ultradretana i nacionalista espanyola el que s'ha de fer és fer propostes com aquestes.
Que ara no surt???? està bé però almenys ja s'ha plantejat alguna cosa, s'està trencant un tabú.
Jo penso que ERC ha estat valenta (val a dir que també era una estrategia electoral) de fer un plantejament sobiranista de manera pública.
De l'únic que em queixo és que no s'ha fet de forma unitària i això és el que més pot perjudicar a ERC tenint en compte que pel tema de l'estatut ja se la va castigar a nivell electoral.
Però evidentment aquestes paraules no son sagrades tenint en compte que l'estat espanyol és un estat de tradició laica és clar.
dimarts, 03 d’abril, 2007
Anònim- és evident que les passes cap a la llibertat no són tan ràpides com voldrim però és innegable que se´n fan.
Els partits polítics independentistes treuen millors resultats que mai, hi ha plataformes serioses independentistes, a la xarxa l´independentisme és fort...
Comparant amb 10 anys enrera, estem prou bé penso.
Basileia:
Es evident que les declaracions d´ERC van ser partidistes i en clau electoral. El que no entec és pq la gent es sorpren pq les accions del partit són en un 99% electoralistes i partidistes.
També coincideixo amb tu que es va perdre molt més prestigi i poder efectiu amb la baixada de pantalons de l´estatut que no pas ara.
La diferencia és que els mitjans sociovergents estaven encantats amb la merda d´estatut i en canvi al idea de l´autodeterminacio els i provoca molta por.
I bé, és complicat que ERC faci uns proposta independentista consensuada amb ningú quan és l´únic partit independentista del Parlament. Aquesta és la relitat que tenim.
dimecres, 04 d’abril, 2007
Apreciat pol
Crec que per una banda cada cop hi ha més independentistes, i per l´altra que cada vegada es troben menys representats.
Veig que dius que els nostres polítics fan política de segona o tercera divisió. No serà perque els nostres polítics són de segona o tercera?
La veritat és que cada cop estic més desorientat respecte a ERC. Tu mateix admets que el 99% de les accions del partit son electoralistes. No trobo que sigui una bona forma d´aconseguir res. L´únic resultat és que la gent se senten enganyats i desinteressats de la política. A més si algú no es pren ell mateix seriosament, com vols que el prenguin seriosament els altres? Penso que aquest és el mal que afecta últimament a ERC.
dijous, 05 d’abril, 2007
us penjo un article de l'Avui que, crec, ve molt al cas:
Sebastià Alzamora
Adiferència dels gals de l'aldea d'Astèrix, que resistien ara i sempre l'invasor i només els feia por que un mal dia el cel els pogués caure damunt el cap, els catalans hem desenvolupat un repertori inacabable de temors, entre els quals destaca amb llum pròpia el temor -potser fóra més adequat dir-ne el pànic- a fer el ridícul: això sí que no, per aquí sí que no hi passem de cap manera. El ridícul, mai; abans, la mort. Infinitament preferible entomar les garrotades amb estoica dignitat que no esquivar-les (ja no diguem tornar-les), si això ens obliga a fer cap gest que pugui ser titllat d'estrafolari. I així, naturalment, les garrotades ens han anat plovent i nosaltres les hem anat entomant, això sí: amb una circumspecció exemplar, que deu ser la nostra peculiar manera d'entendre la resistència a l'invasor.
Dic tot això a compte de l'episodi de les propostes i contrapropostes sobiranistes de la setmana passada. No s'esveri el lector amable: no penso avorrir-lo amb la meva docta opinió sobre la qüestió, que per altra banda ja ha estat comentada amb inusitada profusió. No, a mi el que m'interessa ara són precisament els comentaris que el fet va suscitar, i més concretament la unanimitat entre tots ells a l'hora de lamentar amargament una única cosa, i era que havíem fet el ridícul, ai las, horror. Molts fins i tot es van doldre perquè aquesta vegada ni la premsa espanyola ens havia renyat massa: senyal inequívoc que havíem fet un pa com unes hòsties. Catalans, hem fet el ridícul: apliquem-nos un cilici i sortim en processó assotant-nos amb les xurriaques.
Fins i tot el president Pujol va sentenciar que "un país es pot refer de les derrotes; del ridícul, no". Amb el degut respecte, jo no n'estic tan segur: que jo sàpiga, no es coneix cap cas de ningú que s'hagi mort per fer el ridícul; en canvi, de països -i d'individus- que literalment han desaparegut del mapa com a conseqüència d'una derrota, o d'unes quantes, segur que en trobaríem a cabassos.
Però es veu que la nació catalana és l'única en el món que té terminantment prohibit fer el ridícul, qui sap si per mandat diví. Perquè mira que a d'altres contrades bé que el fan a pler, el ridícul, i no diré que es quedin tan amples, però tampoc no veiem que ningú s'esquinci les vestidures ni piqui amb el cap a les parets de desesperació. Que potser l'actual panorama a Espanya, des de les manifestacions amb gallinotes franquistes fins a les teories conspiratives sobre la motxilla de l'11-M, no és ple de ridículs clamorosos? Que no ho són, de ridícules, les efusions del nacionalisme espanyol, des de la banderassa de la plaça Colón de Madrid fins als discursets sobre l'espanyol com a idioma escollit? No hi ha molt de ridícul en el debat ferotgement patrioter en què s'han embrancat a França Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal? I la política italiana: quants ridículs més ens ha d'oferir encara la política italiana? Algú porta la llista dels ridículs comesos pel president Bush al llarg del seu mandat?
Voldria que se m'entengués: fer el ridícul sempre és enutjós i desagradable, i no vull dir que sigui una cosa per prendre-se-la a la lleugera, però tampoc no hem de permetre que un sentit exagerat del ridícul acabi paralitzant-nos, com ha succeït manta vegades. Perquè, al cap i a la fi, també és inevitable fer-lo alguna (o moltes) vegades a la vida, i sospito que per als polítics encara més. En realitat el ridícul no és més que una modalitat de l'error, i l'error, per molt que ens disgusti admetre-ho, és imprescindible per arribar a aconseguir l'encert. Per a les societats (i les persones) mínimament madures, fer algun cop el ridícul sol ser una bona manera de prendre impuls a continuació en la direcció adequada. Suggeriria, doncs, no jutjar els nostres ridículs amb més severitat que la que apliquem als dels altres. Com qualsevol altra nació, Catalunya farà el ridícul o no serà. Creieu-me, catalans: tornarem a fer el ridícul i tornarem a vèncer.
dissabte, 07 d’abril, 2007
Soc d' Hostalric, militant de Erc. i cada dia més desabut del partit de Masia i Companys, Amb els actuals dirigents d' Erc, que només busquen una poltrona, Catalunya mai més será independent.
Ánim nois, endevant!! Visca Catalunya lliure !!
dilluns, 07 de maig, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home