Els jocs olímpics de les nacions sense estat.

Evidentment la proposta que va presentar ahir el Carod de crear uns jocs de nacions sense estat no és ni la solució somiada ni el final del camí però si es fa seriosament i s´hi gasten els diners adequats pot ser un gran invent.

Personalment jo prefereixo milions de vegades i m’emociona infinitament més veure la meva selecció jugar o competir contra el Quebec o Euskadi en aquests jocs que no pas veure la final d’un mundial de futbol (si,si tinc molta imaginació) entre la “roja” i el Brasil.

I com a mi, el mateix sentim milers i milers de Catalans que ens mereixem poder animar als nostres esportistes encara que sigui en competicions menors ja que de moment i per desgràcia a les grans competicions tenim les portes tancades per culpa de les lleis internacionals i per culpa del nou estatut on no es reconeix aquesta possibilitat (cosa que si passava amb l’estatut aprovat pel nostre Parlament).

L´ única exigència que faria als nostres polítics per tirar endavant aquest projecte és que es faci ben fet, no ens podem permetre, si es fan aquests jocs, que la cosa surti malament perquè hi haurà molts ulls Espanyols esperant el gran fracàs per treure a passejar l´eterna cantarella que això de les seleccions Catalanes no interessa a ningú.