Signatures pel dret a decidir.
Diumenge 18 de Febrer de 2007 a les 12 del migdia a la Plaça del Rei davant del Palau Reial Major
Presentació pública de la campanya de recollida de signatures pel dret de decidir
La Plataforma pel Dret a Decidir conjuntament amb Sobirania i Progrés enjeguen una campanya conjunta per recollir 500.000 signatures i poder portar al Parlament de Catalunya un iniciativa popular per fer un Referèndum d´autodeterminació.
A ningú se li escapa que l´objectiu és molt ambiciós i per tant caldrà l´ajuda de molts catalans i catalanes que facin arribar la campanya a tot el territori del nostre País i per tant us animo a ajudar en la mesura de les vostres possibilitats.
I encara que a la llarga no es pugui arribar a l´objectiu marcat, no cal caure en els pessimisme ja que també és vital que es vagi parlant d´aquest tema i que la gent senti propers conceptes com : referèndum, dret a decidir, autodeterminació, sobirania, independència... i aquest fet estic convençut que s´aconseguirà amb aquesta campanya.
Tot està per fer i tot és possible.
posted by Pol G.G at 11:53 p. m.
19 Comments:
No son ni serem mai una nació. Alguns som el qui anem endavant; i els altres sou qui aneu enrrera, perquè cerqueu quelcom que mai ha existit ni existirà; ja que tampoc i històricamente la essència catalana ha estat el ser una nació, sinó una part important de quelcom més gran; i sense aquest sentit de pertenença, catalunya es perdria en el buit i la foscor dels temps.
dissabte, 17 de febrer, 2007
Catalunya ha estat sempre una nació, només cal que busquis a una enciclopedia que significa aquest terme per adonora-te que compleix tots els "requisits" a la perfecció.
Una altre cosa és que Espanya mai ens hagi volgut reconeixer com a tal...
diumenge, 18 de febrer, 2007
M'apunto al que diu en Marc. No hi ha dubte que Catalunya és un país i una nació. Negar-ho és com negar que el la terra és un planeta. La pregunta no és si Catalunya és una nació. La pregunta és si Catalunya ha de romandre sent part d'Espanya. Després de tants anys de repressions, d'insults i d'odi, que encara existeix i no sembla que s'acabarà mai, no entenc per quins setze ous hem d'estar units.
Jo sóc una persona que estima la democràcia i el respecte. M’agradaria no faltar el respecte a ningú. I que ningú m’el falti a mi.
Doncs parlem-ne, esbrinem si la majoria de la població catalana en aquests moments vol la independència. Fem-ho de manera adulta i sense por. No passa res per parlar del tema, no cal ferir a ningú. No cal que ningú ens intenti ferir per voler la independència. No entenc per què hi ha gent que ens insulta (mostra que se sent ferida) quan els catalans mostrem que no volem formar part d’Espanya.
Jo personalment estic fermament a favor de la independència.
diumenge, 18 de febrer, 2007
Miquel Marzabal - Exacte, aquest és el camí, demanar la independéncia des de la raò, la tranquilitat i amb la democracia per davant de tot.
A dia d´avui qualsevol altre opció per intentar ser lliures seria un suicidi col.lectiu.
Per cert Miquel, no deixis morir el teu bloc que era una idea molt i molt interessant :-)
diumenge, 18 de febrer, 2007
No et preocupis, no el deixaré morir. Poc a poc i bona lletra, com deia en Pujolet.
Jo no tinc gaire temps. Però les raons per voler la independència malauradament ens van arriban per si soles. Els espanyols anticatalanistes ens les van fabricant continuament. Ja les aniré escrivint poc a poc.
diumenge, 18 de febrer, 2007
Senyor Marc Espasa,
Podrieu informar-nos en quins altres punts del país podem signar en favor de la nostra més que merescuda autodeterminació?
I que no sigui en diumenge. No és qüestió d'anar a signar amb una ressacota de mil parell de collons perquè no quedaria seriós.
Salutacions.
Henry The VIII
Pedals a dojo el dissabte a la nit.
dilluns, 19 de febrer, 2007
Post Scriptum: Gràcies d'antuvi
dilluns, 19 de febrer, 2007
el cognom espasa es d'origen sefardi, de català té molt poc.
dilluns, 19 de febrer, 2007
Ok, Miquel jo saps que aquí tens un lector habitual del teu bloc.
Henry- Tu mateix et pots informar de que va la recollida de signatures a : http://www.tenimeldretdedecidir.org/
I sembla ser que d´aquó poc també volen iniciar una campanya de desobediéncia fiscal amb Espanya.
Anonim: i ?
dilluns, 19 de febrer, 2007
Endevant. Ja pots comptar amb el meu suport.
Sóc Catalá i punt. Jo també vull un Estat propi!
Visca Catalunya LLIURE!
dilluns, 19 de febrer, 2007
Vaig ser diumenge a l'acte de la plaça del Rei i cal dir que va ser una punxada de públic en tota la regla; allà no hi havia més de 300 persones. Sí, sí, la divulgació de l'acte va ser molt deficient, quatre mails i tal, però... sobtava veure cartells amb la llegenda "La nostra força són les més de 700 entitats adherides"... On era tota la gent d'aquestes "700 entitats"? Prenent un vermut? Només que hagués vingut 1 persona per entitat, la plaça del Rei ja hagués tingut un altre aspecte, bastant més engrescador, menys de funeral.
Això, o ens ho creiem de debò, o pleguem. Actes com el de l'altre dia, fets a correcuita i malament, i sense la capacitat d'establir fidelitats estables amb tota la gent implicada, són l'última cosa que necessitem. Necessitem victòries, no més fiascos, que d'aquests n'acumulem un munt; necessitem una mica d'oxígen, una mica de moral; moral del 18-F del 2006 (no del 2007). Aquell dia, Catalunya va demostrar que aquí encara hi havia una mica de nervi, de sang a les venes i de capacitat d'indignació. Allò s'ha de recuperar com sigui, i fent les coses bé. Espero que els amics de la Plataforma en prenguessin nota l'altre dia.
divendres, 23 de febrer, 2007
Jo no vaig poder anar a l´acte de diumenge passat però he vists les fotos i realment l´ambient era força depriment.
Però no és cap novetat, jo vaig anar als 2 actes grans que va montar la PDD pel NO a l´estatut (plça catalunya i arc de trimof) i entre els dos no crec que ni s´arribessin a les 2.000 persones.
La cosa és bastant desconcertant, som tans com el 18 de Febrer o tans pocs com després?
Realment més de 4 gats volen la independència de Catalunya?
No ho sé, a l´hora de demanar miracles a ERC tothom si apunta però em sembla que a l´hora de fer alguna cosa per aconseguir la nostre llibertat, hi ha molta gent que amaga el cap sota l´ala.
divendres, 23 de febrer, 2007
D'acord amb el que dius, Marc. S'ha d'anar en compte a l'hora d'exigir certes actituds bel·ligerants a ERC. Si tensem molt la corda (i va per a Carretero, amb qui coincideixo força però a qui crec que li falta una mica de consciència de la realitat) ens podem trobar que girem el cap, mirem cap a enrere i ens trobem que ens segueixen quatre gats.
La gent realment implicada i militant no és gaire, i cal fer un discurs realista, que pugui ser assumible per a molta gent. Si no, punxarem.
Jo també vaig ser a aquell acte de la plaça Catalunya contra l'estatut i va ser una baixada anímica brutal. Per això mateix... un discurs sobiranista amb ambició de cobrir una gran capa de la població no pot ser integrista; ha de ser dialogant, llaminer, quotidià, pensat en positiu... Cal molta pedagogia. No hem de picar pedra ni res...
divendres, 23 de febrer, 2007
El concepte de nació és aquella regió que comparteix llengua, cultura, tradició, etc. D'aquesta definició podríem afirmar que Catalunya és una nació, però no, ens neguen el dret a ser-ho.
Parlar de la independència ja seria un grau màxim; perquè si ens fiquem a reflexionar una estona, si no podem tenir el dret d'autodeterminació i ser una nació, el ser un país ens queda una mica lluny, bastant. Encara que és el millor que es poddria fer per Catalunya i per la nostra llengua.
divendres, 09 de març, 2007
La nostra comunitat autonoma catalana. Sempre seren els que posem veu a orelles sordes. Jo crec que s'ens pot caure la cara de vergonya de com som, i del que volem ser. Es una errata que volguem ser una naciò. Mai em sigut una naciò, i mai ens ha anat malament. Si ens separem mai serem el que som i el que sempre hem sigut, una part de l'únic Estat Espanyol, per que la nostra comunitat, és una part molt important d'Espanya
dijous, 15 de març, 2007
Esther...
Jo li diria a aquell k diu k no som una nació, que a mí no em calen lliçons d´història ni res...sabeu,una nació ho és perquè així la sentim, els sentiments no s´escriuen als mapes, ni ells recullen els llibres d´història però, sabeu que, mouen el món...i jo com vosaltres no sóc espanynola, perquè el meu cor batega en català i si a algú no li agrada ho sento. Visca Catalunya lliure.
dijous, 13 de setembre, 2007
Jo li diria a aquell k diu k no som una nació, que a mí no em calen lliçons d´història ni res...sabeu,una nació ho és perquè així la sentim, els sentiments no s´escriuen als mapes, ni ells recullen els llibres d´història però, sabeu que, mouen el món...i jo com vosaltres no sóc espanynola, perquè el meu cor batega en català i si a algú no li agrada ho sento. Visca Catalunya lliure.
dijous, 13 de setembre, 2007
Soc catalá i estimo als espanyols tant com ells m´estimen a mi.
divendres, 18 de gener, 2008
Anònim.....relaxat una mica neng! intueixo que estàs passant una mica d’estrès.... jo de tu començaria a comprar aspirines.....ho dic per que no ho passis més angunies....fale? ;D
dimecres, 26 de març, 2008
Publica un comentari a l'entrada
<< Home