Maragall: val més tard que mai.
Les explosives declaracions que ha fet els darrers dies han servit per posar a molta gent al seu lloc i per deixar clars alguns aspectes de la política catalana que fins fa
quatre dies se´ns intentaven amagar però que clamen al cel.
L´estatut es una presa de pèl : Absolutament tots els que van fer campanya pel SI (CIU, ICV,PSC, els mitjans de comunicació catalans…) sabien que l´estatut pactat a Madrid pel Mas i el ZP era i és una estafa però no ho van dir per interessos partidistes i per por que els “poders fàctics” (la caixa, planeta, grup godó…) donessin l´esquena a una Catalunya “esbojarrada” i donessin suport a l´Espanya “amable” del ZP.
Això hauria estat un cop molt dur sobretot per CIU, que va rebre moltes presions empreseraials per tancar en fals la carpeta del nou estatut.
Per sort i tot i que va costar, ERC no va pendre part d´aquesta farsa, i a dia d´avui cal destacar-ho i aplaudir-ho.
ZP és un impresentable: Amagat sota l´aparença del talante, el ZP apunyala per l´esquena a qui faci falta i quan faci falta per sortir-se amb la seva.
Exemples: Va fer fora “al Bono” a la primera ocasió, va deixar tirat al Maragall i el va substituïr pel Montilla quan va ser el primer qui el va fer president del PSOE amb els vots del PSC i va mentir al Mas quan li va dir que si aprovava un estatut de tercera regional ell faria que el PSC el fes President de Catalunya.
Maragall un gran polític : No és dels meus però val a dir que quan calia plantava cara i que en milers d´ocasions va ser molt més nacionalista que la mateixa CIU. Llàstima que no es va atrevir a dir tot el que ha dit fa uns mesos però sempre val més tard que mai.
posted by Pol G.G at 4:04 p. m.
6 Comments:
Totalment d'acord amb el teu article. I encara diria més: com és possible que ja no quedi ningú més al PSC per fer una mica d'autocrítica.
dilluns, 30 d’abril, 2007
Benvolgut senyor Pol,
Sí, l’Estatut és una merda clavada en un clau. Val a dir que els que vam votar no hem demostrat una visió macropolítica envejable.
Però al marge d’això voldria fer hincapeu en el fet que estem en una època nacionalment castrada. Vull dir que el pujolisme tenia la tàctica del peix al cove. En els primers pactes esgarrapava alguna cosa. Si recolzava a Felipe González en treia un 15% d’IRPF. O una inversioneta més per a Catalunya. O un xupa xup. Qualsevol cosa.
Ara què? PSOE per un tub arreu. Tallant el bacallà aquí i allà. I que aconsegueixen els nacionalistes que ara estan al poder? Absolutament res. És que ni una miserable dècima d’inversió més.
Pol, la teva teoria que ERC té menys diputats que CIU i que per tant no pot aconseguir tant és certa... fins a cert punt. Perquè per a fer president al Mas li demanen que vulneri l’ordenament jurídic (al noi piju precisament, que no ha vulnerat mai res en la seva vida ni li ha calgut) i per a fer president al Montilla (d’una trajectòria catalanista acreditadíssima) que es demana a canvi?
Ara algun tarat dirà: “Henry ets un convergent”. I jo li diré: toca’m un ou, que des que vaig vaticinar que CiU esdevindria una marca de botifarres rebo amenaces de mort cada dos per tres. A més, me’n vaig fer un tip de votar ERC. Quan la liderava Àngel Colom, que no és que fos una persona amb gaires llums però almenys era un patriota. No com el Carod-Rovira, que t’inventa un nou catalanisme just quan acaben les eleccions i ja té la fotuda poltrona. A callar quan ja toquem poder. De tant en tant faig sortir a l’Stoixkov de torn a parlar d’independència i ja tenim les bases contentes.
El que intento dir és que vull ser navarrès. Ara mateix escriuré a l’alcalde de Pamplona a veure com m’ho he de muntar. Allà hi ha el debat de si han d’anar amb Euskadi o no però mentrestant, i en qualsevol cas, ells s’administren com els hi surt del pito.
Aprofito l’avinentesa per saludar-lo senyor Pol. Que vostè no en té la culpa de tot plegat.
Atentament,
Henry The VIII
Ladillista
dilluns, 30 d’abril, 2007
joan arnes- Ja se sap, alguns no fan autocritica mai i d´altres es passen el dia fent-ne i donant explicacions.
Henry- Dir que ERC al poder no ha aconseguit res és fals ja que va ser durant el primer tripartit que es va aprovar un nou estatut que els mateixos del peix al cove van dir que era un pas de gegant, historic,el més important en segles... o sigui que es va fer més en 3 anys que en 23 pel que es desprenia de les propies paraules convergents.
I si, ERC per pactar amb la dreta (i esquerra com el seu nom indica és d´esquerres), demana un plus i ho trobo lògic i assenyat.
Per tenir una legislatura on tot el que es faci és desplegar l´estatut de 3era divisió (objectiu tan de CIU com PSC) doncs millor pactar amb les esquerres que no pas amb una dreta nacionalment igual d´ambiciosa que el PSC.
dilluns, 30 d’abril, 2007
Benvogut Pol,
No ens entenem. Jo el que dic és que no s'augmenta en el tema pasta. Més diners.
Si durant aquells 23 anys de pujolisme haguéssim tingut montillisme encara tindríem menys caleronets. I mira que per a mi el pujolisme no és un camí a seguir.
Pel que fa a les competències ficades en un paper no vol dir res. Te les poden no aplicar, retallar en la seva fase executiva, putejar, envair... O simplement no donant-nos la pasta que necessitem ja podem tenir l'Estatut del 79 o el del 2006 que acabarem sempre fent el panoli.
Sobre lo del plus, home, potser no ens passem. A un li demanen la lluna i a l'altre que s'ho prengui amb calma.
Sobre la naturalitat que pacti amb les esquerres sí que és obvi. El tripartit ja governava en ciutats més o menys grans. D’aquestes que molta gent ha d’acabar marxant manin les dretes o les esquerres.
En definitiva, el que cal és molta més pasta, ja que nacionalment els uns pels altres ja les han fet totes amb el ridícol de l'Estatut. O això o marxar tots cap a Pamplona con una media y un calcetín.
Atentament,
Henry The VIII
El que llepa els pixadors de l'estació d'autobusos
dilluns, 30 d’abril, 2007
Matisar la primera frase del comentari anterior:
Sí, l’Estatut és una merda clavada en un clau. Val a dir que els que vam votar "No" hem demostrat una visió macropolítica envejable.
dilluns, 30 d’abril, 2007
Doncs els que van donar suport al SI a l´estatut ens van vendre que seria sobretot molt bo a nivell de diners.
Ara, jo sóc dels que penso que ens van pendre el pel.
I sobretot el Mas, pq va trair el Parlament d´amagat.
Per lo menys el Montilla i el PSC van donar la cara i van reconeixer publicament que volien retallar l´estatut i en canvi CIU en va enganyar.
Ara toca plorar durant 25 anys i aplicar la política de peix al cove que és el que va votar la ciutadania de Catalunya que volia seguir fent durant una generació.
Tenim el que ens mereixem i qui la va cagar que doni la cara.
dilluns, 30 d’abril, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home