La llei de consultes populars.

Dimarts sembla que per fi, el govern aprovarà la llei de referèndums de Catalunya i sobre aquesta nova norma, em venen al cap diverses refexions :

- Catalunya serà l´unic territorri de l´Estat Espanyol que tindrà uan llei que potencia la participaciò ciutadana i el dret a decir la qual cosa ens fa diferents de la resta en positiu.

- La ciutadania podrà proposar amb unes 200.000 signatures fer un referendum la qual cosa pot fer que gran part de la societat es torni a enganxar a la vida política i a participar-hi.

- Espanya i el seu govern haurà d´autoritzar els referèndums proposats de Catalunya, la qual cosa és negativa però no és menys cert que si Espanya va tancant la boca a Catalunya cada vegada que proposa una consulta, quedaran com un País on no es vol que la ciutadania parli i això serà una màquina de fer independentistes.

- La llei que no és la panacea però és evident que és un pas important per a la nostre naciò. El més curiòs i lamenable del cas, és que molts dels que critiquen aquesta llei per poc ambiciosa, van votar favorablament i van fer campanya favorable a l´estatut Mas-ZP on es va retallar i molt aquest apartat en relaciò al que va aprovar el Parlament de Catalunya.

- La llei és per tant, una norma jurídica que ens fa tocar de peus a terra i ens fa saber als Catalans on estem. És un pas endavant però és un passet de tortuga, un passet que tristament és el màxim que podem fer per anar més allà amb l´estatut actual. Algú s´apunta a saltar el mur ?

ERC és un desastre,que pleguin tots.

Notícies als mitjans avui dia 9/3/09 :

- El Govern quadruplicarà els cursos de català per a cambrers i personal d'atenció al públic

- Català per a nouvinguts durant tota la primària

- Montjuïc fa lloc a les quatre columnes

- Les ambaixades trenquen el silenci

Ja sè que la moda és deixar a l´únic partit independentista del Parlament per terra dia si dia tambè i dir que són uns Espanyolistes i uns venuts, però la realitat a vegades supera la ficciò i auqestes notícies són fites que no s´haurien aconseguit sense ERC al govern a Catalunya i sense una ERC que toqui els "collons" a l´Hereu a Barcelona.

El cas de les ambaixades és flagrant, ha fet més ERC en 5 anys i una vintena de diputats, que CIU durant tota una vida i majories absolutes.

I que consti que sóc el primer que sento repugnància de que ERC sigui companya de viatge d´un partit que tè a les seves files personatges com el Ferran o el Zaragoza, però tambè començo a estar una mica cansat que per terra mar i aire s´intenti boicotejar la bona feina que en alguns aspectes està fent ERC.


I és que una tendència quasi malaltissa tendent a l´autodestrucciò que hi ha en certs cercles independentistes sumat a una autoexigència impossible d´assolir veient els resultats dels partits independentistes i un interès legítim de certs cercles "nacionalistes" per tornar al poder, poden acabar per fer un cocktail mortal per a l´independentisme.

I a mi si ens volem carregar ERC perque no seveix per aconseguir la independència em sembla perfecte, ara, si ens carreguem a ERC i no tenim construida cap alternativa sòlida independentista, ho tenim clar per anar a Sants.

I el guanyador a Euskadi és... la llei de partits !!!

El socialistes els pperos i els nouvinguts de la Rosa Diez, sumen majoria absoluta al Parlamet Basc.

I la gràcia del tema és que sumen majoria absoluta perque hi ha 100.000 persones pel cap molt baix, que no han pogut votar al partit que volien i s´han hagut de conformar en votar nul.

La jugada certament els hi ha sortit rodona als del PSOE i als del PP ja que han aconseguit l´objectiu somiat i ara, si els plau, poden manar a Euskadi.

El que ja entenc molt menys, és que un dels partits que va votar la llei de partits, es diu CIU, un aliat històric del PNB i ara mirant cap endarrera, em sembla que els hi han fet un flac favor de dimensions històriques.

Potser aquest fet, sumat a la nula presdispociò de Uniò per readitar GALEUSCAT, pot fer que a les properes eleccions Europees es trenqui aquesta coliciò i que ERC hagi de buscar nous aliats electorals.

El temps dirà.

Per cert, grans resultats d´Aralar i pèssims per EA que han pagat molt car el fet de presentar-se conjuntament amb el PNB els darrers anys. Mai plou a gust de tothom en el cap independentista.