La meva recepta per ERC.

Últimament a l´orbita ERC només se sent : que si el Carod, que si el Bertarn, que si el Puigcercòs, que si el Carretero...

Jo entenc que aquests debats de "líders" són normals i naturals als partits ja que acostumen a representar sensibilitats diferents i ambicions personals divergents i per tant és normal que de tant en tant surtin espurnes per imposar un determinat programa o un determinat lideratge.

Ara, si realment es vol anar endavant amb la proposta de fer una consulta popular al 2014, no té cap sentit que el partit que en principi l´hauria de liderar, perdi actius enlloc de sumar-ne.

Per tant, tot i que sé que és complicat, jo modestament demanaria a la gent que mana a ERC i a la que vol manar, que es posin d´acord entre tots i vagin junts cap aconseguir fer un referedum d´autodeterminació. Segur que es pot trobar un punt de confluència entre tots.

De res serveix la divsió i menys quan penso, que els 4 corrents que pugnen per imposar el seu projecte, són totalment complementaries i tenen un objectiu final comú que és la llibertat de Catalunya.

Tot torna al seu lloc.

Després de l´exepció que va confiramar la regla (en el darrer mundial de bàsquet), Espanya ha tornat al lloc on es mereiex i ha demostrat que en les grans competicions dels esports "importants" sempre són i seran plat de segona.

A més en bàsquet, podem seguir dient que Catalunya ha guanyat els mateixos Europeus que Espanya.

I el millor pot arribar aquest estiu amb l´Eurocopa de futbol si és que Irlanda del Nord, al gran potència, no els deixa fora abans.

Jo ja tinc els petards preparats.

Motius per ser optimistes.

Aquests dies, he pogut observar tot seguint els mitjans de comunicació, que l´independentisme al nostre País està creixent com l´escuma i que cada minut que passa hi ha més motius per ser optimistes i per veure la sortida al final del túnel. Us en posarè un grapat d´exemples:

- En Pujol i en Maragall i fins i tot el Montilla, en els seus discursos durant la diada, van tenir un to molt i molt sobiranista i van deixar molt clar, que Catalunya ha de decidir per ella mateixa el seu futur.

- Llegint el diari EL PUNT del passat dijous, hi vaig poder contar fins a 5 articles on es parlava obertament de la independència de Catalunya i de les virtuts que tindria pels seus ciutadans. Sembla per tant, que a poc a poc està arribant als mitjans el discurs separatista.

- Al programa "59 segons" de TV2, i va anar de convidat el Carod Rovira i un 90% de l´entrevista va girar entorn de la independència, la sobirania, el referèndum... Que un vice-president de Catalunya tingui aquest discurs, és de vital importància per poder arribar a tota la societat catalana.

- La societat civil sobiranista bull. Recenment s´ha presentat la plataforma dels Lòpez (Tena i Bofill) que volen ser el motor acadèmic per impulsar la independència. La seva primera acció, serà posar les bases d´una futura llei de referèndums.

Em sembla que no peco pas d´optimisme, MAI en els darrers 75 anys a Catalunya, hi havia hagut tants independentistes com avui i els que és més important, sembla que estan treient el cap als cercles de decisió i mediàtics.

Cal que entre tots no desaparofitem aquesta oportunitat i així , aconseguirem anar a votar l´any 2014 alguna cosa més que l´alcalde de torn.