La meva recepta per ERC.

Últimament a l´orbita ERC només se sent : que si el Carod, que si el Bertarn, que si el Puigcercòs, que si el Carretero...

Jo entenc que aquests debats de "líders" són normals i naturals als partits ja que acostumen a representar sensibilitats diferents i ambicions personals divergents i per tant és normal que de tant en tant surtin espurnes per imposar un determinat programa o un determinat lideratge.

Ara, si realment es vol anar endavant amb la proposta de fer una consulta popular al 2014, no té cap sentit que el partit que en principi l´hauria de liderar, perdi actius enlloc de sumar-ne.

Per tant, tot i que sé que és complicat, jo modestament demanaria a la gent que mana a ERC i a la que vol manar, que es posin d´acord entre tots i vagin junts cap aconseguir fer un referedum d´autodeterminació. Segur que es pot trobar un punt de confluència entre tots.

De res serveix la divsió i menys quan penso, que els 4 corrents que pugnen per imposar el seu projecte, són totalment complementaries i tenen un objectiu final comú que és la llibertat de Catalunya.