Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

diumenge, d’agost 26, 2007

Qui es sumarà a la proposta del Carod?

No fa massa temps, el Vendrell, en una ja mítica calçotada, va posar el tema de l´autodeterminació i la celebració d´un referèdum sobre la taula (mai més ben dit) i molts que es deien independentistes, van dir que si no es podia frivolitzar sobre el tema, que si aquestes declaracions no les podia fer algú que no fos dirigent de primera línea del partit, que les formes no eren les correctes…

Doncs, bé, ara el Carod ha complert tot els requisits que se li van demanar al seu dia al Vendrell i com a vicepresident de la Generalitat, ha dit que ERC voldria convocar un referendum l´any 2014.

A veure ara quantes d´aquelles veus tan crítiques es sumen a la proposta d´ERC i fan camí per aconseguir que en un periode breu de temps, en aquest País se celebri un referèndum per aconseguir la llibertat

Penso que per una vegada, seria hora d´anar tots a una, i quan dic “tots” vul dir aquelles persones que apostin obertament per fer una consulta popular i votar que SI, ara no val ser “nacionalista” , “catalanista” o “federalista”.

Si el procés que avui el Carod ha deixat entreveure va endavant, només hi haurà dos bàndols. Els favorables a la independència i els contraris. Ja no valem mitjes tintes.

“Caretes” fora tots i totes.

14 Comments:

Anonymous Anònim said...

Ja ens ha enredat massa cops

diumenge, 26 d’agost, 2007

 
Blogger Pol G.G said...

És evident que ERC ha fet coses mal fetes però ara no recordo cap "engany" d´ERC.

El tripartit era una possibilitat que mai van descartar durant la campanya.

diumenge, 26 d’agost, 2007

 
Blogger Miquel Marzabal Galano said...

el 2014 vols dir que en Carod Rovira encara estarà allà?
Ja pot dir-ho això? Si que espera quedar-se anys al govern.
Perquè no intenta fer-ho durant el temps sap de segur que li queda al govern?
Això no em sembla gaire seriós.
Home, està bé que s'en parli. Quan més millor.
Però si és per aconseguir vots i després no fer res...
---
I si ens hem d'esperar 7 anys, això és com donar llargues. I unes llargues poc serioses.
En Carod Rovira creu que hauriem de convocar un referendum per la independència d'aquí a 7 anys.
Però clar, d'aquí a 7 anys Deu sap qui manarà.

dilluns, 27 d’agost, 2007

 
Blogger Pol G.G said...

Miquel- Siguem realistes, en 3 anys i amb la correlació de forçes actuals no es pot fer un referendum.

A mi ja em sembla bé que el Carod parli del tema tot iq ue potser ell no sigui el líder d´ERC al 2014, els polítics han de tenir visó de país, han de mirar més enllà de la seva "vida política" i fer propostes que hi vagin més enllà.

dimarts, 28 d’agost, 2007

 
Blogger Miquel Marzabal Galano said...

Home, jo ja m'he apuntat a totes les iniciatives per votar per a la independència. I intento convèncer a tothom que Catalunya estaria millor separada d'Espanya; la llengua, la cultura, la identitat, la projecció internacional, la economia. Fins hi tot el contacte amb Espanya siria més bo.
No et preocupis, ho tinc claríssim. I el dia que poguem decidir democràticament si ho volem o no serà un gran dia. DEMOCRÀCIA!

dimecres, 29 d’agost, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Socialitzem el referendum i fem-lo una cosa popular, no només de la classe política. Treballem per a que el nostre poble, la nostra gent decideixi un futur en llibertat, justícia social, i solidaritat per Catalunya. Referendum d´autodeterminació ara, no pel 2014!! No allarguem el problema més temps. visca la terra!!

dijous, 30 d’agost, 2007

 
Anonymous Anònim said...

CATALUNYA ÉS ESPANYA!

dijous, 30 d’agost, 2007

 
Anonymous Anònim said...

La credibilitat independentista de Carod es ara mateix nul·la, i aixi continuara mentre continui regalant el pais als espanyolistes. Quina credibilitat tindria un Kisling que prometes alliberar Noruega despres de posar-la en mans dels nazis? Au a pastar fang!

dissabte, 01 de setembre, 2007

 
Blogger esteve said...

Per l'anònim : FILIPINES ERA ESPANYA. CUBA ERA ESPANYA. MEXIC ERA ESPANYA. EL SAHARA (part) ERA ESPAYA, i finalment totes les colònies es varen alliberar. Aquest es el futur.

diumenge, 02 de setembre, 2007

 
Blogger Lo Marc said...

Com no em de voler la independència quan encara passen coses com aquesta?
http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

diumenge, 02 de setembre, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Lo marc, me vas a decir que no amenaza el chaval en su mail?? No se, quizás se exagera mucho la postura de la policia, pero te aseguro que yo soy una empresa y recibo esa nota y también le denuncio por amenaza!!

dimarts, 04 de setembre, 2007

 
Anonymous Anònim said...

M'anomene Àngels i visc a Elx, al sud del País Valencià. Què pensen fer amb nosaltres els valencians?? Jo sóc igual d'independentista que vosaltres i m'agradaria pensar que els Països Catalans encara col·laborem els uns amb els altres.
Ja sé que no és gens fàcil arreglar la situació del País Valencià mirant els resultats electorals, però per intentar-ho...

SALUT I PAÍS!

divendres, 07 de setembre, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Construcción de la identidad cultural Características e ideas comunes pueden ser claras señales de una identidad cultural compartida, pero esencialmente se determina por diferencia: sentimos pertenecer a un grupo, y un grupo se define a sí mismo como tal, al notar y acentuar las diferencias con otros grupos y culturas. Cualquier cultura se define a sí misma en relación, o más precisamente en oposición a otras culturas. La gente que cree pertenecer a la misma cultura, tienen esta idea porque se basan parcialmente en un conjunto de normas comunes, pero la apreciación de tales códigos comunes es posible solamente mediante la confrontación con su ausencia, es decir, con otras culturas. En breve: si piensas que eres parte de la única cultura existente, entonces no te ves como parte de una cultura.

De esta manera la dinámica de la auto-definición cultural implica un continuo contacto entre culturas. Más aún, esas relaciones nunca son de igualdad, dado que nunca se manifiestan de manera aislada: la complicada red de relaciones creada por la superposición de relaciones políticas, económicas, científicas y culturales, convierte cualquier relación entre dos culturas en una relación desigual. Siempre hay una cultura dominante, o una práctica cultural dominante (la cultura A puede ser, por ejemplo, dominante en literatura, y la B en cine).

El carácter desigual de las relaciones interculturales, es decir, el hecho de que la construcción de la identidad está ligada a relaciones de poder desiguales, implica que la construcción de la identidad pueda considerarse ideológica: al establecer su identidad, una práctica cultural construye, reproduce o subvierte los intereses sociales y las relaciones de poder.

(extraido de la Wikipedia)

Neocolonialismo

Surge cuando no existe plena independencia de un país, sino que el mismo está sometido a los dictados culturales, lingüísticos y especialmente, económicos, de otro. Se distingue del antiguo colonialismo en que ya no se emplea la fuerza militar mediante la ocupación directa del país.

divendres, 07 de setembre, 2007

 
Anonymous Anònim said...

Yo recomendaria la lectura de la novela 'Animal Farm' a los lectores de esta pagina.

divendres, 07 de setembre, 2007

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home