Motius per ser optimistes.
Aquests dies, he pogut observar tot seguint els mitjans de comunicació, que l´independentisme al nostre País està creixent com l´escuma i que cada minut que passa hi ha més motius per ser optimistes i per veure la sortida al final del túnel. Us en posarè un grapat d´exemples:
- En Pujol i en Maragall i fins i tot el Montilla, en els seus discursos durant la diada, van tenir un to molt i molt sobiranista i van deixar molt clar, que Catalunya ha de decidir per ella mateixa el seu futur.
- Llegint el diari EL PUNT del passat dijous, hi vaig poder contar fins a 5 articles on es parlava obertament de la independència de Catalunya i de les virtuts que tindria pels seus ciutadans. Sembla per tant, que a poc a poc està arribant als mitjans el discurs separatista.
- Al programa "59 segons" de TV2, i va anar de convidat el Carod Rovira i un 90% de l´entrevista va girar entorn de la independència, la sobirania, el referèndum... Que un vice-president de Catalunya tingui aquest discurs, és de vital importància per poder arribar a tota la societat catalana.
- La societat civil sobiranista bull. Recenment s´ha presentat la plataforma dels Lòpez (Tena i Bofill) que volen ser el motor acadèmic per impulsar la independència. La seva primera acció, serà posar les bases d´una futura llei de referèndums.
Em sembla que no peco pas d´optimisme, MAI en els darrers 75 anys a Catalunya, hi havia hagut tants independentistes com avui i els que és més important, sembla que estan treient el cap als cercles de decisió i mediàtics.
Cal que entre tots no desaparofitem aquesta oportunitat i així , aconseguirem anar a votar l´any 2014 alguna cosa més que l´alcalde de torn.
posted by Pol G.G at 3:13 a. m.
5 Comments:
Ten cuidado con tanto optimismo. El siguiente estado es el de profunda frustración.
Ya lo verás...
dissabte, 15 de setembre, 2007
Motius per no ser-ho:
1.-Principalment una ciutadania que arribat a aquest punt passa de tot, i principalment de la política.
2.-Un partit com esquerra, venut, que fara el que sigui per mantenir-se al govern, i que fa volar coloms posant-se el 2014 com a data:lamentable.
3.- Una època de polítics mediocres i sense càrisma; i els pocs que queden estan cremats o han perdut força.
4.- Una lamentable diada( la passada) amb molt poca gent al carrer i molta més a la platja.Una diada que ha passat a ser una simple festa més durant l'any rollo la segona de pasqua.
5.- TV3
6.- l'estat del benestar, el preu de la vida, la transformació de Barcelona en un pou de peus negres,turistes i merda sota un fals neomodernisme(Aquesta ha de ser la capital d'un país?)
L'horitzó es tant negre que espanta.El que digui el diari el Punt me la suda.Només fa falta sortir al carrer per veure que estem nadant entre merda i que aquells que ens haurien de dirigir cap a bon port són una colla de merdosos.
Això si, visca Catalunya, que en el fons és l'únic que ens queda, encara que sigui en la nostra ment.
diumenge, 16 de setembre, 2007
Feie molts dies que no escries res!!
Te una mik de raó el comentari anònim! Però també es cert que mai com ara es parla tant d'independència. Jo també sóc optimista Pol! La cirereta serie que ciu es trenques i convergència es declares obertament independentista, no hi ha futur si tots el partits catalans volen la sobirania, exceptuant al PP.
diumenge, 16 de setembre, 2007
coincideixo en algunes coses amb els dos primers comments. No cal perdre el patidorisme català.
i segonament llegeix alguna cosa més que el Punt home. ara que l'Avui ultimament esta molt bé per exemple. Però jo tampoc m'en refiaria tant dels mitjans.
per altra banda si bé és cert que hem precensiat un estiu molt atiat i ara estem veient una primavera de plataformes i xiringuitos independentistes encara no sabem la incidència social d'aquestes iniciatives, no cal ser catastrofistes però encara no és el moment de fer volar coloms.
que el Carod digui que el referendum ens l'hem de plantejar per al 2014...home d'acord que la data és simbòlica i que plantejar-ho per a d'aqui a un any potser seria anar de pet al fracàs però això només és vàlid si els propers set anys estem fotent molta canya lo qual ens porta a una segona reflexió creus que la societat aguantarà set anys de propaganda i de discussió sobiranista que (durant set anys)semblarà que mai arribi a res? tu creus?
En fi tant de bo les platafores que estan sorgint ara acabin de donar resultats positius en ferm de cara als resultats del futur referendum.
Una cosa està clara la independència, com a mínim del Principat, ja és quelcom inevitable, només és qüestió de temps ( o sigui de feina)
diumenge, 16 de setembre, 2007
Jo també veig des d'Holanda que a Catalunya cada vegada hi ha més independentisme.
Que la gent passi de tot i que els polítics siguin uns mal actors que diuen coses que després no fan són aspectes a tenir en compte. Entenc que molta gent (independentista o no) ja no sap a qui votar per això.
No obstant, la gent canvia, els polítics es jubilen, el passotisme social no és perpetu. Pot ser que la propera generació de polítics aconsegueixi el que aquesta no pot aconseguir. Les circumstàncies també canvien. Pot ser que Catalunya, dins de la UE, pugui permetre's més del que es pensa sense que Espanya pugui venir amb exèrcits i guàrdia civil.
Però aquestes coses necessiten temps i dedicació. I potser una nova generació. Si aquesta generació aconsegueix alguna cosa millor!
Evidentment si podem arribar a fer un referèndum el 2014 jo ja estaré molt content.
Vull ser optimista perque ser pessimista (com són molts independentistes) és contraproduent.
Hem de fer molta feina, sí. Però si ho enfoquem tot amb pessimisme no anirem enlloc.
dimecres, 19 de setembre, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home