La Guerra de les banderes
Sé que aquesta polèmica és només una anècodota, però per mi, en una nació sense estat com és Catalunya, la simbologia té molta importància i per tant no em puc estar de fer algunes reflexions sobre el que ha passat a la Conselleria de Governació des de el moment que el Puigcercós va decidir retirar la bandera Espanyola.
- Trobo lamentable que hagin estat els mitjans de comunicació catalans (vanguardia, e-noticies, Rac-1) qui hagin alertat d´aquest fet d´una manera tremendista recordant que s´incomplia una llei Espanyola i per tant, han posat molta presió al Montilla perqué obligués a tornar a posar l´estanquera al seu lloc. De facto, el nostres mitjans, han fet el mateix que la Brunete porta anys fent respecte a les banderes Espanyoles a molts ajuntaments de Catalunya
- La baixada de pantalons del Puigcercós (no hi ha altres paraules per descriure el que ha fet) , és del tot criticable ja que d´un independentista s´ha d´esperar molta més fermesa a l´hora de defensar temes com aquests. A més, si des de l´independentisme no ens enfrotem a les lleis Espanyoles, no sé pas com volem aconseguir la nostre llibertat, ja que no crec que mai les seves lleis acceptin cap procés secessionista.
- Si la dinàmica de l´Entesa ha ser que qualsevol actuació de caire catalanista que faci ERC sigui ràpidament censurada i corregida pel Montilla, ja podem plegar, perqué una de les gràcies del tema és que ERC aporti la seva quota de catalanitat. Si això es repeteix masses vegades, jo deixaré de confiar en aquest govern a la velocitat de la llum.
- Com ERC no es faci forta al govern tot defensant fins al final i amb totes les consequències els seus ideals, em sembla que el desencís dels seus votants i militants pot ser brutal i a la llarga pot allunyar aquest partit dels sectors més sobiranistes que en el fons, són l´ànima d´ERC.
- Si no podem ni defensar que només onegi la nostre bandera a les nostres conselleries, no sé amb quina cara podrem anar pel món defensant un procés sobiranista. Si no és, esclar, que només es tracti d´una postura de cara a la galeria per treure vots a l´estil de les estelades als mítings de CIU.
Em sap greu el to de les crítiques però és el que penso i demano que els dirigents de ERC es posin JA les piles o sinó només salvarà el partit el fet que no hi hagi cap més opció independentista sòlida al “mercat electoral”.
posted by Pol G.G at 9:59 p. m.
10 Comments:
Doncs no sé de qué t´extranyes. Tot això es veia a venir (i preparat, que més que vindrà).
A mi em sembla que molt militant/simpatitzant d´ERC s´ha passat les últimes setmanes empassant fets consumats com rodes de molí. Jo m´ho he trobat a casa i he tingut unes discussions fortissímes amb el meu germà i el meu pare, el primer encara s´enlluerna amb tot el que diu el Carod-messies i el segon ja comença a veure que alguna cosa no rutlla.
S´ha intentat racionalitzar un comportament que no era raonable. I no parlo del pacte amb els socialistes, que no m´agrada però és legítim, sino que: varem començar primer amb allò de que no eren nacionalistes sino independentistes - euh?, després allò altre de que com CiU i PSC eren iguals en quant a esperit nacional (quina xorrada) enlloc de deixar que es desgastés la sociovergència s´havia d´optar per les polítiques "socials" - com si les polítiques socials que farà ara el tripartit fossin gaire diferents de les que feia CiU, i després ens trobem al Carod en una vicepresidència "institucional" sense contingut i la direcció fent amen al Montilla cada cop que hi ha una desavinença -aleshores perque dimoni hi son al gobern?.
El que vull dir: perque un partit sigui nacionalista / soberanista/ independentista no n´hi ha prou amb que digui que ho és. No mireu el que diuen, mireu el que fan. No ho son.
Poc després de les eleccions ja em va semblar que la direcció ha portat ERC per un camí equivocat, i quan ho he manifestat m´han dit de tot. M´agradaria equivocar-me però cada cop a més gent els caurà la bena dels ulls.
Si algú no hi està d´acord si us plau que m´ho raoni, però no em digueu "convergent" perque al Mas no el vaig votar, ni em repetiu com robots les lletanies que envien des de dalt que jo no cobro de la política i son dolentes per la salut mental.
dimarts, 05 de desembre, 2006
Hi ha punts de vista que comparteixo i altres que NO.
No crec que Catalunya es pogués permetre la sociovergència, el risc de cara a al futur hauria estat enorme i hauria suposat que tots els mitjans estiguessin a favor del govern. Potser ERC hauria pujat algun diputat però CIU + PSC sumaran tota la vida i es poden repartir el pastís in eternum.
Les polítiques socials, ambientals ... del tripartit, no són iguals que les de CIU ni en broma. només com a expemple, dir que en 3 anys de l´últim govern, no es va concedir ni una llicència pèr fer camps de golf a Catalunya.
Sobre la vicepresidència de Carod, jo penso que al final té bastant pes i d´ella depenen temes vitals, però com bé dius, ERC ha de saber marcar la línea que els separa del PSC i no dir SI a tot en pro de l´estabilitat.
Jo no sé si el camí és equivocat, el que si que sé és que és un camí molt arriscat però que val la pena intentar-ho.
Ara, si es perd l´identitat i només es busca estabilitat, governar bé, no fer soroll... el descencís pot ser molt gran a la família independentista.
El que no hauriem d´oblidar però, és que qui va carregar-se l´horitzó nacional, va ser CIU amb el seu pacte amb el ZP, o sigui, que lliçons convergents ni una.
Suposo que no se acceptar els resultats del referendum de l´estatut on el poble de catalunya va deixar ben clar, que volia que tot seguís igual i que per tant, volia les dues banderes a la Generalitat.
dimecres, 06 de desembre, 2006
Baixada de pantalons de Puigcercós i ERc fins el genollons!!! Aneu amb compte que no us foteu de morros caminant amb els pantalons baixats!!!
D'això es diu catalanisme de pluja fina...
dimecres, 06 de desembre, 2006
Com he dit abans, lliçons convergents cap ni una pq vosaltres amb majoria absoluta a Catalunya, a cas veu treure l´estanquera de la Generalitat???
Això si, el Pujol estava molt orgullós de ser espanyol de l´any...
I de morros us fotreu vosaltres a les properes eleccions, o us apropeu a ERC o la propera campanyà serà ben clara : o tripartit 3 o govern CIU+PP.
Pq clar, la historieta dels 60 diputats, de governar amb solitari ... no crec que se la cregui massa gent.
dimecres, 06 de desembre, 2006
Mira, a mi m'encantaria que a les conselleries només hi haguessin banderes catalanes i no espanyoles, però hi ha un fet decisiu i insalvable: a partir del moment en que ERC accepta entrar en la dinàmica política està obligada a acceptar el marc legal vigent, i més encara si resulta que ERC és una part minoritària d'un govern de coalició el soci majoritari de la qual vol complir la llei sense fisures (i no vol soroll mediàtic per bajanades, que prou n'hi va haver a la legislatura anterior).
Crec que no hi ha volta de full. O ets a dins, o ets a fora. I ERC ha optat per ser a dins, perquè creu que pot fer més coses útils per a Catalunya que a fora. Em sembla molt bé, però això comporta acceptar un paquet de coses, incloses les simbòliques... ERC no pot inhibir-se; no, si més no, mentre sigui minoritària.
I, saps què et dic? Que en el fons, ens està bé. Ja n'hi ha prou de fer veure que Catalunya és un país normal, de creure'ns una pel·lícula virtual de Catalunya com a 'estatet de ficció' que juga a metges quan només és infermera. La bandera espanyola ens recorda cada dia que, per molt que ens refugiem a la nostra 'realitat paral·lela', en aquest fòrum, els llibres de Víctor Alexandre, 'Porca misèria' i Obrint Pas, per molt que volem mirar cap a una altra banda... legalment, administrativament, som a Espanya. Lluitem per no ser-hi, en lloc d'irritar-nos amb els símbols que ens ho recorden. No matem el missatger (ERC): anem al fons de la qüestió.
I pel que al perfil d'ERC dins el nou govern, crec que, de debò, la seva emprenta s'ha de notar en coses més trascendentals, més de fons, que en això; en polítiques distintives a les conselleries que controla. Menys anècdota i més contingut, crec jo.
dijous, 07 de desembre, 2006
Avui no puc estar d´acord amb tu Jordi...
La llei de les banderes als llocs públics, a l´hora de la veritat no la compleix ningú. Hi ha centenars d´ajuntaments on només i oneja la senyera i moltes caseres,, comisaries... on només hi ha al bandera Espanyola.
Per tant, no veig pq hem de ser nosaltres els més tontos de la classes i ser els únics pardalets que complim la llei.
A més, a part del fet en si de la bandera, s´està donant l´imatge, que en aquest govern es farà el que digui el Montilla i punt (MAT, 4art cinturò...) i a mi això no m´agrada ni un pèl pq una de les gràcies que tenia pactar amb el PSC és que tenia un candidat dèbil i que venia d´un desastre electoral amb la qual cosa ERC podia apretar molt més. I em sembla que al final serà al contrari...
I a part, pq negaro, jo abans passava molt per davant la consellaria de governació del Carretero a la via Laietana, i em fotia molta il.lusió que només i haugués la senyera...
Ara, quan dius que un dels mals de Catalunya ha estat que ens pensem que som el que no som, et dono tota la raó del món. El Pujol era un mestre en aquest art.
Catalunya tenia llavors 3 competències transferides (ara amb el nou estatut en tindrem 4), i el tio tenia l´habilitat de fer veure que estavem a un pas de la independéncia i que allò català era més viu que mai però que seguiem lligats a Espanya pq ens convenia pels diners i tal...
A mi el Pujol em feia una mica repelús, però és innegable que l´home era un geni absolut en apropar l´aigua al seu molí i quedar bé tan amb catalunya com amb Espanya sense semblar ni un botifler aquí, ni un separatista allà. Un mestre de la política regionalista.
divendres, 08 de desembre, 2006
Bé, el que vaig dir l'altre dia potser semblava una mica provocador, però anava adreçat a aquells qui en tenen prou amb la 'Catalunya virtual' creada per 23 anys de CiU i que s'estripen les vestidures per una bandera espanyola quan ells, en tot aquest temps (bé, excepte els primers anys), no van fer gran cosa per anar més enllà... No van voler fer passes per trencar amb Espanya? Doncs vinga, aquí teniu la bandera espanyola; us l'heu treballada!
Tens tota la raó, Marc, en que en això de les banderes no hi ha correspondència; a mi mateix m'ha cridat l'atenció que la bandera catalana estigui absent d'edificis militars espanyos, per exemple. Però, precisament, sembla que el nou estatut exigeix que la bandera catalana estigui el tots els edificis públics, siguin de l'administració que sigui, o sigui que el Govern Militar, etc haurien de posar-la també els pròxims dies. Si no ho fan, evidentment, llavors sí que hauríem de poder rebel·lar-nos i no posar l'espanyola.
divendres, 08 de desembre, 2006
Si us plau, menys xorrades d'escandols per una merda de bandera espanyola o catalana i a veure si akesta vegada ens preocupem més pels autentics problemes. Atur, sanitat, educació, vivenda, medi ambient...
Qui opini que el fet que tot això és secundari comparat a tenir seleccions nacionals propies és un tarat mental.
divendres, 08 de desembre, 2006
Jordi- Em sembla que por molt estatut que hi hagi, mai veurem la bandera catalana ni a les casernes ni a llocs similars. Però que vols que et digui... potser és millor així.
David- Certament la guerra de les banderes és una tonteria.
Ara, per mi, els auténtics problemes de Catalunya també són si ens reconeixen com a nació, si tenim dret a l´autodeterminació o si tenim o no seleccions catalanes o no.
I jo suposo que també sóc català i que els meus problemes també s´han de tenir amb compte, no? Això no treu que tb calgui donar màxima prioritat a les problemàqtiques que tu has citat.
I sobre les seleccions nacionals en concret, si són tan secunadaries, pq no suprimeixen les seleccions Espanyoles, Franceses, Alemanyes... i els dineres que s´estalviin es destinen a la sanitat?
O és que només hem de ser els catalans els únics del món que no poguem gastar ni un euro en les nostres seleccions???
divendres, 08 de desembre, 2006
Amb l'estat de les autonomies, està clar que no podem avançar com a poble, ni com a persones íntegres.
divendres, 08 de desembre, 2006
Publica un comentari a l'entrada
<< Home