Podem estar orgullosos/es d´ERC
Com a militant d´ERC que en el seu dia vaig votar als candidats d´Esquerra Independentista a President i a Secretari General d´ERC, avui apludeixo aquest editorial i hi estic al 100 % d´acord.
La sentència del Tribunal Constitucional no ha fet més que constatar el que ja fa temps que dèiem els independentistes: Les solucions d’encaix amb l’Estat Espanyol, ja siguin autonomistes o federalistes, no tenen cabuda en la seva concepció d’Estat. L’únic camí perquè Catalunya pugui avançar és l’Estat propi.
També constatem amb satisfacció com, en resposta a la sentència i a la situació de bloqueig creada, la direcció del nostre partit ha adoptat una postura clara per encarar el camí de la independència, posant com a condició per a qualsevol acord de govern futur la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Una posició política clara que els militants d’Esquerra Independentista hem estat proposant durant els darrers tres anys i que ha estat assumida pel conjunt del partit. La perseverança i el treball honest i en positiu han acabat obtenint els fruits que desitjàvem.
L’aposta decidida d’ERC per aprovar i participar en la recollida de signatures de la Iniciativa Popular pel Referèndum d’Independència que hem contribuït a impulsar, i les paraules del President del partit, Joan Puigcercós, en el sentit que ERC no pactarà amb cap força política que no promogui un referèndum oficial d’independència ens fan estar esperançats en aquest sentit.
Així doncs, companyes i companys, podem i hem de sentir-nos orgullosos de la tasca que hem fet al servei del nostre país i del nostre partit. Malgrat els mals tràngols i els moments difícils, en aquest moment històric, la nostra veu i les nostres idees són escoltades al si del partit i segur que serviran per al rellançament d’ERC. Esquerra Independentista, com sempre hem dit, existeix per ajudar a fer créixer Esquerra.
Ara cal continuar treballant, amb el màxim d’unitat i en la direcció correcta, per acomplir el full de ruta que ens porti a cap a la independència. Un full de ruta que passa per:
1) Continuar eixamplant la majoria que avui respon a les enquestes que votaria sí en un referèndum d’independència amb campanyes que utilitzin arguments, sobretot, socioeconòmics i de millora de la qualitat de vida dels catalans en el cas de disposar d’un Estat propi.
2) Portar al Parlament de Catalunya el debat sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació a través de la Iniciativa Popular i de les iniciatives parlamentàries.
3) Aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que convoqui el referèndum d’independència d’acord amb la comunitat internacional, malgrat els impediments o les prohibicions del govern espanyol de torn. En el cas que la majoria parlamentària fos prou ampla i sòlida, es podria passar directament a proclamar la independència des del Parlament i a referendar-la amb posterioritat.
4) No caure en el paranys que ens posaran els porucs i els que fan negoci amb la dependència que sempre ens diran que “encara no estem preparats”, o “que no estem madurs”, o “que no ens precipitem”. Catalunya està ben madura per decidir el seu futur!
Ens emplacem a construir aquest esdevenidor amb força i determinació, pas a pas. I el primer d’aquests passos ha de ser assistir a la manifestació del dia 10 de juliol dins del bloc independentista que es conformarà. És la millor manera de demostrar que no creiem ni volem nous pactes Constitucionals.
El segon pas ha de ser posar tot el nostre esforç en la recollida de firmes per dur a terme la IP que permeti celebrar un referèndum oficial d’Independència a Catalunya. (Si encara no t’has fet fedatari entra en aquest enllaç i omple les dades).
I, tercer, hem de treballar amb il·lusió per aconseguir que ERC aconsegueixi els millors resultats a les properes eleccions catalanes. Només així podrem condicionar la política catalana en la línia del referèndum sobre la independència.
Visca Catalunya lliure!
Esquerra independentista
6 Comments:
Tu a quin món vius?
diumenge, 04 de juliol, 2010
Suposo que al mateix món que la gent que ha escrit aquest editorial.
diumenge, 04 de juliol, 2010
D'on l'has tret aquest editorial? És d'Esquerra Nacional potser?
dilluns, 05 de juliol, 2010
Ah, és d'Esquerra Independentista. Em saben greu aquests nois. Perquè diuen coses serioses, coherents i veritat però dins d'Esquerra no es menjaran mai un rosco.
dilluns, 05 de juliol, 2010
Estit totalment d'acord amb en Babunski.
T'ho dic sincerament; és la part d'ERC que salvo de la foguera...
*Sànset*
dimarts, 13 de juliol, 2010
Ja soc massa gran per creure amb bones intencions, rectificacions a temps (o a destemps), i/o somnis de futur que hagin de fer possible els actual polítics catalans. Per això i per primera vegada , es mes que possible que NO voti Esquerra.
Benvolgut Pol, jo soc d'aquells que necessiten creure que no tot es perdut , però que les formules i formacions actuals ja no hem desperten cap il·lusió i per això, per que NECESSITO una ració d'ànims , hem decantaré per en Laporta. Que pot resultar un Berlussconi??. Cert. Però d'aquí a quatre anys no el voto i s'acabat el bròquil. De moment, el que se m'acabat es la paciència, Pol. Mai perjudicarè Esquerra, però aquest cop.... el meu vot canvia de rumb.
Salut i República Catalana i Independent.
dimecres, 14 de juliol, 2010
Publica un comentari a l'entrada
<< Home