Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dilluns, d’abril 05, 2010

Esquerra sempre torna. Article de J.M Pasqual (el punt)

Segons s'anuncia, després d'una onada de creixement de l'independentisme polític català que, de la mà d'ERC, ha situat aquesta ideologia en l'etapa amb més poder i més llarga des de l'actual democràcia, ara s'aproxima la caiguda. Les enquestes publicades profetitzen una gran patacada d'ERC i, per a les altres grans formacions, sort diversa dintre d'uns límits incerts, que ni èxits del tot ni fracassats del tot per a ningú.

Aquesta tendència demoscòpica al naufragi d'ERC (independentment que la correspondència amb la realitat sigui autèntica o falsa) em sembla un símptoma de crueltat gratuïta. Amb les misèries públiques i privades que s'han esdevingut en els últims tres o quatre anys, algú creu de veritat que la condemna ha de recaure tan exclusivament en ERC? I, amb els avenços (que n'hi ha hagut) tant administratius com polítics, algú creu de veritat que ERC no se'n pot apuntar electoralment la part de mèrit que li correspon (que no hauria de ser poca d'acord amb la quota de presència al govern)?

No cal fer victimisme, simplement s'està produint una paradoxa previsible (la interminable anomalia nacional dels catalans ens aboca, entre d'altres comportaments i maneres de ser propis, a la paradoxa permanent): els sectors no independentistes li tenen ganes a ERC perquè ha situat el llistó de la dignitat a una alçada incòmoda, i els sectors independentistes li tenen ganes a ERC perquè ha faltat èpica (encara que sigui èpica virtual). En altres paraules: a la sociovergència de govern no li agrada ERC i a l'independentisme d'oposició, tampoc.

Enmig d'aquest panorama, a ERC només li queda esperar les eleccions al Parlament amb coherència amb si mateixa i amb plena confiança en la feina feta (i la que queda per fer en els pròxims mesos). Més enllà de les maquinàries dels dos (o tres, comptant el PP) grans (econòmicament parlant) partits, i de les estupideses a les xarxes socials (per part de, relativament, tanta gent que deu tenir poca feina, que no vol dir gent sense lloc de treball), l'estratègia de fer entrar l'independentisme polític a les institucions de govern, tard o d'hora, donarà fruit.

Amb més traça que força s'han creat estructures d'estat i per això ERC ara es troba en la situació delicada que es troba: els uns no poden permetre que ens hàgim situat a un pas de superar la cotilla autonòmica i de saltar la paret constitucional, i els altres no poden entendre que no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. Entre el seny i la rauxa, tanmateix, ERC sempre torna.

8 Comments:

Anonymous Anònim said...

El problema d'Esquerra és que havia generat unes expectatives molt altes que han fracassat de forma sonora i acusada. Cert és que la resta de partits han fet tants o més desmèrits que ells. Però això no és excusa. Si fins i tot s'han carregat el nom històric fent desaparèixer la R i la C!
La gent no està decebuda tant perquè hagin pactat amb els uns o els altres. És la desastrosa tasca de govern en el si del tripartit. Si s'hagués notat amb més força la seva influència, tot seria ben diferent. I si no hi havia cap partit disposat a acceptar uns mínims, com el SNP escocès: a esperar a l'oposició fins a guanyar unes eleccions. Només que haguessin fet això, en 4-8 anys s'hugés pogut arribar tranquil·lament al milió de vots. La direcció ha malbaratat una oportunitat històrica, i costarà molt tornar-ho a aixecar.

dilluns, 05 d’abril, 2010

 
Blogger Pol G.G said...

Això de la R i la C és un dels temes més delirants que jo he viscut amb molt temps, Jo entenc que a gent li pugui agradar més l´antic logo que el nou (jo m´hi incloc), ara, el nivell de debat que ha assolit un tema tant insignificant com aquest, dona el nivell de com ERC és un partit diferent a la resta on l´anecdota es converteix en categoria.

Només cal mirar el cas dels Reagrupats, quan eren a ERC van criticar per activa i per passiva la perdua de la R i la C del logo i despres quan marxen trien el nom de reagrupament. Sense rastre ni de Catalunya ni del republicanisme.

Per la resta, tot són punts de vistes, però per mi la tasca d´ERC al govern ha estat prou positiva.

dilluns, 05 d’abril, 2010

 
Blogger PaRTuiN said...

sois españoles aunque os joda.
mirar vuestro DNI si no me creeis.

y a ojos de europa y del mundo seguiis siendo españoles.

renegar de tu pais es lo mas triste que puede haber.

estos polacos no aprenden

dijous, 08 d’abril, 2010

 
Blogger PaRTuiN said...

yo estoy orgulloso de mi pais
¿y vosotros?

ah no, que no teneis
JAJAJAJAJA

dijous, 08 d’abril, 2010

 
Blogger Babunski said...

Al Puigcercós no se'l creu ni el seu fill ja.

dissabte, 10 d’abril, 2010

 
Blogger esteve said...

Jo em pregunto...què i com seria Esquerra si hagués fet en Mas president al 2003?. I la resposta que em dono es que amb tota seguretat seriem exactament on som ara. I ho explico. Esquerra (ERC) va obtenir 23 diputats el 2003 , però això que sembla un gran èxit (i ho va ser), no li va donar la força suficient com per marcar la pauta dins el tripartit i amb un govern amb CiU hagués estat el mateix. El destí d'Esquerra es poder posar un President d'un altre partit a la Generalitat, però no un president d'ERC. I aixì pot tornar a ser aquesta tardor si la davallada no es tant gran com ens volen fer creure des de la majoria de mitjans de comunicació dominats pels 'laboratoris' convergents, sociata i/o del PP). No se el que passarà, però tinc clar que un tercer tripartit podria significar el retorn d'ERC a les catacumbes polítiques i que un pacte amb CiU tampoc aportarà cap guany polític al partit republicà. I el 2014 potser si que serà el de la gran 'batalla' independentista entre Esquerra i Reagrupament.. o el que quedi d'ambdós.
Salut i República

diumenge, 18 d’abril, 2010

 
Anonymous Anònim said...

AVUI 25 d'ABRIL VOTA PER UNA CATALUNYA INDEPENDENT.

Avui podem votar perquè es senti la veu del poble català y perquè diguis el que penses y el que vols.

Avui podem seguir fent passos per aconseguir ser lliures després de quasi 300 anys.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!....PER UNA CATALUNYA INDEPENDENT VOTA... !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Punxa aquí per veure les localitats on es pot anar a votar, per veure si pots anar a votar a la teva localitat..

http://www.avui.cat/cat/downloads2/municipis_consultes.pdf

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!....PER UNA CATALUNYA INDEPENDENT VOTA... !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tens tot el dia, ves i vota, es un DRET DEMOCRÀTIC

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!....PER UNA CATALUNYA INDEPENDENT VOTA... !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 25 d’abril, 2010

 
Anonymous Jordi C said...

Molt d'acord amb aquest article. ERC sempre torna... Sí, fins ara ha estat sempre així. Però la pinça de la qual és víctima és potent: independentistes ansiosos i infantívols que volen l'estat català la setmana que ve (no diuen com) i unionistes d'establishment que no soporten intrusos en una lluita pel poder a dos (CiU i PSC, amb l'apèndix minusvàlid del PP). ERC és l'única força independentista transformadora, amb un discurs sòlid, que va més enllà d'agitar l'estelada. Ens falten suports mediàtics i ens sobren demagògies barates i negocis fruit de la dependència. Però els que continuem creient en el discurs del partit hem de treure pit, no deixar intimidar-nos, és l'hora de proclamar l'orgull de votar el partit de Macià i Companys, el que va defensar la independència ja als anys 80, el que va generar tants debats posteriorment apropiats per altres (nou estatut, finançament, espoli fiscal, infrastructures), el partit que després han imitat els rivals polítics entre cops de colze i tones de tacticisme cínic. No ho dubteu: el discurs d'ERC ha de ser guanyador.

divendres, 21 de maig, 2010

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home