Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dimecres, d’octubre 28, 2009

La coral mediàtica de Prenafeta

Després de l’operació engegada ahir pel jutge Garzón, molts analitzen certa premsa i els seus comentaristes que, actuant com a estòmacs agraïts que són, han constituït durant anys una coral sinfònica que ha amagat durant dècades el que tothom reconeixia en privat: la trama al voltant dels negocis de Prenafeta. I és que Lluís Prenafeta va anar teixint complicitats amb una sèrie de periodistes i intel·lectuals.

En un principi per donar suport a Jordi Pujol però, posteriorment, ja per satisfer els seus propis interessos i sempre fent un suposat servei a Catalunya. Però, d’aquesta manera, es va assegurar el silenci còmplice de molts mitjans i comentaristes als quals convidava a ovípars tiberis als millors restaurants del país alhora que els ajudava en el seu desenvolupament professional i els donava protecció. Podem parlar, per tant, que ha estat com una espècie de padrí d’un nucli que a dia d’avui ocupa llocs estratègics en la direcció d’alguns mitjans o que forma part dels periodistes d’opinió reconeguts del país.

I aquests professionals, potser sense adonar-se’n, són els que han facilitat que durant anys i anys el sector de negocis de Prenafeta hagi pogut actuar amb relativa impunitat.Tot va començar fa molts anys, quan un periodista novell i d’una certa mediocritat, José Antich, que casualment va començar a portar vestits de bona qualitat després de passar pel despatx de Preneafeta per fer-li serveis especials i un llibre ple de cabòries i mentides del propi Prenafeta. Llibre que acabaria signant Antich. Estem parlant de “El virrei”.

No farem aquí una llista dels prenafatistes perquè no es tracta de fer una caçera de bruixes.Tothom se’n va al llit amb qui vol i és ben lliure de fer-ho. Però seria bo que la gent sabés que aquesta trama ha existit i continua existint. Ara només caldrà seguir els esdeveniments de les properes setmanes i veure fins on arriba la fidelitat i la consistència de la xarxa de Prenafeta.


Extret de Tribuna Catalana.

I jo pel que he llegit aquest parell de dies m´atreveixo a donar noms :

- Savador Sostres
- Jordi Cabrè
- Vicent Sanchís
- En Barbeta

To be continued..

12 Comments:

Anonymous Anònim said...

Catalunya és una puta que fa de Ramoneta, molt típicament espanyol. I els catalans que diuen que no són espanyols sou com els bojos que diuen que són d´altra planeta. Nacionalisme és feixisme i Catalunya amb mes autonomia fa mes pudor.

dijous, 29 d’octubre, 2009

 
Anonymous Jordi C said...

Hola, fa temps que no em passo per aquí i, bé, això del Prenafeta, força d'acord. Una banda, l'operació Garzón té un tuf espanyolista important, però d'una altra hi ha unes reaccions d'alguns opinadors-amics que es passen de la ratlla (els insults de part de l'Enric Vila a directe.cat, per exemple). Però, de fet, jo he entrat aquí perquè m'estava preguntant quina era la posició d'aquest blog sobre un tema molt actual: RCat. Em sorprèn no trobar-hi cap article de reflexió. Personalment, no em crec el discurs de Carretero. El trobo simplista, amb tendència populista, pensat per excitar certa gent però no per expandir l'independentisme. Pot tenir futur per rascar alguns escons al Parlament, però no per empènyer Catalunya a la independència. Veig que els carreteristes fan molt soroll a internet, són molt activistes, i trobo a faltar rèpliques crítiques des de l'esquerra independentista (d'ERC o de fora). Faràs un article sobre què penses de tot l'enrenou de RCat, Marc? Salutacions!

dijous, 05 de novembre, 2009

 
Blogger Pol G.G said...

Jordi C- Ben trobat.

Tema Reagrupament: Jo tampoc crec massa en el projecte del Carretero però tambè t´haig de dir que si és veritat com es va dient que ERC perdrà tants diputats i vots, millor que se´ls quedi Reagrupament que no pas CIU o els socialistes.

La meva principal crítica al Caretero és de quan estava dins d´ERC. Al Congrès Nacional que va perdre, es va compromentre a treballar i donar suport a la direcciò guanyadora i és evident que no ho va fer.

I si, tenen gent molt militant a la xarxa i que fan molt soroll però la prova de foc són les eleccions.

Si hi ha tants i tants independentistes sese partit treuran uns resultats enormes i si la coas és més una fogarada estiuenca doncs acabaran com el PI.

Per cert, fes tu un bloc JORDI C i posa les teves refelexions sbre el Carretero, jo les llegiria segur !!!

dissabte, 07 de novembre, 2009

 
Anonymous Anònim said...

Iros a Andorra

dilluns, 09 de novembre, 2009

 
Anonymous Anònim said...

Pais entre España y Francia?
Andorra
Si no os gusta ser españoles ya podeis hacer las maletas

dilluns, 09 de novembre, 2009

 
Anonymous Jordi C said...

Bé, jo trobo que dividir l'independentisme en general no és bo, tot i que si una baixada d'ERC es produeix a costa d'una pujada d'un altre partit independentista, doncs bé, millor això que no pas que els vots es perdin en altres partits o en l'abstenció. Però, en qualsevol cas, dubto que en treiem res de tot plegat: ¿serem més a prop de la independència si en lloc de tenir 21 escons d'ERC en tenim 15 d'ERC i 6 de RCat (que s'ha de veure)? O 11 o 10? Tant se val. Estic segur que la gent de RCat són independentistes de pedra picada i volen el millor per a aquest país, però no acabo de veure clara la seva estratègia i aquesta no-ideologia que només té en compte l'independentisme i s'oblida de l'eix esquerres-dretes. Potser hi ha independentistes que troben que la llibertat nacional n'està per sobre (jo mateix puc subscriure-ho!), però cal tenir consciència de la realitat: la majoria de la gent a la societat catalana no pensa en aquests termes. El camp de batalla de l'independentisme és a les esquerres, en lligar llibertat nacional amb progrés social per sobre de llengües i orígens; només així es pot seduir votants de Cornellà o Santa Coloma. Jo crec que, com a molt, RCat treuran alguns escons de les pròpies pedreres independentistes (ERC i una mica, però poc, de CiU); no 'fabricaran' nous escons independentistes trets de les esquerres, com sí va fer ERC el 2003, 2004 i 2006; no eixamplaran la 'taca' sobiranista; més aviat la subdividiran.

Després cal pensar en les conseqüències. Si Carretero pren escons a ERC, el tripartit no sumarà i es lliurarà el govern a CiU. És a dir, que Carretero farà el joc a Artur Mas... I després haurem de veure què fa Mas: ¿i si decideix governar en solitari amb suports externs del PSC, una mena de sociovergència light (que seria molt més ben vista per molts sectors de CDC, i sobretot d'UDC, i d'empresaris, etc, que un pacte amb ERC)? Llavors, gràcies a Carretero tindrem la flamant sociovergència a Catalunya. Felicitats, reagrupats. Sí, ja sé que aquesta cançó meva sona a amenaça dictada per les cúpules d'ERC per alertar els votants sobiranistes de CiU, però és una possibilitat real; no me la invento. No hem d'oblidar que el 2006 la primera opció de CiU va ser picar la porta del PSC (no pas la d'ERC) per formar govern.

(continuo!)

dimecres, 11 de novembre, 2009

 
Anonymous Jordi C said...

Jo crec que RCat té un discurs que li pot servir per rascar alguns escons al Parlament (potser; tot està per veure), però no sé si gaire cosa més. No és un discurs per expandir l'independentisme, sinó per exaltar la gent que ja és independentista. I així no anem enlloc. Continuo pensant que el discurs independentista més intel•ligent de l'era moderna ha estat el de Carod: lligar independentisme amb progrés social, amb polítiques d'esquerres, les úniques possibles que es poden obrir pas a l'àrea metropolitana de Barcelona, que és on es juga de debò aquest partit. Si no integrem L'H, Badalona, Santa Coloma, Cornellà... en el projecte independentista, llavors Catalunya no serà mai independent, perquè no sumarem. I cridant cada dia "independència" com a lloros o insistint amb aquest deliri de "declararem la independència al Parlament" (ah, sí? amb quins suports, xato?), no enganxarem al ciutadà metropolità d'esquerres, que concentra el pes demogràfic a Catalunya i pot alterar la balança (si més no, una part d'aquests ciutadans). Sí, és una tasca lenta i incerta, segurament molt menys gratificant per a un independentista que els discursos èpics de Carretero, però és l'única possible.

Continuo pensant que l'aposta d'ERC pels governs d'esquerres era la correcta. El problema és que es va subvalorar el poder del PSC, la seva capacitat per paral•litzar i invisibilitzar els seus socis. No és un problema tant de diferències ideològiques com d'aparell de partit, per part d'un PSC que ha anulat ERC i IC-V a causa d'una disciplina interna insalvable. D'altra banda, ERC ha estat víctima d'una pinça 'diabòlica', ja que sovint ha estat criticada i assetjada per motius oposats: l'han atacada per massa gamberra i poc fiable (La Vanguardia, etc) i, alhora, per apoltronada i acomodada (certs sectors independentistes i certs líders d'opinió que fan columnes a diaris digitals). Esquizofrènic, no?

I això de fer un blog... No tinc temps, Marc. Em conformo amb anar deixant comentaris aquí i allà. En aquests temps tant agitats noto que vaig més a contracorrent que fa un temps; l'independentisme, si més no el digital, està molt exaltat i discrepo força de moltes posicions que trobo en els fòrums d'internet. Per això vaig entrar aquí l'altre dia i et vaig preguntar per Carretero. En fi, tant de bo ens en sortim; és cert que hi ha més independentistes que mai i això per força s'ha de vehicular d'alguna manera. Gràcies per cedir-e aquest espai; continuem en contacte!

dimecres, 11 de novembre, 2009

 
Anonymous Jordi C said...

Per cert, t'estic dient Marc tota l'estona... No era aquest abans el teu nom 'de guerra', crec recordar? OK, Pol! Salut!

dimecres, 11 de novembre, 2009

 
Blogger Pol G.G said...

Si si, em dic Pol...

divendres, 13 de novembre, 2009

 
Blogger Pol G.G said...

Sobre el tema, a mi em passa bastant com a tu, a dia d´avui no comparteixo massa les idees "centrals" de la xarxa independentista.

I saps que és el que em treu de polleguera, doncs que estem en un "bucle". Això que està passant avui és exactament el mateix que va passar amb ERC i el PI fa uns anys.

Uns defensaven la importancia de l´eix social al mateix temps que l´eix nacional i els altres només defensaven l´eix nacional.

En aquells temps del PI, l´Heribert Barrera que era dels que es va quedar a ERC deia " per molt que diguem independencia 1000 vegades al dia, no ajudarem a les famílies a pagar la hipoteca i si no els ajudem, no ens votaran". Avui sembla que ha canviat d´opiniò.

El que és evident, és que en auqells temps ERC tenia 10 o 12 dputats i ara en te 21, per tant una escisiò similar en percentatge de gent que ha marxat d´ERC pot fer que Reagrupament tregui representaciò.

Sobre el poder del PSC, jo penso que ha estat més pel control dels mitjans que no pas el control real del govern on tot i que ningú ho digui, ERC s´ha sortit ambla seva en molts temes. El més recent l´impost de succesions on es farà exactament el mateix que vol ERC.

Hi ha molts altres exemples on s´ha imposat les tesis d´ERC (fira frankfurt, llei educaciò, llei d´acollida, llei de consultes populars, llei del cinema, vegueries i fins i tot ara sembla que també la llei electoral).

El problema com tu bè dius són els mitjans, el 90% dels tertulinans, opinadors, líeneas editorials.... son sociovergents i no els interessa gens que ERC els i prengui protagonisme, és així de cru però així de real.

I els tertulians i opinadors propers a PSC i CIU, si que són disciplinats (segurament perque tenen les butxques plenes) i si toca dir que si a l´estatut mutilat diuen que si i si a l´endemà mateix toca ser independentistes radicals per degastar a ERC ho són i llestos.

Salut Jordi i SEGUEIXO RECLAMENT EL TEU BLOC que no es gasta gens de temps i és n pler llegir-te. A més, des de la xarxa també es fa caalanisme i País.

divendres, 13 de novembre, 2009

 
Anonymous Anònim said...

zelo intiresno, hvala

dimecres, 18 de novembre, 2009

 
Blogger Unknown said...

jjajajjajajajjaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ os ha dado el psicopata ZP por el trasero por lo del PRAT, debierais salir del tripartit,

dilluns, 11 de gener, 2010

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home