Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

diumenge, de novembre 25, 2007

Catalunya es sobiranitza

Acostumo a llegir moltes opinions negatives sobre el futur de Catalunya i sobre les possibilitats de que arriben a ser independents però si som realistes i analitzem els fets fredament em sembla innegable que l´independentisme està més present que mai a la societat catalana.

I no son paraules buides sinó que penso que es poden demostrar de manera bastant empírica si analitzem els diferents actors de la vida política i social de Catalunya.

CIU: Està clar que el seu discurs és més autodeterminista ara que mai i les seves bases (sobretot les de CDC) estan empenyent al partit cap a posicions molt més ambicioses nacionalment de les que mai va tenir el Pujol.

PSC: El 1er pacte amb ERC va provocar que la gent més espanyolista de l´entorn del partit l’abandonés i anés a Ciudadanos. Tot i que amb comptagotes i amb moltes dificultats donen mostres que s´estant adonant que al situació comença a ser insostenible (discurs del Montilla a Madrid).

ERC: L’únic partit parlamentari que es declara independentista és cert que té certs problemes interns, però també és cert que està en més governs, alcaldies i llocs de responsabilitat política que mai. Tampoc cal oblidar que està passant el seu cicle electoral més exitós des de la República.

Les CUP: A les darreres eleccions municipals van aconseguir treure el cap a molts ajuntaments del principat i van augmentar de manera espectacular el nombre de regidors. També han aconseguit tenir molta més presencia mediàtica amb tot l´afer de la crema de fotos del rei.

La societat civil: Quasi la totalitat de plataformes i entitats amb força a nivell nacional són clarament independentistes i el millor del cas és que estant aconseguint arrossegar a molta gent tal i com va passar a al manifestaciò del 18-F i com passarà dilluns vinent.

Empresaris: Fins i tot aquest sector està avisant de manera clara (declaracions del Rossell) que el distanciament entre Catalunya i Espanya és cada dia més gran i que per tant, la ruptura pot ser propera.

Per tant, cal aprofitar el bon momento que estem vivint i no caure amb pessimissmes que no porten enlloc.

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Si que Catalunya es sobiranitza. El problema és que ho fa sense que hi hagi cap partit o institució que pugi canalitzar aquest sentiment. De fet es pot dir que es sobiranitza MALGRAT els nostres partits polítics, que si han demostrat alguna cosa els ultims anys és que no tenen cap mena de credibilitat. Això s´hagués sol·lucionat si els líders polítics haguessin dimitit, però ja fa temps que varen decidir que ells estan aquí per aguantar a la cadira.

diumenge, 25 de novembre, 2007

 
Blogger Pol G.G said...

Sempre es critica i molt als polítics i segurament amb raò però a mi em sembla que en la majoria de vegades van bastant més endavant amb el tema "nacional" que els grans poders fàctics de Catalunya.

diumenge, 25 de novembre, 2007

 
Blogger Marc Arza said...

Pol,

50 raons per anar a la manifestació de l’1D.

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html

Aquest dissabte 1 de desembre a les 17:00 tots a Plaça Catalunya!

Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

diumenge, 25 de novembre, 2007

 
Blogger Miquel Marzabal Galano said...

Estic d'acord amb tu Pol. Hem de tenir una actitut positiva de cara al futur i engrescar a tothom que ens envolta i ens entén.
Malauradament és també veritat que la societat civil s'està organitzant mentre els polítics es barallen entre ells i no fan cap pas real endavant. Però espero que els senyals de la societat civil trobaran tard o d'hora una representació política amb collons i aconseguirem desempallegar-nos d'aquest estat pedant que ens desprecia i ens xucla la sang descaradament com una garrapata. Està clar que cada vegada hi ha més gent que ho està veient. Malgrat els polítics, malgrat els mitjans de comunicació oficials. Endavant i paciència.

diumenge, 02 de desembre, 2007

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home